Les Illes, Catalunya i el País Valencià celebraran l’any Fabra conjuntament

Les tres administracions van acordar d'enviar els informes sobre l'incompliment de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries per part de l'estat espanyol

Les direccions generals de Política Lingüística de les Balears, Catalunya i el País Valencià han acordat d’enviar conjuntament els darrers informes sobre l’incompliment per part de l’estat espanyol de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries. Aquest informes corresponen als anys 2014-2016. Ahir a l’Arxiu del Regne de Mallorca es van reunir per tercera vegada els tres directors generals: Marta Fuxà, de les illes, Ester Franquesa, del Principat, i Rubén Trenzano, del País Valencià.

Les tres administracions també van decidir de fer un acte conjunt de commemoració de l’Any Fabra, que serà l’any vinent, amb motiu del centenari de la gramàtica de la llengua catalana i els cent cinquanta anys del naixement de Pompeu Fabra.

La reunió va servir per a fer seguiment dels acords de les reunions anteriors –el novembre del 2016 a Barcelona i el març del mateix any a València–, encarats a treballar en el sistema d’acreditacions i equivalències del coneixement de la llengua catalana, a crear versions en català de la legislació, de webs estatals i europees i a proposar noves actuacions comunes.

Els responsables van posar en comú accions de foment en àmbits diversos: empresa i consum (sector de joguines, indústria farmacèutica), cinema, televisió i ràdio, i justícia, entre més. Així mateix, van acordar d’estendre a tots els territoris la campanya ‘I tu, jugues en català?’, per promoure el català en el món del joc.

Font: Les Illes, Catalunya i el País Valencià celebraran l’any Fabra conjuntament | VilaWeb

Pots seguir Boladevidre

Facebook   https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter:         @Boladevidre
Google+:     https://plus.google.com/u/0/100640142420812453887

Campanya d’Òmnium “Crida per la Democràcia”

Defensem el Referèndum. Denunciem l’Estat Espanyol.

Com enviar un whatsapp sense crear un nou contacte abans

Es pot crear un enllaç amb el qual parlar o intercanviar missatges a una altra persona, però no cal que l'afegeixis als teus contactes. Per enviar el missatge democràcia al telèfon que ofereix Òmniu, el procés és senzill: només has de fer servir la següent adreça web:

https://api.whatsapp.com/send?phone=34696000699

A continuació t'oferirà d'escriure un missatge i el publicarà directament a whatsapp.

Manifest

Quan es compleixen 42 anys del final de la dictadura, el Govern de Catalunya, amb l’aval de la majoria del Parlament i de la ciutadania, ha convocat un Referèndum que apel·la a tots els demòcrates. Vénen dies històrics en què caldrà defensar i blindar la convocatòria de l’1 d’octubre dels embats de l’Estat.

I és que vivim en un Estat que ens impedeix avançar. Un Estat que suspèn bona part de les lleis indispensables que aprova el Parlament per donar resposta a drets bàsics, prop de 30 lleis suspeses des del 2010, com la llei per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica o la liquidació de la via autonòmica amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Un Estat que margina les infraestructures, polititza la justícia, ataca el català, l’escola, les institucions i els representants polítics. Som víctimes d’un Estat que posa en perill el sistema de convivència i de cohesió social.

Som en una deriva antidemocràtica impròpia a l’Europa del segle XXI: amb un ministre de l’interior que conspira per destruir la sanitat, unitats de policia política que elaboren proves falses contra els governants, inhabilitació i persecució judicial contra el president de la Generalitat per posar les urnes o querelles contra la presidenta del Parlament per permetre el debat al Parlament.

Davant d’aquesta situació inèdita i insostenible que vulnera de forma flagrant drets democràtics tant bàsics com la llibertat d’expressió o el dret a vot, l’única alternativa que ens queda és defensar la democràcia amb totes les nostres energies.

És per això que des d’Òmnium, entitat fundada el 1961 i que treballa des fa més de mig segle per la promoció de la llengua, la cultura i la cohesió social de Catalunya, avui impulsem una Crida per la Democràcia.

Una Crida que, inspirada en la Crida a la Solidaritat que va contribuir a fer renéixer la lluita per les nostres llibertats als anys 80, vol ser el punt de trobada dels demòcrates de Catalunya, més enllà que siguin independentistes o no. Una Crida que neix per defensar amb tota la determinació els valors democràtics i el Referèndum d’autodeterminació i que denunciarà de forma sistemàtica, creativa i audaç tots i cadascun dels atacs que fa l’Estat espanyol a la nostra democràcia, als nostres representants i al nostre poble.

Crida per la democràcia

NOTA IMPORTANT DE L'ANC

Qualsevol comunicació important de l'Assemblea, com per exemple l'avís d’alguna mobilització, la donarem a conèixer per aquest canal.

👉  Ens ajudeu a fer-lo créixer i que arribi a tothom informació verídica i contrastada? 👌

🔗 Comparteix aquest enllaç:

https://t.me/AssembleaXarxes

Font: Campanya d’Òmnium “Crida per la Democràcia” | Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL

Pots seguir Boladevidre

Facebook   https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter:         @Boladevidre
Google+:     https://plus.google.com/u/0/100640142420812453887

No són els partits, és la gent

«Molts votants dels comuns, votants, aquest cap de setmana deuen haver fet la mateixa reflexió que abans s'havien fet, per exemple, molts votants del PSC: actue d'acord amb allò que jo crec o em doblegue a la consigna dels dirigents del partit que vote?»

Editorial Vicent Partal

La posició dels comuns sobre el referèndum ha irritat profundament alguna gent. Comprenc la indignació, però no la importància que s’hi dóna.

Comprenc la indignació perquè és sorprenent que facen abstracció de l’envit que significa el referèndum per al règim i no s’atrevesquen a fer costat a un moviment social transformador, quan aquest rep totes les amenaces i la repressió de l’estat.

Puc entendre també la sensació d’engany. Hi ha un record històric d’allò que els comuns deien sobre el referèndum i de quan demanaven els vots independentistes assegurant que ells no fallarien.

I fins i tot puc compartir la indignació arran de l’intent final i esperpèntic de nadar i guardar la roba: aquesta cosa de no tenir el valor d’oposar-s’hi realment, al referèndum, perquè saben que hi haurà tanta gent que anirà a votar que ells quedarien retratats per sempre.

D’acord amb tot això i més. Però, sincerament, tant me fa.

A hores d’ara, protestar o indignar-se pel que diu o deixa de dir un partit, qualsevol, és reaccionar com si encara no tinguéssem prou proves que l’independentisme és un moviment que demostra que no és política tradicional i prou. I això ho podem comprovar veient com ha devorat i destruït tots els partits de l’arc parlamentari català, fenomen típic de qualsevol revolució.

Deixeu a banda els dos PP i veureu com cap més partit no n’ha eixit immune. ERC va ser el primer, precisament perquè era l’independentista. Les batalles internes durant el tripartit van ser el primer senyal que passava alguna cosa realment important en la societat catalana. La CUP va decidir d’anar al parlament i també es va trobar amb unes tensions internes enormes. I després el procés va sacsejar de dalt a baix i va deixar completament incognoscibles CDC, Unió Democràtica, el PSC i Iniciativa. Però quan tot això ja havia passat els partits independentistes van posar el partit davant del procés i amb aquest error van donar ales als comuns, un invent que es feia passar per nou. I, tanmateix, n’hi ha hagut prou amb dos anys de vida perquè ja els arribe a ells també l’hora de tastar les enormes contradiccions que el procés d’independència origina en les maquinàries professionals, en els partits.

Siga com siga, la diferència amb els comuns és que estan convençuts que són els millors equilibristes i que a ells no els passarà factura la seua actuació. Però no únicament els passarà factura, sinó que ja els en passa. O per ventura heu oblidat aquelles enquestes de fa mesos que els donaven sistemàticament més de trenta diputats i feien presidenta Ada Colau? Imagineu-vos si n’és, de lluny, ja, el seu millor moment…

Al final, l’única cosa important és que molts votants dels comuns, votants, aquest cap de setmana deuen haver fet la mateixa reflexió que abans s’havien fet, per exemple, molts votants del PSC: actue d’acord amb allò que jo crec o em doblegue a la consigna dels dirigents del partit que vote? I la veritat és que, després d’haver passat per on hem passat i d’haver vist tot això que hem vist, no tinc cap dubte sobre què vindrà a continuació: la trituradora de partits continuarà fent la seua faena. Perquè ja tenim prou proves que això no és cosa de sigles, ni de militàncies ni de comitès centrals. O com se diga ara…

Font: No són els partits, és la gent | VilaWeb

Pots seguir Boladevidre

Facebook   https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter:         @Boladevidre

Google+:     https://plus.google.com/u/0/100640142420812453887 

Lluís Llach: "Els independentistes som els únics que defensem el dret a votar 'no'"

El cantautor i diputat de Junts pel Sí assegura que "no farem cap 9-N, no volem fer-ho, no és ni un pla B, ni C, ni D, no està en el nostre horitzó"

Lluís Llach entrevistat per l'agència EFE / ALEJANDRO GARCÍA / EFE

El cantautor i diputat de Junts pel Sí (JxSí), Lluís Llach, creu que és "absurd" que els únics que defensen el dret a poder votar 'no' a la independència en un referèndum d'autodeterminació siguin "aquests bojos independentistes que demanem poder decidir el futur de Catalunya" a les urnes.

En una entrevista amb l' agència Efe, Llach ha dit que la intenció del Govern de convocar un referèndum d'independència per a l' 1 d'octubre xoca amb un Estat en què la democràcia "ha quedat pervertida" per "la nul·la separació de poders que hi ha".

"No hi ha divisió de poders, el poder executiu utilitza el judicial per anar contra el legislatiu a Catalunya. Però és que a més", ha alertat, "l'Estat està estructurat per servir els interessos polítics i econòmics d'una classe política que està encastada".

Això, ha indicat, comporta situacions "insòlites", com per exemple que, en oposar-se l'Estat al referèndum, "hagi renunciat també a donar suport als catalans que desitgen votar que 'no' a la independència" però que estan a favor que "es pugui decidir el futur de Catalunya democràticament".

"Aquest és el problema de l'Estat, i no només dels catalans, perquè la democràcia espanyola està malalta, molt malalta, i podríem dir que un andalús ho pateix tant o més que nosaltres", ha puntualitzat Llach.

Un altre 9-N?

Sobre les traves que pugui posar l'Estat per intentar impedir la celebració del referèndum, el diputat de JxSí s'ha mostrat partidari que el Govern "aguanti" la pressió i que no hi hagi una devaluació del referèndum per acabar convertint-lo en "una cosa semblant a un 9-N".

Segons Llach, però, de cap manera el referèndum acabarà sent un procés participatiu com el del 9-N del 2014: "No farem cap 9-N, no volem fer-ho, no és ni un pla B, ni C, ni D, no està en el nostre horitzó".

Ha recordat, a més, que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja va dir que "ell no pensa convocar eleccions autonòmiques llevat que guanyi el 'no' en el referèndum, i que jo sàpiga, ell és l'únic que les pot convocar".

A diferència del 9-N, "hi haurà una llei que crea un règim jurídic excepcional que no es pot anul·lar perquè preval jeràrquicament sobre altres normes que puguin entrar en conflicte", ha dit Llach evocant el text de la futura llei del referèndum d'autodeterminació donada a conèixer aquest dimarts.

Participació?

Segons Llach, no té sentit fixar uns percentatges mínims de participació, o de 'sí' o de 'no', per considerar vinculant un resultat, perquè "els organismes internacionals com la Comissió de Venècia aconsellen no posar percentatges mínims, ja que això pot ser utilitzat per qui té poder per manipular" a favor d'una de les opcions o l'abstenció.

Ha recordat, també, que en els successius referèndums celebrats a l'Estat no s'ha exigit mai un determinat percentatge per considerar vàlid el resultat, i que fins i tot en algun d'aquests referèndums, com el de la Constitució europea, la participació va ser de només el 42%.

Declaració d'independència

Sobre la implantació del resultat del referèndum, el cantautor i diputat de JxSí ha dit que està conforme amb el fet que si guanya el 'sí' a la independència pugui ser proclamada dins de les següents 48 hores.

"Jo crec que tan legítim és que guanyi el 'sí' com el 'no'. Però suposem que guanya el primer: què passaria si hi ha una majoria de catalans que han votat a favor de la independència i això no es converteix en una realitat?", s'ha preguntat Llach, que s'ha respost que "estaríem vivint en una situació no desitjada".

Font: Lluís Llach: "Els independentistes som els únics que defensem el dret a votar 'no'"

Pots seguir Boladevidre

Facebook   https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter:         @Boladevidre
Google+:     https://plus.google.com/u/0/100640142420812453887

El TSJ dóna llum verda a l'ús prioritari del valencià en l'administració

El Tribunal desestima la suspensió cautelar que va demanar el sindicat CSI·F

El tribunal apunta que 'els interessos del conflicte" plantejats pel sindicat 'són d'escassa entitat' i descarta suspendre el decret. © Diari La Veu

Europa Press / València

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha desestimat la mesura cautelar sol·licitada per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI·F) de suspensió del Decret del Consell pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials, el valencià i el castellà, en l'administració de la Generalitat.

Així s'arreplega en una interlocutòria de la citada sala al qual ha tingut accés Europa Press i que ha sigut emés a partir del recurs contenciós administratiu que el CSI·F va presentar contra el Decret 61/2017, de 12 de maig, del govern valencià, on sol·licitava la mesura cautelar de suspensió d'aquest document.

Amb aquesta decisió judicial s'avala l'ús del valencià en l'administració i es rebutgen els arguments de la citada central sindical, que considerava que amb el decret del govern autonòmic es concedeix al valencià "una utilització destacada en perjudici de l'altra llengua oficial" del País Valencià, el castellà.

El CSI·F estimava, en aquesta línia, que així es vulnera la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia pel que fa a l'ús de les llengües oficials. Igualment, va argumentar en el seu recurs, com apunta la interlocutòria, que en l'elaboració del decret "es van ometre tràmits necessaris assenyalats en l'article 43 de la Llei 5/1983 de 30 de desembre" i que "quan la defensa dels interessos públics és tènue bastaran perjudicis d'escassa entitat per a la suspensió".

La Generalitat, per la seua banda, va estimar davant el recurs del sindicat, com assenyala la interlocutòria, que parlar de "llengua destacada no implica cap avantatge sobre el castellà, sinó posar-la en relleu i destacar-la" i va afirmar que no veu "perjudicis irreparables o de difícil reparació".

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del TSJCV planteja en la interlocutòria que la no adopció de mesures cautelars per a la suspensió del decret sol·licitada pel sindicat no perjudica els empleats públics representats per ell "i més, donada la vacatio legis del decret (sis mesos) i l'absència de raons argumentals per a concretar i acreditar en què consisteix el perjudici irreparable o de difícil reparació" i "sense que el fet d'assenyalar al valencià com a llengua destacada implique les seues existència".

"Ecassa entitat"

Així, apunta que "els interessos en conflicte són d'escassa entitat" i descarta suspendre el decret "amb uns escassos perjudicis als empleats públics" ja que, com arreplega en la interlocutòria, "solament cap la suspensió quan els perjudicis són irreparables i de difícil reparació i no quan són abundants o escassos". La sala agrega que, en tot cas, aquests "no s'han concretat en què consisteixen" i, per tant, "en què els perjudica el decret" del Consell referit. Contra l'acte cap recurs de reposició davant el TSJCV.

El TSJ dóna llum verda a l'ús prioritari del valencià en l'administració - Diari La Veu

Pots seguir Boladevidre

Facebook   https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter:        @Boladevidre
Google+:     https://plus.google.com/u/0/100640142420812453887

La Facultat de Dret analitza l'encaix geopolític del País Valencià després de l'abolició dels Furs

La tercera sessió de la jornada parteix del plantejament "Jacobinisme vs. Federalisme. Espanya o les Espanyes"

Redacció / València, País Valencià

La Facultat de Dret de la Universitat de València acollirà el dijous 29 de juny la tercera sessió d’'Els valencians, poble d’Europa, jornades de reflexió política i jurídica', que van començar el passat 25 d’abril. Aquesta última tracta de l’abolició dels Furs de València i tindrà lloc coincidint amb el 310é aniversari d'aquests fets. Sota el títol Jacobinisme vs. Federalisme. Espanya o les Espanyes, la sessió tindrà lloc a la sala Joaquín Tomàs de Villarroya a les 16.30 hores.

La jornada es dividirà en tres parts, de manera que la primera començarà a les 16.30 hores amb la ponència El principi foral i la plurinacionalitat de les Espanyes com a resposta al conflicte territorial, a càrrec de Maria Teresa de Borbó-Parma, exprofessora de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid i exmembre del Consell Federal del Moviment Europeu. A les 18 hores es realitzarà la segona part, que tractarà de respondre a la pregunta "És justa i raonable l’alternativa federal a l’Estat espanyol?" i anirà a càrrec de José Maria Vidal, professor de Dret Constitucional de la Universitat de València i secretari de Comunicació de la Generalitat.

A les 19.30 hores hi haurà la intervenció del president de les Corts Valencianes, Enric Morera. Posteriorment, a les 19.45 h començarà la taula redona sota el títol Autonomisme en l’atzucac. Entre el neocentralisme i els sobiranismes perifèrics, on participaran Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim; Joaquín Martín Cubas, professor de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València; Eduard Mira, professor de Sociologia de la Universitat d’Alacant i membre de l’AVL, i Joan Romero, catedràtic de Geografia de la Universitat de València. L’acte estarà moderat per Emilia Bea, professora de Filosofia del Dret i Política de la Universitat de València.

Aquestes jornades d’estudi plantegen una temàtica central com és "la valenciana com a nacionalitat històrica i la seua integració en el marc d’una estructura política democràtica necessitada d’un reconeixement efectiu de la pluralitat territorial", explica la universitat en un comunicat. Així, la trobada tracta de contribuir al pensament que aquest desafiament ajuda a millorar la inserció política i jurídica del País Valencià en el marc democràtic occidental, tant estatal com continental. Enmig del debat es pretén posar "la identitat valenciana, les concepcions d’Espanya, els valors i la crisi de l’europeisme, els reptes de la ciutadania democràtica i la cultura política del federalisme democràtic, entre d'altres".

Font: La Facultat de Dret analitza l'encaix geopolític del País Valencià després de l'abolició dels Furs - Diari La Veu

Pots seguir Boladevidre

Facebook   https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter:        @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/100640142420812453887

València recorda el congrés d'escriptors antifeixistes de 1937

Dimarts, 4 de juliol de 2017

La reunió, en plena Guerra Civil, va aplegar autors com Octavio Paz, Julien Benda, André Malraux, Antonio Machado, Rafael Alberti, Pablo Neruda, Carles Salvador, W. H. Auden i Heinrich Mann 

L'hemicicle de l'Ajuntament de València va ser el lloc on es van celebrar les sessions del II Congrés d'Intel·lectuals en defensa de la cultura en plena Guerra Civil © DIARI LA VEU

Ignasi Muñoz / València

L'hemicicle de l'Ajuntament de València ha aplegat aquest migdia les principals institucions del país en el record i l'homenatge del II Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura, celebrat al mateix lloc de la casa consistorial ara fa 80 anys. L'amfitrió de l'acte ha sigut l'alcalde de València, Joan Ribó, qui ha estat acompanyat pel president de la Generalitat, Ximo Puig; el coordinador de la commemoració del 80é aniversari de la capitalitat valenciana de la II República espanyola, Francesc Pérez i Moragon, i per Carmen Negrín, la néta del president del consell de ministres d'aleshores, Juan Negrín.

Joan Ribó ha sigut el primer a intervindre per a mostrar "l'orgull com a alcalde" perquè la ciutat acollira "aquell gran esdeveniment de mobilització cultural" que "va portar tota la solidaritat de l'antifeixisme intel·lectual en defensa d'un humanisme revolucionari". Després de veure un informatiu cinematogràfic soviètic on es pot escoltar la veu de Juan Negrín, Carmen Negrín ha recordat que aquest és l'únic document sonor que es conserva del seu avi. Francesc Pérez i Moragon ha llegit un extracte de la conferència preparada per l'historiador Paul Preston, absent de l'acte per problemes de salut, però que ha deixat una salutació gravada.

Ha clos la commemoració el president de la Generalitat, Ximo Puig, qui ha destacat que durant la capitalitat de la II República i en concret durant el congrés d'escriptors, "València va ser la capital de la dignitat". Puig ha animat els presents a alçar "la bandera de la tolerància i de tots els valors associats amb la cultura". 

Com hui fa 80 anys, el Teatre Principal acull una representació de l'obra de Federico García Lorca, Mariana Pineda. El bombardeig que va patir la ciutat hores abans del començament del congrés s'ha recordat amb una visita al refugi municipal, acabat de convertir en un passatge visitable com a espai històric.

Font: València recorda el congrés d'escriptors antifeixistes de 1937 - Diari La Veu

Pots seguir Boladevidre
Facebook: https://www.facebook.com/Boladevidrea
Twitter: @Boladevidre https://twitter.com/Boladevidrea
Google+: https://plus.google.com/u/0/100640142420812453887

El batlle de Palma canvia la imatge de Felipe VI per una d’Emili Darder

Ha estat una de les primeres decisions d'Antoni Noguera com a batlle

Noguera al seu despatx amb la imatge d'Emili Darder (fotografia: Més per Mallorca).

Antoni Noguera (Més per Mallorca) va prendre possessió de la batllia de Palma divendres passat. L’acord de govern amb el PSIB i Podem preveia que el socialista José Hila seria substituït a mitjan mandat.

Una de les primeres decisions que ha pres Noguera com a batlle ha estat retirar la fotografia del rei espanyol Felipe VI del seu despatx. L’ha substituïda per una d’Emili Darder, el darrer batlle republicà que va ser afusellat per les tropes franquistes el 24 de febrer de 1937.

En una entrevista a VilaWeb, Noguera es va declarar hereu de Darder: ‘La veritat és que Emili Darder és un gran referent polític. El seu llegat encara es manté. Va ser una acció de govern republicana que jo, sincerament, no l’he vista en altres governants. En l’àmbit de la sanitat, l’educació pública, la cultura i, fins i tot, de la conciliació, perquè deixava unes hores a les dones per a donar el pit als nins. Va ser una gran revolució política i democràtica, i la Palma que coneixem ara és, sobretot, deutora de la Palma d’Emili Darder. Ara, vuitanta anys més tard, hi haurà una batllia que compleix el perfil ideològic que tenia Emili Darder. I toca continuar el seu llegat. Ell va fer una ciutat més habitable i ara la idea és fer una ciutat més moderna, molt més europea, molt més verda, molt més sostenible i molt més creativa. És com la continuació d’aquelles polítiques que emocionen la gent.’

Font: El batlle de Palma canvia la imatge de Felipe VI per una d’Emili Darder | VilaWeb

Pots seguir Boladevidre
Facebook: https://www.facebook.com/Boladevidrea
Twitter: @Boladevidre https://twitter.com/Boladevidrea
Google+: https://plus.google.com/u/0/100640142420812453887

EL PAÍS VALENCIÀ QUE VOLEM

Quin País Valencià tindrem en el futur? Són diversos els futuribles que podem anar desgranant per a contestar la pregunta. És complicat saber-ho, a més a més, en un món cada vegada més controlat pel capital financer. Un món que haurà de viure amb els recursos controlats i malbaratats pel mateix capital i unes formes de societat que posen en perill la pròpia vida, amb una puixant contaminació i amb un ja inevitable canvi climàtic, així com amb nous factors tecnològics com el de la robotització. És probable que ens trobem amb anys de confrontació entre aquells que aposten per incrementar el domini mundial amb un assegurat col·lapse traumàtic; amb aquells que ho facen per una sostenibilitat mundialitzada amb mitjans dirigistes o més democràtics i també, amb aquells que treballen per una sostenibilitat des d’àmbits més locals i/o regionals amb economies més autocentrades.

Però siga com siga i ara per ara, s’ha de començar a reflexionar, enraonar i actuar per donar solidesa a un projecte col·lectiu i transversal dels valencians i les valencianes, dels nascuts ací o dels vinguts de qualsevol indret, que ens situe en el món aportant responsabilitat, dignitat i respecte als altres.

Des de la Plataforma pel Dret a Decidir, Decidim, hem volgut reunir un conjunt de professionals, que des de la teoria i la pràctica del dia a dia en els seus respectius camps de coneixement, ens aporten la seua visió sobre què és el més adient per al nostre país. És una obvietat aclarir que falten temes molt interessants que ací no es tracten... però com solen dir, no es pot assumir la magnitud de la tragèdia.

Amb pròleg d’Auke Zeldenrust, epíleg d’Antoni Infante i il·lustracions de David Sempere, en El País Valencià que volem participen en el projecte Enric Amer i Blanc, Josep Barberà i Sorlí, Pere Beneyto, Joan Bofarull Solé, Xavier Canales, Marc Candela, Encarna Canet, Jordi Cascales Ribera, Empar Espí i Vidal, Tomàs Fernàndez Maside, Josep Gavaldà, Vicent Grau, Sal·lus Herrero, Pau López Clavel, Carmen Melo, Xavier Mendoza i Primo, Antonio Montesinos Campos, Miquel Àngel Moret Senent, Jaume Ortiz, Vicent Partal, Sonia Rubio Romaguera, Alfons Sánchez, Joan J. Senent i Moreno, Vicent Torrent i Centelles, F. Xavier Uceda-Maza, i Francesc Viadel.

El País Valencià que volem està editat per Edicions del 1979 en la Col·lecció “Llevat”. Segons el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll, llevat significa, entre altres coses, allò que serveix de llavor o causa d’altres coses més importants.

El llibre el podreu trobar de moment a les següents llibreries i punts de Castelló de la Plana: Babel, llibreria d’imatge/sala d’Art Pictograma i Bar-Punt de trobada L’ovella. A Alzira estarà a la llibreria 35 formiguetes i a Sueca a la llibreria Sant Pere. A València podeu preguntar en Bartleby, Bernat Fenollar, Fan Set, París-València, Primado, Ramon Llull, La Repartidora, 35 formiguetes, La Rossa, La Traca i Tirant lo Blanch. 

Decidim! Plataforma pel Dret a Decidir

Font: Plataforma pel Dret a Decidir - Publicacions

Els represaliats a les detencions de 1992 fan públic el manifest "Memòria i fermesa per la llibertat"

29/06/2017

Avui que fa 25 anys de les detencions de l'Operació Garzón vint-i-cint dels represaliats detinguts i perseguits durant aquell estiu ha fet públilc un manifest en que refermen les conviccions independentistes

Els represaliats a les detencions de 1992 fan públic el manifest "Memòria i fermesa per la llibertat"

"Memòria i fermesa per la llibertat" els independentistes represaliats recorden aquelles detencions, justament en el dia en què es van iniciar les detencions fa 25 anys i justament el dia en què el Parlament de la CAC aprova l'anul·lació de la legalitat imposada per la dictadura feixista de Francisco Franco.

El manifest ha estat difós a través del compte de Twitter @elsCSPC i amb el hastag   #25anysOperacióGarzón.

En aquest sentit, el President de la Generalitat de la CAC ha piulat aquest matí un comentari sobre la notícia dels 25 anys les detencions de 1992 publicada a Vilaweb.cat, en què posa de manifest les vulneracions de drets humans comeses per l'Estat durant les darreres dècades: "Quan us parlin dels 40 anys, quan us esmentin el "dentro de la ley", recordeu aquest testimoni. I Martín Villa. I les clavegueres."

En aquest sentit, el President de la Generalitat de la CAC ha piulat aquest matí un comentari sobre la notícia dels 25 anys les detencions de 1992 publicada a Vilaweb.cat, en què posa de manifest les vulneracions de drets humans comeses per l'Estat durant les darreres dècades: "Quan us parlin dels 40 anys, quan us esmentin el "dentro de la ley", recordeu aquest testimoni. I Martín Villa. I les clavegueres."

MEMÒRIA I FERMESA PER LA LLIBERTAT

Enguany es commemora el 25è aniversari de l’Operació Garzón, promoguda per l’Estat espanyol contra l’independentisme amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona. Aquesta operació repressiva, que es va saldar amb desenes detencions, empresonaments i tortures, va posar de manifest amb gran cruesa el caràcter antidemocràtic i autoritari d’un Estat espanyol heretat del franquisme. Aquell 1992, com tantes vegades abans i després, vam fer-nos conscients que la lluita genera repressió, però que aquesta repressió genera la solidaritat que ens permet avançar i fer-nos forts.

Així, totes les lluites dels darrers cinquanta anys han servit per a reforçar el compromís popular amb la justícia i de la llibertat. Arreu dels Països Catalans som moltes les persones que, aplegades en moviments polítics i socials, hem lluitat per la igualtat i en contra de les discriminacions, per l’accés als drets socials, per la llengua i la cultura, en defensa del territori, o contra qualsevol mena d’opressió i de marginació, entre tantes altres causes dignes i justes que hem defensat colze a colze.

 Avui, després de totes aquestes dècades de lluita i repressió, el procés polític que viu el poble català ens ofereix l’oportunitat històrica de crear la República Catalana Independent. Tenim, doncs, una ocasió immillorable per a convertir en realitat la societat plena per la qual sempre hem treballat i batallat: una República democràtica, justa socialment, defensora dels moviments populars i respectuosa amb la consciència crítica, amb una llibertat d'opinió plena i sense l’ofec de cap censura directa o indirecta, i construïda des de la justícia social i la solidaritat entre totes les persones i entre tots els pobles.

Per això, el moment polític actual requerirà del conjunt del poble català que prenguem consciència de les característiques que pot tenir la confrontació amb l’Estat espanyol en els propers mesos. L’Estat no dubtarà a utilitzar tots els recursos al seu abast, i en aquestes circumstàncies la mobilització popular massiva i persistent serà del tot  transcendental. És una situació que demanarà de tothom molta valentia i determinació. I volem fer arribar arreu un missatge clar sobre el valor que té la lluita tenaç i la solidaritat més ferma.

Totes les persones que signem aquest escrit som plenament conscients que no estem parlant de situacions insalvables ni d’objectius impossibles perquè per experiència pròpia (viscuda o solidària) sabem que la lluita contra la repressió, fonamentada en la solidaritat i la unitat en l’acció, són elements fonamentals de les lluites populars, són el caliu que ens dóna empenta i que ens ha permès, dia rere dia, anar més enllà.

Per la lluita d’ara i la lluita de sempre. Per la fermesa i la solidaritat del poble català en marxa. Visca la Terra!

Catalunya, Països Catalans, juny-setembre de 2017

Sigants:

Pep Musté

Marcel Dalmau

Toni Infante

Oriol Martí

Jordi Bardina

Francesc Xavier Tolosana

Francesc Puy

Joan Rocamora

Vicent Conca

Ramon Piqué

Eduard Pomar

David Martínez

Esteve Comellas

Teresa Mas

Eduard López

Guillem de Pallejà

Josep Poveda

Carles Bonaventura

Vicent Coll Pitarch

Geroni Salvador

Ramon López

Xavier Ros

Xavi Puigdemont

Xavier Alemany

Ester Rocabayera

Carles Benítez

Carles Castellanos

Font: Els represaliats a les detencions de 1992 fan públic el manifest "Memòria i fermesa per la llibertat"

La CUP s'ofereix a entrar al Govern per firmar la compra d'urnes

El Nacional / Europa Press 

Foto: Sergi Alcàzar 

El diputat de la CUP al Parlament Benet Salellas ha ofert aquest dilluns un dels membres del seu grup parlamentari per entrar al Govern i firmar la compra d'urnes per al referèndum que l'Executiu preveu celebrar l'1 d'octubre.

Salellas ha exigit al Govern avenços en la logística per a la celebració de la consulta, entre els quals l'adquisició d'urnes: "Les urnes les tenim o no les tenim? Si no les tenim, és hora de tenir-les", afirma en una entrevista a Ara.

El diputat cupaire sosté que si el problema de comprar-les és que el govern central es querelli o inhabiliti la persona que firma l'adquisició, si és necessari, algú de la CUP "pot entrar (al Govern) a firmar la compra d'urnes".

Ha evitat assenyalar la consellera de Governació, Meritxell Borràs, a qui la fiscalia investiga per la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat (DOG) de l'acord marc per homologar empreses subministradores d'urnes.

La licitació s'ha dut a terme i al concurs hi ha dues empreses però, una vegada acabat el procediment, faltarà firmar una ordre de compra.

Vot exterior

Els cupaires consideren que el Govern "no ha fet els deures en tot el que havia de fer" sobre aquesta adquisició i les garanties perquè els catalans a l'exterior puguin votar.

Borràs es va remetre al registre de catalans a l'estranger que gestiona la Conselleria d'Exteriors, assumint que el govern central no cedirà el cens electoral, però aquest registre només compta amb 5.000 inscrits dels més dels 200.000 que incorpora el cens: "L'Executiu no ha estat a l'altura del moment històric", ha dit Salellas.

El diputat anticapitalista ha lamentat que, després que el seu grup parlamentari aprovés els pressupostos del Govern, van deixar "de ser útils" i la comunicació no ha estat la desitjable per als cupaires.

"És trist però és així", ha dit el diputat de la CUP, que ha afirmat que el PDeCAT, ERC, Òmnium i l'ANC han mantingut reunions pràcticament diàries però les han mantingut al marge de la presa de decisions.

Font::

La CUP s'ofereix a entrar al Govern per firmar la compra d'urnes

http://www.elnacional.cat/ca/politica/cup-entrar-govern-firmar-compra-urnas_169389_102.html

El sobiranisme s’estén pels municipis mallorquins

Antoni Noguera serà nomenat avui batlle de Palma, després de més de quaranta anys d'alternança entre PSOE i PP –amb un breu pas d'UCD– a l'ajuntament

El canvi a les Illes tanca avui el cercle. Una gran part de la feina va ser feta en les eleccions del 24 de maig del 2015. El canvi de govern al Parlament de les Illes Balears va anar acompanyat de molts més canvis en les batllies de tota l’illa, gràcies a Més per Mallorca. Avui, un membre d’aquesta formació esdevindrà batlle de Palma, un fet inèdit, perquè fins ara mai cap independentista no havia ocupat aquesta posició. I Antoni Noguera es defineix així: independentista.

Fins fa poc la major part de municipis de Mallorca restaven sota control del PP, PSIB o, en menor mesura, de Convergència per les Illes, ja desapareguda. En les eleccions del 2011 la coalició Més per Mallorca encara no havia nascut, però sí Iniciativa, el PSM i Entesa per Mallorca, els partits que integren la coalició. Tanmateix, tenien molt poca força, llevat d’algun poble com ara Esporles, governat per Miquel Ensenyat.

Però en el 2015 l’esquerra sobiranista unida sota el paraigua Més per Mallorca va aconseguir erigir-se com la tercera força de l’illa i plantar cara al PSIB i el PP. Els resultats de la coalició van superar amb escreix les previsions fetes a priori per les sumes dels partits per separat i van arreplegar 52.000 vots i 108 regidors, que ara s’han traduït en divuit batllies.

Després de les eleccions del 2015, del nomenament de Guillem Balboa, la setmana passada, a Alaró i del de Noguera avui, Més per Mallorca ja controlarà un total de divuit batllies. Són aquestes:

1. Alaró (Més per Mallorca, Guillem Balboa)
2. Búger (Més per Mallorca, Liniu Siquier)
3. Bunyola (EOB, Andreu Bujosa)
4. Campanet (Més per Mallorca, Magdalena Solivella)
5. Esporles (Més per Mallorca, Maria Ramon)
6. Felanitx (Bloc per Felanitx, Joan Xamena)
7. Lloret (Endavant Lloret, Antoni Bennàsar)
8. Llubí (Més per Mallorca, Magdalena Perelló)
9. Llucmajor (Més per Mallorca, Jaume Tomàs)
10. Mancor de la Vall (Més per Mallorca, Guillem Villalonga)
11. Marratxí (Més per Mallorca, Joan Francesc Canyelles)
12. Montuïri (Més per Mallorca, Joan Verger)
13. Palma (Més per Mallorca, Antoni Noguera)
14. Puigpunyent (Independents de Puigpunyent, Gabriel Ferrà)
15. Santa Maria del Camí (Més per Mallorca, Nicolau Canyelles)
16. Ses Salines (Endavant per ses Salines, Bernat Roig)
17. Sineu (Gent per Sineu, Miquel Gelabert)
18. Sóller (Més per Mallorca, Jaume Servera)

Noguera, primer batlle independentista de Palma

Noguera assumirà el càrrec a mig mandat, en substitució del socialista José Hila, tal com constava en l’acord a què van arribar tots dos partits conjuntament amb Som Palma per a formar govern. ‘Vuitanta anys després, a Palma tornarà a haver-hi un batlle republicà’, manifestava dies enrere Noguera, que recordava la figura d’Emili Darder. Darder fou batlle de la ciutat durant dues etapes dels anys trenta i una figura destacada d’Esquerra Republicana de les Balears i el Front Popular, fins que l’exèrcit franquista el va assassinar mesos més tard de l’aixecament militar.

Noguera destaca que la batllia és una eina imprescindible de transformació, ‘l’única opció per a donar poder a un país que es diu Balears’, diu. El nomenament és vist per part de la societat mallorquina com un moment històric. Per aquest motiu, a la investidura d’avui hi assistiran desenes d’entitats socials i veïnals, com ara el Gremi de Llibreters, Memòria de Mallorca, Joves de Mallorca per la Llengua, l’Obra Cultural Balear (OCB), la Federació d’Associacions Veïnals de Palma (FAVV) i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Així es presenta Noguera en aquest vídeo difós per Més per Mallorca:

Font:

El sobiranisme s’estén pels municipis mallorquins | VilaWeb

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-sobiranisme-sesten-pels-municipis-mallorquins/