Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 14 d’abril de 2015

El Departament de Cultura publica un informe sobre els greuges contra la llengua catalana per part de l'Estat espanyol

Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimarts 31 de març del 2015

  • Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013, que es pot consultar en línia, recull els incompliments que fa l’Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
  • El document constata la voluntat de recentralització de competències i de refermament del castellà a Catalunya per part de l’Estat; la nul·la receptivitat de l'Estat a les recomanacions del Comitè de Ministres del CE, i les dificultats d'ús del català a les institucions europees, entre altres greuges

El Departament de Cultura ha publicat en línia el resum deGreuges contra la llengua catalana 2010 – 2013,un document que recull els incompliments que fa l’Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM).
La CELRoM és un conveni internacional aprovat pel Consell d'Europa (CE) el 25 de juny de 1992 i que va ser ratificat el 2001 per l’Estat espanyol. Aquesta ratificació compromet l’Estat espanyol a aplicar els graus més alts de protecció de les llengües oficials pròpies diferents del castellà.
El document Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013mostra les darreres dades sobre la situació de coneixement i ús de la llengua catalana i la llengua occitana; exposa la política lingüística de la Generalitat; informa sobre les novetats normatives, i denuncia els obstacles per a l’aplicació de la CELRoM a Catalunya. El document destaca, entre altres, els greuges següents:
- Els efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

- La voluntat de recentralització de competències i de refermament de la posició del castellà a Catalunya per part de l’Estat.
- Les mesures contràries a la CELRoM, com ara el Projecte de llei estatal d’educació, promogut pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.
- Les mesures dels governs de les Illes Balears, el País Valencià i l’Aragó, regressives pel que fa a l’aplicació de la CELRoM.
- L’impacte del dèficit fiscal en el finançament d’activitats de suport a la llengua.
- La no aplicació, per part de l’Administració de Justícia espanyola, de la CELRoM, com si no fos un text normatiu vigent a Espanya. En aquest àmbit, són gairebé inexistents les sentències judicials estatals que esmenten la Carta. A més, el Comitè de Ministres del CE reclama a l’Estat assegurar que un percentatge del personal de Justícia a les comunitats autònomes conegui la llengua pertinent.
- La nul·la receptivitat de l'Estat a les recomanacions del Comitè de Ministres del CE.
- Les situacions de discriminació que comporta el desconeixement del català de col·lectius dependents de l’Estat
- La impugnació de l’Estat per les quotes de català en la Llei del cinema (2010); la impugnació de la regulació lingüística de la Llei del codi de consum (2010); de la Llei d’acollida, en la part en què fa referència a competències lingüístiques (2010), i de la Llei de l'occità per la declaració de l’ús preferent de l’aranès (2011).
- Les traves de l’Estat a l’emissió i la recepció de canals de ràdio i televisió en català entre els llocs on es parla, així com la presència escassa o nul·la del català en els mitjans de comunicació d’abast.
- Les dificultats d'ús del català a les institucions europees.
- L’escassa o nul·la contribució de l’Estat a la promoció exterior del català.
El contingut del document Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013, ha estat extret de l’informe previ 2013 que la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura va elaborar per avaluar el seguiment de la CELRoM per part de l’Estat Espanyol en relació amb la llengua catalana. Aquest text es va tancar l’octubre de 2013 i es va lliurar a l’Oficina de Llengües del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques de l’Estat per a l’elaboració del IV Informe espanyol de seguiment de l’aplicació de la CELROM.. L’informe final que l’Estat va trametre al Consell d’Europa, però, omet les informacions sobre les polítiques lingüístiques de l’Estat adverses a la llengua catalana, tant a Catalunya, com en els altres territoris de parla catalana i exclou les crítiques  a aquestes polítiques. Aquest fet ha motivat que la DGPL hagi lliurat per primera vegada l’informe previ complet al Comitè d’Experts del Consell d’Europa i hagi fet públics els Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013.
La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de cultura ha publicat també en línia un resum del document Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013  en versió catalana i anglesa.
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un conveni internacional aprovat pel Comitè de Ministres del Consell d'Europa el 25 de juny de 1992 que va entrar en vigor el 1998, i va ser ratificat el 2001 per l’Estat espanyol. Els estats on la Carta és vigent han d’enviar cada tres anys un informe sobre la seva aplicació.
La Carta va ser signada pel Govern espanyol el mateix any de l’aprovació, el 1992, i l'instrument de ratificació va ser dipositat al Consell d'Europa el 2001. Forma part, doncs, del corpus jurídic espanyol i des de l'1 d'agost de 2001 és en vigor a l'Estat espanyol.
Les ratificacions dels estats han d’indicar les llengües emparades i les disposicions de la Carta que l’Estat respectiu decideix aplicar. La ratificació de la Carta per part de l’Estat espanyol el compromet a aplicar els graus més alts de protecció de les llengües oficials pròpies diferents del castellà. A la Declaració de ratificació espanyola es fa constar que "s'entenen per llengües regionals o minoritàries, les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Comunitat Valenciana i Navarra".
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA