ALEXANDRE DEULOFEU, EL NOSTRADAMUS CATALÀ? - totSuma

Font: ALEXANDRE DEULOFEU, EL NOSTRADAMUS CATALÀ? - totSuma

• 

Determinar amb exactitud els cicles vitals dels pobles és possible? Hi ha una teoria matemàtica que determini aquests cicles? Que n'ajusti les etapes com passa en els cicles biològics dels éssers vius que neixen, creixen, entren en declivi i moren? I el més impactant, existeix la teoria que les fixi amb una exactitud esfereïdora? Es pot historiar el futur? Saber d'on venim ens ajuda a saber cap a on anem? Podem entendre el món mitjançant les matemàtiques? Podem entendre el funcionament de la història? Pot ser la història una ciència exacta? I encara més, pot Catalunya obviar i mantenir a l'ostracisme un dels catalans més universals sense ser ni al seu propi país?
 

Alexandre Deulofeu (l'Armentera, 1903 - Figueres, 1978) fou aquest català que va historiar el futur i ho va fer desenvolupant la teoria de “La Matemàtica de la Història” (Twitter: @MatematicaHist) batejada per Francesc Pujols en una amistat forjada a l'exili de França.

Deulofeu va predir ja els anys 40 del segle passat, tot just acabada la II guerra Mundial, la caiguda de l'URSS o la reunificació alemanya. Però la predicció que tenim més propera en el temps afecta de ple els catalans. I és que Alexandre Deulofeu, consultor habitual de Salvador Dalí que el considerava un dels «genis ultralocals» empordanesos, assegurava, en plena dictadura franquista, que l'any 2029 l'Imperi espanyol ja s'hauria dissolt del tot. Tindrà raó? Serà el procés d'independència que viu Catalunya una de les causes o conseqüències d'aquest anunci del farmacèutic de Figueres?
 

Com reconeix el seu nét Juli Gutiérrez Deulofeu "no es pot parlar de Deulofeu sinó és des de la sobreexcitació". I és que Deulofeu se'ns presenta com un personatge, com a mínim, apassionant i que mai pot deixar indiferent.

“Malgrat l'espectacularitat de les seves formulacions, va comprovar com tenia una minoria d'admiradors i una immensa majoria d'il•lustrats silencis”, assegura el nét. Espectacularitat. Potser és aquesta característica la que en primera instància ens empeny a interrogar-nos sinó estem davant d'un personatge d'una dimensió universal al nivell d'homes de gran transcendència per a la Humanitat que amb més sort que Deulofeu han gaudit del reconeixement i aplicació de les seves descobertes com poden ser Alexander Graham Bell, Marie Curie, Albert Einstein o Thomas Alba Edison.

Per aquests motius, ara, un documental de 60 minuts de durada impulsat per la productora Visiona TV vol acostar aquesta figura excepcional i el seu pensament al gran públic i per això ens cal el vostre suport mitjançant TotSuma.cat per completar el pressupost necessari.
 

RECOMPENSES
Si et converteixes en mecenes del documental tenim un seguit de recompenses en funció de la teva aportació:

Sumador de 10 a 30 €
Si aportes 10 € apareixeràs als crèdits del documental. Si per contra n'aportes 20 € podràs veure el documental en línia en primícia. Però si n'hi afegeixes deu més i arribes a 30 € també disposaràs d'una còpia en DVD del documental.

Sumador de 40 €
També es pot donar el cas que a banda de col•laborar i descobrir Alexandre Deulofeu vulguis aprofundir en la seva visió de l'evolució del món. Aleshores, amb 40 € d'aportació, a banda de tot el que t'hem explicat fins ara, rebràs un exemplar de la "La Matemàtica de la Història; Alexandre Deulofeu o el pensador global" (Lapislàtzuli Editorial) de Juli Gutiérrez Deulofeu, premi Liberisliber 2014 i que ja va per la 3a. Edició! I això no és tot perquè vindrà signat per l'autor, nét d'Alexandre Deulofeu.

Sumador de 50 €
Si t'engresques encara més i col•labores amb 50 €, no només podràs gaudir del llibre sinó també d'una xerrada de l'autor en la qual podràs participar de les seves reflexions sobre la Matemàtica de la Història aplicada als nostre dies i altres aspectes d'Alexandre Deulofeu. Aquesta xerrada es farà entre els mesos de juny i juliol i es determinarà l'indret en funció dels sumadors que hi hagi.

Sumador de 75 €
Imaginem que dius: “no, no, jo a més vull trepitjar territori Deulofeu!”. Molt bé. Cap problema. També hi hem pensat. Si vols participar com a sumador amb 75 €, la xerrada que et dèiem es converteix en un tast de vins per a dues persones al celler Espelt de Vilajuïga (Alt Empordà) juntament amb la xerrada el dissabte 11 de juny a la tarda-vespre. I si no hi ha lloc per a tots els sumadors en farem un segon el dissabte 18 de juny.
 

No hem triat aquest indret perquè sí. A banda que la plana de l'Empordà ja tingui atractiu com a paisatge per si mateix - queda clar veient la foto, no? -, el celler Espelt és als peus de la Serra de Rodes i justament és aquí, concretament al monestir romànic de Sant Pere de Rodes on Deulofeu situa l'origen de la cultura occidental i en Juli Gutiérrez Deulofeu també en parlarà. Farem el tast de cinc vins (2 blancs, 2 negres i 1 un vi dolç) contextualitzant-ne la història, la viticultura, la filosofia…Poca broma, que alguns dels vins d'Espelt ja han rebut premis internacionals. Però és que això no és tot. A banda del llibre que et dèiem abans també et correspondran els dos volums de «Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili» editades el 1974 per Editorial Emporitana i en les quals Alexandre Deulofeu fa un relat del seu pas per la Guerra Civil, el posterior exili a França i la seva cerca dels origens del romànic. Un testimoni molt valuós per entendre tant aquells temps com el personatge. 
 

Sumador de 120 €
Precisament aquesta obra, les memòries d'Alexandre Deulofeu, tenen relació directa amb la següent recompensa. I és que a banda de tot el que ja t'hem explicat, si ets un sumador de 120 €, en comptes del tast de vins podrà gaudir d'un sopar temàtic per a dues persones basat en Alexandre Deulofeu. I això serà al Restaurant Antaviana de Figueres. El seus responsables elaboren un menú a partir dels relats culinaris de Deulofeu i en fan la seva interpretació. Aquest sopar també comptarà amb la xerrada d'en Juli, el nét del nostre protagonista.
 

Sumador de 200 €
Potser, però, tries sumar amb 200 € i aleshores també disposaràs d'una invitació per a dues persones a l'estrena del documental al Teatre El Jardí de Figueres la propera tardor.
 

Sumador de 500 €
Aquesta recompensa està pensada per a empreses però no et farem cap lleig si no ho ets. I és que a més de les recompenses comentades fins ara el logo de la teva empresa apareixerà en els crèdits del documental en un lloc destacat.

Sumador de 1000 €
I la darrera de les recompenses, també pensada per a empreses però sense excloure particulars, comporta que també et converteixis en coproductor del documental amb un 1% de participació juntament amb Televisió de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona, Ajuntament de Figueres, Ajuntament d’Ordis i Fundació Albert Tomàs i Bassols.

QUI SOM?
Visiona TV és una productora de continguts audiovisuals especialitzada en els àmbits de la televisió, el cinema, els documentals i la publicitat amb més de vint anys d’experiència prestant serveis a diversos mitjans i canals audiovisuals d’arreu de l’Estat espanyol.

Equip tècnic
Producció Executiva: Ferran Cera
Direcció i Realització: Àngel Leiro
Guió: Francesc Orteu
Idea original i coordinació: David de Montserrat i Nonó
Director de Producció: Carles Bonmatí
Assessor: Juli Gutiérrez Deulofeu

QUI ENS DÓNA SUPORT?
El documental sobre Alexandre Deulofeu ja compta amb la col•laboració:
- Televisió de Catalunya (TV3)
- Ajuntament de Figueres
- Diputació de Girona
- Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
- Ajuntament d'Ordis
- Fundació Albert Tomàs i Bassols

EMPRESES I ENTITATS COPRODUCTORES




CALENDARI
El calendari d'execució d'aquest projecte audiovisual és de tres mesos de la primavera de 2016 durant els quals es durà a terme la preproducció, el rodatge i la postproducció del documental. Es preveu que l'emissió per TV3 sigui realitat a partir de la tardor de 2016.

EMPRESES COL•LABORADORES

Lapislàtzuli Editorial	Espelt Viticultors de l'Empordà
Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà

Twitter: @MatematicaHist / Web: Matemàtica de la Història

Naix el primer informatiu conjunt del sud de Catalunya i del nord del País Valencià

Font: Naix el primer informatiu conjunt del sud de Catalunya i del nord del País Valencià - La Veu del País Valencià

Es tracta d'una producció de Canal Terres de l'Ebre i Nord amb el suport de la Xarxa

La població del sud de Catalunya i del nord del País Valencià podrà seguir ben prompte l’actualitat més propera en un nou informatiu territorial, produït conjuntament per Canal Terres de l’Ebre i la televisió de proximitat Nord, amb seu a Morella, i amb la col·laboració de Vídeo Ascó Televisió. El projecte es fa amb el suport de la Xarxa.

Un producte televisiu que s’estrenarà a l’abril i que s’emetrà de dilluns a divendres en directe a les 22h, en el ‘prime time’ dels canals locals. La cobertura abastarà huit comarques (el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, els Ports, el Matarranya, l’Alt i el Baix Maestrat), on viuen 300 mil habitants. L’objectiu és resseguir en 30 minuts les notícies més destacades que s’hagen produït durant la jornada en aquesta àrea geogràfica, que “comparteix forts vincles socioeconòmics i culturals”, segons s'explica al comunicat difós per la Xarxa.

La presentació d’aquest informatiu ha tingut lloc aquest dilluns a la Xarxa i ha comptat amb la presència del secretari de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Miquel Martín Gamisans, i del seu homòleg valencià, José María Vidal. També hi han assistit representants de les televisions de proximitat implicades. El naixement d’aquest programa s’emmarca en l’estratègia actual de la Xarxa d’impulsar informatius territorials.

Informatius col·laboratius al País Valencià

Existeix una experiència semblant al País Valencià, es tracta d'un informatiu realitzat per l'Associació de Televisions Valencianes de Proximitat (TEVAP) on es pretén donar a conèixer la realitat de la informació local del País Valencià. El telenotícies es nodreix de peces realitzades per les diferents televisions integrades dins d'aquesta associació. Les televisions que formen part d'aquesta entitat són: Intercormarcal TV, Tele Elx, Televisió comarcal de l'Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla, Canal Vega TV, Canal 56, Ribera TV, Comarcal TV, Nord TV, Noticias TeVes Benidorm i TE VE 4.

Precedent a les comarques gironines

El precedent més recent és ‘Al dia comarques de Girona’, que elaboren conjuntament set televisions de la demarcació. En antena des del 2007, s’emet de dilluns a diumenge i és una mostra de la capacitat de treball conjunt entre diferents redaccions d’informatius.

Recuperar el País Valencià, aquest Sant Jordi

Font: Recuperar el País Valencià, aquest Sant Jordi - Actualitat - Acció Cultural del País Valencià - ACPV

El nacionalisme valencià no pot quedar-se satisfet només apartant el PP de les institucions. Cal bastir un projecte de país, especialment ara que el Principat ens marca a tots un camí decidit i potent

Editorial de Vicent Partal a Vilaweb

Ahir Acció Cultural del País Valencià va anunciar que la nit de Sant Jordi, després de la tradicional manifestació commemorativa del 25 d’abril, celebraria un gran festival d’homenatge a la cultura resistent valenciana a la plaça de bous de la ciutat. Serà un acte d’un gran contingut simbòlic. Encara no en sabem els detalls, tot i que si es confirmen els rumors serà una cita històrica. Però, més enllà de qui hi cante o qui hi parle, el simple fet que el nacionalisme recupere la plaça de bous ja és un fet històric que cal celebrar.

La plaça de bous de València va ser l’escenari durant la transició dels grans actes de tots els partits polítics valencians, però sobretot del nacionalisme. Molts tenim gravats a la memòria discursos colpidors de grans prohoms com Joan Fuster, o cançons irrepetibles com el ‘Tio Canya’ d’Al Tall o ‘L’estaca’ cantada per Lluís Llach.

Amb l’arribada del PP al poder, la plaça de bous va ser segrestada. S’hi van prohibir els actes nacionalistes l’any 2001, quan ja s’havia organitzat i preparat tot. I, d’aleshores ençà, durant els quinze anys més durs del règim del PP, no s’hi ha pogut fer res més sinó allò que ells volien. Recuperar la plaça serà recuperar un símbol de la lluita per la dignitat del País Valencià. I això sol ja hauria de ser un argument sòlid perquè la nit del 23 d’abril fos un èxit memorable.

Però hi ha més. Fa prop d’un any que el govern de progrés mana a València. Han canviat moltes coses i la presència destacada de Compromís tant al govern com al parlament, i també al congrés espanyol, ha fet visible com mai el nacionalisme polític valencià. Malgrat això, hi ha la sensació que les reivindicacions bàsiques del nacionalisme valencià han quedat aparcades potser per un excés de prudència. Des del nom del país a la posada en funcionament de Canal 9 i la reciprocitat amb TV3, per dir-ne només dos exemples.

Hi ha una part dels valencians, per això, que sentim la necessitat de fer-nos visibles novament. El nacionalisme va ser la punta de llança indiscutible, al carrer i a les institucions, contra el règim del PP. I ara no pot quedar-se satisfet només apartant el PP de les institucions. Cal bastir un projecte de país, especialment ara que el Principat ens marca a tots un camí decidit i potent. I per a fer-ho cal que tornem a ser visibles, cal que tornen a sonar les nostres cançons, que es tornen a veure les nostres banderes i que es tornen a sentir les nostres paraules.

Crec que Acció Cultural i la resta d’associacions i grups que s’aplegaran a la plaça de Bous el 23 d’abril han entès perfectament la dimensió històrica de l’acte. Serà una bona manera de tornar a començar per a un país, el dels valencians, que ja ha de superar la fase de pura resistència.

PRIMERS PASSOS PER UN ESPAI COMUNICATIU CATALÀ. GRÀCIES ENLLAÇATS PER LA LLENGUA!!!

Enllaçats per la Llengua considera que sense RTVV es vulneren els drets lingüístics de la ciutadania valenciana 

La Plataforma proposa un espai de comunicació comú a tot el domini lingüístic i que al País Valencià es visualitzen les emissions de les Illes Balears i Catalunya.

El passat dijous, dia 10 pel matí, el Palau de la Generalitat Valenciana, i en concret la Secretaria de Comunicació de la Presidència, ens obria les portes a la societat que hi anàvem, enllaçats per la llengua. El lema que subjau a aquesta acció no és quelcom nou, és allò configurat en base al desencant amb l'acció política duta endavant pel nou govern i, sobretot, per les polítiques dutes a terme per conformar els mitjans de comunicació que ens prometien, els quals, s'anaven a posar en marxa en la nostra llengua. 

La reflexió ix, fonamentalment, de la inexistència de Canal 9, diguem, o d'una nova Ràdio Televisió Valenciana, en la nostra llengua. L'error de base al qual s'ha abocat el govern valencià és a la inacció i al continuisme, és a dir, a seguir sense promoure la consolidació que en el nostre País la llengua siga normalitzada. L'Acord del Botànic, el pacte de Govern, pel qual la Generalitat Valenciana ha canviat, aborda aquest eix com a prioritari, fonamental, la que ha fet que amb una Comissió d'Experts, es ventila aquest tema sense que les organitzacions en siguem conscients del que estan fent com a Govern.  

L'espai comunicatiu valencià no existeix des que se'ns va apagar RTVV. No hem tornat a veure als xiquets asseguts al sofà de casa veient Babalà o qualsevol altre contingut audiovisual en valencià. La voluntat política canvia les coses i, amb ella, es canvia tot allò que la societat civil està demanat, que és una Ràdio Televisió Pública Valenciana, estrictament. 

Ella, en seria, la que juntament amb la visibilització del treball que s'està fent per canviar les coses, ens ajude a normalitzar-nos com a valencians, a deixar la por a casa i a eixir reforçades per lluitar i, doncs, sentir-nos poble com som. 

Creiem que una condició 'sine qua non' per a la consolidació d'una RTVV és que el President de la Generalitat i els partits polítics que donen suport al Govern, engeguen un mitjà audiovisual en la nostra llengua, el més prompte possible i que no s'amaguen en posposar calendaris per a no fer res, que la por i l'angoixa ja s'han acabat. 

Enllaçats per la Llengua, que propugna un espai de comunicació en català a tot el domini lingüístic, va instar a la Generalitat Valenciana, en la persona del Secretari de Comunicació, que, donat que s'estan vulnerant –sistemàticament i de manera flagrant– el drets lingüístics de la valenciana gent catalanoparlant del nostre país, reconeguts a l'Estatut i a les lleis en vigor, ja que estem, des fa quasi un any amb el nou Govern Valencià, sense cap mitjà públic de comunicació de masses en la nostra pròpia llengua i encara estan censurats els mitjans en català de les Illes i el Principat, demanem que s'endollen les connexions adients perquè al País Valencià puguem veure totes les televisions i ràdios en català de les Illes i Catalunya i que es pose en marxa –immediatament– una nova RTVV redimensionada, en valencià, pública i de qualitat, com es van comprometre en els respectiu programes electorals dels partits que formen part del Govern valencià actual o li donen suport. També exigim que es denuncie a les televisions privades que ocupen l'espai comunicatiu valencià vulnerant els drets de la valenciana gent a la nostra llengua perquè no es respecten ni es compleixen les condicions per les quals s'aprovaren la concessió de les respectives llicències per banda del PP al seus amics ideològics i personals.

Nosaltres, com a organitzacions sotasignats, demanem l'acceleració del procés per a la configuració d'un nou espai de Ràdio Televisió Pública Valenciana al servei de la societat civil i de les persones, mitjançant un calendari per a la consecució pactada amb el govern valencià d'aquest fi.

Dignificació lingüística de la llengua i cultura popular a la Franja de Ponent - tornaveu

Font: Dignificació lingüística de la llengua i cultura popular a la Franja de Ponent - tornaveu

L’ús social del català a les comarques de la Franja de Ponent es redueix progressivament tant en l’àmbit públic com en el privat. La visualització del català és difícil, sobretot en les comunicacions públiques i en situacions de formalitat més elevada. L’avís el fa l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, que afegeix que l’ús del català entre els joves disminueix de forma alarmant, perquè la presència de la llengua en l’escolarització i socialització dels infants és anecdòtica, malgrat que els centres educatius tenen projectes de bilingüisme i trilingüisme. Davant d’aquesta situació, els acadèmics adverteixen que el “procés pot ser irreversible, recuperar l’ús social d’una llengua perduda és pràcticament impossible”.

Aquest és el punt de partida de les Jornades per la dignificació lingüística Llengua i cultura popular que organitza el Casal Jaume I de Fraga, que tindran lloc el cap de setmana de l’11 al 13 de febrer. El nucli de les jornades serà dissabte 12, en què es farà la ponència El món dels contes i l’escola a càrrec de Jaume Cela, mestre, i Juli Palou, educador. A continuació, es farà la conferència Vat astí, un sarpat de relats fragatins Descans, i la jornada acadèmica clourà amb la ponència Hi havia una vegada... a càrrec de Joan Soler i Amigó, especialista en cultura popular, i Nadia Ghulam, contacontes.

La tarda de dissabte es podrà participar a La ruta dels poetes, visita per la Fraga vella a càrrec d’Idoia Moreno, i diumenge al matí es farà una a Sena i a Villanueva de Sigena a càrrec de Quim Salleras, historiador.

El programa complet de les jornades el trobareu fent clic aquí. 

Import: viatge i dinar 35 €

Inscripcions:

Indrets del Record. Tel. 93 317 84 68. indretsdelrecord@gmail.com

Llibreria Clau de Volta. Tel. 638 04 94 27. claudevolta@hotmail.com

Casal Irla d’Horta-Guinardó.

Trobades de difusió de la Memòria Històrica

Aquestes trobades continuen el referent patriòtic independentista que hi va donar Enric Garriga Trullols, president i fundador de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC). Els motius concrets són molt variats (conèixer el país, la seva història, la seva cultura, la seva projecció al món), però tots conflueixen en un mateix objectiu: honorar la nació catalana i la seva gent, camí de la independència.

Cada trobada és una convocatòria per manifestar la voluntat del poble, que mitjançant totes les iniciatives possibles és cridat a aconseguir la República Catalana. Endavant, República! és el lema que ens proposa ara mateix l’Assemblea Nacional Catalana. Empenyem el Procés! és la divisa que ens ha d’unir per aconseguir la causa de la independència.

L’APLEC demana més català a FRANCE 3

Font: L’APLEC demana més català a FRANCE 3

L’APLEC, Associació per a l’ensenyament del català, demana als elegits de Catalunya Nord –diputats, senadors, presidentes del Departament i de la Regió, batlles i president de la Comunitat Urbana de Perpinyà– que intervinguin per obtenir un augment de les emissions en català a France 3.

Després de constatar que Catalunya Nord se situa entre les regions que tenen menys programes en llengua regional a la tele, l’associació demana una presa en compta seriosa de la llengua. És actualment indigne o fins i tot humiliant per als catalans que el volum d’emissions sigui limitat a 7 mn d’actualitat per setmana i 20 mn de magasine cada tres setmanes. O sigui un total de 20h ...per any !

Quina llengua pot sobreviure en aquestes condicions ?

Segons el Rapport au Parlement sur l’emploi de la langue française 2015, el català representa un 1,7% de les emissions en llengües regionals de France 3, el 0,2% del total dels programes de la cadena i el 0,03% de tots els programes de les 7 cadenes publiques franceses.

L’APLEC demana que, al mínim, France 3 proposi en català unes actualitats quotidianes i un magasine setmanal, durant tot l’any. En total una seixantena d’hores anuals, un 1,7% de la programació de France 3. Res d’exagerat. Els alumnes que estudien el català tenen menester d’una presència i d’un complement mediàtics per progressar.

Les famílies són àmpliament favorables a una tele de proximitat i a emissions en català, emissions que d’altra banda han confirmat any rere any l’èxit de llur audiència.

Font: Informe al Parlament sobre l'ús de la llengua francesa 2015.

* Le volue horari de les emissions en occità és obtingut cumulant tots programes de totes les regions. Em volum d’emissions efectivement emeses en occità dins cada regió és molt inferior al total. Unes regions occitanofnes no beneficien de cap emissió a France 3.

** Les sept televisions públiques franceses : France 2, France 3, France 4, France 5, Arte, France 24, France 

Unió entre Palma, Perpinyà i Cotlliure per presentar una candidatura conjunta a Patrimoni de la Humanitat

Font: Unió entre Palma, Perpinyà i Cotlliure per presentar una candidatura conjunta a Patrimoni de la Humanitat | VilaWeb

Fotografia: Ajuntament de Palma

El batlle de Palma es reuní ahir amb representants de l'Ajuntament de Perpinyà i van acordar d'elaborar un document de feina conjunt

El batlle de Palma, José Hila, es va reunir ahir amb representants de l’Ajuntament de Perpinyà per sospesar la possibilitat de presentar una candidatura conjunta a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO que englobi les ciutats de Palma, Perpinyà i Cotlliure.

La idea és d’unir esforços entre totes tres ciutats i elaborar un document conjunt que després es proposarà a la resta de membres del consistori.

L’Ajuntament de Perpinyà ha traslladat al consistori de Palma la possibilitat de treballar per una proposta de candidatura conjunta. A més de José Hila, a la reunió també hi va assistir el regidor de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística, Miquel Perelló, i la directora general de Cultura, Francisca Niell.

Per part de l’ajuntament nord-català, hi van acudir el tinent batlle d’Afers Catalans, Cooperació entre Fronteres i Administració, Brice Lafontaine, i el responsable de gestió del patrimoni, del seguiment de les adquisicions del patrimoni històric i encarregat de la classificació de la UNESCO, Yves Guizard.

PETICIÓ DE PAÍS VALENCIÀ COM A NOM OFICIAL |La Veu del País Valencià

Font: Més de 2.500 signatures donen suport a la petició de País Valencià com a nom oficial - La Veu del País Valencià

Més de 2.500 signatures donen suport a la petició de País Valencià com a nom oficial

Ahir s’encetava la campanya ‘Demanem el nom oficial de País Valencià’ a la plataforma Change.org la qual ara per ara intenta assolir les 5.000 signatures

La petició està adreçada a les Corts, la Generalitat i al president per recollir signatures i donar impuls a la petició de denominar el nostre territori pel seu nom.

RedactaVeu / València

Joanjo Aguar encetà una campanya a la plataformaChange.org adreçada a les Corts Valencianes, la Generalitat i al president Ximo Puig per impulsar la nomenclatura que ha de rebre el nostre territori.

Sota el títol ‘Demanem el nom oficial de País Valencià’ la petició explica que “demanem a les Corts Valencianes, a la Generalitat Valenciana i al president Valencià que el nostre país s'anomene oficialment País Valencià.

Moltes gràcies per escoltar el clamor de milers de valencians, que durant dècades hem sigut proscrits i silenciats a la nostra pròpia terra, el País Valencià”.

Ara per ara, després de 24hores de campanya, ja compta amb més de 2.500 signatures i s’estableix així un nou objectiu, abastir les 5.000 adhesions. Per això mateix el promotor de la petició prega que “continueu difonent aquesta iniciativa. Quanta més gent ens hi afegim a la petició, més força hi tindrem davant del parlament”, resa la campanya.

“Crec que, després de 34 anys (arran de l'Estatut de 1982, que relegà el nom del nostre país a un segon pla), ja hi va sent hora que les Corts valencianes ens facen cas a aquells que estimem de veritat el País Valencià i la nostra pròpia llengua, el valencià o català, com vulgueu dir-li, xe! Recordeu que, en el fons, el més important per una llengua és parlar-la, escriure-la i estimar-la, com fem molts, cada vegada més....

Amunt i endavant!”

Podeu signar la petició punxant ací.

Assassinat de Miquel Grau i Gómez

Fonts: Assassinat de Miquel Grau i Gómez - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
            Youtube: https://youtu.be/LjEQ4iQ4X5w

A l'infatigable "mestre" Enric Tàrrega i la seua entranyable sornegueria, i a tots aquells valencianistes que "a l'any seixanta cabien en un taxi".

Cinquanta anys després d'aquell "Primer Aplec de la Joventut del País Valencià" (Llíria 1960), pel camí recorregut i compartit en l'aixecament de la consciència nacional del País Valencià: Lluís Alpera, Vicent Arlandis, Antoni Bargues, Empar Bargues, Alfons Bonafont, Eliseu Climent, Josep Lluís Codonyer, Francesc Codonyer, Francesc Cuevas, Enriqueta Matalí, Àngel Sàez, Ferran Zurriaga....

"Salut, república i independència, us saluda Enric Tàrrega!"

Per cridar "vull l'Estatut!"
ai, ai, ai, ai...
Per cridar "vull l'Estatut!"
a Miquel l'assassinaren.

ço passà en Alacant,
soledat de l'ai, ai, ai...
ço passà en Alacant,
en Alacant el mataren

Per cridar "vull l'Estatut!"
a Miquel l'assassinaren.

Ja el porten a soterrar,
ai, ai, ai, ai...
Ja el porten a soterrar,
l'acompanya tot lo poble.

No poguérem dir-li adéu,
soledat de l'ai, ai, ai...
No poguérem dir-li adéu,
perquè el taüt ens furtaren.

Ja el porten a soterrar,
l'acompanya tot lo poble.

Per guanyar la llibertat,
ai, ai, ai, ai...
Per guanyar la llibertat,
quants germans tenen de caure.

Miquel Grau ja no està ací,
soledat de l'ai, ai, ai...
Miquel Grau ja no està ací,
quan avui tots l'esperàvem.

Per guanyar la llibertat,
quants germans tenen de caure.

Miquel Grau i Gómez (Alacant, 1957 - Alacant, 16 d'octubre de 1977) era un jove alacantí, militant del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), mort el 1977 com a resultat de la ferida d'un maó que li va ser llançat mentre participava en l'enganxada de cartells per a la Diada del País Valencià d'aquell any. El seu homicidi ha esdevingut un referent històric del valencianisme en la transició democràtica.

ELS FETS

La nit del 6 d'octubre de 1977, Miquel Grau es trobava, juntament amb Mari Llum Quiñonero Hernández (també del MCPV), Juan Ángel Torregrosa i Xavier Álvarez Landete enganxant cartells de la Diada del País Valencià a la plaça dels Cavalls quan algú els hi va llançar dues poalades d'aigua, un test i finalment un maó que li va pegar al cap. Fou traslladat, per un particular, a la Casa de Socors i d'ací a la Residència Sanitària de la Seguretat Social on va ingressar en estat comatós. Els seus companys declararen els fets davant la policia en presència del senador José Vicente Beviá Pastor. El dia 9 d'octubre, durant la Diada, entre 4.000 i 5.000 persones es manifestaren a l'Esplanada d'Alacant per a protestar pel fet. Malgrat les operacions mèdiques i la transfusió de sang, l'enfonsament de la cavitat craniana en la regió interparietal amb pèrdua de massa encefàlica i un extens hematoma intracranial, de pronòstic gravíssim, van resultar fatal, morint diumenge 16 d'octubre. Unes 8.000 persones acompanyaren el fèretre en el seu enterrament.

Quan no eren passats dos anys de la mort de Franco, la policia va fer un treball professional de cerca i el dia 11 d'aquell mes fou detingut i acusat del fet M. Panadero, de 19 anys, fill dels propietaris d'una gasolinera i proper a la ultradretana Fuerza Nueva, que es va confessar culpable. Argumentava que no suportava els cartells a la façana de l'edifici. El dia 12 de maig de 1978 es va celebrar el judici, estant encomanada l'acusació particular a Juan María Bandrés, conegut advocat i polític basc. Panadero, tot i que va ser condemnat per homicidi a 12 anys i un dia de presó i a pagar diverses indemnitzacions, va sortir en llibertat el 1982. El BOE recull el Reial decret pel qual al maig de 1979 el ministre espanyol de justícia del govern d'Adolfo Suárez, Íñigo Cavero, concedia l'indult parcial a Miguel Panadero "commutant la pena privativa de llibertat per la de sis anys i un dia a la presó major".

Jove senzill i de caràcter marcadament dolç i afable, en Miquel Grau ha esdevingut un símbol de la lluita i la reivindicació valencianista en la transició a la democràcia. Tanmateix, l'èpica del moment històric ha ignorat el seu personal vessant humà. D'altra banda, com a resultat d'una tendència simplificadora, algunes de les dades encara sovint publicades no són històricament correctes, com ara la seua miltància en un determinat partit polític. El grup Al Tall compongué en honor seu A Miquel Grau. A Alacant, el Casal Popular Tio Cuc organitza des de 2011 un homenatge anual a la seva figura, aplegant més d'un centenar de persones el 5 d'octubre de 2013.^[1]

El 31 de juliol de 2015, l'Ajuntament d'Alacant aprovà per unanimitat, a proposta del grup municipal Compromís per Alacant, concedir-li la medalla d'or de la ciutat a títol pòstum, així com instal•lar una placa commemorativa en el lloc on fou assassinat i rotular un carrer de la ciutat amb el seu nom.^[2][3] 

1. Rubio, Aquil•les. «Emotiu homenatge a Miquel Grau». Laccent.cat, 22 d'octubre 2013. [Consulta: 23 octubre 2013].

2.Jump up↑ «Alacant aprova per unanimitat concedir la medalla d’Or a Miquel Grau». LaVeuPV.com, 31 de juliol 2015. [Consulta: 12 agost 2015].

3.Jump up↑ «Alacant reconeix finalment la memòria de Miquel Grau». Vilawb.cat, 31 de juliol 2015. [Consulta: 12 agost 2015].

Enllaçats per la Llengua rebutja el manifest “no a la discriminació lingüística en la contractació de professorat de la UV”

Font: https://exllengua.blogspot.com/2016/03/enllacats-per-la-llengua-rebutja-el.html?ref=source

MANIFEST D'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA:

Enllaçats per la Llengua rebutja el manifest “no a la discriminació lingüística en la contractació de professorat de la UV”

Des de la xarxa Enllaçats per la Llengua es considera que el manifest “no a la discriminació lingüística en la contractació de professorat de la Universitat de València”, promogut per un grup de professores i professors de la UVEG, conté nombroses falsedats i sustenta una visió netament antivalenciana, antipedagògica i antidemocràtica.

1. El manifest menteix quan diu que la política de la UVEG de demanar el nivell C1 de valencià (equivalent al d'abans denominat nivell mitjà ) als candidats a ocupar una plaça de docent "no permite la contratación de castellanoparlantes, ni de personal de fuera de la Comunitat Valenciana ni por supuesto del resto de la Unión Europea ni del mundo en general por muy brillantes que los candidatos sean". .

Els impulsors del tal manifest consideren, així, que el fet de ser castellanoparlant és una espècie de condició genètica immutable i que les persones d'origen castellanoparlant estan incapacitades per a aprendre altres llengües i, sobretot, el valencià . És així que el manifest, que revela un manifest menyspreu per la llengua oficial i pròpia dels valencians i de la Universitat de València, menysprea igualment les persones que tenen el castellà com a primera llengua com uns ineptes lingüístics.

2. És una contradicció absoluta afirmar que els candidats brillants a professors d'arreu d'Espanya i de la Unió Europea són incapaços d'aprendre una llengua al nivell mitjà. Curiosament, el mateix raonament no s'aplica al castellà , amb idèntica condició de llengua oficial: per a exercir en qualsevol universitat de l'Estat espanyol sí que s'exigeix el castellà i d'això no es diu que siga cap barrera a la lliure circulació de talent ni impossibilita els candidats d'arreu d'Europa i del món a accedir-hi.

3. Els promotors del manifest també falsegen la realitat quan afirmen que "La Universitat de València, para su renovación generacional, ha decidido sacrificar el talento por el requisito de la lengua". Presenta això com a incompatible tenir talent i, al mateix temps, estar capacitat per a expressar-se en valencià . Sorprén constatar la ideologia supremacista que subjau a aquestes manifestacions. Només des de la concepció de la llengua catalana com una llengua inferior, una mena de debilitat ètnica que només està a l'abast dels nadius, i que és incompatible amb el talent, s'entén el despropòsit del manifest.

Enllaçats per la Llengua, que aposta decididament per la igualtat de drets en tots els àmbits, ho fa també per la igualtat lingüística. En una universitat que té dos idiomes oficials, l'única manera de garantir la igualtat de drets i la no-discriminació de cap estudiant (i del personal en general i de la vida acadèmica) per motius de llengua és que el personal docent, com el d'administració i serveis, estiga plenament capacitat per a exercir en qualsevol de les llengües oficials, i també amb un domini d'alguna de les llengües de comunicació internacional.

En eixe mateix sentit considerem que tot el personal que treballa en les Administracions Públiques ha de ser competent lingüísticament en les dues llengües oficials al País Valencià. Per això, reivindiquem el requisit lingüístic per accedir-hi i rebutgem expressament la Resolució de l'11 de febrer de 2016 de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, que publica els criteris que regiran les bases de les convocatòries de l'oferta d'ocupació pública per al Personal de l'Administració de la Generalitat, en l'apartat corresponent a la Formació, la qualificació lingüística en valencià està valorada com a mèrit i, per tant, té el mateix pes que un curs de formació homologat.

Per a Enllaçats per la Llengua ni el manifest ni la resolució esmentades donen resposta als desitjos de la majoria de la població valenciana ni són el camí que avance envers un veritable procés de normalització lingüística al País Valencià que incloga les lleis en vigor, el respecte a la diversitat, el plurilingüisme i un model d'universitat, de societat i de democràcia que integre els drets de les persones catalanoparlants a poder viure en valencià i a que es respecten els seus drets humans, socials i lingüístics.

ELS PAPERS DE CAN PERLA: ESCRIURE EL PAÍS

Font: ELS PAPERS DE CAN PERLA: ESCRIURE EL PAÍS

El Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant porta des de l’any 2004 organitzant un cicle que sota el títol Escriure el País cita narradors valencians de diverses comarques i generacions per tal que, a través de la literatura, en aquest cas de la narrativa curta, oferisquen els seus punts de vista sobre la realitat de les comarques valencianes.

Aquest cicle, que encara perdura, va comptar des de l’inici amb la complicitat del diariEl País, que publicava les narracions que per a cada ocasió escrivia l’autor invitat.

Dotze anys més tard Onada edicions publica el llibre Escriure el país amb el subtítol36 relats per a literaturitzar les comarques del País Valencià.

L’edició ha estat a càrrec de les professores Anna Esteve, Maria Àngels Francés i Isabel Marcillas, les quals a més ens oferixen un pròleg força aclaridor sobre el que ens trobarem tot seguit.

El volum es mostra com un vertader mural literari, incomplet això sí, ja que per a ser-ho li falta la mirada sobre algunes comarques com ara el Camp de Morvedre i alguns narradors com Joan Francesc Mira, Pasqual Mas, Antoni Gómez, Maria Jesús Bolta, Mercè Viana, Silvestre Vilaplana, Rafael Escobar, Joanjo Garcia, Francesc Mompó o Vicent Penya, per citar-ne només uns pocs. Incomplet, però, que en continuar el cicle acabarà tard o d’hora completant-se.

Ara, els narradors que hi ha són realment excepcionals i la majoria estan en el seu moment de maduresa creativa, com és el cas de Manuel Baixauli, Vicent Usó o Anna Moner.

El llibre és clarament intergeneracional, hi trobem des de veterans com ara Isabel-Clara Simó, Bernat Capó, Albert Hernàndez i Xulvi, Josep Lozano o Àngels Moreno als més joves com Xavier Aliaga o Xavi Sarrià, sense oblidar el desaparegut Manuel Garcia i Grau.

Trenta-sis maneres diferents i personals d’enfrontar-se al paper en blanc, la qual cosa dóna una gran diversitat no sols a la mirada sinó a la posició estètica amb la qual els autors projecten la seua mirada convertida en prosa.

Bona part d’aquests autors compaginen la narrativa amb altres gèneres, com ara el periodisme, n’és el cas d’Adolf Beltran o Esperança Camps, amb el teatre, com Pasqual Alapont, amb la poesia, com Encarna Sant Celoni, amb l’assaig, com és el cas de Joan Garí, o la narrativa per a infants i joves, com Pepa Guardiola, Francesc Gisbert o Dolors Gimeno.

Altres autors són habituals del gènere històric o de lladres i serenos. Tot plegat dóna als seus relats, fins i tot quan fugen de l’altra modalitat literària que practiquen, un enfocament molt personal.

Són, aquests, trenta-sis relats que es fan de llegir i que obliguen el lector a saltar d’un gènere a un altre amb agilitat, hi ha viatge, rondalla, històric, lladres i serenos..., però també passar de comarca a comarca, del camp a la ciutat amb alguns relats que naixen i es desenvolupen amb un petit detall, en una anècdota o en altres aspectes que pretenen oferir una panoràmica extensa del territori.

Escriure el país és un magnífic mostrari on apareixen algunes de les millors veus narratives del País Valencià. Un llibre ideal per a saber què es cou literàriament parlant per les terres valencianes.