Al País Valencià i a les Illes, també votaran a Puigdemont, Comín i Ponsatí

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

ALS PAÏSOS CATALANS (Signa aquí el manifest)

“Ara, Puigdemont” és una iniciativa promoguda a títol individual per persones del mónsobiranista dels Països Catalans, d’ideologies ben diverses, amb voluntat de promoure l’acció unitària des de la transversalitat. S’ha creat per animar la gent dels Països Catalans a fer pinya al voltant de la candidatura encapçalada pel president Carles Puigdemont, el conseller Toni Comín i la consellera Clara Ponsatí a les eleccions del 26 de maig de 2019, convençudes que pot reforçar molt la internacionalització de la causa catalana que ja fan eficaçment des de l’exili.

EN SUPORT AL PRESIDENT CATALÀ A L’EXILI I A LA CANDIDATURA JUNTS-LLIURES PER EUROPA, DES DELS PAÏSOS CATALANS

Les persones signants, ciutadanes dels Països Catalans de sensibilitats polítiques diverses, volem expressar el nostre suport al president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont, així com al conseller Toni Comín i a la consellera Clara Ponsatí com a candidates a representar-nos al Parlament europeu a les eleccions del 26 de maig, amb la llista Junts-Lliures per Europa, per a la qual demanem el vot i,

MANIFESTEM:

Que la seva candidatura sintetitza com cap altra la dignitat i els anhels de llibertat i de justícia expressats pel poble de Catalunya en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 i en la proclamació de la República Catalana que se’n va derivar, fruits d’una lluita popular àmpliament compartida i carregada d’esperança.

Que el fet que persones com el president Puigdemont, el conseller Comín i la consellera Ponsatí puguin ser elegides i exercir amb normalitat el seu càrrec al Parlament europeu genera pànic a l’Estat espanyol. És per això que des dels aparells de l’Estat han volgut impedir-ho tant sí com no, com ho demostra el veto arbitrari i aberrant a la seva candidatura, finalment aturat gràcies als recursos jurídics presentats, ordit des de la Junta Electoral Central (JEC). Un veto que ha desfermat un veritable vodevil judicial i una campanya ignominiosa d’atacs a les seves persones per part de determinats partits, comentaristes i mitjans de comunicació espanyols.

Que una junta electoral polititzada hagi volgut impedir les seves candidatures posa clarament en relleu fins a quin punt molesten a determinats aparells de l’Estat espanyol, instal·lats en una persistent acció repressiva i autoritària. Alguns integrants de la JEC s’han manifestat públicament contra el president Puigdemont i membres del Govern de l’1-O i demostren que no fan d’àrbitres sinó que actuen de part.

Que l'objectiu d'aquest veto fallit ha pretès tallar de soca-rel l’expressió d’aquestes persones, des d’una via totalment antidemocràtica. Els seus promotors saben que, si són escollides, no podran ser inhabilitades i que podran agafar l’acta i fer-la servir com ningú per portar la causa catalana al centre del debat europeu.

Que si alguna cosa fa por als aparells de l’Estat espanyol és el president Carles Puigdemont i les altres persones forçades a prendre el camí de l’exili, en l’eficient acció d’internacionalització que estan fent del conflicte entre Catalunya i Espanya, que desacredita la justícia espanyola i palesa la seva obsessió persecutòria.

Que amb l'abús de voler prohibir les seves candidatures, vulnerant greument els drets polítics d’unes persones honorables i reconegudes, es vulnerava també els de tot el cos electoral que els podria votar des del conjunt de l’Estat espanyol. Una arbitrarietat vergonyant que, de no haver-se corregit, podria tenir, a més, una greu repercussió amb la possible suspensió dels resultats de les eleccions per part de tribunals internacionals.

Que aquesta candidatura –anomenada Junts per Catalunya-Lliures per Europa, al Principat, i Lliures per Europa-Junts a les Illes Balears, el País Valencià i a la resta de l’Estat espanyol– recull, des dels diversos territoris dels Països Catalans, el suport de persones convençudes que la seva acció serà la més efectiva per reivindicar el dret a l’autodeterminació i els drets civils i polítics al si del Parlament europeu, així com per defensar els interessos culturals, lingüístics, socials, econòmics i ambientals comuns dels nostres pobles germans.

Que, de fet, aquestes eleccions europees esdevindran un marc referendari on no caben ni tacticismes ni partidismes. Donem força, doncs, al President legítim de Catalunya i a l’aspiració de la República Catalana votant la llista que encapçala.

Ara, Puigdemont!

A LES ILLES

AL PAÍS VALENCIÀ

«EL POBLE ÉS EL QUI MÉS MANA»

CRIDA A LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL AMB EL POBLE DE CATALUNYA

La revolta democràtica del poble de Catalunya pel dret a l'autodeterminació està posant al descobert els dèficits democràtics de l'Estat, immers en una deriva autoritària d'arrel franquista que atempta greument contra drets i llibertats. Amb l'excusa de la unitat d'Espanya, les elits institucionals –començant per la Monarquia–, polítiques, jurídiques i econòmiques promouen, per defensar els seus privilegis, la catalanofòbia i la causa general contra l'independentisme escenificat en el judici als líders republicans. Amb el control dels grans mitjans de comunicació de masses, el règim del 78 intenta impedir, sovint a través de la pura violència i vulnerant els principis democràtics més elementals, el procés d'apoderament del poble de Catalunya per la consecució d'una república lliure, democràtica i socialment avançada a fi que el seu exemple de radicalitat democràtica i civisme, resistència pacífica i desobediència civil no s'escampe. Però aquesta mobilització, persistent en el temps, amb rècords de participació i formes d'organització democràtica i apoderament popular molt valuosos, no només interpel·la els demòcrates i els pobles de l'Estat espanyol, especialment el valencià i el balear, sinó que posa al dia els principis republicans de llibertat, igualtat i fraternitat que són la base per a una Europa dels treballadors i els pobles, oposada a la burocràcia, exclusió i blindatge dels interessos del gran capital, als quals serveix la Unió Europea amb la destrucció de drets socials i democràtics que crea les condicions per a l'existència de partits populistes i feixistes. Front a l'actual involució democràtica i social, l'exemple de Catalunya ha d'impulsar la consolidació de blocs democràtics on pobles, treballadors i forces progressistes facen possible l'avanç col·lectiu en drets socials i llibertats, en l'accés a la creació cultural i l'ensenyament, en més democràcia, capacitat de decidir, redistribució de riqueses i recursos i en l'exercici de l'autodeterminació. Per caminar en aquest sentit, en la lluita comuna dels treballadors i dels pobles pels drets democràtics i socials, i articular la solidaritat internacional amb Catalunya en defensa de la democràcia, cal en primer lloc reclamar la llibertat de tots els presos i preses, encausats i exiliats polítics, cal denunciar el judici del Tribunal Suprem, derogar la Llei Mordassa, principal aparell legal vigent de conculcació de llibertats, derogar l'article 315.3, que criminalitza el dret de vaga i és responsable de l'encausament de més de 300 treballadores i treballadors, i el 544 del Codi Penal sobre la sedició, que ho fa amb el de manifestació. És per això que avui des del País Valencià fem aquestacrida a la solidaritat internacional amb Catalunya i pel dret a l'autodeterminació i la llibertat dels presos i preses, encausats i exiliats polítics a tots els demòcrates i amants de la llibertat, al moviment feminista, a les forces de la cultura, al moviment obrer, als treballadors i treballadores, als joves, a les organitzacions que treballen pels drets humans. La causa de Catalunya és la causa de la llibertat, és la causa de totes i tots. Per la solidaritat internacional, la tendresa dels pobles! Per la radicalitat democràtica! Per l'autodeterminació i la llibertat! Perquè ara com sempre el poble és el qui més mana!

València, País Valencià, 4 de maig de 2019

Fonts:

http://solidaritatambcatalunya.blogspot.com/2019/05/el-poble-es-el-qui-mes-mana-manifest_11.html

https://web.telegram.org/#/im?p=@BoladevidreOficial

https://arapuigdemont.cat/#manifest

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Quedar bé o ser lliures | Andreu Barnils

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Andreu Barnils

‘Els catalans han d’escollir entre quedar bé o ser lliures’ Quina gran frase de Miquel Bauçà. I com ens defineix! Som ben bé en aquesta cruïlla. De moment els catalans hem escollit quedar bé i, efectivament, no som lliures. Aquí cada cop que ens atrevim a quedar malament, som una mica més lliures. El referèndum unilateral i la DUI van inspirar rebuig a molta gent. I ens van servir per avançar. Fer president el senyor Pedro Sánchez i fer fora Rajoy ens va fer quedar la mar de bé. La pregunta és si ens feia lliures. I la resposta és que no.

Pot agradar o no, però el gran salt endavant de l’independentisme es fa quan mana el PP. Quan mana Aznar, quan mana Rajoy. Aquests ens fan créixer. El PSOE, en canvi, és un enemic molt més difícil de batre. Mireu els resultats, quan manen els uns o els altres. No hi ha color. (Ara, quan mana el PSOE, sempre apareix un Tribunal Constitucional, o Suprem, que accelera el procés. Si no, encara hi seríem.) La frase és incòmoda, és políticament incorrecta, és trista, és depriment fins i tot, però la frase és certa: com pitjor, millor. No és un desig. És una observació.

Poca gent com el professor Jorge Cagiao, de la Universitat de Tours, gallec de naixement i seguidor del procés independentista, ha expressat tan clarament aquesta idea: el com pitjor, millor, no és pas un desig, és una observació. El seu raonament és fred, calculador i honest. En l’entrevista que li publiquem avui a VilaWeb el senyor Cagiao explica tres coses: el com pitjor, millor, funciona; el com pitjor, millor, és lleig; el com pitjor, millor, amb un rival com l’actual, és l’única opció. Resumeixo la seva entrevista en un paràgraf. Poques vegades algú m’ho ha explicat tan bé:

‘Crec que el nacionalisme català, com dir-ho?, treballa amb un moralisme que no es pot permetre. “Hem de fer bé les coses, que no sigui dit.” Aquest moralisme és erroni, amb un actor polític que ha abaixat el llistó, i de quina manera (…) D’un punt de mira moral, és evident que el com pitjor, millor, és un raonament retorçat. Però alhora no és que el nacionalisme català independentista tingui cap més opció ni que pugui filar prim i tenir una posició moral impecable (…) Jo no dic que sigui una cosa estupenda, el com pitjor, millor, sinó que funciona. Un moviment independentista que vulgui ser conseqüent ha de fer sacrificis i en el com pitjor, millor, n’hi ha uns quants. D’alguna manera s’ha de tocar fons per a rebotar i tornar a la superfície.’

La classe política catalana no té un instint matador, o no en té pas prou. Si sabem, històricament, que amb el PP al govern, l’independentisme és més fort, i ho és, per què vam investir Pedro Sánchez? Doncs ara ho tornarem a fer. Voldrem investir Pedro Sánchez. Queda molt millor que no pas provar de fer repetir eleccions. O forçar que governi la dreta. Cap dubte. Tot i saber que ens fem forts amb el PP, ens estimem més quedar bé? Ens ho podem permetre? Tan forts som, que podem escollir? O ens manca instint matador? Hauríem de ser honestos i pràctics: el com pitjor, millor, ens fa avançar. I és lleig com una mala cosa. Totes dues coses alhora.

Pensa, tu, quants mesos fa que els presos estan sota el PSOE, i quants van estar sota el PP. Quants vots independentistes poden votar el PSOE, ni que sigui un dia, i quants el PP. Amb qui et costa avançar més, i amb qui creixies amb força. Qui té mala imatge a Europa, i qui no tanta. I si tens tantes opcions, forces i energies per a poder escollir. O no tens cap més opció, si és que vols avançar.

Potser, per a ser lliures, haurem de quedar malament. Fixa’t, tu, quina sorpresa. Potser, per a ser lliure, has d’acceptar que tampoc no tens gaires opcions. I que el que fas, no ho fas pas per gust.

Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/quedar-be-o-ser-lliures/

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Després del 26-M | MAGDA GREGORI

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

MAGDA GREGORI

La política de la por que ha aplicat el govern de l’Estat espanyol no ha pogut espantar els ajuntaments

Era l’1 de juliol del 2017, faltaven tres mesos per a la celebració del referèndum català, quan més 500 alcaldes d’arreu del país es van aplegar al paranimf de la Universitat de Barcelona per mostrar el seu suport al govern de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, els ajuntaments escenificaven el seu compromís amb la votació. Una demostració de força per reclamar que l’1-O els ciutadans poguessin votar. “Som darrere vostre”, deien els alcaldes i alcaldesses al llavors cap de l’executiu, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras, i a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Perquè els ajuntaments van ser una de les peces clau per a l’organització del referèndum. Ciutadans implicats en projectes municipals, i de país, van fer mans i mànigues per obrir col·legis electorals i disposar d’urnes i paperetes.

Els batlles hi eren per defensar els drets dels seus conciutadans, per preservar la democràcia. I el missatge era ben clar: “No esteu sols.” Des d’aquell estiu han caigut molts aiguats i, també, algunes tempestes. I aquest 26 de maig, veurem si plou al gust de tothom. Els nous alcaldes i alcaldesses, que tenen la responsabilitat de gestionar l’administració més pròxima, saben que no poden fer orelles sordes, que no es pot governar d’esquena a la ciutadania que reclama trobar una solució al procés català. La política de la por, que ha aplicat el govern de l’Estat espanyol, no ha pogut espantar els ajuntaments, malgrat haver vist alcaldes declarant i regidors embrutats per causes judicials. La repressió i la brutalitat policial no han pogut paralitzar entitats, grups, associacions. No ha desmobilitzat el teixit social, educatiu, cultural i polític dels nostres municipis. Són ens amb anys d’història i hores de treball i compromís. Això no es dissol com el sucre.

Per això, els alcaldes són una peça clau. I haurien de continuar sent garantia per seguir avançant. Els resultats es llegiran i s’interpretaran en funció de la possible victòria de les forces independentistes en diferents consistoris. Els debats municipals es construeixen i basteixen amb uns interessos que, sovint, conjuguen amb els que té el país. I, de vegades, relacionar uns i altres objectius és imprescindible per progressar.

En molts municipis els resultats electorals reflectiran la realitat del país. Consistoris molt fragmentats on, fins i tot, pot ser que cap bloc –independentista o unionista– no sumi prou vots per poder governar. Per tant, si això es produeix i cap candidat obté la majoria absoluta, esdevindrà alcalde el candidat de la força més votada. Tenint en compte aquesta regla de tres, probablement la política de pactes serà imprescindible per garantir l’estabilitat en molts ajuntament. I els acords als municipis poden, encara que no directament, condicionar o facilitar futures aliances al Parlament de Catalunya o al govern català. I això encara fa més determinants aquest comicis, els atorga un paper preponderant en la vida dels nostres municipis, però dibuixa camins més enllà. I el procés polític català, amb presos polítics, exiliats i milers de persones víctimes de la repressió, necessita la complicitat de la gent, la ciutadania, que és qui basteix els municipis, qui segueix mobilitzada i qui anirà a votar el 26 de maig.

Que les forces independentistes governin la capital del país, Barcelona, és important, però no suficient. Cal que aquest escenari es repeteix a Lleida, Tarragona i Girona. Que siguin centenars els municipis governats per forces que defensen la llibertat, el progrés, la democràcia. Un país són els seus pobles i ciutats. Són els seus ciutadans. Són els seus votants. Els qui decideixen quines són les línies polítiques, socials, educatives o culturals necessàries per al seu municipi i, per extensió, per al conjunt del país. Però mai comença o acaba res amb unes eleccions, com en les associacions i entitats veïnals, qualsevol feina progressa quan té el suport i el treball ininterromput del col·lectiu. El dia 26 de maig, la feina segueix.

Font: https://www.lrp.cat/opinio/article/1605300-despres-del-26-m.html

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Posar la Cambra de Barcelona al servei de la majoria

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Aquest divendres la seu de l’Assemblea ha acollit la roda de premsa per valorar els resultats a les eleccions a les cambres de comerç de la candidatura Eines de País, que comptava amb el suport de l’entitat i que ha assolit la majoria absoluta de vocalies a la Cambra de Comerç de Barcelona i ha entrat amb força a la resta de cambres on ha presentat candidatures, com les de Terrassa, Sabadell i Manresa. Roser Xalabrader, Maria Català i Jesús Torres, portaveus de la candidatura Eines de País a la Cambra de Barcelona, juntament amb Jordi Roset, portaveu de la mateixa candidatura a la Cambra de Terrassa, han acompanyat la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, en aquesta valoració.

En total, 46 dels 67 candidats d’Eines de País han estat escollits, cosa que significa un 68,6 % d’èxit a nivell global. Els resultats de la candidatura independentista Eines de País a les diferents cambres de comerç han estat els següents:

• Barcelona: es van presentar 40 vocalies i se n’han obtingut 31. Per tant, 77,5% d’èxit.

• Terrassa: es van presentar 21 vocalies i se n’han obtingut 10, cosa que significa un 48% èxit.

• Sabadell: es van presentar 4 vocalies i se n’han obtingut 3, que equival a un 75% d’èxit.

• Manresa: es van presentar 2 candidatures a vocalies i s’han obtingut totes dues. 100% d’èxit.

Elisenda Paluzie ha remarcat el valor del gran resultat de les candidatures independentistes a les eleccions a les cambres: “volem ratificar l’alegria de l’Assemblea per aquesta victòria i donar les gràcies a candidats i candidates que s’hi han deixat la pell”. Ha volgut subratllar, també, el paper dels voluntaris de l’Assemblea que han col·laborat en la difusió de les candidatures. També ha assegurat que aquestes candidatures han treballat “amb total autonomia, sense influència de l‘Assembla en la presa de decisions” i ha explicat que la intenció és continuar col·laborant: “l’Assemblea estarà a disposició del que necessitin a través de les seves sectorials d’empresaris o economistes”.

En relació a la Cambra de Comerç de Barcelona, Paluzie ha volgut destacar la “importància transcendental” d’aquesta victòria, que ha de posar la institució al servei del país, de les seves empreses i del seu teixit productiu. “Es tracta de posar la Cambra al servei de la majoria i no al servei d’uns quants”. Aquest triomf, segons l’Assemblea, és una fita important per a l’independentisme: “hem assolit moltes fites; la més important va ser guanyar el referèndum. Però no s’ha aconseguit fer efectiva la independència. Aquest secretariat ha volgut analitzar què va passar l’octubre de 2017 i quines febleses van influir en el fet que no s’hagi aconseguit la independència. Una de les que vam detectar és l’existència de grans empreses de caràcter oligopolístic, molt lligades al poder polític espanyol, que van contribuir a la campanya de la por econòmica”.

Una victòria de la societat civil que enforteix l’independentisme

“Feta aquesta anàlisi, tenint en compte que l’Assemblea és societat civil i que té una base social molt àmplia, amb més de 47.500 socis i 45.000 simpatitzants, i que tenim capacitat d’influència i mobilització sobre la societat catalana, vam decidir posar-la al servei de projectes autònoms que contribuïssin a l’objectiu d’enfortir-nos per tenir una societat civil més preparada per quan torni a plantejar-se un embat democràtic”, ha indicat Elisenda Paluzie.

La presidenta de l’Assemblea ha recordat que un dels papers fonamentals de la Cambra és l’elaboració d’estudis econòmics des del seu prestigiós servei d’estudis, en què els equips directius de la Cambra decideixen quins tipus d’estudis es fan. “Seria molt interessant que es fessin estudis que expliquin perquè se’n van anar determinades empreses. Van ser campanyes de pressió política? Què va passar amb la fuita de dipòsits bancaris? Van ser institucions de l’Estat espanyol que van retirar fons bancaris?”, s’ha preguntat. “Hi va haver molta foscor, poca transparència, i hem trobat a faltar estudis que ens diguin amb rigor i objectivitat què va passar aquell mes d’octubre. Hem trobat a faltar que, davant les campanyes de la por, no se sortís amb força a explicar exactament els impactes econòmics que s’havien produït”. 

“Algunes institucions van callar davant les mentides de la por econòmica, algunes de tan falses com que el canvi de seus d’empreses podia representar una caiguda del 30% del PIB de Catalunya”. “Vam trobar a faltar algunes veus amb influència, rigor i sentit de la responsabilitat de la societat civil empresarial que les desmentís”. Segons Paluzie, les dades econòmiques objectives han acabat desmentint el que es va dir en aquell moment. Hi havia institucions econòmiques de l’Estat que, “directament, van estar fent un paper de pressió perquè no es declarés la independència”, ha volgut deixat clar.

Unes cambres independentistes, representatives i igualitàries

En nom de la candidatura a la Cambra de Comerç de Terrassa han intervingut candidats Natàlia Cugueró, a través d’un vídeo, i Jordi Roset. Tots dos han volgut destacar la importància d’unir forces entre les diverses cambres, la necessitat de deixar d’invisibilitzar les dones i han celebrat que la Cambra de Terrassa s’hagi obert al territori i a les seves empreses. “Cal que totes ens unim per treballar pel país. A Terrassa ens hem enfrontat a una entitat que és propera a l’independentisme i que ha pogut incidir més en els empresaris. Des d’aquí els donem l’enhorabona a la patronal CECOT per haver guanyat”, ha volgut indicar Roset.

Finalment, han intervingut els membres de la candidatura Eines de País a la Cambra de Barcelona. Roser Xalabarder, de l’empresa Nubur XXI, escollida en un dels epígraf de serveis immobiliaris, ha subratllat que la candidatura Eines de País “ha obert la porta perquè l’empresariat es manifesti com a independentista, cosa que ens havien fet creure que no podríem fer, que no seria possible”. “La ciutadania s’ha organitzat per retornar una eina de poder econòmic al país i amb aquest procés s’ha aconseguit que la Cambra torni a ser coneguda per les petites i les microempreses, i entre els autònoms, que no en sabien res”. Ha volgut indicar, com a objectiu del proper govern de la Cambra, representar el teixit productiu del país: “hem de fer que les 430.000 empreses que formen part de la Cambra la sentin seva, que en treguin profit i se sentin representades”.

Maria Català, de Bacus Events, del sector dels esdeveniments, ha volgut posar l’accent en la preparació de l’equip per liderar la cambra: “la candidatura que ha fet possible aquest triomf està formada per 40 empresaris arrelats al país i que treballem per ell sense por de les represàlies”. “Som un equip altament preparat que vol governar de manera inclusiva i transversal”, ha volgut deixar clar.

I ara, què?

