Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimecres, 26 de juny de 2013

NOVES FORMES DE COLONITZACIÓ.

El Ministerio de Cultura prepara el desembarcament a les biblioteques  catalanes: http://bibliotecarisperlaindependencia.wordpress.com/  
Bibliotecaris per la independència - 12/06/2013

El Ministeri de Cultura oferirà el préstec de llibres electrònics  als usuaris de les biblioteques públiques quan no té competències en  el terreny de les biblioteques. 
*El requisit per a la selecció de les obres és que estiguin en  castellà.
*Amb els diners que el Ministeri de Cultura nega a la Generalitat per a  la compra de llibres munta un servei propi.
La premsa és plena d’exemples de l’esperit neocolonitzador de  l’actual govern del PP.
L ’estratègia de l’Administració General de l’Estat contra  Catalunya és clara: no es tracta només d’ofegar Catalunya  econòmicament (via espoli fiscal) i obligar-la a l’augment del dèficit per mantenir els  serveis mínims, sinó que el ministre Wert va més enllà.
Sense cap  mena de pudor, sense embuts, Wert vol espanyolitzar (castellanitzar,  suposem que vol dir) els nens catalans a l’escola i també  espanyolitzar els lectors, decidint quins llibres electrònics  han de  llegir els usuaris de les biblioteques públiques catalanes. Fent una lectura totalment desproporcionada de l’article 149.1 de la  Constitució, el Ministeri de Cultura ha anunciat la contractació  d’una plataforma de distribució dels llibres electrònics per als  usuaris de les biblioteques públiques espanyoles. Les competències en qüestió de lectura pública, a tota Espanya,  són  dels municipis.
A Catalunya, la Generalitat, les diputacions i  els consells comarcals són els responsables de prestar serveis de  suport (nacionals i regionals) als ajuntaments.
Amb tot, el Ministeri de  Cultura manté la titularitat de les anomenades biblioteques provincials  (tres, a Catalunya) tot i que la gestió (i per tant, la despesa) és  competència del Govern de Catalunya. En conseqüència, les competències de l’Administració General de  l’Estat en matèria de biblioteques són residuals. Es revesteix,  tanmateix, d’un poder que no té, suplanta els legítims i legals  responsables, per endegar un macro projecte de distribució de llibres  electrònics. Convé evidenciar-ho? No és que el Ministeri tingui previst de donar  suport econòmic a les CCAA i  als ajuntaments. No, no es tracta  d’això.
El Ministerio vol ser el titular i el gestor del servei.  N’hi ha per preguntar-se  si, arribats a final d’any,  Wert  enviarà una factura a la Generalitat pels serveis prestats o els  descomptarà de la balança de pagaments tal i com ja ha dit que farà  amb el cost de l’escolarització en col·legis privats d’estudiants  catalans que desitgin l’ensenyament en espanyol. D’acord amb la informació que s’ha fet pública: “Se prevé que  el servicio pueda empezar a funcionar a comienzos del año 2014, con una  dotación básica de más 200.000 ejemplares o licencias de libros  electrónicos, a los que podrán tener acceso todos los ciudadanos con  carnet de biblioteca pública. La inversión por parte de la Secretaría  de Estado de Cultura asciende a un total de 2.064.000,00 euros”.
Cal recordar que, avui per avui,  amb l’argument que la Generalitat  té més dèficit del previst, les biblioteques catalanes no estan  rebent cap ajut econòmic estatal per a la compra de llibres? Cal  recordar que pel que fa al repartiment de les subvencions en matèria de  digitalització -ja n’hem parlat anteriorment- Catalunya,  sistemàticament, en rep les engrunes?  La perversió és absoluta: la partida amb la qual el Ministeri  bastirà aquest servei és precisament la partida que hauria de servir  per signar acords amb les CCAA per tal de comprar llibres per a les  biblioteques públiques.
No només no se signaran aquests convenis sinó  que el Ministeri utilitzarà aquests diners per crear un servei que és  de competència autonòmica (o municipal). I el Ministeri no es conforma amb la contractació de la plataforma. Farà una selecció de llibres amb el criteri que “con carácter  general, todas las obras a ofertar, salvo las que formen parte del Lote  5 “Idiomas”, deberán estar en lengua castellana”. És a dir, el Ministeri de Cultura:  * Incompleix allò que disposa el marc constitucional.
* Atempta contra els principis de la llibertat intel·lectual que  deixa molt clar que les obres de els biblioteques han de respondre als  interessos dels usuaris.
* Atempta contra la legislació catalana quan diu (art. 4.1.b del  Decret 124/1999) que el model de col·lecció és competència municipal.
* Menysté, una vegada més, les llengües de l’estat (oficials o no)  que no són la castellana  Cal gaire imaginació per suposar que els usuaris –en genèric- tenen  interès en disposar de llibres en català,  gallec, asturià o en  euskera? I l’interès no té perquè ser circumscrit als usuaris que  tinguin aquestes llengües com a pròpies tot i que representen,  evidentment, el major gruix. S’ha de dir tot:  no prohibeixen que hi hagi llibres en català o en  les altres llengües.
Hi seran sempre que els pagui la Generalitat (o el  govern autonòmic de cada territori).
En definitiva, com de costum, els  contribuents catalans pagarem el doble amb els nostres impostos:  els  llibres electrònics en català i castellà que es consideri adient de  posar en aquesta plataforma i els llibres (en castellà) que el  Ministeri hagi decidit que cal comprar.
Potser el ministre Wert opina  com l’expresident Suárez que la física no es pot estudiar (ni  llegir) en català. Potser el Ministeri ignora que el 48% de la població espanyola viu en  territoris amb llengua pròpia diferent de la seva.
Què ens hauríem de  sentir dir si les biblioteques catalanes decidissin comprar només obres  en llengua catalana?. No ens consta que la Generalitat o altres governs autonòmics hagin  proposat al Ministeri un projecte d’aquestes característiques.
Sí  que ens consta, que demanen  diners per a la compra de llibres. Només és possible de concloure que aquest projecte pot respondre a  dues lògiques: o bé és una demostració – una més- de la  força  taurina de què es vantava el ministre Wert, o bé, aquesta  contractació respon a pressions comercials.
No serà que  algun grup  gran editorial té interès en monopolitzar la distribució de llibres  electrònics a les biblioteques públiques?. Potser seria més  encertat pensar que no existeix cap disjuntiva i les dues lògiques se  sumen. De fet, aquesta barreja entre força animal i monopoli són les dues  grans estratègies que ja des dels govern Aznar s’ha anat consolidant  en allò s’anomenat, “els negocis de la tribuna del Bernabeu”. Esperem, en tot cas, que les institucions polítiques i bibliotecàries  catalanes denunciïn i impedeixen el desenvolupament d’aquest  projecte.

Denúncia i oposició pel que suposa un nou atac a les  competències de la Generalitat, als principis legals i tècnics  de la  selecció de fons bibliogràfics i, probablement, a les lleis del lliure  mercat en establir una única plataforma de distribució de llibres  electrònics en castellà  per als usuaris de les nostres biblioteques. 
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA