«Si volem ser la societat seriosa que aquests dies hem estat, ara no ens podem permetre el ridícul de fer circular pel·lícules barates en compte de fer investigació a fons»
Supose que era difícil d’evitar-ho, de
manera que ja ha esclatat la polèmica sobre si els atemptats de Barcelona i
Cambrils van ser ‘atacs de bandera falsa’. En la terminologia militar i dels
serveis de seguretat, un ‘atac de bandera falsa’ és una acció en què es fa veure
que és un altre qui ataca. És a dir, es pretén crear una situació que afavoreix
aquell qui ha atacat en realitat, però fent servir una disfressa i acusant un
altre.
Aquestes darreres hores han circulat de
manera prodigiosa teories conspiratives sobre això. Algunes són ridícules i
lamentables, paranoiques. Algunes altres parteixen de fets molts circumstancials
que són interessants, però que, bo i sols, no indiquen realment res. Totes tenen
el defecte que són massa parcials.
Fa dècades que treballe de periodista i he
seguit amb una gran passió tres o quatre d’aquests fenòmens, esmerçant-hi moltes
hores. I n’he après una cosa: aquesta mena de fets són sempre d’una confusió tan
gran que no en treus mai l’aigua clara fins al punt que siga irrefutable.
En el 23-F, per parlar d’un i prou, amb
els anys ha restat fora de qualsevol dubte que hi estaven embolicats Juan Carlos
i el PSOE. Però resulta que estaven embolicats en un 23-F que no va ser el 23-F
de Tejero, tot i que era imprescindible per a fer possible el de Tejero. Però el
fet és que no es va activar. És cert que tots els 23-F tenien fils subtils
creats per gent de segona fila –o de tercera o de quarta– i evidentment van ser
Juan Carlos i el PSOE els grans beneficiaris del colp d’estat. Però gairebé res
d’allò que en sabem no és possible de demostrar-ho d’una manera prou coherent,
rotunda i documentada per a portar-los a presó.
El problema dels atacs de bandera falsa és
que qui els denuncia creu que són absolutament transparents i prova
d’eliminar-ne la complexitat per a convèncer la gent que és així. I no hi ha mai
un atac de falsa bandera senzill, que pugues desmuntar en quatre línies.
Això vol dir que ens hem de resignar a no
saber què ha passat? Al contrari. Vol dir que hem de treballar molt més en cerca
de proves com més indiscutibles i palpables millor. Però en el cas de la sospita
d’un atac de bandera falsa cal més investigació i no tanta especulació. I
sobretot cal no precipitar-se, perquè pot no ser-ho, també.
En el cas dels atemptats de Barcelona i
Cambrils hi ha dades molt importants que cal estudiar a fons, però a hores d’ara
encara no he vist ningú que aportàs ni una sola dada seriosa que obligàs a
pensar en un atac de bandera falsa. Ara, és evident que podria ser-ho. De
preguntes que, segons quina siga la resposta, ens hi podrien menar n’hi ha
moltes: com és que l’imam, estranyament, no va ser expulsat després d’haver
estat a la presó, per exemple. O per quina raó el govern espanyol va tardar set
inacabables hores a comparèixer. O fins a quin punt van pensar a aprofitar
l’atemptat per a fer sortir l’exèrcit al carrer pensant en l’1 d’octubre. Però
tot això cal investigar-ho, no novel·lar-ho. Perquè fer novel·les és, en aquest
sentit, una manera molt eficaç de matar la veritat. Tants anys després i encara
em faig creus que no siguem conscients que una regla d’or dels atacs de bandera
falsa és posar xarlatans a dir que allò és un atac de bandera falsa, per afegir
més confusió a tot plegat.
Sabem que tot allò que envolta l’imam és
molt estrany. Molt. Sabem que és simplement desconcertant que un grup de joves
de Ripoll, sense cap indici extern de res, de sobte tinguen un pis franc a
Alcanar i infrastructura per a moure’s amunt i avall del país. És difícil de
creure que només siga una casualitat que això passe precisament ara i en aquest
moment i en aquest país. Encara és més difícil de creure que els serveis secrets
del Marroc no tinguen constància prèvia de res, precisament tractant-se d’un
imam. Sabem que l’estat espanyol no va passar informació vital als Mossos, però
no sabem per quina raó. I tenim molt de dret de sospitar de la policia espanyola
sabent que hi ha si més no un antecedent, l’operació Caront, en què van avisar
un grup gihadista que eren controlats per la policia catalana, un fet dels més
greus que conec i que em puc imaginar.
I evidentment sabem, en un altre nivell,
qui és Mariano Rajoy. I recordem què van fer, ell i el govern on ell estava,
l’11-M. I hem vist les mentides que durant anys una certa premsa de Madrid ha
publicat insistentment sobre què va passar a l’estació d’Atocha i de fet sobre
qualsevol cosa. I sabem que l’estat espanyol va negar l’existència del GAL fins
que la calç viva els eixia per les orelles. I sabem, per tant, que han estat
capaços de matar des del govern. I hem vist en l’operació Catalunya tot allò que
fan per prevenir la proclamació de la república i quants fils diversos mouen. I
resulta estrident que Margallo digués que d’un atemptat te’n pots refer però de
la independència no. I no podem menystenir, en aquest sentit, fets tan
remarcables com ara que els Mossos no són dins l’Europol perquè Espanya no ho
vol. O que el govern de Rajoy va provar d’impedir la contractació de cinc-cents
mossos més. O que s’han passat anys sense convocar la Junta de Seguretat de
Catalunya. I tantes i tantes coses com aquestes…
Hi ha material de sobres per a estirar uns
quants fils, a veure si hi ha res, si és que hi ha res. Però és un material que
reclama molta paciència, un rigor infinit i esforç sense límits, no pas frases
brillants. Si de debò algú vol acusar l’estat espanyol d’haver fet coses
anormals en relació amb l’atemptat de la Rambla, cal que presente dades
incontestables i un relat sense fissures. No ens calen ni fantasia ni ganes de
guanyar per KO en un minut.
Perquè, ho lamente molt, però en el món
les coses funcionen així: són complicades però no paranoiques. I si volem ser la
societat seriosa que aquests dies hem estat, ara no ens podem permetre el
ridícul de fer circular pel·lícules barates en compte de fer investigació a
fons.
Pots seguir Boladevidre
Facebook https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter: @Boladevidre
Google+: https://plus.google.com/u/0/1006401424208124
Twitter: @Boladevidre
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada