Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

diumenge, 9 de febrer de 2014

SOS PAÍS VALENCIÀ: ATUREM LA FRACTURA! (GENOCIDI)

RESTAR EN SILENCI ENS FA CÒMPLICES
Joaquim Maria Puyal va pronunciar un contundent editorial en la transmissió del partit entre el Barça i el Llevant, arran del tancament de l'emissió de Catalunya Ràdio al País Valencià. 'Per primera vegada des de fa dècades, els seguidors del Barça del País Valencià no podran escoltar cap narració del joc del seu equip en la llengua pròpia en una transmissió comercial. Que el govern d'Espanya permeti que avui no hi hagi cap mitjà de comunicació audiovisual al País Valencià que s'expressi en la seva llengua és una deficiència greu de serveis comunicatius i, a més, un fet injust i intolerable', va començar dient Puyal.
El podeu escoltar sencer ací:
Publicat en tribuna.cat divendres 24 de gener del 2014

València: aturem la fractura!


Josep Gifreu
Professor de Comunicació de la UPF

En el procés general de normalització de llengua i de les relacions territorials a l'espai del català, comencem aquest 2014 amb la visió d'una fractura creixent entre Catalunya i el País Valencià. La responsabilitat històrica del PP és en aquest punt total. Les últimes decisions i mesures preses pel govern d'Alberto Fabra contra la llengua i l'espai de comunicació compartit o a compartir han estat demolidores.
Els presidents Zaplana i Camps van anar escapçant o matant tota oportunitat d'aproximació i d'entesa: ara el president Fabra acaba de rematar la feina dels predecessors.


La coherència ideològica i política del PP, a Madrid, a València o a Palma, resulta tant espectacular com implacable ha estat i és la seva estratègia anticatalana. En matèria de llengua i des de la "Batalla de València" pretenia trencar la unitat, però ni en això aconseguí que l'AVL, el seu projecte estrella, s'hi pronunciés en contra. 

Sí que va aconseguir d'eliminar la recepció definitiva de TV3 i dels canals de TVC. També va fer els impossibles que degradar i desprestigiar la pròpia ràdio i TV públiques, la RTVV, fins a acabar-la d'enfonsar i tancar a finals de 2013. I ara acaba de decretar la desconnexió definitiva de Catalunya Ràdio i de Catalunya Informació (si l'ACPV no està disposada a pagar multes fins a un milió).

"Queda la definitiva, senyor Fabra: desendollar tota la internet catalana al País Valencià"
I tot això passa en un temps i en un país que es diu l'Espanya democràtica i l'Europa de les llibertats i de la televisió sense fronteres! El govern del PP s'ha carregat "legalment" en tres anys ni més ni menys que deu canals en català de ràdio i televisió al País Valencià! Amb quin objectiu? Liquidar el valencià a les ones i a les pantalles i, de passada, continuar silenciant les veus discrepants.



En cada mesura repressiva i persecutòria del PP contra la idea dels Països Catalans (que no existeixen per decret del president Bauzá), hom es pregunta: i ara, què més? Després d'apagar totes les televisions i les ràdios en català, quina altra mesura queda per prendre? Queda la definitiva, senyor Fabra: desendollar tota la internet catalana al País Valencià. 

Altrament, les males influències de les ànsies sobiranistes catalanes es poden contagiar als soferts valencians i la revolta contra l'opressió, la corrupció i l'obscurantisme podria suscitar també en les multituds la il.lusió d'assolir algun dia un País Valencià lliure i sobirà. 

Perquè la fractura, ara creixent, entre País Valencià i Catalunya no forçosament ha de ser irreversible. Millor dit, hem d'expulsar el PP per evitar la fractura i perquè aquella "unitat en la diversitat" de què parlava Joan Fuster, sigui algun dia possible.

Publicat a

Veus segades

L'altre dia Puyal deia que el tall d'emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià feria “gravíssimament l'ànima de tot un poble”. Deia que “els mateixos que van eliminar Canal 9 i la ràdio autonòmica han organitzat i executat un acte impropi del segle XXI a Occident”. Tot això ho deia abans de la retransmissió del partit d'anada de la copa del rei, que els valencians ja no van poder sentir per la ràdio. Puyal advertia que no ens ho podem “mirar i callar”. Uns dies després m'assabento que el diari Levante ha fet fora l'escriptor Manel Rodríguez-Castelló, que hi tenia una columna en català de feia 16 anys (lapedraielmarge.blogspot.com ) i que ara ha publicat el poemari Estranyament (premi de poesia Ausiàs March de Gandia). Primer li van censurar un article en què denunciava els dèficits d'una companyia de telefonia. El següent ja li van rebutjar i el van fer fora. Era un article en què parlava de “l'enèsim atac a la llibertat d'informació i d'expressió” al País Valencià, que, a més, coincidia amb la mort de l'actriu, cantant i poeta Montse Anfruns. Menys veus i menys diverses. I una quantitat de violència contra la llengua i la cultura –al País Valencià, a les Illes, a la llei Wert, al desembarcament del PP a la Diagonal de Barcelona, com sempre–, que no és casual. El País Valencià queda sense cap mitjà de comunicació en valencià, la presència pública de la llengua s'esmicola, i escletxes com ara els articles de Rodríguez-Castelló són tapades amb el mateix morter amb què van aixecar deliris de nou-ric analfabet. Som més a prop del dictat que va fer un delegat franquista a la Lleida acabada d'ocupar: “Respecto al uso del dialecto del catalán, los momentos actuales exigen pruebas de un ferviente españolismo que es necesario evidenciar no hablándolo en público (por lo menos)”.
“El fill del forner, sí, trens de mots / cap a l'estació futura / on un dia arribarà la dignitat d'un poble / que encara trepitja el silenci / d'aquesta amarga terra”, diu un poema de Rodríguez-Castelló dedicat a Estellés. No caiguem en el silenci que ells fa dècades que ordeixen, per molts entrebancs i trens del revés que posin a la relació natural amb el País Valencià. No mirem el País Valencià com uns estranys, perquè l'atac a la llengua és un atac també contra nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA