Escoles, tribunals i llengua catalana

Font: http://www.ara.cat/premium/opinio/Escoles-tribunals-llengua-catalana_0_837516280.html

LLUÍS JOU 

| Actualitzada el 29/12/2012 00:00

Escoles, tribunals i llengua catalana PERE TORDERA

La proposta del govern espanyol de modificar el règim lingüístic de l'ensenyament a Catalunya envaeix competències de la Generalitat i vol imposar des de l'Estat el model que el PP, aquí minoritari, reclama de fa més de vint anys sense més suport que el de grups minoritaris i radicals. El projecte de llei pretén que els pares puguin optar perquè els seus fills segueixin els estudis en castellà i, en tots els casos, que el castellà ocupi gran part de l'espai que correspon al català. No permet, en canvi, que els pares puguin optar perquè tots els estudis siguin en català.

El president del govern espanyol assegura que això no comporta un perjudici per al català, que continuarem amb el model actual amb més castellà, i que l'únic que pretenen és protegir la llibertat dels pares que volen que els seus fills no siguin escolaritzats en la llengua del país on viuen i garantir el coneixement del castellà a Catalunya.

Si l'escola, àmbit on els infants i joves conviuen en català sigui quina sigui la seva llengua familiar, deixés de ser el contrapès a altres àmbits on el català no té presència, com passa en força llars, el coneixement del català per part dels no catalanoparlants disminuiria. Els infants que s'escolaritzessin només en castellà mai no aprendrien català.

L'objectiu del govern espanyol és dividir socialment Catalunya entre catalanoparlants -bilingües- i castellanoparlants -monolingües-. Es tracta que els fills dels castellanoparlants i dels procedents de la immigració no dominin el català i puguin viure a Catalunya exclusivament en castellà. Serà encara més freqüent que els catalanoparlants puguin relacionar-se entre ells en català, però hagin de passar al castellà per relacionar-se amb els altres. El gran èxit del sistema actual és que Catalunya és un sol poble, sense nosaltres i ells , cosa que ni la duresa de la crisi econòmica ni el debat sobre el nostre futur col·lectiu han esberlat. A la manifestació de l'11 de setembre i a la del 14 de novembre hi van acudir milers de persones sense que la llengua familiar fos determinant. Això és el que volen combatre des d'Espanya. El que volen és que a Catalunya hi hagi una comunitat aïllada de la realitat catalana, insensible als interessos propis del país, atenta només al que diuen els mitjans de comunicació estatals. Una comunitat que garanteixi la plena espanyolitat de Catalunya.

L'agressió al català com a llengua d'ensenyament ha fet passar desapercebuda una nova sentència del Tribunal Constitucional relacionada amb una altra matèria clau per al català com a llengua oficial: la de la necessitat que els jutges que exerceixen a Catalunya (i també fiscals, notaris, registradors i funcionaris de l'Estat) hagin d'acreditar el coneixement de la llengua catalana. El Constitucional considera que la competència per establir aquest requisit és de l'Estat, que s'ha negat reiteradament a admetre que els jutges hagin de saber català. L'Estatut del 2006 va establir-ne el requisit. La sentència del 2010 va declarar que s'ajustava a la Constitució però va "aclarir" que era l'Estat el que havia de dir com s'acreditava i l'Estat ha mantingut el règim de sempre: el català és prescindible.

La decisió va en la mateixa línia que la proposta de nou model educatiu: que hi hagi jutges, notaris i altres funcionaris que vinguin a Catalunya sense saber català, que no treballin en català, que puguin dir, amb impunitat i des de la posició de poder que el càrrec els atorga, " en castellano, que no le entiendo " i evitar, si volen, la integració al país on exerceixen. Un grup social poderós i exclusivament castellanoparlant.

La política lingüística que hem fet a Catalunya en els últims 35 anys, en l'àmbit educatiu i en altres àmbits, ha tingut l'objectiu inequívoc d'atorgar al català el paper social que li correspon com a llengua pròpia del país, objectiu que s'ha buscat de manera progressiva amb el ritme d'aplicació necessari perquè el país no es dividís en dos.

L'actitud del govern espanyol ha estat obertament contrària: impugnacions de lleis i de decrets, lleis desfavorables, menyspreus constants, cap norma favorable. Ara, amb les cartes damunt de la taula, s'ha tornat obertament agressiva. Constaten l'èxit col·lectiu que representa haver estès el coneixement social del català, haver guanyat àmbits d'ús que semblaven inassolibles i haver-ho fet buscant la integració de tota la ciutadania en un sol poble i no la segregació en dues comunitats.

El projecte d'una societat de ciutadans plurilingües amb el català, llengua pròpia del país, com a llengua de referència social és inviable dins l'Espanya actual. Per fer-lo possible, per mantenir la integració, per continuar sent un sol poble, no hi ha altra via que un estat propi.

Tots els articles de:Lluís Jou

Brots verds als Països Catalans

Neix Ona Mediterrània, una nova ràdio en català a Mallorca

Font:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4068629/20121225/neix-ona-mediterrania-nova-radio-catala-mallorca.html

Dijous començarà a emetre en proves, amb el propòsit de fer emissions regulars a l'abril

Mallorca disposarà d'una nova ràdio. Aquest dijous, al 90.8 de l'FM, començarà a emetre en proves Ona Mediterrània, una nova emissora exclusivament en català que podria començar les emissions regulars a l'abril. Ona Mediterrània neix amb l'objectiu de recuperar la veu pròpia de Mallorca i protegir la cultura balear. Impulsada per l'Obra Cultural Balear i l'associació Voltor, l'emissora comptarà amb una plantilla d'onze persones. Per iniciar el projecte, les dues entitats han quantificat en 750.000 euros el cost total del projecte per un període de dos anys i, per això, començaran la venda d'accions a persones, empreses i institucions perquè participin del projecte.

Amb el tancament de Som Ràdio el 2003 i d'Ona Mallorca l'any passat, la majoria de ràdios generalistes emeten en llengua castellana. Només IB3 compleix l'article 4 de l'estatut d'autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, que obliguen a que les emissions de ràdio en català arribin al 60% del total. 

Segons els impulsors del projecte, entre els quals hi ha Francesc Ribera 'Titot', que fa de coordinador, la majoria de ràdios a l'illa emeten des d'una perspectiva "absolutament provinciana" amb l'objectiu "d'estendre i normalitzar el provincianisme acrític i submís". 

Per això, Ona Mediterrània busca crear una emissora de ràdio mallorquina i en català, sense intermediaris ni censures i capaç de crear un entreteniment vinculat a la realitat social i cultural de l'illa. "No volem esdevenir un mitjà residual sinó de referència", expliquen els impulsors del projecte.

Qualitat i solvència perquè pugui consolidar-se

Amb aquesta ambició i amb l'objectiu de dotar la iniciativa de recursos que en garanteixin la qualitat, la solvència i la possibilitat que pugui consolidar-se econòmicament, Obra Cultural Balear i l'associació Voltor han xifrat en 750.000 euros el pressupost per poder tirar-la endavant durant dos anys encara que no hi hagi ingressos. Amb tot, han fixat una quantitat mínima de 500.000 euros a partir dels quals creuen que es pot desenvolupar el projecte, si bé "amb moltes més dificultats". 

Per aconseguir el capital inicial, les entitats s'han proposat fer-ho mitjançant l'accionariat popular, és a dir, la venda d'accions a un preu assequible a persones, empreses, institucions i associacions. 

S'establiran dos tipus d'accions: 7.120 unitats es posaran a la venda a un preu de 100 euros i 38 unitats per un valor de 1.000 euros. 

El món cultural i educatiu, al consell de l'ens

L'associació Voltor cedirà accions a quinze persones significades per la seva acció en el món de la cultural, l'art, la docència, el periodisme i la judicatura, entre d'altres. Aquestes persones formaran el consell de control de caràcter de l'emissora. L'ens debatrà periòdicament sobre la línia estratègica de l'emissora i prendrà decisions per millorar-ne el funcionament. 

De moment, els impulsors estan negociant amb empreses de comunicació amb l'objectiu que els lloguin un espai per desenvolupar les activitats de l'emissora i estableixen un sistema basat amb microfalques de cinc segons accessibles per a la petita indústria i el comerç.

Manifestació a Palma en la Diada de Mallorca 2012

=================================================================================

Desmuntar la bogeria valenciana

Vicent Partal

Font: http://www.vilaweb.cat/editorial/4068897/desmuntant-bogeria-valenciana.html

En molt pocs dies, dos tribunals han desmuntat dues peces clau de la bogeria valenciana recent. El Tribunal Suprem espanyol va negar la raó fa pocs dies a Francisco Camps en el cas de TV3, i la va donar a Eliseu Climent. Primer colp. I el segon ahir, més transcendental encara. El Superior de Justícia va donar la raó als pares i mestres de l'escola Sant Cristòfol de Picassent que volien les classes en català i no les hi tenien pel boicot del govern valencià. Ara les hi tindran. El règim, també a còpia de sentències judicials, va topant amb les parets, camí del final.

Qui ens ho havia dir, que els tribunals serien la referència favorable. No és que me'n fie, però es constata que fan un gran paper. Segurament perquè la bogeria del règim del PP havia estat tan grossa que es permetien desficacis impensables, fins i tot fora de les lleis espanyoles. Coses que ara, justament ara i només amb els codis a la mà, se'ls giren en contra, en el pitjor moment.

La sentència ahir del Tribunal Superior de Justícia valencià té una importància enorme. Des del 2009, els pares i els mestres de l'escola concertada Sant Cristòfol de Picassent maldaven per tenir una línia en català. Ho volien tots els membres de la comunitat educativa però, paradoxalment, ho impedia la Conselleria d'Educació, que, com és ben sabut, es dedica a boicotar l'ensenyament en català. Només recordaré aquella xifra feridora de 126.000 xiquets valencians que havent demanat d’estudiar en la llengua del país no poden fer-ho perquè la conselleria no ho vol. 

El cas de Picassent, però, és simplement monstruós. Perquè totes les famílies de l'escola havien marcat la casella demanant les classes en català. Totes. I la conselleria els ho va negar amb uns arguments tan ridículs que ara els tribunals els han rebutjats, i obliguen el govern a aplicar la línia en català abans d'un mes. No crec pas que ho facen pas per simpatia envers la llengua, ans simplement perquè el govern valencià, encara que no s'ho crega, també té l’obligació d’obeir la llei. I el cas és tan evident com indiscutible: quan tots els pares demanen classes en català, com pot argumentar la conselleria que farien malbé l'equilibri lingüístic de l'escola? Quina bogeria és aquesta?

La sentència de Picassent segurament obrirà una nova època pel que fa a Escola Valenciana. Així com un pares decidits d'aquest centre van cercar-hi l'empara legal, supose que ara molts i molts més pares de molts més centres seguiran aquest mateix camí. Mentrestant, el PP es mira desconcertat com el seu país irreal comença a esbocinar-se alhora que emergeix el de debò, aquell que ha resistit governs que no respectaven els ciutadans i que ni tan solament complien les lleis més elementals.

TV3 ahir, l'escola avui: amb aquestes sentències i la pressió popular, el camí va eixamplant-se de mica en mica i a cada passa avança decidit el desmuntatge de la bogeria valenciana, d'aquell règim de zaplanes i camps que es pensaven que la seua voluntat no trobaria límits. I convindreu tots amb mi que això és una notícia excel·lent. De les millors...

director@vilaweb.cat

País ocupat, llengua substituïda

Publicat en EL PUNT AVUI dilluns 10 de desembre del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/601394-pais-ocupat-llengua-substituida.html

VENT TRAMUNTANAL

10/12/12 06:37 - JOSEP GUIA -

De vegades fa l'efecte que defensem el català des de la feblesa que suposa tenir assumit la condició de poble ocupat. Vull dir que partim del fet de la presència quotidiana i habitual del castellà (o espanyol, però en aquest article prefereixo emprar la primera denominació) entre nosaltres, com si fos natural, “de tota la vida”. I aquesta premissa és falsa i, per tant, provoca llacunes i inconsistències en el nostre discurs.

No podem acceptar com un fet normal la secular i progressiva ocupació militar i poblacional castellana sobre el territori català, del Pirineu al Segura i les Illes. Com no sigui que vulguem donar per bo el resultat d'una premeditada actuació política imperialista de les classes dominants castellanes sobre països i pobles no castellans. Jo estic en contra de l'opressió de classe i de tots els seus efectes, per molt que siguin de llarga durada.

A la nostra terra (a València, Barcelona, Lleida, Alacant, Palma...) el castellà és una llengua forastera imposada. Aquest i no altre és l'origen precís de la presència del castellà a casa nostra, per molts hispanoparlants que hi hagi ja nascuts aquí, fills o néts de castellans que hi han vingut o fills de catalans que han renunciat a la llengua pròpia (per causa, justament, de la situació d'ocupació).

L'imperialisme lingüístic espanyol, conegut arreu del món, és perfectament documentable sobre nosaltres, com ja ho va posar de manifest sobradament Francesc Ferrer Gironès al seu llibre La persecució política de la llengua catalana. Des de fa 300 anys, si més no. Són ben conegudes (per les persones honestes que volen saber-ho) les instruccions secretes que dictava, el 20 de febrer de 1712, la monarquia borbònica als corregidors imposats en els territoris catalans conquerits: “Pondrá el mayorcuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo findará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado” o allò altre, escrit per la mateixa mà, de “se procure mañosamente ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos”, en referència a “las provinciasrebeldes de Catalunya y Valencia”. I així, tantes i tantes agressions (decrets, lleis, multes, càstigs...), des de Patiño (ministre del primer Borbó) fins a Wert (ministre del darrer Borbó), que hem hagut de suportar els catalanoparlants, és a dir, els catalans.

En fi, que els qui defensen el castellà a la nostra terra, com si fos llengua d'aquí, són uns cínics partidaris de l'imperialisme lingüístic, aquell que consisteix a imposar una llengua fora del seu territori, substituint i eliminant la llengua pròpia del territori ocupat.

Els castellans, doncs, i tothom, benvinguts siguin si es fan del país; altrament, més val que tornin a casa seva. Aquesta és una norma bàsica de convivència i d'entesa internacional.

COM L'11S, EL 30D TOTHOM A PALMA

L'11 de setembre del 2011, una de les Diades que passaran a la història, va comptar amb la presència de La Franja, l'Alguer, el País Valencià i les Illes. En la Diada Nacional de Mallorca del 30 de desembre, cal que des de tots els territoris tornem la visita i fem costat a les Illes en la seva lluita, que és la nostra, la de tots els Països Catalans.
Feu amistat amb l'ANC - MALLORCA al seu perfil de facebook! i cliqueu m'agrada a la seva pàgina

CONVOCATÒRIA: 30 DE DESEMBRE DE 2012
LLOC: PASSEIG DEL BORN, PALMA
HORA: 18:00
CONVOCA: diadademallorca.cat
Esdeveniment al facebook:
https://www.facebook.com/events/410875635647942/
Esdeveniment a Fes Xarxa:
http://www.fesxarxa.cat/index.php/afegeix-un-acte-mallorca/icalevent.detail/2012/12/30/499/269

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: ARA MÉS QUE MAI!

MANIFEST A FAVOR DE LA LLENGUA

PEL CATALÀ, L’EUSKERA I EL GALLEC A L’ESCOLA

Per la igualtat de drets de totes les llengües de l’estat

Les entitats que ens reunim avui demanam que es respectin les competències autonòmiques en matèria d’educació i el manteniment d’un model educatiu propi que és el que recull la riquesa de la diversitat cultural, patrimonial i lingüística de cada un dels territoris.

Donam suport al model d’immersió lingüística que han posat en pràctica les escoles dels territoris amb llengua pròpia, i també el seu manteniment com a llengua vehicular a l’ensenyament. Aquesta ha estat una pràctica pedagògica avalada pels organismes internacionals,  que garanteix que els alumnes, en acabar la seva escolarització obligatòria, tendran una bona competència comunicativa i lingüística en les dues llengües oficials. 

El castellà l’aprenen tots els alumnes escolaritzats de l’estat. Tots els informes han posat de manifest que en aquests llocs on es fa immersió lingüística els resultats en l’assoliment de la competència comunicativa en castellà fins i tot són millors que a d’altres indrets de l’estat espanyol.

Reivindicam la igualtat de drets de totes les llengües de l’estat i donam suport  a la immersió lingüística i al manteniment de les llengües pròpies com a  llengües vehiculars de l’ensenyament, com a garantia de l’aprenentatge de les llengües oficials de l’estat. Per la riquesa de la diversitat, per una concepció de l’ensenyament i l’aprenentatge oberta a les llengües i a les cultures, no a la LOMCE.  

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: ARA MÉS QUE MAI!

ACAROADOS POLA LINGUA AGORA MÁIS QUE NUNCA

HIZKUNTZEZ ELKARTURIK INOIZ BAINO GEHIAGO

19 de Desembre de 2012 concentracions a totes les illes, al País Valencià, al Principat de Catalunya a Euskal Herria per la immersió lingüística i en contra de la LOMCE.

Mallorca 19.00h davant la Delegació de Govern 

Eivissa 19.00h Delegació territorial d’Educació 

Menorca 19.30h Delegació territorial d’Educació

STEI, FETE-UGT, FE-CCOO, ANPE, FAPA, OCB, Assemblea de mestres i professors en català Illes Balears, MRP-Mallorca, MRP- Menorca, Escoles Mallorquines.

MANIFEST DE CASTELLÓ (Vídeo i transcipció)

TRANSCRIPCIÓ:

Bona vesprada, companys i companyes!

Avui, dia 15 de desembre, som milers les persones que ens hem manifestat a Castelló de la Plana per commemorar el 80é aniversari de les “Normes de Castelló”. I ho hem fet en un moment d'atacs sense precedents contra la nostra llengua, conscients que només n'eixirem ben parats si ens mantenim units, i si hi responem de manera ferma i contundent.

Avui, un dels principals fronts de batalla se'ns presenta a l'escola. L'avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Educació, promoguda pel ministre Wert, pretén marginar el català, el basc i el gallec dels seus sistemes educatius. La llei Wert representa l'enèsim intent del poder central, unitarista i monolingüe, de trencar el compromís de convivència entre les llengües i les cultures. Negant-li al valencià la condició de llengua vehicular, aquesta llei ataca ells programes òptims d'ensenyament del nostre sistema educatiu.

Perquè un dels objectius fonamentals de la llei és fer inviables els programes d'immersió i d'ensenyament en llengua pròpia. Els únics –cal recordar-ho– que garanteixen l'aprenentatge de les llengües minoritzades. Els únics que promouen el respecte i la igualtat entre les llengües i les cultures. Ens aboquen a la desparició de les nostres llengües, i no estem disposats a acceptar-ho!

Els envits contra la nostra llengua no s'acaben amb els atacs contra l'escola valenciana, pública i de qualitat. Els nostres mitjans de comunicació públics estan també tocats de mort. I avui hem vingut ací per denunciar els que han arruïnat Ràdio Televisió Valenciana. Estem ací per mostrar la nostra solidaritat amb els treballadors afectats per un ERO salvatge, que deixarà més de 1.000 professionals al carrer. I per dir, ben clar, que volem una televisió valenciana amb vocació de servei públic; que volem una televisió plural, digna i de qualitat; que volem un Canal 9 íntegrament en valencià!

Malgrat els atacs, la lluita ens permet aconseguir victòries. Avui hem de celebrar la sentència del Tribunal Suprem que dóna la raó a Acció Cultural del País Valencià i retira les multes a l’entitat. I això ha estat possible gràcies a la mobilització de milers i milers de valencians. Però encara queda camí per aconseguir la lliure recepció i la reciprocitat entre Canal 9, TV3 i IB3. Per això exigim als notres governants que estiguen a l'alçada de les circumstàncies, i que es posen a la feina per a fer-ho possible, ara ja sense excuses. President Fabra: només depén de vosté acabar amb la censura.

Tot això ens ha aplegat avui a Castelló, ara que es compleixen 80 anys de les Normes. El 1932, els intel·lectuals compromesos amb la llengua pròpia dels valencians segellaven aquest gran acord; una fita que simboliza des d'aquell moment la unitat de la llengua que parlem a banda i banda del riu Sénia. Avui hem tornat a reivindicar l'esperit unitari i de consens que representen les Normes. Tota una lliçó per als reptes presents. Perquè ens cal un nou consens social per situar el valencià al centre del nostre sistema educatiu i dels nostres mitjans de comunicació. Perquè ens cal actuar units, valencians, catalans, illencs... per afrontar amb garanties els reptes del futur.

El 25 d'abril de 1982 –en un moment d'especial convulsió social, política i identitària– la societat valenciana feia una gran desmotració de civisme i de compromís amb la llengua a Castelló de la Plana, en commemoració dels 50 anys de les Normes. 30 anys després, hem sabut recuperar aquell esperit unitari, i hem fet realitat el que va dir Joan Fuster en aquella ocasió: que «contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més decidida i més clara».

Que no ens retallen la llengua!

MÉS DE 150 ENTITATS SIGNEN EL “MANIFEST PER LA LLENGUA” QUE ES LLEGIRÀ EL PROPER DISSABTE A CASTELLÓ

Entre els signants estan les principals plataformes de defensa de la llengua a l’educació del País Valencià, així com entitats i plataformes de prestigi de Catalunya i les Illes Balears, que també estaran presents a la manifestació del dissabte 15 de desembre per defendre l’ensenyament en valencià i els nostres drets lingüístics i socials.

Baixeu-vos el Manifest

Baixeu-vos el Dossier de Premsa

MÉS DE 150 ENTITATS SIGNEN EL “MANIFEST PER LA LLENGUA” QUE ES LLEGIRÀ EL PRÒXIM DISSABTE A LA GRAN MANIFESTACIÓ DE CASTELLÓ

El dissabte 15 de desembre se celebren un seguit d’actes a Castelló de la Plana organitzats per Castelló per la Llengua en el context de commemoració del 80 aniversari de les Normes de Castelló, que van assentar les bases de normalització de la nostra llengua al País Valencià. La signatura de les Normes de Castelló va establir un ampli consens que ara es reprodueix amb la signatura del “Manifest per la llengua”. 

El “Manifest per la llengua” deixa en evidència l’atac al valencià que suposa l’avantprojecte de la LOMQE i el directe desmantellament dels Programes d’Immersió Lingüística i d’Ensenyament en Valencià als centres educatius.

L’aparició del l’avantprojecte de la LOMQE fa que en la manifestació convocada a Castelló cobre especial rellevància la defensa del valencià com a llengua vehicular a l’ensenyament. La proposta de llei comportaria, en aquest sentit, un retrocés cap a èpoques pre-democràtiques en un àmbit que ha estat clau al País Valencià per normalitzar la nostra llengua durant més de 30 anys, l’escola.

Aquest manifest es llegirà quan finalitze la gran manifestació que se celebrarà a Castelló el dissabte 15 de desembre a les 18 hores i que eixirà des de la plaça de la Independència (La Farola). A la pancarta principal estaran representades les principals entitats signants del document.

MANIFEST PER LA LLENGUA

El 15 de desembre, tothom a Castelló pels drets socials i lingüístics

Les entitats sotasignants volem fer una crida a la societat del conjunt de territoris de parla catalana a manifestar-se a Castelló de la Plana, el 15 de desembre a les 18h, en commemoració del 80é aniversari de les «Normes de Castelló». I ho fem en un context d'atacs sense precedents immediats cap a la nostra llengua, conscients que només n'eixirem ben parats si ens mantenim units i hi responem de manera ferma i contundent. L'avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMQE) promoguda pel ministre José Ignacio Wert, que pretén relegar el català, el basc i el gallec a una posició d'indigència i marginalitat en els respectius sistemes educatius, és l'enèsim intent del poder central unitarista i monolingüe de trencar el compromís de convivència entre les llengües i les cultures en el marc de l'estat.

Denunciem que la LOMQE pretén negar la condició de llengua vehicular el valencià i com a conseqüència ataca els programes òptims d'ensenyament al nostre sistema educatiu. El seu objectiu és, per tant, fer inviables els programes d'immersió lingüística i d'ensenyament en llengua pròpia: els únics que garanteixen competències suficients en les llengües minoritzades i que promouen el respecte i la igualtat entre les llengües i les cultures.

Ens aboquen a la mort de les nostres llengües per inanició, i no estem disposats a acceptar-ho. Ens manifestarem, doncs, contra la LOMQE, i ho farem en una data molt assenyalada: la commemoració dels 80 anys de la signatura de les «Normes de Castelló», l'acord mitjançant el qual els intel•lectuals compromesos amb la llengua pròpia dels valencians simbolitzaven l'acceptació de la normativa de l'IEC i de la unitat de la llengua. Les vindiquem com a lliçó d'unitat i de consens, tan necessaris en la conjuntura actual. D'unitat entre els valencians, perquè ens cal un nou consens social per situar el valencià al centre del nostre sistema educatiu, per garantir l'assoliment de competències plurilingües. I unitat amb la resta del domini lingüístic, perquè units som més forts: ho hem de fer palés a Castelló, el 15 de desembre, demostrant una vegada més entre tots el nostre compromís amb «el nostre valencià, el català de tots». El 25 d'abril de 1982, en un moment d'especial convulsió social, política i identitària, la societat valenciana feia una gran demostració de civisme i compromís amb la llengua a Castelló, convocats sota el lema «Tots a Castelló!» per commemorar els 50 anys de les «Normes». 30 anys després, volem recuperar aquell esperit unitari i proclamar en veu ben alta, com va fer Joan Fuster en aquella ocasió, que «contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més decidida i més clara».

El 15 de desembre, tothom a Castelló pels drets socials i lingüístics!

Amb el suport de Castelló per la llengua, Escola Valenciana, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Plataforma per l'ensenyament públic del País Valencià, Somescola.cat i la Folc.

Castelló per la Llengua:

Acció Cultural del País Valencià
Arran
BLOC
BLOC Jove
Botafocs
Centre Excursionista de Castelló
CGT
El Camí
Endavant
ERPV
Escola Valenciana-Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló
Esquerra Independentista de la Plana
EUPV
Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló
Iniciativa del Poble Valencià
Moviment de Renovació Pedagògica - Castelló
Plataforma per la Llengua
PSPV
SEPC
STEPV

Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua:

