La localitat de la Marina Baixa instal·larà un monument en record al canonge mallorquí
Fa un segle que Antoni Alcover va passar per Tàrbena. Va ser en el segon intent, durant el viatge que el mossén mallorquí va mamprendre entre el 20 de juny i el 31 d'agost de 1918. Abans, però, en 1902, planejava passar per la vila de la Marina Baixa. Del 9 d'abril al 22 de maig, Alcover va visitar Eivissa, Sant Antoni i diferents localitats del País Valencià com Oriola, Alacant, Elx, Santa Pola, Novelda, Monòver, Villena, Biar, Ibi, Xixona, Sant Joan, Callosa, Bolulla, Benidorm, Tàrbena, Benissa, Gandia, Beniopa, Simat de Valldigna, el Verger, Oliva, Carcaixent, Sueca, Ontinyent, Benigànim, Xàtiva, Llíria i València, tal com recull Maria Pilar Perea en la web dedicada a Alcover dins de l'Institut d'Estudis Catalans. Malgrat la ruta planificada, el conegut com a apòstol de la llengua catalana es va posar malalt, es va quedar a Bolulla i va desistir d'arribar a aquell poble repoblat per illencs que parlaven sa.
En 1918, definitivament Antoni Alcover i Sureda va arribar a Tàrbena per a estar-se tres dies i prendre constància del parlar de la localitat. Van ser unes jornades "molt emotives" marcades pel sermó que va oferir als veïns, als quals va citar com a "germans en la fe i l'ascendència", recorda Joan-Lluís Monjo, del Centre d'Estudis de la Repoblació Mallorquina. El filòleg va tindre l'ocasió d'entrevistar en la dècada dels noranta les tres xiquetes amb què aleshores mossén Alcover va voler conversar per tal de prendre notes sobre el "mallorquí de Tàrbena", un dialecte local "que volia conéixer de primera mà", explica Monjo.
Mossén Alcover estava agafant notes dialectals per diversos pobles i volia conéixer de Tàrbena la salut de què gaudia el parlar de sa a principis del segle XX. Després va anar a Alpatró, a la Vall de Gallinera, per a comprovar en quina situació es trobava aquell parlar mallorquí. En 1918, però, "la cosa estava ja en perill d'extinció", apunta Joan-Lluís Monjo. Això no obstant, "aquelles xiquetes recordaven perfectament l'arribada del canonge mallorquí, la seua vestimenta i la insistència en els preguntats", raona el filòleg de Tàrbena.
"El parlar de sa és una modalitat particular dins del valencià meridional", recull Joan-Lluís Monjo. Es tracta d'un subdialecte local que antigament s'escampava més enllà de Tàrbena. Joan-Lluís Monjo recull diverses aportacions de dialectòlegs com Vicent Beltran, qui diu que el tarbener manté paral·lelismes amb el valencià que es parla a la Marina Alta i punts de la Safor, el Comtat i la Marina Baixa, on s'ha assolit un subdialecte mallorquinitzat. Beltran i Carles Segura-Llopes, en Els parlars valencians (PUV, 2017), dediquen un apartat al valencià mallorquí l'origen del qual situen a partir de 1609, quan rere l'expulsió dels moriscos es van repoblar amb mallorquins les comarques de la Marina Alta, la Marina Baixa, el Comtat i part de la Safor. A dia de hui, Tàrbena és l'exemple d'aquesta parla.
Un segle després de la visita de mossén Alcover, el parlar de sa es conserva en totes les generacions que viuen a Tàrbena, explica Joan-Lluís Monjo. Ara bé, l'ús és intern, és a dir, "nosaltres només l'utilitzem amb persones que són de Tàrbena, encara que hi ha qui el parla amb tothom". "Tàrbena és l'únic poble que conserva aquest parlar actualment, perquè en altres pobles es conserven algunes paraules i pronunciacions, però a Tàrbena és on es conserven les característiques més importants, com ara els articles", raona Monjo. Sens dubte, el salat dels articles és el principal tret sonor.
Conservar el parlar
El tarbener gaudeix dins del municipi de la Marina Baixa amb "parlants de totes les generacions", sosté Joan-Lluís Monjo, qui assenyala que això no el deslliura d'amenaces lingüístiques. Des d'un punt de vista sociolingüístic, apunta el filòleg, "el fet que hi haja matrimonis mixtes fa que de vegades la llengua franca quede cada vegada més al candeler i els parlants de tarbener tinguen menys oportunitats de parlar, sobretot la gent més jove".
Sobre el parlar de sa sobrevola una altra amenaça més preocupant pel que fa al seu manteniment com a subdialecte d'ús quotidià. "La mateixa que té el valencià en general", apunta Joan-Lluís Monjo, qui assenyala que la continuïtat tant del tarbener com del valencià està a mercé del context sociolingüístic i polític, de si "aquest tira cap a un costat o un altre". Això no obstant, ressalta que el salat de Tàrbena "és un parlar amenaçat dins d'un parlar amenaçat". "Si el valencià està amenaçat davant el castellà, doncs el tarbener està amenaçat davant el castellà i el model estàndard de valencià", afegeix.
Per a combatre la substitució del parlar local hi ha en marxa un projecte per a impartir la modalitat local en les classes com una part del currículum. D'aquesta manera, els xiquets de Tàrbena poden aprendre el model estàndard i el tarbener. Adverteix el filòleg que en cap cas la iniciativa pretén atemptar contra la unitat i l'estandardització de la llengua, sinó que no es pretén una altra cosa que "posar a esguard un patrimoni que té un interés històric i un interés lingüístic, perquè Tàrbena és una prova viva de la unitat de la llengua catalana. Si nosaltres estem ací és perquè els mallorquins ens van repoblar i els mallorquins, alhora, van ser provinents de Catalunya", fa constar Monjo.
Festa i monument
Durant el primer cap de setmana de juny, el Centre d'Estudis de la Repoblació Mallorquina organitza unes jornades sobre la figura de mossén Antoni Maria Alcover i una festa al voltant del parlar de sa que aquest 2018 arriba a la seua tercera edició.
Per tal de fomentar l'ús del parlar local, es va crear un concurs literari en tarbener que si bé va nàixer com un exercici de motivació per a l'alumnat, aquest any s'ha obert la participació a tothom. El lliurament dels premis i concerts de música tradicional amb víncles illencs defineix aquesta jornada. Enguany, les melodies les posaran el grup Música Nostra de Mallorca, mentre que els xiquets faran lectures dramatitzades de les rondalles de mossén Alcover.
A les jornades acudiran professors de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Mallorca i la Universitat d'Alacant per a abordar la figura d'Alcover. La trobada rep el suport de la Institució Mossén Alcover de Manacor, que ha cedit una exposició sobre la persona del lingüista i ha col·laborat perquè s'inaugure un monument en record del canonge. Tot plegat serà "simbòlic", apunta Joan-Lluís Monjo, però emotiu, com ho va ser la seua visita fa un segle a Tàrbena, ja que "gràcies a la seua visita, el parlar tarbaner és considerat dins de la dialectologia catalana. No és el primer que el va estudiar, però va contribuir en el seu coneixement", conclou Joan-Lluís Monjo.
Cinc viatges pel País Valencià
Nascut en 1862 a Manacor, Antoni M. Alcover i Sureda va ser teòleg, vicari general i canonge de la Seu de Palma. Gràcies a les eixides lingüístiques i als quaderns de camp del manacorí va aparéixer, des de 1901, el Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana, considerada la primera revista filològica d'Espanya. Francesc de Borja Moll i mossén Alcover van crear el Diccionari Català-Valencià-Balear.
Abans de la seua mort, en gener de 1932, mossén Alcover va visitar el País Valencià fins a cinc ocasions, tal com documenta Maria-Pilar Perea en la
plana web Alcover de l'IEC, amb la comanda d'elaborar els seus dietaris sobre la llengua catalana. Entre 1901 i 1923, el canonge va viatjar per tots els territoris de parla comuna i l'estranger.
El primer viatge el va iniciar el 9 d'abril i el va concloure el 14 de juliol de 1901. Des de Tortosa va visitar diversos pobles de la Ribera de l'Ebre per a arribar a Calaceit, des d'on, posteriorment, va entrar al País Valencià per Vinaròs. Després de la vila del Baix Maestrat, mossén Alcover va passar per Morella, Forcall, Benicarló, Alcalà de Xivert, Vila-real, Castelló de la Plana, Onda, Borriana, Nules, Sagunt, el Puig de Santa Maria, València, Rafelguaraf, Gandia, Alcoi i Alacant.
Un any després, en 1902, el lingüista va mamprendre diverses eixides i des del 9 d'abril fins al 22 de maig d'aquell any, va entrar al territori valencià pel sud. La primera parada va ser a Oriola, des d'on va anar a Alacant, Elx, Santa Pola, Novelda, Monòver, Villena, Biar, Ibi, Xixona, Sant Joan, Callosa, Bolulla, Benidorm, Benissa, Gandia, Beniopa, Simat de Valldigna, Verger, Oliva, Carcaixent, Sueca, Ontiyent, Benigànim, Xàtiva, Llíria i València. Posteriorment, va tornar a pujar cap al Principat.
Del 19 d'abril al 5 de maig de 1910, mossén Alcover va visitar, durant el seu tercer viatge en què xafava el País Valencià, tres ciutats valencianes: Alacant, Alcoi i València, i després va seguir fins a Barcelona.
El quart viatge en què Alcover va estar al territori valencià va tindre lloc del 20 de juny al 31 d'agost de 1918. El mossén va començar a fer enquestes a Monòver i va continuar a Elx, la Vila Joiosa, Tàrbena, Benissa, Pego, Alpatró, Gandia, Benigànim, Sueca, València, Llíria, Sagunt, Castelló de la Plana, Alcalà de Xivert, Benassal, Vinaròs i Morella. Tot seguit va entrar a Catalunya per Tortosa fins arribar a Fraga i Benavarri.
En 1921, Alcover, junt amb Francesc de B. Moll, Joan Benejam i Jaume Sastre, va fer el viatge més llarg de tots els que havia fet fins aleshores. Van ser sis mesos, del 26 de juny fins al 23 de novembre, quan després de recórrer un nombrós grup de viles catalanes van entrar, procedents de Calaceit, a Vinaròs per a travessar tot el País Valencià passant per Morella, Castelló de la Plana, Llucena, València, Alboraia, Sueca, Cullera, Xàtiva, Alcoi, Gandia, Pego, Benidorm, el Campello, Cocentaina i Alacant.
