NOTA DE L'STEI EN LA MORT DE MURIEL CASALS

Membres de l'STEI -I Balears i d'Escola Valenciana, el juny de 2014

L'STEI Intersindical lamenta profundament la mort de na Muriel Casals, professora d'universitat jubilada, expresidenta d'Òmnium Cultural i, a l'actualitat, diputada del Parlament de Catalunya. 

Representants de l'STEI Intersindical assistiren a Barcelona a la manifestació en suport a l'Escola Catalana, el juny de 2014, acte que ella va presidir i on coincidírem amb companys de l'Escola Valenciana. Na Muriel ha estat model i exemple de compromís amb la defensa de l'educació, la llengua, la cultura i el País.

Na Muriel Casals, ha deixat petjada i un camí marcat: aconseguir la llibertat del nostre poble, de forma pacífica i democràtica, des de la unitat d'acció del poble de Catalunya i els seus representants polítics. 

Descansa en pau Muriel. El teu bon fer, la teva presència i el teu missatge és ben viu entre nosaltres. Que l'estelada t'acompanyi!

STEI Intersindical

Las ajudes per promoure l'ús del català arriben al Carxe

FONT: Las ayudas para promover el uso del catalán llegan al Carxe - Agencia Incat

La conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana inclou els municipis d'aquesta zona de parla catalana situada a Múrcia, en el pla d'ajuts per promoure la llengua 

Reunió entre representants de la Conselleria d'educació de la Generalitat Valenciana i de diversos ajuntaments del Carxe

València (INCAT-Vilaweb). La conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana va incloure els municipis de l Carxe , la zona de parla catalana situada en un extrem de la regió de Múrcia, en el pla d'ajudes per promoure el català al territori. El director general de Política Lingüística de la Generalitat , Rubén Trenzano, es va reunir amb representants dels consistoris murcians de Favanella, Jumella i Iecla, dels quals depenen els nuclis de població del Carxe , així com amb l'intendent de l'Pinòs , Lázaro Azorín salar.

A la reunió també hi van assistir representants de diversos col•lectius culturals de les comarques alacantines del Vinalopó. Trenzano els va explicar que la decisió correspon a un informe d'experts designats pel Consell Europeu, que insta les administracions dels dos territoris a col•laborar per promocionar el català en aquesta zona de Múrcia.

Trenzano va dir que aquest és un gest per complir les directrius europees que s'espera que pugui permetre recuperar el català en aquesta zona. De fet, ja en l'anterior informe de la Carta Europea de les Llengües instava a introduir el català en els ensenyaments de primària a la zona del Carxe . Va recordar que les mesures no només s'han de prendre a nivell autonòmic, sinó que l'informe del Consell Europeu també insta el govern central, que de moment no està fent cap moviment.

França prepara la tisora per a l'ensenyament en català

Font: França prepara la tisora per a l'ensenyament en català

Una reforma de la Llei d'Educació Nacional pot posar en perill la ja minsa presència de l'ensenyament en català a les aules nord-catalanes, que segons el recompte de l'APLEC, només arriba a uns 1.800 alumnes

per Gemma Aguilera

El govern de l'Estat francès prepara una reforma de la Llei d'Educació Nacional que pretén reduir entre un 25% i un 50% les hores de dedicades a l'ensenyament del català i d'altres llengües dites "regionals" a la xarxa d'escoles franceses. Així ho ha alertatl'APLEC, l'Associació per l'ensenyament del català a la Catalunya Nord, que fa anys que treballa per garantir que totes les famílies nord-catalanes puguin escolaritzar els seus fills en llengua catalana si així ho desitgen. La llei encara vigent, coneguda com a Llei Peillon, del 2013, estableix que "l'ensenyament de les llengües regionals s'ha de promoure".

És per això que APLEC exigeix que amb aquesta reforma, que podria entrar en vigor aquest 2016, es garanteixi el "perllongament de l'ensenyament en català des de la primària fins a la secundària i la universitat". L'associació considera "inacceptable que el català pugui recular o sigui amenaçat, precisament quan el seu aprenentatge representa un avantatge per als joves i per al desenvolupament de Catalunya Nord". 

Coincidint amb aquesta reivindicació, l'APLEC ha fet públic el mapa de l'ensenyament del català a Catalunya Nord, una radiografia precisa de l'oferta educativa en la nostra llengua, el model bilingüe i també l'escola exclusivament en francès. Així, es comptabilitzen 109 escoles primàries,15 col•legis i 8 liceus -ensenyament secundari- que ensenyen en català, a les quals cal sumar-hi les 7 bressoles -llar d'infants-, mentre quel'ensenyament bilingüe s'ofereix en 49 escoles, 13 col•legis i 3 liceus, que sumen gairebé 1.800 alumnes. En l'àmbit universitari, l'APLEC destaca que la Universitat de Perpinyà ensenya el català en el marc de l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT), amb certificats de llengua catalana, llicenciatura d'Estudis Catalans, màsters i doctorat. 

Una dada que també es remarca és que el 40% de les famílies nord-catalanes demanen escolaritzar els seus fills en la línia bilingüe, segons dades de l'Associació per a l'Ensenyament del Català. L'entitat ha fer arribar aquest mapa educatiu al ministeri d'Educació amb la intenció que serveixi de base per "consolidar, desenvolupar i estendre l'oferta responent a la demanda de les famílies, que encara no queda coberta a hores d'ara". 

La difusió del mapa de l'ensenyament del català s'emmarca en el reglament que preveu la informació de les famílies, que estableixen "la continuïtat pedagògica dels itineraris, l'impuls d'una política lingüística coherent i la posada en marxa d'un pla plurianual de desenvolupament", segons els propis termes de la circular ministerial del 20 d'octubre 2015 sobre el Mapa de les llengües vives.

El govern espanyol imposa el castellà a les competicions de tennis

Font: El govern espanyol imposa el castellà a les competicions de tennis - Racó Català

Les federacions autonòmiques de tennis hauran d'expedir les llicències en castellà per poder participar en competicions d'àmbit estatal

La resolució del 22 de gener (publicada al BOE del 25 de gener de 2016) del Consejo Superior de Deportes sobre els Estatuts de la Real Federación Española de Tenis no té en compte el català ni cap altra llengua oficial que no sigui el castellà. I és que l'article 4 estableix el castellà com a única llengua oficial i l'article 20 obliga que les llicències expedides per les federacions d'àmbit autonòmic siguin en castellà, sinó no poden participar en competicions oficials d'àmbit estatal. 

La Federació Catalana de Tennis ha assegurat que no té constància oficial dels canvis en els Estatuts i de moment no se'ls ha comunicat que les llicències s'hagin d'expedir en castellà per a poder participar en competicions oficials d'àmbit estatal. Els Estatuts de la Real Federación Española de Tenis ja havien aprovat disposicions que imposaven el castellà com a única llengua, però ara les condicions s'agreugen i han ampliat la imposició fonamental. Segons la Plataforma per la Llengua "fins i tot un govern espanyol en funcions no descansa en la imposició del castellà". 

No és la primera vegada que la Plataforma per la Llengua denuncia la imposició del castellà en molts àmbits, i el de l'esport no se n'escapa. Segons recull l'informe sobre les balances lingüístiques publicat per la Plataforma per la Llengua, "més enllà de les imposicions descrites en l’apartat d’identificació personal per a les llicències  federatives  arran  del  Reial  decret  1835/1991  sobre  federacions  esportives espanyoles, hi ha diverses obligacions sempre únicament per al castellà". L'entitat també denuncia que durant el 2014 el govern espanyol va aprovar 71 normatives que afavorien el castellà mentre que a Catalunya tan sols 16 afavorien el català. 

Òmnium Cultural i Parc: convenció a l’Alguer

Font: Òmnium Cultural i Parc: convenció a l’Alguer

Dimecres 3 de febrer en la sede del Parc Natural Regional de Port Comte, és estada firmada una convenció entre la mateixa entitat i Òmnium Cultural de l´Alguer

ALGUER - Dimecres 3 de febrer en la sede del Parc Natural Regional de Port Comte, és estada firmada una convenció entre la mateixa entitat i Òmnium Cultural de l'Alguer. Pel Parc eren presents lo President Prof. Antonio Farris, lo Director Dr. Augusto Navone i alguns col·laboradors de l'entitat; per Òmnium Cultural de l'Alguer, lo President Dr. Stefano Campus acompanyat dels socis Carla Valentino, Michele Canu i Aldo Dore. 

Presentant l'acord de col·laboració, los dos representants legals han posat en evidència la gran importància econòmica, ambiental però també històrica i lingüística del Parc, l'estreta connexió entre aqueix patrimoni i aquell present en la ciutat de l'Alguer, és a dir los valors identitaris, la història, les tradicions, úsos i costums oltres que la vocació cultural i turística de tot lo territori. 

Donques, un unicum d'excepcionals de bens materials i immaterials, i en aqueix context l'acord de col·laboració té la finalitat principal de valoritzar aquestos bens que tenen grans potencialitats ambientals i culturals. 

L'acord preveu l'organització de manifestacions culturals, conferències i altres iniciatives, amb l'objectiu de promoure el territori, lo sou patrimoni ambiental, històric i lingüístic, les sues produccions, a dintre de les institucions i del món de l'associacionisme cultural, en particular aquell català. Menester arrecordar que Òmnium Cultural és l'associació més representativa dels Països Catalans amb més de 50 mil socis i més de trenta sedes en tot lo territori de la Catalunya, oltres que a l'Alguer i a Perpinyà. 

Lo Parc Natural Regional de Port Comte, amb un territori de més o manco 5.000 hèctaros, includeix una gran varietat d'ambients d'elevat interès naturalístic, amb la presència d'espècies animals d'importància comunitària i espècies vegetals endèmiques i includeix també l'estany del Càlic, lo promontori de Cap de Caça, les penyes de Punta Cristall i de Punta del Lliri. La convenció preveu també la publicació d'estudis i recerques en català de l'Alguer, lo recupero de la toponomàstica històrica del territori i de la costera, lo suport lingüístic per les activitats dels Parc. 

En la foto: lo President del Parc Antonio Farris 

'CORONA D'ARAGÓ' DENOMINACIÓ IMPRÒPIA DE L'ESTAT CATALÀ MEDIEVAL

Font: Catalunya Insular Central - Mallorca

"Preàmbul 

En aquesta obra ens proposem no altre que rebatre, fins a esmicolar-lo i destruir-lo de dalt a baix, el mite, o més ben dit, la gran mentida històrica que constitueix l'expressió de 'Corona d'Aragó' tan comunament emprada per hom referir-se en aquella gran confederació o ajust de pobles i organismes governada per la monarquia catalana.

I havem dit gran mentida perquè tal és esguardadade tots els angles, així els polítics com els concernents la realitat física dels pobles. En aquest darrer aspecte ja sobta de bell antuvi que per designar una realitat alhora històrica i geogràfica -un agregat de països regit de faisó permanent per mitjà dels vincles constitucionals que es van crear entre aquells mateixos i entre ells i la reialesa- hom es valgués no pas del nom de la nació o nacions governades per aquell regisme monàrquic, sinó del nom de 'Corona', és a dir, de la instància suprema del govern. 

I remarquem que amb la dualitat tan forta en els temps medievals entre el regne i la reialesa, això és, la corona, si anomenem un país amb el nom de 'Corona' -la que sigui- es comet un barbarisme inacceptable. Car, és que aquell país manca de nom per si mateix suficient? Per què no es pot prescindir de l'additament del mot 'Corona' per designar-lo? Per què no s'anomena simplement Aragó, allò que hom defineix o en diu corona?

Doncs senzillament per tal com això no és faedor de cap de les maneres en el cas de la 'Corona d'Aragó'. Els països governats pels nostres antics comtes-reis eren diversos i la seva gran majoria no eren pas aragonesos, sinó catalans, i aquest motiu tot sol ja feia inacceptable, d'entrada, l'ús del terme Aragó per a la designació del conjunt dels seus regnes."

"Hem acudit als procediments més refinats per evitar aquest confusionisme: hem parlat de confederació catalano-aragonesa, de reis de Catalunya-Araragó, de comtes-reis, de monarques, amb una, dues o tres numeracions. Al meu judici, aquest infantilisme verbal no sols ens ha perjudicat, i ha molestat innecessàriament els aragonesos - que també hi eren -, sinó que ha creat un perillós confusionisme en el nostre esperit públic.

Bé, ja tractarem extensament aquests extrems i els rebatrem. Ara, el que aquí no podem fer és deixar passar sense una prompta replicació l'afirmació de la molèstia dels aragonesos 'que també hi eren'. Sobre això cal dir que encara que admetem que els aragonesos també hi eren, el fet és que la falsa història corrent els presenta com si ells fossin els únics que hi eren. Per això, voler corregir aquesta història mentidera i falsa, i voler fer saber que els catalans no sols també hi eren, ans eren els que, en tots sentits i en tots els aspectes, varen ésser els autors veritables de tota l'obra política i existencial d'aquell gran Estat, és una qüestió de justícia estricta i de respecte a la veritat, en tanta de mesura que clama la seva proclamació.

Cridar per la justícia - en una pruïja molt catalana - a favor d'altri, quan la injustícia és cridanera envers un mateix, no sembla pas un afer gaire equitable. I no voler molestar el proïsme quan el que hom pretén és que aquest proïsme no continuï abusant de tu i molestant-te, apar talment beneiteria.

El nom no fa la cosa, escriu també el mateix insigne historiador, i amb aquest apotegma tampoc no hi podem estar d'acord, car l'ocultació de la veritat que hi ha implícita en certs canvis de nom i la mentida i molts cops la difamació que en resulten, han estat gairebé sempre la causa de grans malvestats polítiques i àdhuc de guerres. I Vicens insisteix en la idea que la 'Corona d'Aragó' fou l'obra mestra de la política catalana medieval. I ve a dir que no hem de renunciar-hi. Però és que no es tracta d'això, de llevar mèrits a una obra política, cultural, militar i de tot ordre que la nació catalana va desenvolupar amb la seva construcció política.

Verament fou una obra mestra, encara que amb l'afegiment d'algun defecte institucional que a la llarga li causà la destrucció. Es tracta, simplement, que aquesta obra s'ha desat, s'ha dissipat, s'ha esvanit de la vista dels mateixos catalans i així, tota la història ulterior n'ha ant mancada i es va produir aquella desfeta que Sanpere i Miquel qualificà de mort de la nació catalana."

_________________________________________________

"Catalunya pràcticament va desaparèixer de la història, i una de les causes més determinants n'ha estat la denominació falsa i ultratjosa aplicada a la construcció estatal catalana. Els pobles s'aguanten damunt la pròpia història, i aquesta sols se sosté si els noms la recorden; i això ho saben i ho practiquen tots els estats, els quals no permeten que hom alteri llur versió dels fets, ecnara que ben sovint la tal versió sigui allunyada de la veritat.

Tant és cert això que, modernament, la historiografia aragonesa, conscient que la bastida mentidera de la 'Corona d'Aragó' trontollava a la claror d'una realitat palesa cada dia més i d'una reflexió més lúcida -incloent-hi eminents historiadors estrangers-, ha reaccionat tota amarada, com és lògic, d'una intencionalitat política evident -potser encoratjada des dels cercles superiors de l'Estat -i ha renovat la seva ofensiva adreçada a presentar la història de la unió catalano-aragonesa i dels successius additaments territorials des d'un pla enterament aragonès, i no sols amb tendenciositat, ans amb omissions i alteracions filles d'uns propòsits no gaire científics.

I allò que sobta més és que la nostra historiografia hagi reculat ostensiblement -potser per la influència del professor Vicens i Vives- fins al punt que sembla que cedim el terreny ocupat ben fermament d'ençà de Ferran Soldevila, per obra seva i de molts altres historiadors que el precediren, per la veritat històrica catalana.

I que hom no al·legui que es tracta d'un problema mort o somort, que ja no interessa ningú. Tot al contrari, és un problema ben viu i que traspua ara i adés en l'enorme quantitat de papers, estudis, ponències i congressos dedicats justament a l'estudi de la 'Corona d'Aragó'. No crec que hi hagi res semblant en esguard d'altres països, i deu ésser així, perquè en aquesta mal anomenada 'Corona' hi ha moltes cartes que no lliguen, molts punts sense explicació, i esdevé per a molts una organització política misteriosa, de què hom no acaba de treure l'entrellat.

I el motiu és aquest, no ens hem pas d'enganyar: la 'Corona d'Aragó', aquest regne, aplec de regnes sense nom, no es pot entendre tal com comunament s'exposa i s'ha exposat per la historiografia corrent, perquè la història de l'organisme polític i de la nació que hom designa amb dita expressió, no és pas la història d'Aragó, sinó que és la història de Catalunya. I bandejant aquesta no hi ha manera humana d'explicar-la ni d'aclarir els misteris de la seva història."

_________________________________________________

"I quant a importància, no cal ací que la ponderem. Ja hem fet adés referència a l'actitud vigilant i combativa actual aragonesa, defensant amb apassionament els seus punts de vista sobre la unió catalano-aragonesa i ultrant-los fins a extrems aberrants i absolutament fora de lloc. 

I és que saben prou bé que certes posicions polítiques només es poden sostenir amb una certa història i que, si aquesta certa història fa fallida, tota la bastida s'enfonsa.

Anem, doncs, a combatre la falsa denominació de 'Corona d'Aragó' aplicada al conjunt de pobles i organismes polítics aplegats sota el poder originari dels comtes de Barcelona i a propugnar que aquella realitat gloriosa no era altra que Catalunya i que, per tal, el nom que li escau és aquest."

_________________________________________________

Defensar la terra i l’aigua és construir la República. La millor defensa de l’Ebre és la independència

Font: Defensar la terra i l’aigua és construir la República. La millor defensa de l’Ebre és la independència

La societat dels Països Catalans s’ha anat constituint al llarg del temps al voltant de les conques fluvials que els travessen, les quals han possibilitat i garantit la vida. Així, des de la vall de la Tet al nord fins les valls del Vinalopó al sud, el nostre país ha tingut i té una relació determinant i condicionada pels rius Tet, Fluvià, Ter, Besòs, Llobregat, Ebre, Millars, Túria, Xúquer i Vinalopó, per anomenar-ne alguns dels més importants.

Històricament, la relació amb els nostres rius ha sigut interessada alhora que respectuosa, cosa que ha configurat espais globalment sostenibles que, tot i afectar el cicles naturals a causa de la intervenció humana, no posaven en qüestió el futur del riu i els ecosistemes naturals que els envoltaven.

Aquesta relació que en general garantia la sostenibilitat dels recursos hídrics s’ha vist amplament alterada les darreres dècades a mesura que avançava i s’aprofundia la mentalitat capitalista, el productivisme sense límit, el profit immediat egoista, la urbanització massiva d’esquenes a la natura i l’oblit dels coneixements tradicionals dels cicles de la natura.

Així, la proliferació de pantans, l’explotació intensiva dels aqüífers, els regadius intensius en zones de secà, l’alteració del medi mitjançant la urbanització, l’ús industrial descontrolat, la utilització dels llits de rius i barrancs com a clavegueres i l’ús massiu per part d'una societat urbanitzada mancada d'una cultura sobre l’ús i abús de l’aigua en un espai geogràfic amb importants limitacions hídriques han posat els nostres sistemes fluvials al límit de la seva capacitat d’autoregeneració.

Darrerament, aquesta situació de risc s’ha vist incrementada de manera exponencial amb la política salvatge de transvasaments ideada per l’Estat espanyol, política que té amb dos components totalment rebutjables: una visió mercantilista de l’aigua i els rius, al servei de determinades empreses i del capital financer que hi ha al darrere; i una visió de potència colonial espoliadora dels recursos naturals de la nostra nació i del nostre poble.

Contra aquestes visions, el nostre poble més conscient s’ha alçat una i altra vegada per a barrar el pas a les polítiques de transvasaments que podrien suposar la mort definitiva dels ecosistemes fluvials tal com els coneixem en rius com el Xúquer i, ara molt especialment, l’Ebre.

Des de Poble Lliure fem una crida al conjunt del nostre poble, a les nostres institucions, organitzacions i entitats a secundar totes les mesures i les manifestacions que, com la del proper diumenge dia 7 de febrer que tindrà lloc a Amposta, tenen com a objectiu la defensa de la nostra sobirania hídrica i el nostre dret a decidir sobre la nostra vida i el nostre medi, i a favor d’una nova cultura de l’aigua respectuosa amb el present i que garanteixi el futur dels recursos hídrics.

Avui sabem que l’única manera de garantir el futur dels nostres rius passa tant per l’assoliment al més aviat possible de la nostra independència com pel que les noves legislacions de què hem de dotar-nos incorporin tant els coneixements ancestrals de l’ús respectuós de la natura com la nova cultura de l’aigua emanada del coneixement científic de les limitacions hídriques i les seves interaccions amb el medi.

No al transvassament de l’Ebre!

Pel respecte a la vida de la conca i del Delta!

Per la nova cultura de l’aigua!

Per la independència com a garant de la nostra sobirania sobre el nostre territori!

El dia 7, vine a la manifestació d’Amposta!

Països Catalans, 3 de febrer de 2016

PER LA CONSTITUCIÓ D'UN CONSELL DE L'ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ

Una de les principals conclusions de la Jornada Espai de Comunicació en Català, celebrada a Ciutat de Mallorca el 18 i 19 de desembre, és la proposta de constitució d’un CONSELL DE L’ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ, integrat per representants dels governs de cada un dels territoris.

Els nous governs del País Valencià i de les Illes Balears constituïts després de les eleccions de maig de 2015, així com el govern de la Generalitat de Catalunya, s’han mostrat favorables a la reciprocitat de les emissions de les ràdios i televisions públiques que utilitzin la llengua catalana. D’altra banda, la gran transformació cultural i comunicativa derivada de l’era digital i de l’Internet global planteja nous reptes en un context altament competitiu en els fronts combinats de llengua, comunicació i cultura, cosa que exigeix més que mai mancomunar poders, imaginació i recursos. 

Un cop analitzada, durant la Jornada a Palma, la situació de les ràdios, les televisions, la premsa escrita, la digital i les xarxes socials, i havent escoltat els professionals de la comunicació i algun responsable polític sobre els aspectes tècnics, legals i polítics, perquè aquest espai sigui possible, el professor Josep Gifreu va fer una proposta general  per a avançar en l’assoliment d’aquest objectiu.

En aquest sentit, caldria treballar políticament per a la institucionalització de l'espai de comunicació en català creant un CONSELL que passés a ser la instància central de la institucionalització d'aquest espai i que fos capaç de donar resposta a les actuals exigències dels ecosistemes comunicatiu, cultural i lingüístic. Es proposa la creació d'un organisme estable amb competències delegades per part dels governs autonòmics per a l'establiment de polítiques de comunicació compartides i la supervisió de línies d'actuació en àmbits estratègics i comuns relatius als mèdia i a la producció,  disponibilitat i circulació de continguts, sobretot audiovisuals i multimèdia. 

El CONSELL hauria de vetllar per la construcció i potenciació d'un espai unitari i politípic, és a dir, compartit i alhora divers, de la comunicació en català tant per al territori com per al ciberespai. Els objectius generals podrien concretar-se en els següents: 

- La presència hegemònica de la llengua en l'ecosistema de la comunicació disponible per a la catalanofonia. 

- La inclusió de tots els actors i interlocutors de la catalanofonia, independentment del lloc d'origen o de residència o de la seva adscripció a una ideologia o a una particular comunitat política. 

- L'exigència de qualitat en els béns i serveis de comunicació en català.

- L'adopció de mesures de foment per afavorir l'accés en les millors condicions a la creació i circulació dels mèdia i dels béns i serveis de comunicació en català.

- L'adopció de polítiques coordinades per fer sostenibles al ciberespai la creació, la innovació, la producció i circulació de continguts audiovisuals i multimèdia en català en tots els gèneres.

UN FALANGISTA ANOMENAT GRIÑAN, AVUI PRESIDENT DEL PSOE.

FONT: UN FALANGISTA ANOMENAT GRIÑAN, AVUI DIRIGENT DEL PSOE. · AENCOAL

José Martínez Emperador, oncle de Griñán, al costat de Carlos Arias Navarro, en la constitució del
Consejo Provincial de Falange de Madrid, el 1971

L'agost de1967, l'actual president del PSOE José Antonio Griñán, homenatjava l'estudiant falangista Matías Montero a Madrid, acompanyant els seus oncles, Rafael i Juan Martínez Emperador, tots dos destacats dirigents del franquisme, a uns metres de casa i de la seva actual despatx a la seu socialista del carrer Ferraz.

Per a l'ocasió Griñán vestia vestit amb una camisa blava sota una samarreta grisa, organitzat pel falangista Sindicat Espanyol Universitari (SEU). Després retre-li homenatge com un més, responent als lemes nacionalsindicalistas de rigor, amb uns sonors Present! i després l'himne del Cara al Sol es van traslladar junts a la capella del Col·legi Major José Antonio, a la Ciutat Universitària per escoltar una missa en honor al heroic estudiant falangista, en el llavors 33 aniversari de la seva execució.

Aquest jove és avui el president del PSOE, amb despatx en l'avui seu socialista que té a uns escassos metres d'on va passar aquell homenatge. Després de l'acte, va acudir a l'àmplia casa que els Martínez Emperador tenien al carrer Alberto Aguilera, per prendre un refrigeri, com era tradicional a la família. Després va marxar a casa, també situada molt a prop, a la glorieta de Sant Bernat. Així ho explica el llibre, "El passat blau ocult de molts espanyols", i que porta preparant des de fa més de deu anys l'historiador sevillà Luis Brotons, basat en converses amb destacats falangistes. El llibre veurà la llum el proper mes de juny, i per les seves pàgines transcorren destacats dirigents actuals, no només del PSOE sinó d'altres formacions polítiques, com el Partit Popular, Esquerra Unida o UPyD.

Segons explica l'autor del llibre, l'escena li va ser narrada amb tot luxe de detalls pel cap provincial de Falange Espanyola de les JONS Antonio Ruiz Valera, en diverses converses que va mantenir amb el líder falangista a la casa d'aquest, en el madrileny Passeig de Reina Cristina. Ruiz Valera va aportar la fotografia d'un jove José Antonio Griñán conversant amb altres joves en el Centre Social Manuel Mateo situat casualment també al carrer Ferraz.

El veterà sindicalista Ceferino Maestú, falangista i fundador de Comissions Obreres, també recorda al jove José Antonio Griñán per aquells locals, segons testimoni recull el llibre de Luis Brotons, al costat del de diversos falangistes més van compartir aquelles vivències amb Griñán. Un jove José Antonio Griñán, que s'identifica en el llibre com "sempre enganxat a les faldilles del seu oncle Rafael Martínez Emperador", llavors Magistrat de Treball, i executat per ETA al febrer de 1997. El mateix Griñán reconeixeria anys més tard, que Rafael Martínez Emperador, no només era el seu oncle, sinó que fins i tot era un dels seus millors ajudes mentre va ser ministre de Treball, i fins i tot el va ajudar molt en l'elaboració de la Reforma Laboral.

La presència de l'avui president del PSOE, José Antonio Griñán en aquells ambients, no era sospitosa de produir-se per infiltració, ja que el seu pare, Octaviano Griñán Gutiérrez era un conegut oficial de la cambra militar de Franco, Regiment de la Guàrdia de Franco, destinat a El Pardo, i tota la seva família era una destacada família addicta al règim. Els falangistes que li recorden i que desfilen aquests records pel llibre de Brotons, apunten que era un jove llest i aplicat que estava estudiant llavors les oposicions per a inspector de treball, oposicions que aprovaria finalment el 1969. Tampoc era difícil veure-li amb el seu altre oncle Juan Martínez Emperador per aquests cercles. Juan va ser un dels fundadors d'Aliança Popular al costat de Manuel Fraga, partit en el qual va recalar després penjar la casaca blanca del Moviment Nacional, com molts altres de l'època, i partit que va abandonar per discrepàncies sobre la inclusió de la autonomies en la Constitució , contra la qual va votar.

El pedigrí socialista de Griñán, president del PSOE

José Antonio Griñán, emperador dels EROs falsos d'Andalusia, i recentment nomenat president del PSOE, és un exemple perfecte de pedigrí socialista. Tal com va revelar en el seu moment el periodista Pere de Tena, és fill d'Octaviano Griñán Gutiérrez i de Maria Teresa Martínez Emperador. L'enllaç matrimonial d'aquests va ser referenciat en l'ABC en 1944 perquè don Octavià era oficial de la Casa del seu excel·lència el Cap d'Estat i Caudillo d'Espanya. L'acta del matrimoni va ser signada, entre d'altres, pel General Carlos Asensio Cabanillas, el qual era Ministre de l'Exèrcit, i havia estat superior de Griñán quan va ser Cap de la Casa Militar de Franco, o per Antonio Goicoechea, el diputat de Renovació Espanyola que va fer el 1936 el discurs davant el cadàver de Calvo Sotelo (assassinat per un escorta del socialista Indalecio Prieto), i que es va convertir en un emotiu epitafi premonitori: No et oferim que pregarem a Déu per tu; et demanem que ruegues tu per nosaltres. Davant aquesta bandera col·locada com una creu sobre el teu pit, davant Déu que ens escolta i ens veu, entossudim solemne jurament de consagrar la nostra vida a una triple tasca: imitar el teu exemple, venjar la teva mort i salvar Espanya, que tot és un i el mateix; perquè salvar Espanya serà venjar la teva mort, i imitar el teu exemple serà el camí més segur per salvar Espanya. A més, l'actual president d'Andalusia és nebot de José Martínez Emperador, el carismàtic president de la Diputació Provincial de Madrid en els anys setanta. Martínez Emperador apareix en aquesta foto de 1971, vestit de falangista, en el moment de la constitució del Consell Provincial de Falange Espanyola Tradicionalista de Madrid i flanquejat pels busts de Franco i de Primo de Rivera. El pedigrí socialista de Griñán, President del PSOE, salta a la vista.

LA GACETA: El pare de Griñán era escorta de Franco

El president de la Junta d'Andalusia, el socialista José Antonio Griñán, acostuma a abstreure de la vinculació de la seva família amb el règim franquista, tant pel costat patern com pel matern, propugnant per a això el revisionisme històric de José Luis Rodríguez Zapatero. L'últim cas ha estat l'aprovació, amb el seu vistiplau al consell de govern d'abans-d'ahir, d'una ajuda de 1.800 euros a les dones andaluses que diguin haver estat "vexades" pel franquisme. Una etapa de la història d'Espanya en la que el pare del cap de l'Executiu andalús, Octaviano Griñán Gutiérrez, va desenvolupar la seva carrera militar dins el llavors denominat Regiment de la Guàrdia de La seva Excel·lència el Cap de l'Estat, aquarterat a El Pardo (Madrid).

En l'escorta de Francisco Franco -avui Guàrdia Real- el progenitor de l'exministre socialista va servir durant molts anys al règim i va arribar a ocupar el càrrec de comandant d'Infanteria. De fet, així consta en la documentació d'expedients personals de l'Arxiu General Militar de l'Exèrcit de Terra, que es troba en l'Alcàsser de Segòvia i al qual ha tingut accés LA GACETA.

Fonts militars consultades per aquest diari van confirmar que en aquella època l'ingrés en el Regiment de la Guàrdia podia ser voluntari, sent requisits imprescindibles tenir entre 19 i 30 anys i haver complert el servei militar obligatori.

Els llaços amb el règim de Franco que hi ha en l'arbre genealògic de qui ara abandera una ajuda per a la qual seran suficients testimonis de tercers o simples declaracions jurades, no queden aquí. A José Antonio Griñán li hauran parlat en alguna ocasió d'un dels protagonistes de la coneguda com fugida de Transmissions, que va tenir lloc el 21 de juliol de 1936. El seu oncle avi, el comandant d'Enginyers del Regiment de Transmissions, Rafael Martínez Maldonado, germà del seu avi matern, José Francisco Martínez Maldonado, va sobreviure a aquell insòlit episodi de la Guerra Civil espanyola. Aquest regiment va abandonar la caserna del Pardo davant el setge dels republicans i va aconseguir unir-se a les tropes de Franco a les proximitats de la Granja, a Segòvia.

També a la família de la seva mare, el president andalús tindrà coneixement dels avatars del seu oncle, José Martínez Emperador. Aquest es va decantar per la política i va exercir importants càrrecs durant la dictadura. Martínez Emperador, advocat de professió, va ser conseller nacional del Moviment per Madrid i procurador en Corts. Nomenat delegat nacional d'Acció Docent del Moviment en el tardofranquisme, també va exercir com a vicesecretari general del Banc de Crèdit Agrícola i cap del servei d'Operacions, a més de ser conseller de la mutualitat de funcionaris del Ministeri d'Agricultura.

Guardons: Igual que el pare de l'actual vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, condecorat en la dictadura amb la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball i amb la Gran Creu del Mèrit Civil, José Martínez Emperador va ser distingit per Franco amb la Gran Creu al Mèrit Militar, distintiu blanc, el 18 de juliol de 1972, coincidint amb la llavors festivitat del Dia de l'Alçament Nacional. Ja en el procés constituent, Martínez Emperador va engrossir la llista de 39 candidats d'Aliança Popular al Congrés dels Diputats amb passat a les Corts franquistes. L'oncle de l'ara cap del Govern andalús va ser un dels cinc parlamentaris d'AP que van votar en contra de la Constitució.

Traduït al català per Google Chrome

L’eurodiputat Mark Demesmaeker denuncia la violència d’Espanya sobre Catalunya

Font: “És evident que hi ha un dèficit democràtic a Espanya” ! directe!cat

“És evident que hi ha un dèficit democràtic a Espanya”

Guifré Jordan @enGuifre - Mark Demesmaeker (Halle,  1958) no és un eurodiputat qualsevol. No només defensa Flandes, el seu país ara dins Bèlgica, sinó que també lluita de manera incansable per aconseguir el dret a l’autodeterminació de totes les nacions europees que el vulguin. S’ha implicat amb el País Basc, Escòcia i, sens dubte, també lluita des del Parlament Europeu (forma part del ‘totpoderós’ partit independentista N-VA) perquè es pugui parlar català a la cambra i perquè la UE faciliti la negociació entre Espanya i Catalunya. Observador internacional de la consulta del 9N, Demesmaeker és una de les veus amigues internacionals més autoritzades que han seguit el procés i que Carles Puigdemont haurà d'escoltar per no equivocar-se a partir d’ara. 

Què li sembla el full de ruta del nou govern català? 

En primer lloc, tenen la legitimitat per implementar el full de ruta que han promès, tenen la majoria per fer-ho i un gran suport de la societat civil, així que els desitjo molta sort. No obstant, no serà un camí de roses. Veurem molts conflictes amb el govern de Madrid a partir d’ara, però al final això hauria d’acabar amb un acord entre les dues parts per pactar un referèndum com a Escòcia.

Però... Veu realment possible arribar a un pacte amb Espanya? 

Seria l’escenari perfecte, però no veig cap motiu per ser optimista. Amb tot, veurem què passa amb la formació del nou govern espanyol i quina actitud té envers la qüestió catalana. D’altra banda, la Comissió Europea hauria d’intervenir també per a forçar l’entesa.

Per a la Unió Europea, això és un afer intern i prou. 

Aquesta és la seva actitud, però no és cert. És clar que afecta la resta de països membres de la Unió Europea! Han d’impulsar un acord per evitar incerteses arreu d’Europa, però no ho faran, i saps per què? La UE és un club de capitals d’estats, no una organització de les regions i nacions que en formen part. I les capitals es protegeixen entre elles i pensen en els seus interessos.

De vegades han criticat Polònia, Hongria o altres països membres, però no Espanya. 

Sí, però igualment, crec que és evident que hi ha un dèficit democràtic a Espanya. Si observem el rol del Tribunal Constitucional a l’Estat espanyol, veurem que és un òrgan gairebé exclusiu del PP. No obstant, la UE s’equivoca quan no critica que el TC s’utilitzi com un instrument contra la democràcia, contra el dret a l’autodeterminació i contra el dret a decidir el futur. També l’utilitzen com una eina contra les institucions i líders catalans. Espanya usa la violència constitucional.

I als passadissos del Parlament Europeu, què es comenta sobre Catalunya? 

De manera oficial, és evident que la cambra no es pronuncia amb l’excusa de ser ‘un afer intern’. Però és clar que la gent en parla en privat. Amb tot, com que no es pot discutir la qüestió a les comissions, jo i altres companys organitzem debats i conferències sobre les qüestions flamenca, escocesa i catalana, per anar més enllà quant a la legalitat d’aquests processos.

I quines possibilitats legals exploreu? El president de Flandes, Geert Bougeois, deia fa uns dies que un nou estat sorgit d’un estat membre de la UE n’hauria de formar part automàticament sense ser expulsat. 

No és la primera vegada que ho diem, però es un senyal important que el nostre president ho hagi posat de manifest. El nostre partit sempre ho ha defensat, perquè creiem que és completament de bojos que un territori de la UE que trenca amb el seu estat hagi de tornar a sol·licitar l’entrada! Barroso i Van Rompuy diuen que un territori independitzat en quedaria fora. Però això és un posicionament polític, no legal. Jo els hi he preguntat moltes vegades: ‘Quin article dels tractats ho diu?’. Mai em poden respondre, perquè no està previst en la legalitat europea. No hi ha precedent. I nosaltres treballem per fer-ho evident.

L’embranzida catalana pot servir com a revulsiu per un nou auge de l’independentisme flamenc? 

Som molt comprensius i entenem el que hi ha al cor de la societat catalana. No obstant, no diria que serà un revulsiu, perquè la realitat belga és molt diferent a l’espanyola. La nostra estratègia ara no passa pel referèndum, sinó per reformar l’estat belga. Però al final, veig Bèlgica com una aspirina. Una aspirina la poses a l’aigua, veus algunes bombolles i... desapareix. Les competències es transferiran a les regions d’una banda, i de l’altra a la UE.

I quan esdevindrà Bèlgica una aspirina? 

Hi haurà un nou impuls el 2019, amb les properes eleccions federals belgues. El meu partit, el N-VA, té com a número 1 dels estatuts Flandes com a estat independent membre de la UE, però al final, la gent decidirà votant. Com a Escòcia i també Catalunya, al final és una qüestió de democràcia. 

Font: Ràdio Terra al teu dispositiu mòbil | Ràdio Terra

Ràdio Terra al teu dispositiu mòbil

 

TREBALLEM PER CONSTRUIR UNA RÀDIO QUE SIGUI DE TOTES I TOTS. UN ESPAI DE VEUS I REALITATS QUE ENS FAN SER. UN PROJECTE QUE DEFINIM:

01 DE COMUNICACIÓ POPULAR

Que vol cobrir un buit informatiu inexistent en l’àmbit de la ràdio. Un projecte de comunicació de caràcter professional per dignificar i posar en primer pla els pobles i les persones. Per connectar les veus de les comarques, el coneixement, la cultura i les realitats del país.

02 PELS PAÏSOS CATALANS

L’esforç informatiu del projecte se centra en connectar per àmbits temàtics les diferents realitats socials, econòmiques i culturals del país a través d’una xarxa de complicitats.

03 PARTINT DES DE REUS

Inicialment, el projecte comença des de Reus on hi haurà un primer estudi d’enregistrament i producció, i la seu de l’associació que acull el projecte. A partir d’aquest, crear una xarxa d’estudis que puguin servir per engegar i donar suport a projectes locals.

04 VARIADA I PLURAL

En l’enfocament dels temes es buscarà el debat, el contrast, l’anàlisi. Buscar i compartir les eines per entendre la realitat, per saber què passa. Els espais hauran de preveure la participació en directe dels oients en les diferents modalitats. La xarxa i internet formaran part de la disciplina de treball i de l’actitud positiva amb les persones que atenen als continguts.

05 PER LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL

Més enllà del titular, les personalitats autoritzades i els testimonis de primera línia, les informacions passaran per descobrir noves realitats, per ampliar aspectes desconeguts o muts que no troben espai. Aspectes de l’economia social, de les relacions d’igualtat entre les persones, dels projectes que mereixen ser destacats, de les reflexions que encara tardaran temps a escoltar-se als mitjans tradicionals, però que ja són tema de debat col·lectiu.

06 AUTOGESTIONADA

El projecte comença amb la cobertura legal d’una associació inscrita a efectes de construir el primer estudi i començar la producció informativa. L’evolució del projecte necessitarà la constitució d’una cooperativa que aculli l’activitat entesa des del punt de vista de la comunicació social, el treball cooperatiu i la vocació de fer-se altaveu. El projecte avançarà fins on vulguin les persones que hi participen en qualsevol de les modalitats.

07 DE PERIODISME SOCIAL

L’emissora necessita de l’aportació i col·laboració de la gent, en la implicació d’aquesta en la informació, en el comentari de les propostes, en la difusió de l’activitat de l’emissora, i els seus continguts. L’estructura periodística que porta endavant els continguts compta amb persones d’arreu per garantir la pluralitat i diversitat.

08 PROFESSIONAL

Cada minut d’emissió compta per acreditar-ne la voluntat d’aquest projecte amb sentit social i voluntat de transformació de l’espai comunicatiu dels Països Catalans. En aquest sentit, l’emissora plantejarà les informacions locals com un element de comprensió del conjunt del territori.

09 AMB CRITERI

Els temes a tractar atendran al criteri periodístic dels col·laboradors basats en la importància, rellevància i interès de la informació. La ràdio no atendrà cap agenda informativa. Haurà de fer camí.

Espectacular Muixeranga en homenatge a Joan Fuster (25/11/12) - YouTube

Font: Espectacular Muixeranga en homenatge a Joan Fuster - YouTube

L'Associació Cultural "La Xala" de Sueca va organitzar un homenatge a Joan Fuster, per commemorar el 50é aniversari de la publicació de "Nosaltres els valencians". Els actes van tindre lloc el 25 de novembre de 2012.

Aquell dia participaren a Sueca:

- Obrint Pas
- Miquel Gil
- Al Tall
- Pau Alabajos
- Aspencat
- ALM
- Dani Miquel
- Pep Botifarra
- Grup de danses Almogàvers de Sueca.
- Tornejants de Sueca
- Orfeó Suecà 
- Nova Muixeranga d'Algemesí
- Muixeranga de Sueca
- Muixeranga de València
- Muixeranga de Cullera