Amics de l'Alguer 

Associació Cívica de Guardamar

Associació Cívica El Tempir d'Elx

Associació Cívica pel Valencià l'Antina de Santa Pola

Associació Cívica per a la Normalització Valencià

Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc

Associació Cultural El Raig de Crevillent

Associació per la Llengua El Bull de Monòver

CAPPEPV- València ciutat

CAPPEP- Marina Alta

Col·lectiu de la Llengua i la Cultura de Castelló

Col·lectiu de mestres jubilats Freinet

Col·lectiu per la llengua Terres del Vinalopó

Coordinadora d'escoles d'ensenyament en valencià del Camp de Morvedre

Coordinadora d'escoles d'ensenyament en valencià de la Marina Baixa

Coordinadora d'escoles d'ensenyament en valencià de la Costera

Coordinadora d'escoles d'ensenyament en valencià de la Ribera Alta

Coordinadora pel Valencià del Camp de Túria

Coordinadora de la Plana Baixa

Coordinadora pel Valencià de les Valls del Vinalopó

Coordinadora de l'Alcoià- Comtat pel Valencià

Coordinadora de la Vall d'Albaida per la defensa i l'ús del valencià

Coordinadora pel valencià El Guaix d'Horta Sud

Coordinadora pel Valencià Horta Nord

Coordinadora per la Llengua dels Ports i del Maestrat

Coordinadora Safor- Valldigna pel Valencià

Espai País Valencià

La Cívica-Associació per la normalització del valencià- l'Alacantí

La Fàbrica de la Llum

Reviscola

Plataforma per l'ensenyament públic del País Valencià:

FAPA-València
Escola Valenciana
STEPV
FE CCOO PV
Fete-UGT PV
CAVE-COVA
CGT
FAAVEM
SEPC
BEA
Campus Jove
Sindicat d'Estudiants
Associació de Directors de primària
Associació de Directors de Secundària
Moviments de Renovació Pedagògica
ADIDE
FAPA-Enric Valor
FAPA-Penyagolosa

Somescola.cat:

Joves de Mallorca per la Llengua 
Agrupació Escola Catalana (AEC)
Associació d'Amics de la Bressola
Associació de Mestres Rosa Sensat
Associació Diomira
Centre Unesco Catalunya - Unescocat
CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Etniques i les Nacions)
Consell de la Joventut de Barcelona
Consell Nacional de la Joventut
Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL)
CCOO de Catalunya
Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC)
FAPAES
Federació d'Organitzacions per la Llengua
Federació d'Ensenyament CCOO de Catalunya
Federació d'Ensenyament USOC
Federació Moviments Renovació Pedagògica de Catalunya
FETE - UGT
Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Institució Escola CIC
Institut d'Estudis Catalans (IEC)
Intersindical - CSC
La Bressola
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
PEN Català
Plataforma de Professors de Català de Secundària
Plataforma pel Dret Decidir (PDD)
Plataforma per la Llengua
Tallers per la Llengua
Taula per la Infància i l'Adolescència a Catalunya (TIAC)
UGT de Catalunya
USTEC- STES
Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans
Xarxa d'Escoles Associades a la UNESCO

FOLC:

Arxiu de Tradicions de l'Alguer
Associació Cultural del Matarranya
Associació d'Amics de l'Escola Comte Guifré
Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras
Associació Llengua Nacional
Associació per la Llengua
Centre Cultural Casal Jaume I de Perpinyà
Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL)
Federació Escola Valenciana
Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana de Perpinyà
Fundació Privada Esport Català
Institució Cultural de la Franja de Ponent
Joves de Mallorca per la Llengua
Obra Cultural Balear
Omnium Cultural Reus- Baix Camp
Organització Capital de la Cultura Catalana
Plataforma per la llengua d'Eivissa i Formentera
Softcatalà
STEI-i
STEPV-Intersindical Valenciana
Units-Associació Internacional del Voluntariat
Veu Pròpia
Xarxa Cultural de l'Ebre i de Ponent

Més entitats: 

Enllaçats

CEIP 9 d'Octubre de ValènciaEscola Les Carolines de Picassent
Associació Cultural El Rogle de Novelda
Associació Cultural 9 d'Octubre de Vilamarxant
Centre d'Estudis dels Ports
JERPV-Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià

AMPA CEIP Sant Joan de Ribera de Burjassot
Associació Més que Dones
Colla de dimonis Els socarrats de Campanar

Centre Social Terra de Benimaclet

Xufarock d'Alboraia

JERC-Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya

PSPV-Tavernes de la Valldigna

Atzembla

Obra Cultural Balear

Acció Cultural de Menorca

Comissió de Festes de Santa Maria de Formentera

Obra Cultural de Formentera

Joves de Mallorca per la Llengua

Moviment d'Escoles Mallorquines

Grup Blanquerna

Associació Voltor

Atzembla 

Institut d’Estudis Eivissencs