Respecte els objectius d’aquest nou govern, Català n’ha volgut remarcar tres de principals. El primer, fer de la Cambra un actor estratègic per a l’economia de Catalunya. El segon, representar “tots els empresaris: petits, grans, autònoms i cooperatives”. El tercer, fer de Catalunya el país amb més benestar i riquesa d’Europa. “Estem convençuts que sense la independència aquest objectiu no és possible. Assolir-la serà un pas més per aconseguir posicionar Catalunya com una gran regió industrial i creadora de riquesa. Un pol econòmic al sud d’Europa i a la Mediterrània”.

Jesús Serra, de Ràpid i Segur Assistència de la Llar, del sector de la construcció, ha volgut remarcar que “ens distingim perquè no som una candidatura presidencialista. Hem decidit que la cambra serà gestionada per un equip. Pel millor equip que puguem crear. Ens volem enorgullir de fer el millor equip que mai hagi governat la Cambra de Barcelona”.

Una presidència compartida i paritària

Sobre l’elecció de la presidència de la Cambra de Barcelona i del consell executiu que l’acompanyarà en el mandat, encara haurem d’esperar, almenys fins al proper dia 22, per saber qui ocupa els càrrecs, que seran escollits pels 40 candidats d’Eines de País a la Cambra de Barcelona. Segons ha explicat Serra, 17 dels candidats ja s’han ofert a formar part d’aquest consell, que portarà el timó de la Cambra, i que el conformaran 12 persones. Els 40 candidats també escolliran qui ocupa la presidència, per a la qual ja s’han postulat 4 dels candidats, i la resta de càrrecs orgànics, segons ha avançat Serra. La idea és que el mandat, de 4 anys, tingui una presidència compartida entre un home i una dona, amb dos anys de presidència respectivament.

Finalment, Serra també ha volgut agrair a les persones que fins ara ocupaven els càrrecs a la Cambra que s’hagin ofert a col·laborar per fer al millor possible la transició. En aquest sentit, “no pensem que hi hagi un procés de trencament, sinó que tenim la voluntat de treballar amb conjunt amb altres institucions i organismes”.

Font: https://assemblea.cat/index.php/2019/05/17/posar-la-cambra-de-barcelona-al-servei-de-la-majoria/

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

ONGs europees denuncien problemes amb “la independència judicial” a Espanya

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

va ser la Comissió Europea qui va impulsar aquest procés sancionador a finals del 2017

La Unió Europea ja no és un oasi per als drets fonamentals, segons dues de les principals ONGs del sector a Brussel·les. Drets com la llibertat d’expressió i associació “continuen en risc a l’Europa” per l’augment dels “populistes autoritaris”, adverteixen a l’ACN Human Rights Watch (HRW) i Liberties de cara a les eleccions europees del pròxim 26-M. Segons aquestes organitzacions, “l’auge del discurs de l’odi i d’atacs racistes” pot impactar en els drets humans. En dues entrevistes amb l’ACN, aquestes organitzacions que treballen en el camp dels drets fonamentals han detectat retrocessos que consideren preocupants. Pel que fa a Espanya, admeten problemes d'”independència judicial“, però avisen que res comparable al que es viu a Polònia o Hongria.

“Cada cop veiem que els governs intencionadament retrocedeixen pel que fa a llibertats civils i llibertat democràtiques”, assegura Israel Butler, membre de l’ONG Liberties. Segons ell, aquest fenomen està relacionat amb factors com “la recessió, el terrorisme, la percepció de més criminalitat o l’increment de la immigració”, així com els canvis socioculturals, que han sigut “explotats” i “tergiversats” per autoritaris populistes.

Regressions a la UE

El director per la defensa dels drets humans a Europa de Human Rights Watch (HRW), Philippe Dam, recorda que durant la darrera legislatura europea es van iniciar per primer cop a la UE dos procediments d’infracció per risc de violació de l’estat de dret a Polònia i Hongria.

En el primer cas, va ser la Comissió Europea qui va impulsar aquest procés sancionador a finals del 2017 en considerar que Varsòvia podria estar posant en risc la independència judicial al país.

Per contra, va ser el Parlament Europeu, i no la CE, qui va exigir el setembre del 2018 adoptar mesures contra el govern hongarès de Viktor Orbán, ara membre suspès del Partit Popular Europeu. Tanmateix, l’executiu de la UE havia expressat anteriorment preocupació per la “criminalització” de les ONGs que treballen amb refugiats i havia denunciat Hongria al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per incomplir presumptament la legislació europea sobre asil i retorns.

El cas d’Espanya

Butler considera que s’ha actuat de manera “políticament selectiva” en el cas de Polònia respecte al d’Hongria, però nega que la situació a l’estat espanyol estigui al mateix nivell. Si bé des de Liberties asseguren que a Espanya hi ha problemes amb “la independència judicial”, “la responsabilitat de la policia quan utilitza la violència” i “les restriccions a la llibertat d’assemblea”, creuen que “no són tan grans ni sistemàtiques com els altres casos”.

Mecanismes d’actuació

Si bé des de HRW valoren positivament que els líders europeus “hagin tingut la capacitat i el coratge” per posar en marxa el mecanisme sancionador contra Polònia i Hongria, consideren que va ser un “fracàs” que la CE no reaccionés abans. Ara bé, Dam creu que les institucions de la UE “no haurien de ser el marc principal per protegir els drets humans”. “Cal que hi hagi vies de protecció a escala domèstica”, afirma.

Per la seva banda, Butler també critica que la UE hagi sigut “força lenta” a l’hora de reaccionar a Hongria o Polònia i lamenta les limitacions dels mecanismes existents, com el procediment per suspendre el dret de vot a un estat membre de la UE, que depenen molt de la voluntat política dels socis europeus. “Els governs són molt reticents a utilitzar-ho perquè els fa por que es pugui utilitzar en contra seva”, explica.

Importància de les eleccions

Dam avisa que l’Eurocambra cada cop té un paper més “important i actiu” a l’hora de modificar legislacions de la UE, particularment aquelles que tenen connexions amb els drets humans. “Quan els ciutadans de la UE vagin a votar al maig haurien de pensar que qui segui al Parlament Europeu canviarà el seu futur”, assegura. Segons ell, aquesta cambra ja no és “una institució marginal” i els europeus “han de pensar en els drets humans quan votin”.

Així, HRW considera que la qüestió dels drets fonamentals “continuarà sent un repte important per la UE” de cara a la nova legislatura. “Si no es compleixen els principis bàsics que marquen els tractats continuaran els dubtes sobre el futur de la UE”, apunta Dam.

Extrema dreta

HRW també alerta que els partits d’ultradreta defensen que “els seus propis drets poden ser implementats en detriment dels drets d’altres”. “És un error”, apunta.

Ara bé, per a Dam el més preocupant “és que els partits tradicionals estan caient en els arguments dels populistes i fracassant a l’hora de tenir coratge per respondre” als reptes europeus amb un “consens” sobre drets humans. “Aquests partits extremistes no haurien de ser els que porten la batuta”, conclou.

Millores al sistema

Butler celebra algunes iniciatives com la proposta de Bèlgica i Alemanya per crear un sistema de “revisió mútua” entre estats sobre la situació dels drets humans a cada país. “Seria positiu si tira endavant”, afirma, malgrat reconèixer que el mecanisme seria voluntari i no necessàriament implicaria sancions.

D’altra banda, també veu positiu que la Comissió Europea vulgui crear “nous instruments prometedors” com fons per a associacions civils que generin consciència sobre els drets humans i la democràcia o la vinculació del finançament europeu al respecte dels governs de la UE per l’estat de dret.

Des de Liberties reclamen però un “organisme independent que pugui realment avaluar a tothom sota els mateixos estàndards”.

Refugiats i immigrants

L’altre gran “fracàs” que remarca Dam respecte als drets humans al bloc europeu ha sigut la resposta de la CE a “la necessitat de protegir els drets dels immigrants i refugiats“. “Hem vist una multiplicació de les evidències d’abusos, retorns a les fronteres, violència innecessària contra els demandants d’asil”, denuncia.

Per això, HRW recorda que “els drets humans s’apliquen a tots, també als immigrants”. Dam defensa que la CE “hauria d’activar una resposta” quan es violin els drets humans contra immigrants i refugiats a les fronteres de la UE.

Font: https://www.lalertacanal.cat/ongs-europees-denuncien-problemes-amb-la-independencia-judicial-a-espanya/

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El qui, què i quan de la Cambra independentista: tot el que cal saber | Carlota Serra

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Carlota Serra

És definitiu: l'independentisme ha guanyat a la Cambra i manté la majoria absoluta, segons els resultats finals que va donar ahir a la nit la Junta Electoral de Cambres. Eines de País es posiciona com el gruix important del ple cameral, i ara només falten els últims serrells per acabar de conformar el que serà la Cambra de Comerç de Barcelona durant els propers quatre anys. Quin és el calendari a seguir ara? Qui ocuparà la presidència? Quan existirà la nova Cambra com a tal?

Primeres reunions

La primera reunió dels 40 candidats de la llista Eines de País de l'ANC i el CCN ―tant els 31 que han sortit escollits com els restants que no― se celebrarà demà, dimecres 15 de maig. En aquesta, els candidats que ho vulguin es postularan per a algun dels càrrecs del consell executiu de la Cambra: presidència, vicepresidències, tresorer, secretari o vocals.

De moment, ja sonen alguns noms de candidats que expliquen que tenen intenció de presentar-se per assumir un càrrec de gran importància. És el cas de Pere Barrios, qui de moment diu: "Soc l'únic que he assegurat que em presento per a president, perquè crec que soc el millor per fer-ho". Tot i que se l'ha titllat de ser "dels més moderats" dins de la llista independentista, assegura a ElNacional.cat: "Gestionarem i governarem la Cambra com si ja fóssim un país". 

Un altre dels noms que més sonen és el de Mònica Roca, que sembla que es postularà per a la copresidència. De fet, posar en marxa una copresidència home-dona és un dels objectius d'Eines de País, "però els estatuts no ho contemplen ara per ara, i hem de veure com ho fem", explica Barrios.

A banda, s'ha parlat sovint de la figura de Joan Canadell, que si bé ha estat un dels grans altaveus de la candidatura, fins ara ell ha dit sempre que no acaba de tenir clar si vol ser el president de la Cambra. El que és segur és que es postularà "per a alguna posició", però ha evitat dir quina a la premsa. Per últim, el nom de Joan Font, de Bonpreu, també podria arribar a ser una opció dins el consell.  

Amb tot, no serà fins al dimecres 22 de maig que es faran les votacions dins la candidatura per decidir finalment qui ocupa cada càrrec, i enmig també "es negociarà amb altres candidatures si han d'ocupar algun lloc al consell executiu", explica Joan Canadell. El consell està format per 12 persones ―president, 3 vicepresidents, 1 tresorer i 7 vocals.   

Les cadires patronals

Una vegada escollits els càrrecs de cadascú, caldrà votar qui ocupa les 6 cadires de les patronals. Aquest pas es durà a terme el dia 5 de juny, quan els 54 membres del ple ―els 40 escollits per sufragi més les 14 empreses de major aportació― escolliran 6 membres patronals d'entre els 12 que es presenten.

Entre aquests candidats, hi ha 6 membres de la patronal Foment del Treball i 6 de Pimec. Des d'Eines de País asseguren: "No votarem Pimec simplement perquè és Pimec, ens han d'explicar què volen fer, però no descartem votar també algú de Foment si ens agrada". 

Les cadires de plata, l'interrogant

Les 14 empreses de major aportació econòmica a la Cambra tenen un lloc assegurat al ple executiu. Hi ha qui considera que això "manca de democràcia", i d'altres qui ho defensen dient que "gràcies a l'aportació d'aquestes empreses es pot sostenir l'entitat". Per tenir cadira al ple, cadascuna d'aquestes companyies ha d'aportar un mínim de 75.000 euros anuals a la Cambra. 

Des de la candidatura independentista s'ha criticat molt el fet que aquestes empreses tinguin veu i vot només pel fet de pagar, ja que no les ha escollit ningú, però preguntats per si la idea és eliminar-les, Joan Canadell explica a ElNacional.cat que "amb aquestes 14 empreses hi ha un compromís i un aval bancari i no poden deixar de pagar enmig d'un mandat si no canvia la llei".

Davant d'això, Canadell assegura que "des del primer dia treballarem per aconseguir finançament i perquè no siguin necessàries aquestes 14 empreses". Amb tot, però, declara: "De moment no es planteja posar la quota obligatòria, pero pot ser una cosa que posem a votació i que siguin els empresaris ―tots els que formen part de la Cambra― que decideixin si volen pagar o no".

7 de juny, primer ple

Per últim, el dia 7 de juny serà quan finalment, amb les 60 cadires amb noms i cognoms, se celebrarà el primer ple i es votarà el consell executiu. A partir d'aquí, "començarem a actuar tan de pressa com puguem", explica Canadell. 

Així doncs, queda poc menys d'un mes perquè la Cambra independentista es posi en marxa. Una Cambra "com a estructura d'estat", renovada, que ha vençut l'establishment que feia més de 18 anys que manegava els fils de la joia de l'empresariat. 

Font: https://www.elnacional.cat/ca/economia/cambra-independentista-qui-que-com-quan-saber_384238_102.html

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Iñaki Rivera: "Tots els que van dissenyar la repressió l’1-O tenen antecedents per delictes de tortura"

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Parlem sobre el desenvolupament del judici als líders independentistes amb Iñaki Rivera, portaveu de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona i membre de la plataforma International Trial Watch.

Per Xavier Puig i Sedano

Iñaki Rivera | Cedida per Iñaki Rivera

Com valora el desenvolupament del judici després de 13 setmanes?

El que hem vist des de la setmana u és la inversió de l'ordre interpretatiu entre drets fonamentals i delicte. Com és possible que el que és exercici de drets fonamentals -especialment la llibertat d'expressió, reunió i associació- reconeguts a la Constitució espanyola es tractin com a delictes, en compte de fer al revés? És a dir, de preguntar per l'exercici d'aquests drets i no la conversió en fets delictius.

Què suposa aquest fet?

Tot això provoca el que s'anomena chilling effect, és a dir l'efecte dissuasiu. No només és un missatge per als presos i preses, sinó també per al conjunt de la ciutadania. És un missatge dissuasiu de la protesta.

Hi ha d'altres qüestions?

Em sembla especialment preocupant la greu manca de proporcionalitat entre la gravetat dels càrrecs de l'acusació i la prova practicada fins ara. Això és especialment preocupant en la mesura que les persones continuen privades de llibertat. Ara que fa tres mesos que dura de judici i ens apropem al darrer mes, aproximadament, cada cop considerem més insostenible la privació de llibertat quan crec que tothom dona absolutament per descartada l'acusació per rebel·lió. Esperem que els fiscals la retirin ara al tràmit de conclusions. Si es dona tant per descartada, no es pot mantenir de cap de les maneres, després de la prova practicada, la presó preventiva, una situació d'extrema excepcionalitat. Cada vegada crida més l'atenció i està en directa contradicció amb tota la normativa del Consell d'Europa sobre sancions aplicades a la comunitat. És a dir, la cerca de mesures alternatives a la privació de la llibertat.

Què us fa pensar que s'ha descartat la rebel·lió?

Si alguna cosa queda provada, és el caràcter pacífic dels participants de l'1-O. Al contrari, hi va haver violència per part de la policia. Si ens queda cap mena de credibilitat en l'administració de la justícia i la validesa del dret, esperem que diran que no hi ha rebel·lió. No tenen elements per fonamentar la violència. No podran mantenir els càrrecs.

En canvi, sedició sí?

La sedició és completament diferent. Tu pots qualificar de sedició gairebé qualsevol cosa, una manifestació de l'1 de maig, un tall de carretera, una vaga general... Com a agrupació tumultuària que vol impedir l'execució d'un acte administratiu o judicial és tan ambigua que qualsevol cosa podria ser qualificada com a tal. Si va dirigit al 20 de setembre, en tant que la gent reunida a Gran Via intentaven impedir l'entrada de la secretaria judicial, entenem que tampoc, la diligència es va practicar. No ho van aturar. La sedició tampoc la veig. El que veig clarament és l'exercici d'un dret fonamental en defensa de la democràcia. Però, sóc conscient que la sedició pot tenir un grau menor que és la temptativa o la conspiració. A Madrid s'especula molt que una condemna menor d'aquest tipus fos la que apliques el Tribunal. A mi em sembla completament inacceptable.

Val també per l'1-O?

No. L'1 d'octubre no hi ha rebel·lió, no podem pensar que hi ha sedició, tampoc malversació. Queda en dubte la qüestió de la desobediència, per les advertències del Tribunal Constitucional. Aquí hi ha dubtes. Si considerem que l'1-O el va fer la societat civil, seríem més de dos milions de persones les que hauríem de ser acusades per aquest delicte. Tots vam desobeir la prohibició del Constitucional.

També s'han fet moltes crítiques al desenvolupament processal...

Hi ha una greu vulneració del dret de defensa, el principi d'igualtat d'armes i el principi de contradicció. Estan reconeguts a l'article 24.2 de la Constitució espanyola i a l'article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans.

Per què?

Per fer-ne un petit resum, es vulnera el dret de defensa perquè durant la llarga durada del judici no habiliten la possibilitat temporal de preparar la defensa en condicions amb converses privades entre advocats i defenses. Després, d'una manera clamorosa es fa una prohibició sistemàtica de l'exhibició de vídeos per buscar d'aclarir les contradiccions del que és la principal prova de les acusacions: els policies nacionals i guàrdies civils que han estat declarant en oberta contradicció amb el que surt als vídeos. Aquesta impossibilitat deixa les defenses en una impossibilitat d'exposar la contradicció. Als judicis estem acostumats al fet que quan tenim un testimoni a la sala dient una cosa en contradicció amb el que va declarar fa un any, demanes a la sala que exhibeixi el document per tal d'aclarir la contradicció. Aquesta trava constant fa que la vulneració del dret de defensa sigui molt acusada. Els advocats i advocades no poden fer altra cosa que consignar la seva protesta. Aquesta només servirà, en el millor dels casos, per a recursos posteriors. Això és una de les vulneracions més greus.

Què suposa que el judici sigui televisat?

No és fàcil d'explicar. Nosaltres considerem que és la trampa de la televització del judici. Per una part, està molt bé l'exhibició del judici que el converteix en un espectacle públic de caràcter televisiu. Segurament això té a veure amb el principi de publicitat i al s.XXI això passa pel senyal televisat. Té una altra cara, que no està explicada, i converteix la televització en una trampa que ja veurem com acaba. Em refereixo a la televització dels testimonis policials que han tingut la possibilitat d'escoltar la declaració dels altres testimonis i arriben amb uns testimonis absolutament mancats de l'espontaneïtat i la frescor pròpia d'una declaració no entrenada. Això té una importància decisiva quan podem demostrar que el centenar llarg de policies són testimonis que "curiosament" tots repeteixen un mateix relat i utilitzen un mateix vocabulari.

Expliqui's...

Estem treballant amb un programa de localització de paraules claus i es dona una repetició de paraules com muralles humanes, clima insurreccional, violència ambiental o tumult. Són expressions que ningú fa servir de manera espontània i que, curiosament són les paraules que utilitza el codi penal per la definició dels delictes. Van ser pronunciades per primera vegada pels comandaments del ministeri de l'interior. És molt significatiu, per dir-ho prudentment, que tots els testimonis de rang inferior que van parlant utilitzen el que va dir el seu cap dies abans. Això és un testimoni que perd fiabilitat, que està entrenat i que ha pogut escoltar el que han dit la setmana abans. Això està en oberta contradicció amb els articles de la Llei d'Enjudiciament Criminal que prohibeixen, amb rang legal, de la comunicació i la contaminació entre testimonis. Aquí, tota la història de la televització del judici, queda convertida en una eina per anar contra una prohibició de la Lecrim. Això porta una discussió entre dues possibilitats jurídiques. Si es pot arribar a demostrar que el testimoni no només no diu la veritat sinó que a més està acomodant la seva declaració a la feta per un superior jeràrquic seu, cal discutir si això comportaria la nul·litat del procediment jurídic o no arriba a tant, però sí que afecta la credibilitat del testimoni. Aquí s'obre un interrogant molt fort. Si això comporta una afectació molt greu a la credibilitat, la prova no podria ser tinguda en compte per fomentar les acusacions.

Hi ha res més que vulgui destacar?

Des de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona vam fer una investigació sobre els antecedents penals que vam començar a escoltar quan el president de la Sala Segona preguntava als set comandaments del Ministeri d'Interior, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil sobre si havien estat condemnats en alguna ocasió. Vam començar a notar algunes respostes evasives, algun oblit molt sospitós de president que no feia la pregunta en algun cas i vam començar a fer un estudi. De Nieto a Pérez de los Cobos o Trapote. Tots els comandaments que van dissenyar l'operatiu de repressió de l'1 d'octubre. Aquestes set persones, tots tenen antecedents penals per delictes de tortura, maltractaments en el camp de la lluita antiterrorista en els últims 20 anys. Fins i tot un, per delictes d'assassinat d'un jove que va ser amnistiat. Per tant, són persones directament entrenades en la lluita contra el terrorisme i que no van deixar d'utilitzar una metodologia no legal. En el cas de Portu, de Sarazola, de Kepa Urra, en tres casos que Espanya va ser condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans per tortura.... Quan vam publicar tot això, la conclusió és molt òbvia: no van anar a buscar a qualsevol per dissenyar la repressió de l'1-O, van buscar la gent de la lluita antiterrorista més preparada, sense importar que estiguessin condemnats per delictes tan greus com la tortura. Si a tot això s'hi afegeix la feblesa de les acusacions i la manca de fiabilitat de les proves, al final, la conclusió de tot plegat és molta bestia. Cada vegada estem més convençuts que estem davant d'un judici polític. A més, s'està protagonitzant pels aparells de l'Estat més durs de la història de la democràcia espanyola.

Com està veient els testimonis de les defenses d'aquests darrers dies?

Els valorem positivament. El que posen de manifest totes aquestes persones que a diferència de la policia no són professionals de la justícia, és el caràcter absolutament pacífic de tota aquesta gent i que demostra la brutalitat de la policia. Els votants són les víctimes i no les muralles humanes violentes de què parla el Fiscal Cadena. Han posat molt nerviós a Marchena. Talla declaracions i preguntes de les defenses. Com la topada que va tenir amb Marina Roig, advocada de Cuixart. Li va faltar el respecte d'una manera brutal.

Font: https://www.eltemps.cat/article/7196/tots-els-que-van-dissenyar-la-repressio-l1-o-tenen-antecedents-per-delictes-de-tortura

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial