Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

divendres, 21 de juny de 2013

ELS CIMS I ELS FOCS ENLLAÇATS

balutxo | IDENTITAT I LLENGUA | dijous, 20 de juny de 2013 | 12:16h

La cosa va – com solem dir a Mallorca – de bon de veres i a les totes! Malgrat la intensa creuada dels colonitzadors, els sermons dels missioners de la derrota i els cants apocalíptics dels unionistes (i que cadascú s'ho agafi com millor li plagui), el nostre poble és viu! Aquest diumenge és la revetlla de Sant Joan i, mai com fins ara, no s'havien vist tantes i tant bones iniciatives per commemorar una festa que, al marge de les institucions, ha quallat i es consolida. Fa molts i molts d'anys que la societat civil ha convertit el solstici d'estiu en la festa popular d'agermanament nacional. La cosa no ve d'ara, però avui és una bella avinentesa que convida a fruir-ne i a enllepolir-nos-hi. 
*     *     *

AGERMANATS, ENFILATS I IL·LUMINATS!

(ENLLAÇATS PER UNA DIADA NACIONAL)


La darreria del mes de novembre de 1905, més de tres-cents oficials de l'exèrcit espanyol assaltaren i destruïren les instal·lacions del setmanari Cu-cut! I la redacció de La Veu de Catalunya. L'endemesa va ser reblada per la Justícia espanyola (intel·ligència militar?, cercle quadrat?) que, a més de tancar les dues publicacions, va enllestir la Llei de Jurisdiccions, un xec en blanc a l'exèrcit per limitar i prohibir l'ús de la senyera i de qualsevol símbol o manifestació nacional. Com sol passar davant dels abusos dels colonitzadors, la ciutadania va reaccionar. 


Un coronel de l'exèrcit, Francesc Macià, condemnà l'actuació dels militars i, des d'aquell dia, lluità incansablement a favor de la independència. El mes de juny posterior a l'actuació salvatge dels militars, aprofitant l'avial tradició catalana dels focs de Sant Joan, des de Capellades es va fer una crida que convidava pujar als cims i encendre focs d'agermanament. La iniciativa va expandir-se i hi ha notícia de focs a diverses muntanyes (el Castell de la Pobla de Claramunt, Sant Jeroni a la serra de Montserrat, Mont Cabrer, Pedra Castell...). L'octubre d'aquell 1906 se celebrà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb el conegut discurs inaugural d'Antoni Maria Alcover que reclamà “donar, a tots els homes de les terres on es parla el nostre idioma, l'honorable dictat de catalans, i que per a tothom siguin tinguts com a tals”. 


El sentiment de germanor agafava força contra els intents d'anorrear-nos la llengua, la cultura i la identitat nacional. L'èxit relatiu de l'encesa de focs als cims la nit del 23 de juny de 1906, animà la gent a repetir l'experiència. L'any 1907 els punts il·luminats es multiplicaren, amb la rellevant incorporació de la Catalunya Nord, des del cim de Puig Barbet, a tocar la pica del Canigó, i de Mallorca.


Els dies 23 i 24 de juny de l'any 1907, l'associació Manyoc Regionalista, per iniciativa de l'advocat i escriptor costumista Joan Rosselló de Son Forteza, va organitzar dalt del cim del Castell d'Alaró, en el cor de l'illa, una encesa de fogueres (les fogateres) per enllaçar Mallorca amb Montserrat i el Canigó. Aquella Flama de la Llengua enfilada a les muntanyes catalanes, il·luminà una de les nits més curtes de l'any per enllaçar-nos. Simbòlicament ni que fos, establia el pont d'unitat nacional. Joan Alcover, en el poema L'Espurna, glossà l'acte:



Els focs de Sant Joan la nit perfumen; 
mes de tots els amors, sols un n'alena. 
Salten de mont en mont llengües de flama 
dient el pacte espiritual que ens lliga. (...)


Sobre l'immens entrunyellat de serres 
la nit batega de clarors purpúries; 
i dels devots d'aquesta escolania 
que en tots els cims de Catalunya vetlen, 
n'hi ha que miren en silenci, pàl·lids 
d'una emoció fondíssima, la fosca 
a on la filla de la mar s'amaga. (...)


Mallorca veu el Montserrat
i si de nit no se colombra,
ulls de claror donem a l'ombra,
posem-hi focs de germandat.


L'any següent, el juny de 1908, es varen encendre focs al Puig Major, el cim més alt de l'illa, i es repetí la convocatòria de l'any abans d'Alaró, ara amb més participació. (1) Des d'aleshores, les fogueres de germanor ee celebraren, amb alguna irregularitat i intermitència, tant al Castell d'Alaró com a altres cims de la resta de la nació catalana, amb el parèntesi forçat (a excepció del Canigó) del gairebé mig segle de dictadures de Primo de Rivera i deFranco. A Mallorca, i de nou al Castell d'Alaró, la iniciativa no es va recobrar fins només fa cinc anys. Feliçment, enguany s'ha expandit a altres punts de l'illa i, mai com fins ara, arreu de les terres catalanes. (2) Per aquest Sant Joan, a més de la d'Alaró, s'han convocat pujades al Puig de Sant Salvador de Felanitx, al de Bonany a Petra, a la Talaia d'Alcúdia, a l'Ofre a Sóller... També es pujarà a la Talaia de Sant Josep a Eivissa i, pel que fa al continent, ja són més de cinquanta les convocatòries en curs que, sota l'eslòganSom Cims, conviden la gent a enfilar-se des del Canigó cap al sud, passant pel Pirineu, els Encantats, el Cogul, Núria, el Montseny, la Pedraforca, Montjuïc i tants d'altres cims fins al Benicadell a la Vall d'Albaida, la Serra de Callosa a la Vega del Segura, el Cavall Bernat entre la Ribera Alta i la Baixa, el Montcabrer o el Montgó a la Marina Alta. Una encesa per il·luminar la nit a tota la nació que ens recorda els darrers versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:


Tota la meva vida es lliga a tu 
com en la nit les flames a la fosca.


Una altra encomiable iniciativa, paral·lela però no excloent de la dels cims, aporta l'eslògan: Per Sant Joan, la flama del Canigó i un llaç al balcó. (3) Fa anys que la flama, procedent del Canigó, present a la tomba de Pompeu Fabraa Prada del Conflent i guardada al Castellet de Perpinyà, és passejada en els Correllengües arreu del territori. Aquesta acció ens convida a revalidar periòdicament la defensa de la nostra identitat catalana, a refermar-nos col·lectivament a salvar els mots i a agafar el relleu en la lluita per la llengua per tal de fer-ne llegat a les futures generacions. 
Els focs mantenen l'ànima encesa i l'esperit ardent. Hem de mantenir el caliu de les il·lusions col·lectives. No hem de refredar la caminada cap a les nostres fites, cada vegada més properes. Enllaçats, enfilats, il·luminats i agermanats. Som i serem! Volem ser, perquè tenim dret a ser! 

Hi ha un factor afegit tant o més important: els pobles es reconeixen amb els símbols. La nació catalana, però, pateix les conseqüències de l'esquarterament que ens han empeltat a la força. Això vol dir que ens volen separats i, si és possible, enfrontats. Cada territori un himne; cadascú la seva bandera; tants de bocins esquarterats, tantes de diades! Així, el gener, diada a Menorca, l'agost a Eivissa, el setembre al Principat, l'octubre a València, el desembre a Mallorca... Si ens volem refer de tanta de divisió imposada, si volem recobrar la nació en plenitud i sense restriccions, és important cercar i trobar punts d'encontre. El solstici d'estiu, festa a molts d'indrets del territori, ens brinda una excel·lent oportunitat. Mai com enguany havíem tingut un moment tan bo per aprofitar-la. Mai no s'havien vist tants de clams per a la mobilització. Els cims i el foc són una metàfora per enllaçar les persones i per il·luminar el territori. No li podem girar l'esquena a aquesta exemplar embranzida popular que convida a entrunyellar-nos. A finals de mes, dia 29 de juny, Concert per la Llibertat al Camp Nou. (4) Abans, però, aquest cap de setmana ja hem de treure els llaços. Els hem de fer més visibles que mai i a tot arreu. Que ens vegin! Que ens reconeguin! Que ens respectin!


Enllacem-nos! Enfilem-nos! Il·luminem-nos! Agermanem-nos!





NOTES

(1) vg. arxiu Programa amb la convocatòria d'Alaró de 1908


Arxius: Programa - Cartell de la convocatòria de 1908 per pujar al Castell d'Alaró
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA