Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dijous, 24 de gener del 2019

Cedint amb la llengua | Vicent Partal

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«Mentre discutim sobre el demà perfecte que volem fabricar, avui ens trobem cedint i cedint i cedint»



Ahir la vice-presidenta Mónica Oltra era a Ifema, la Fira de Madrid, on acudia a la inauguració de Fitur, en representació del govern valencià. Anava acompanyada de Xavier Aguilar, el seu coordinador de comunicació. Justament quan hi anaven a entrar, va arribar el rei d’Espanya i els varen fer esperar rere una línia de seguretat. En aquell moment, tots dos van començar una conversa privada. Conversa que va ser tallada abruptament per un membre de la seguretat privada de l’acte, que els va increpar: ‘¡Dejen de hablar valenciano!’


A alguns els semblarà una anècdota, menor i tot, però no ho és de cap manera. En primer lloc, perquè aquella era una conversa privada i què n’ha de fer cap guàrdia, d’això? En segon lloc, perquè cal demanar-se com és possible que un simple guàrdia privat de seguretat  s’atrevesca a parlar així a la vice-presidenta del govern –una persona, a més, molt coneguda a Madrid per les seues aparicions televisives, difícil que no sabés qui era. Però, sobretot, no és cap anècdota perquè és una prova més de la intransigència quotidiana que els catalanoparlants hem de suportar. Cada dia.

Ahir mateix, no cal anar més lluny, a l’assemblea de taxistes de Barcelona que havien de discutir sobre la vaga, tots els qui varen fer ús del català varen ser increpats per una part, intolerant i supremacista, dels seus companys. Mentrestant a Mallorca el candidat a la batllia de Palma pel PP amenaçava dient que si arribava a ser batlle eliminaria el català dels premis que porten el nom de la ciutat. I a Estrasburg la diputada Marina Albiol, d’Esquerra Unida del País Valencià, demanava com era possible que no hi hagués la reciprocitat de les emissions de televisió i ràdio públiques en català; i Toni Mollà ens recordava que dilluns passat va fer cinc anys que s’havien prohibit –i aquesta és la paraula exacta– les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià. Prohibides, sí.

De fets com aquests, ho sabem tots i ho patim tots, en passen cada dia de l’any. Un degoteig constant que acompanya uns indicadors que posen en qüestió el cofoisme oficial sobre la situació lingüística, la manca d’autocrítica sobre tot això que passa. Perquè les dades sobre el descens de l’ús social del català, a tot arreu, són alarmants, per més que no es vulga fer cap gran debat a partir d’això. I ho són encara més les alertes sobre la degradació de la llengua que parlem, com les que l’altre dia, amb la seua habitual i brillant capacitat, explicava Marta Rojals.


Permeteu-me que, ja que hi som posats, esmente un altre dels opinants de VilaWeb per tal d’obrir encara més el focus.
Dilluns Joan Ramon Resina explicava a la seua columna una anècdota del viatge del president Torra als Estats Units que feia alçar la cella. Durant un dinar amb el director del Martin Luther King Jr. Institute, quan el president Torra va voler parlar de la proposta lingüística que té per al futur i Resina mateix hi va intervenir, un membre de la comitiva que acompanyava el president el va arribar a interrompre, dient que d’allò no se n’havia de parlar… Jo no puc superar el text de Resina, de manera que us recomane molt que el llegiu.

Joan Ramon Resina: Els zeladors del discurs

I ho recomane sobretot perquè ell explica a la perfecció allò que defineix com ‘la nosa i l’angoixa’ que a una part de la classe política catalana, independentista, li causa el debat lingüístic. Nosa i angoixa que, això ja ho afegesc jo, em fa l’efecte que té per conseqüència això que veiem constantment i hem de suportar cada dia: que mentre discutim sobre el demà perfecte que volem fabricar, avui ens trobem cedint i cedint i cedint. Una vegada i una altra i una altra més, si cal.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimecres, 23 de gener del 2019

Recorre els Països Catalans amb la seua cadira de rodes per la llibertat dels presos polítics catalans

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

"A voltes una feblesa es pot convertir en una fortalesa"

A Jordi Puig el mou una convicció insubornable; dos braços forts; i una xarxa de solidaritat que li dóna suport per assolir l’objectiu que es va marcar a principis de desembre: recórrer els Països Catalans de punta a punta amb la seua cadira de rodes per demanar la llibertat dels presos polítics catalans i reivindicar el dret a votar. El seu periple el va iniciar el 19 de desembre i des d’aleshores ja ha recorregut Mallorca, Eivissa i Mallorca i el sud del País Valencià. Cap a meitat mes de març espera arribar a Salses. «El camí cap a la independència és irreversible», assegura.

Jordi Puig, a València. El Temps
Jordi Puig, a València | El Temps
«A voltes una feblesa es pot convertir en una fortalesa», explica Jordi Puig, assegut en la seua cadira de rodes a tocar de les Torres de Quart de la ciutat de València. El dia previ a aquesta conversa, va arribar a la capital valenciana procedent de Torrent. Era l’etapa 28 d’una ruta que va iniciar el dia 19 de desembre a Cas Concos (Mallorca) i que ja ha transcorregut per aquesta illa, per Eivissa, Menorca i el sud i centre del País València. Dia a dia, etapa a etapa, vol fer visible amb la seua acció la situació dels presos polítics catalans, alhora que reclamar un referèndum per a Catalunya. Ho fa a pesar de la seua mobilitat reduïda, anant de poble en poble, circulant per les voreres de les carreteres, recorrent entre 15 o 30 quilòmetres diaris, segons els circumstàncies de cada etapa.
«Allà on vaig m’hi trobo amb una xarxa de solidaritat. A voltes em rep gent amb consciència nacional, però no només: també hi ha moltes persones que ho fan per conviccions democràtiques, perquè consideren que la situació dels presos és injusta i reclamen el dret a votar en llibertat». El seu periple es pot seguir a través del seu perfil a twitter Rodant fins la República (@cami_republica). En algunes ocasions fa el camí tot a soles; en altres ocasions, acompanyat d’algun veí o veïna de la zona que li fa costat. Sempre, això sí, ho fa vestit de groc i amb el llaç ben visible. Allà on ha anat, la gent li ha obert les portes de sa casa de bat a bat per restar-hi i descansar. Tomeu Penya, socis de l’Obra Cultural Balear, la gent dels casals Jaume I, de Ca la Mera, Feliu Ventura,... són alguns dels qui l’han acollit.
Al País Valencià va arribar el 2 de gener procedent de Eivissa. Va desembarcar a Dènia, "com el general Basset", recalca Agustí Cerdà, qui fora president d'Esquerra Republicana del País Valencià, que li fa d'amfitrió al Cap-i-Casal. Des de la Marina Alta baixà en cotxe fins Crevillent. I des Baix Vinalopó ha anat pujant, etapa a etapa, cosint un país que, assegura, «té més múscul del que alguns ens volen fer veure». «Hi ha un teixit associatiu que és brutal. El país és viu i ben viu. Aquesta és una iniciativa que he iniciat jo però que seria impossible sense la xarxa de solidaritat que em fa costat – assevera -. Tot plegat és un exemple que en ocasions podem fer molt més que no ens pensem».
La determinació de completar aquesta ruta la va prendre a principis de desembre, quan els polítics catalans empresonats van anunciar l’inici de la vaga de fam. Aleshores, diu, «vaig tenir la necessitat de fer alguna cosa. Calia deixar d’esperar la iniciativa política i em vaig preguntar què podia fer jo pel meu país. I vaig tenir aquesta idea: anar de punta a punta dels Països Catalans amb la meua cadira de rodes. Aquest vol ser el meu granet de sorra a favor dels presos polítics».
Una biografia militant
Jordi coneix en primera persona el que és estar entre reixes. La seua militància en la causa independentista ve de lluny. Nascut a Girona fa 57 anys, va ser detingut l’any 1980 per l’assalt fallit a la caserna de Berga, una acció d’un escamot conjunt bascocatalà d’ETA-PM i tres militants de l’entorn del PSAN, entre els quals el propi Jordi. El 1984, després de quatre anys de presó provisional, un consell militar el va condemnar a vuit anys. El 1992 el Tribunal Constitucional va anul·lar la condemna i el 2006, el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, va condemnar l’Estat espanyol a indemnitzar Puig amb 12.000 euros per no haver respectat el seu dret a la presumpció d’innocència.
«Segurament als actuals presos polítics Estrasburg també acabarà donant-los la raó. En el meu cas van tardar 25 anys. Això seria una reparació moral, però el temps que han deixat d’estar amb els seus pares, les seues parelles i els seus fills mai ningú no els hi tornarà», diu Puig, qui va perdre a la seua mare mentre estava a la garjola.
En la justícia espanyola, aquest militant independentista, que va perdre les cames el 1990 quan un artefacte que manipulava al costat dels jutjats de Santa Coloma de Farners va explotar, no hi confia gaire. «Tinc la certesa que la sentència ja està dictada», assegura, pessimista. En tot cas, la celebració del referèndum, que ell va viure al municipi de Sant Gregori (Gironès), va ser «una victòria per a l’independentisme». «L’1 d’Octubre Espanya va estar a punt de perdre. Va mostrar la seua cara més feixista i van fer el ridícul davant el món. Han agafat tanta por a un moviment col·lectiu com l’independentisme que ara actuen irracionalment. A Espanya no existeix la cultura de la negociació i el pacte», argumenta Jordi, qui advoca per les accions pacífiques per aconseguir els objectius de l’independentisme.
Amb tot, és optimista respecte del futur. “La independència és plausible”, afirma amb la mateixa convicció amb què espenta la seua cadira de rodes per carreteres i camins. “L’1 d’Octubre es va produir un canvi de xip. La gent ja no està disposada a fer un pas enrere. L’avanç cap a la república és irreversible. Serà l’única manera que els presos quedaran en llibertat i els exiliats podran tornar al país”, afirma.
Avui dimarts té previst desplaçar-se fins Bétera. Des d’ací continuarà el seu itinerari cap al nord, convençut que el seu gest contribuirà d’alguna manera a la causa comuna. En total ja ha recorregut 620 quilòmetres a les Balears i al País Valencià, dels quals només 100 en cotxe. La força dels seus braços són el seu motor. A cada etapa intenta gaudir del paisatge, com queda constatat a les xarxes socials. “Els qui estan a la presó no poden veure res. Aquesta sensació de no poder mirar lluny és terrible. Sempre que miro a l’horitzó penso en ells”.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimarts, 22 de gener del 2019

Les deu accions que prepara Òmnium per a acusar l’estat espanyol durant el judici

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


L'entitat preveu mobilitzacions, judicis populars i una gran campanya de comunicació per a denunciar la vulneració de drets



Redacció VilaWeb


Òmnium Cultural ha presentat al fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc, on va ser afusellat el president Lluís Companys, la campanya per a encarar el judici contra l’1-O. El lema és ‘Judici a la democràcia’ i consta de deu accions que requeriran col·laboració popular. Tanmateix, l’entitat ha explicat que encara no pot donar tots els detalls de les accions. D’una banda preveuen mobilitzacions i més d’un miler de judicis populars arreu del Principat, on experts en dret desmuntaran les acusacions.
Vegeu ací l’espot de la campanya:


Vídeo incrustat


L’entitat també preveu de fer accions de suport amb els familiars dels presos i els exiliats, com també una gran campanya de comunicació nacional i internacional que servirà per a denunciar les vulneracions de drets que ha comès l’estat espanyol. En aquest sentit, Òmnium prepara també l’edició d’un diari gratuït per a informar de l’actualitat del judici.
Vegeu ací totes les accions que prepara l’entitat:
 
1⃣MOBILITZACIONS
2⃣JUDICIS POPULARS
3⃣ACCIONS DE SUPORT ALS FAMILIARS DELS PRESOS POLÍTICS, EXILIATS I ENCAUSATS per la macrocausa de l’1-O
4⃣MARATONS DE PARADES INFORMATIVES
5⃣GRAN CAMPANYA DE COMUNICACIÓ#JoAcuso

Mostra la imatge al Twitter
6⃣DIARI GRATUÏT del Judici. No deixarem que ens impossin el relat els diaris de l'Ibex35
7⃣ARRIBAREM A TOTES LES BÚSTIES
8⃣STREET MARKETING
9⃣EMPAPERAREM TOT EL PAÍS
🔟OMPLIREM ELS BALCONS DE DOMASSOS

Mostra la imatge al Twitter
55 persones estan parlant sobre això
Durant l’acte, Lluís Llach ha llegit una carta de Jordi Cuixart, actualment empresonat als Lledoners. ‘Els presos polítics no som la representació de cap derrota, sinó el pas útil cap a la victòria’, hi afirma el president d’Òmnium. De fet, Cuixart explica que la seva prioritat és la resolució del conflicte català i no pas sortir de la presó. A més, assegura que el judici és una ‘responsabilitat històrica’.

Vegeu més imatges de l’acte:



Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

diumenge, 20 de gener del 2019

El perill de tenir raó | Bea Talegón

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Bea Talegón

La imaginació d'una ment adaptada al que hauria de ser un estat democràtic i de dret no arribaria a concebre el que estem vivint.
Sempre s'ha denunciat l'existència de manipulació, de creació de proves falses, d'abusos policials, detencions il·legals, acusacions infundades. La diferència amb el que està passant ara respecte al que hem pogut intuir durant anys és que avui tenim la possibilitat de disposar de mitjans de prova que abans no existien.
El fet que pràcticament tothom pugui gravar, fer fotografies i fins i tot avisar ràpidament per demanar ajuda i testimonis dificulta la construcció de relats falsos i interessats. I davant la desprotecció d'un sistema en què fins ara el més probable era que et veiessis absolutament sol i invàlid davant de la creació de relats i proves per imputar-te una cosa que no havies fet, ara tenim la possibilitat de desmuntar-ho. Gràcies a la col·laboració ciutadana, al fet de poder estar capturant proves que almenys serviran per desmentir les versions que alguns volen donar per justificar l'injustificable.
Sempre s'ha denunciat l'existència de manipulació i de proves falses; la diferència és que avui tenim mitjans de prova que abans no existien
Escric aquestes línies quan sembla que aquesta setmana esperpèntica arriba al final. No aixeco la bandera perquè en qualsevol moment pot passar alguna cosa. I és que dimecres, mentre Pedro Sánchez feia un ridícul europeu vergonyós, el grup d'informació de la Policia Nacional que opera a Catalunya es va disposar a fer detencions a Girona. Per a què? Per avisar 16 persones (entre elles dos alcaldes i un fotoperiodista) que serien citades pel jutjat perquè, el dia que els haurien indicat, vagin a declarar per presumpta comissió d'un delicte de desordres públics. Deu ser que els serveis de correus no funcionen i que el tema és prou greu per desplegar un equip d'encaputxats que van assaltar persones perfectament normals, a plena llum del dia i de manera totalment exagerada per emportar-se'ls pràcticament en un tres i no res, emmanillats, sense donar-los cap mena d'informació.
Mireu d'imaginar durant un moment que esteu menjant tranquil·lament, un dimecres, en una jornada laboral. I que, quan sortiu del restaurant, s'abalancen sobre vosaltres dues persones encaputxades i amb la cara tapada. Us agafen per força dels braços i se us emporten pràcticament arrossegant fins que us fiquen en un cotxe. En aquest moment d'espant algú us ensenya una placa de policia. Però ningú no diu res, ningú no explica què passa. I una vegada a la comissaria us fan fotos, com a un delinqüent, us agafen les empremtes i us deixen esperant que arribi un advocat.
Imagineu la quantitat de coses que us poden passar pel cap. Entre altres, com en el cas d'un dels alcaldes detinguts, mentre aguanta el mal que li fan unes manilles fortament ajustades —que li estan causant lesions—. Tot així, de sobte i sense sentit.
Per què? Doncs perquè l'1 d'octubre presumptament vau participar en una manifestació, en una acció que va paralitzar el recorregut dels trens durant dues hores. O, encara més interessant: perquè estàveu treballant, com a fotògraf acreditat, per captar imatges d'aquests fets. Amb el vostre braçalet identificatiu.
Les detencions van ser il·legals perquè no tenien ordre judicial i no es poden justificar quan es tracta de lliurar una notificació: per a això hi ha el correu certificat
Les detencions van ser il·legals perquè no tenien ordre judicial. Perquè no es poden justificar quan es tracta de lliurar una notificació. Perquè per a això hi ha el correu certificat, la via de notificació inicial. I perquè no hi ha cap de les raons previstes per la llei per actuar així.
Com deia, això va passar dimecres, el mateix dia que Pedro Sánchez feia un discurs lamentable al Parlament Europeu, on no va anar pràcticament ningú tret d'un grup d'eurodiputats que es van encarregar de recordar-li la vergonya que suposa tenir presos polítics al país que presideix, del qual estava parlant mentre s'omplia la boca de dret i democràcia. I per si això fos poc, a Espanya estaven tenint lloc una sèrie de detencions per l'UCO d'un grup d'inspectors d'Hisenda acusats d'haver comès presumptament delictes de corrupció. Concretament s'haurien encarregat (presumptament) de fer inspeccions a empreses, on els posaven "sancions" (falses) per derivar-los a assessories fiscals (amb les quals estaven complotats) i emportar-se així una part de les quanties que havien de pagar amb l'objectiu de tenir els papers en regla.
I per si l'actualitat no estigués prou carregada, l'excomissari Villarejo ja s'encarrega de llançar-li vinagre. Perquè aquesta setmana hem pogut saber que d'aquí pocs dies, segons avisa, estirarà la manta i podrem tenir informació rellevant sobre fets que han suposat canvis històrics i fonamentals per a Espanya.
En aquest panorama arriba una altra peça que intenta encaixada al puzle, la del vídeo que la fiscalia presenta com a prova per mirar d'argumentar la violència (peça clau per al delicte de rebel·lió) en el cas judicial als líders del procés sobiranista de Catalunya. Aquí es pot veure el vídeo en què s'intenta ensenyar imatges referents a les concentracions davant de la Conselleria d'Economia i Hisenda (per les quals s'ha imputat els Jordis).
Serà a Europa on cada prova, cada denúncia que fem davant aquesta farsa, pugui trobar una resposta justa
El vídeo que presenta la fiscalia està editat, és a dir, manipulat. Introdueix imatges que no tenen res a veure amb el que fa referència. Concretament barreja el que va passar davant de la Conselleria d'Economia amb el que va passar a la porta de la seu de la CUP, on la policia va intentar entrar sense ordre judicial. I per aquesta raó els cossos policials se'n van haver d'anar d'allà després de la resistència pacífica i no-violenta de militants i simpatitzants de la formació política.
És la constatació de la construcció d'un relat fals. Una altra. I precisament per evitar que aquest relat penetri en l'opinió pública espanyola alguns fa temps que proposem que es vegin els documentals que es van fer precisament per poder veure el que havia passat, concretament el documental sobre el 20 de setembre, sobre les concentracions davant de la Conselleria d'Economia i Hisenda. És aquest.
És fonamental continuar gravant, continuar recollint tota la informació possible. Pel que sembla, demostrar la innocència serà l'única manera de desmuntar tot aquest fals relat que sembla que se serveix de qualsevol forma (legal, il·legal, correcta i incorrecta) per sortir-se amb la seva.
Jordi Sànchez ha denunciat la manipulació de la fiscalia: sabem que probablement a Espanya això no servirà de gaire cosa, però no podem permetre que s'introdueixi el fals relat. Serà a Europa on cada prova, cada denúncia que fem davant aquesta farsa, pugui trobar una resposta justa.
I és que, com diuen unes sàvies paraules, "on no hi ha justícia, tenir raó és un perill".

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dissabte, 19 de gener del 2019

Jaume Alonso-Cuevillas defensa que "aviat" hi haurà República Catalana | Cinta Caballé i Curto

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Jaume Alonso-Cuevillas durant l'acte celebrat a Sant Cugat del Vallès. FOTO: Bernat Millet


L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, qui porta els casos de Carles PuigdemontLluís Puig i Clara Ponsatí, ha visitat Sant Cugat del Vallès per parlar del "judici de la vergonya" en un acte organitzat per l'ANC i Òmnium Sant Cugat amb motiu dels 15 mesos de l'empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart aquest dimecres, 16 de gener. Un acte en el qual el jurista ha estat acompanyat per Pep Fort i Padró, del Secretariat Nacional de l'ANC, i que ha fet que la sala d'actes del Casal Torreblanca es quedés literalment petita per acollir el públic que volia gaudir de la xerrada.
Més de 350 persones han assistit a la xerrada que ha començat amb la intervenció de Fort, qui ha fet una crida a "no tenir por", al·ludint als "membres del CNI que hi ha a la sala, que sempre són dos en tots els nostres actes". A ells els ha dit que "ens volen acollonits, que no ens mobilitzem mentre durin els judicis, però oblideu-vos. No ho farem, persistirem", fent referència a les diferents detencions practicades aquest mateix 16 de gener.

Tot seguit, ha donat un seguit d'arguments per persistir amb el procés"davant d'un Estat ferit en el seu orgull". "Hi ha quatre coses que no ens perdonaran mai", ha destacat, apuntant la reacció del 20 de setembre de 2017 davant l'entrada a les Conselleries, el referèndum ("Vam desafiar tot un Estat, vam votar i vam guanyar", ha subratllat), la convocatòria d'eleccions "il·legítimes a les que vam anar i vam tornar a guanyar", i el fet que "es pensaven que escapçant líders polítics i socials ens aturarien, i s'equivocaven".
La xerrada s'ha celebrat al Casal Torreblanca. FOTO: Bernat Millet
La xerrada s'ha celebrat al Casal Torreblanca. FOTO: Bernat Millet
Davant l'escenari actual, Fort ha fet una crida a la unitat, "que és el que va fer possible l'1 d'Octubre", ha subratllat, reclamant que "us tanqueu a una habitació, tirant la clau per sota la porta, i que no en sortiu sense un acord i una unitat que ens permetrà la República". "Si no ho feu els polítics, ho farem nosaltres. No sé com, però segurament us farem fora", ha advertit.
En relació al judici que començarà en pocs dies, "el judici polític", ha subratllat, "els nostres presos tenen una oportunitat única de denunciar davant el món que tenim un estat demofòbic, decadent i en liquidació", ha remarcat, fent una crida a la "lluita activa pacífica" per part de la societat. "Siguem optimistes", ha demanat, "Guanyarem, no en tingueu cap dubte", ha sentenciat abans de donar pas a Alonso-Cuevillas.
La intervenció del jurista ha començat amb un vídeo de salutació al president Puigdemont enregistrat amb els assistents, i fent ironia sobre la situació que s'està vivint. "Algun dia, quan això acabi, traurem la part còmica de tot això. Ara, ens enfrontem a un animal ferit. Detenen sense ordre, encaputxats, sense identificar-se... Tenim un Estat ferit en el seu orgull, i això els fa perillosos. Estan fent errors tan greus, que ens fan veure que anem bé", ha subratllat.
En aquest sentit, ha emfatitzat que "estem en un moment molt dur, i la repressió va a més", detallant les condicions amb les quals els presos polítics hauran de fer front al judici, i com aquest "s'anirà endurint a mesura que passin les setmanes, tot i la cerimoniositat que li volen donar prèviament" en relació als terminis d'aquest. D'aquesta manera, ha fet referència a "l'estricta separació de poders que hi ha", apuntant que "volen acabar amb el judici abans de setmana santa", deixant "reposar la sentència fins després de les municipals i europees", i notificant-la "el 32 o 33 de juliol, que ens agafi fora de joc". "Això", ha apuntat, "sempre que Sánchez no anunciï eleccions per a l'octubre, que llavors ja ho deixaran per novembre".
Palet, Alonso-Cuevillas i Fort durant la conferència. FOTO: Bernat Millet
Palet, Alonso-Cuevillas i Fort durant la conferència. FOTO: Bernat Millet

Una sentència, ha apuntat, que "serà una brutalitat; no el que demana la fiscalia, perquè diran que és conspiració per la rebel·lió" i "aniran a rebaixar la pena". Parlant de terminis, ha fet referència als diferents recursos que es presentaran a la sentència fins a arribar a Estrasburg en un termini d'uns 7 anys, ha vaticinat, "podent trigar fins a 10", i "que no serveixi de res". Un punt que ha aclarit ràpidament: "que no serveixi per res perquè quan arribi la sentència d'Estrasburg, ja farà anys que serem una república independent, i ens serà igual", ha manifestat convençut.
En aquest sentit, ha remarcat que "som un poble mobilitzat malgrat la repressió" i estem "tossudament alçats" amb una "actitud de militància no violència". Aquesta l'ha apuntat com a primera clau de la "victòria", juntament amb la "crisi institucional de descrèdit absolut" de l'Estat espanyol, i la "profunda crisi econòmica que vindrà pel deute de l'estat".
"Aquesta crisi política, institucional, social i econòmica portarà a la intervenció d'Europa", ha assenyalat, qui, "per posar ordre, haurà de reparar la vida social i política". D'aquí que remarqués la importància "d'anar a Europa i explicar el que està passant, canviant el relat que tenen", per "crear les condicions idònies perquè li sigui més còmode fer alguna cosa, que no fer res", ha apuntat.
"Patim i ens toca patir una temporadeta", ha afirmat remarcant el de "temporadeta·, apuntant a "menys de 5 anys". "El segon semestre de 2020 Merkel serà la presidenta de la UE, i Merkel se'n va amb els deures fets", ha apuntat. "Si resistim, bastant aviat, guanyarem. Cap dubte", ha sentenciat.
L'acte ha finalitzat amb un torn obert de preguntes del públic a les quals Alonso-Cuevillas ha donat resposta.
La sala d'actes del Casal Torreblanca plena de gom a gom. FOTO: Bernat Millet
La sala d'actes del Casal Torreblanca plena de gom a gom. FOTO: Bernat Millet


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

divendres, 18 de gener del 2019

El rànquing més prestigiós del món rebaixa la qualitat democràtica d'Espanya

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Una classificació feta per més de 3.000 acadèmics del món situa l'Estat en el lloc 35 i el deixa per sota de Veneçuela, Turquia o Síria pel que fa a democràcia directa

 Resultat d'imatges de Rànquing de democràcia V-Dem


Espanya és una democràcia, sí, però lluny dels estàndards dels referents mundials en molts aspectes. Aquesta és la conclusió a la que, a la vista de la limitació de drets bàsics com el d'expressió, arriba el rànquing V-Dem, elaborat per més de 3.000 acadèmics d'arreu del món i que, a diferència del Democracy Index 2018 del The Economist -fet públic la setmana passada-, valora fins a 450 indicadors de 178 països i, per tant, és més prestigiós que el del setmanari britànic.


 

Aquesta classificació produeix cinc rànquings diferents, sobre diversos aspectes de la qualitat democràtica: electoral, liberal, igualitària, participativa i deliberativa. En cadascun d'ells, Espanya es troba en un punt diferent, per bé que, en cap, en un lloc capdavanter. The Economist el situava com una de les úniques 20 democràcies plenes del món, però el V-Dem, tot i que sí que el defineix com una democràcia, apunta molts aspectes en els que hauria de millorar.
 
Molt lluny del lideratge
Com a compendi dels rànquings electoral i liberal, V-Dem ofereix una sisena classificació que es pot entendre com la principal pel que fa a allò més formal de la democràcia. I en ella, Espanya no es troba en el lloc vintè, sinó en el 35, sis graons per sota d'on es trobaria la mitjana europea i amb una puntuació (0,703 sobre 1) inferior a la de Noruega (0,867), el primer classificat, però també Portugal (0,821), Xile (0,787), Xipre (0,747), Jamaica (0,722), Cap Verd (0,715) o Corea del Sud (0,713).
"Aquest és el rànquing que, a nivell acadèmic, s'usa més, perquè té en compte tots els indicadors, fa un càlcul expansiu de la qualitat democràtica, mentre que el del The Economist és més formalista i limitat", explica Toni Rodon, doctor europeu en ciències polítiques i investigador postdoctoral a la London School of Economics. Exemplifica, per defensar aquesta metodologia, que "un país pot ser una democràcia formal, però que la gent mori de gana", fet que evidenciaria que la qualitat democràtica no és útil.


Cau en llibertat d'expressió



 
En la majoria dels indicadors, a més, Espanya retrocedeix els darrers anys, especialment pel que fa a la llibertat d'expressió, però també, de forma més lleu, en llibertat d'associació, igualtat, participació i deliberació. Tan sol millora la puntuació pel que fa a la netedat de les eleccions, per bé que V-Dem no ofereix una fitxa explicativa detallada de cada país.

Pel que fa al rànquing específicament sobre democràcia electoral, Espanya cau al 39è lloc, amb un 0,771 sobre 1, molt per sota de la capdavantera Estònia (0,913), però també de Surinam (0,798) o Taiwan (0,8). Li baixa la puntuació el fet que el cap de l'estat no es presenti a eleccions i sigui hereditari o que s'hi hagin il·legalitzat partits. A nivell de llibertat d'associació, de fet, se situa en el lloc 65, per sota de Colòmbia (19), Botswana (44), Haití (48), Albània (57) o Senegal (63).





On Espanya obté una millor puntuació relativa és en l'índex sobre democràcia liberal, que mesura la llibertat individual o els rols dels poders executiu, legislatiu i judicial. En aquesta classificació, Espanya és el dinovè estat, amb un 0,925 sobre 1, per sobre de la mitjana europea (0,899). Tot i això, pel que fa al control del govern per part del parlament, l'Estat cau fins al lloc 35. Encapçala el rànquing Noruega (0,973).





Pel que fa a la democràcia igualitària, Espanya es troba en la posició 26, lleugerament per sota de la mitjana europea. Aquesta classificació mesura els nivells d'igualtat, distribució del poder i repartiment dels recursos. És en aquest darrer aspecte on l'Estat obté pitjor imatge, situant-se com el quarantè estat, molt per sota de Cuba (18) o més lleument de Geòrgia (39).




Més avall cau Espanya en la classificació sobre democràcia participativa, la qual està encapçalada per Suïssa. Aquesta avalua la participació de la societat civil, el vot directe popular o la descentralització dels estats. Espanya està en el lloc 34 amb un 0,634 sobre 1, per sota de la mitjana europea (0,653), i obté una nota molt baixa pel que fa a participació de la població en associacions. Pel que fa al vot popular directe, és a dir, l'ús del referèndum, Espanya se situa molt avall, al lloc 67, molt per sota de Turquia (13), Veneçuela (17), Síria (34) o el Congo (51).



 
Finalment, la classificació sobre democràcia deliberativa, que mesura la qualitat del debat polític, les argumentacions o la capacitat de debats amplis, situa Espanya en el lloc 31, tot i que per sobre de la mitjana europea. Obté bona imatge pel que fa a la pluralitat dels debats (novè lloc), però, en canvi, cau fins al 79 pel que fa al respecte als contra-arguments en el debat polític.



El rànquing de V-Dem produeix el conjunt de dades més gran del món sobre democràcia, amb 19 milions de dades que van des del 1789 al 2017, elaborades per més de 3.000 acadèmics i experts de cada país, mesurant centenars d'atributs i paràmetres. La seva seu es troba al departament de ciència política de la Universitat de Göteborg i té el suport, entre molts altres, de la Unió Europea.

En el darrer informe, fet públic el maig, alerta que, per primer cop des del 1979, el nombre de països que avancen en democràcia és el mateix que el dels que en retrocedeixen, 24. En concret, avisa que la llibertat d'expressió, els mitjans de comunicació o la societat civil estan més en perill a determinades zones i identifica "tendències inquietants" a Brasil, la Índia, Polònia, Rússia, Turquia o els EUA.


La corrupció i les retallades de drets de Rajoy
Espanya, de fet, cau en la majoria de paràmetres respecte els anys anteriors, cosa que Toni Rodon atribueix a l'impacte de la corrupció i de les retallades de drets del govern de Mariano Rajoy. "Està demostrat que, quan un país està molt polaritzat, s'està més obert a deteriorar la democràcia", explica, però avisa que, a diferència del que fan alguns independentistes, no es pot dir que Espanya no sigui una democràcia. Aquesta categoria, explica, no és binària i una democràcia es pot deteriorar puntualment o més estructural, tal com ocorre a l'Estat o a altres zones del món identificades per V-Dem.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dijous, 17 de gener del 2019

VERGES I CELRÀ Dos pobles en el punt de mira | Manuel Lillo

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Entre les quinze persones detingues al matí de dimecres hi ha Dani Cornellà i Ignasi Sabater. Són, respectivament, els alcaldes de Celrà i Verges, dos petits pobles separats per vint quilòmetres, governats per la CUP i que pateixen, freqüentment, les visites dels arrencallaços.

Imatge de febrer de 2017 a Celrà, quan els veïns protestaren contra la presència de l'exèrcit espanyol, que va fer al pobre una maniobra militar. Efe

Dimecres al matí, la policia espanyola detenia els alcaldes de Celrà i Vergesper un presumpte delicte de desordres públics. A aquests arrestos calia sumar, també, membres dels CDR i de l’organització juvenil La Forja, a més del fotoperiodista i col·laborador Carles Palacio i d'un nebot del president català Quim Torra. Tot obeeix a una operació policial adreçada a investigar, segons informava el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’ocupació de les vies de l’AVE de l’estació de Girona el darrer 1 d’octubredurant les protestes convocades en l’aniversari del referèndum. A la de les detencions s’ha afegit una altra polèmica: la denúncia de l’advocat dels afectats, Benet Salellas, pel fet que la policia no el deixava accedir a la comissaria de Girona -on hi havia els arrestats- mentre parlara en català.
Amb governs cupaires, tant a Celrà com Verges senten estar al punt de mira. Especialment la segona població, ubicada al Baix Empordà i amb 1.200 habitants. Verges, poble on va nàixer Francesc Cambó, ha estat l’escenari de nombroses agressions ultres. Els famosos GDR, autodenominats Grups de Defensa i Resistència, s’han presentat sistemàticament al poble per retirar llaços, estelades i per amenaçar els veïns que eixien de les cases, alarmats per la presència nocturna de persones desconegudes. «Que amb tot el que ha passat a qui investiguen sigui a l’Ignasi...», diu un veí del poble consultat per aquest setmanari, referint-se a l’alcalde.
Abans que els GDR emergiren mediàticament, Verges ja era víctima de les actuacions violentes. El 4 d’octubre de 2017, només tres dies després del referèndum, celebrat sense incidents les dues localitats esmentades, van ser punxades 163 rodes dels cotxes de distints veïns. Algunes eren exhibides en distintes rotondes de Verges com a venjança. Un modus operandi imitat també en alguns altres pobles de la zona com ara MedinyàSarrià de Ter o alguns barris de la ciutat de Girona.
Mostra la imatge al TwitterMostra la imatge al Twitter
A la rotonda de recorden que el 4 d’octubre uns espanyolistes van punxar 163 rodes de cotxe...i a l’únic que han jutjat ha sigut al seu alcalde @ignasisabater
69 persones estan parlant sobre això

La denúncia va ser arxivada pel jutjat. Els autors no havien estat descoberts i es tancava el cas. L’alcalde, però, va insinuar que agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil podien estar al darrere dels incidents -«uniformats de dia i incontrolats de nit», van ser les seues paraules segons alguns mitjans locals- fet pel qual va ser assenyalat per la Fiscalia de Girona per un possible delicte d’incitació a l’odi.
Certament, l’1 d’octubre es va viure amb calma a Verges, però no els dies previs. Segons un veí de la zona, alguns dels bars dels pobles del voltant eren freqüentats pels agents destinats allà per impedir la celebració del referèndum. En distints moments, els propietaris els van deixar de servir consumicions per, diuen, el comportament poc adequat que molts exhibien en aquests establiments. «Hi va haver molta tensió, tot i que no tanta com al Maresme», puntualitza un testimoni, referint-se als fets ocorreguts aquells dies a Pineda de Mar i Calella amb els policies allotjats en distints hotels. «Tothom té clar que van ser ells», diu la mateixa persona, assenyalant els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil com a autors de la punxada massiva de rodes de vehicles.
Posteriorment, van ser molts els dies en què Verges va despertar amb pintades feixistes.
Mostra la imatge al TwitterMostra la imatge al TwitterMostra la imatge al TwitterMostra la imatge al Twitter
1. Així ens hem despertat a . Un grup de feixistes amb la cara tapada, organitzats i amb nocturnitat ha arrencat totes les estelades i ha fet desenes de pintades a diferents cases particulars. Ells campen pels carrers amb total impunitat, mentre d'altres som els de l'odi.
1.793 persones estan parlant sobre això
Els autors «eren gent que venia del Maresme i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Venien cap als pobles que, entenien, són els nuclis més independentistes i es dedicaven a despenjar estelades i llaços grocs. La gent del poble sortia de les cases quan ho veia i alguns eren amenaçats amb els cúters que feien servir», diu la mateixa font.
Pel seu compte, Celrà, al Gironès, no ha patit el mateix nombre d’atacs que Verges, però sí que ha rebut visites dels arrencallaços. Amb 5.300 habitants, la CUP ostenta l’alcaldia des del 2011. Primer ho feia gràcies al suport d’Esquerra Republicana. Ara hi governa en solitari, igual que a Verges.
El tinent d’alcalde de CelràPitu Bartis, explica que Dani Cornellà -l’alcalde- no havia estat denunciat com l’altre detingut, Ignasi Sabater, de Verges. Però a Celrà sí que han rebut requeriments dels jutjats de Madrid. Per exemple el 2015, quan des de l’Audiència Nacional els van demanar un text de l’Ajuntament sobre una moció aprovada en relació a la independència i la sobirania de Catalunya. No hi van respondre. Tampoc ho va fer Pitu Bartis quan va ser cridat, amb una cinquantena de persones, per la Guàrdia civil fa un any i mig. «No vam assistir-hi i no ha passat res. Mai no se’ns va informar del motiu de la citació».
Tal com explica el polític d’àmbit local, «Celrà és capdavanter» en mocions l’esmentada: «quan es va aprovar el referèndum de l’1 d’octubre vam ser un dels primers pobles en aprovar-n’hi una de suport. L’Ajuntament sempre ha estat al capdavant de la democràcia i de l’autodeterminació». El mateix regidor apunta també que a les comarques gironines, el CDR més actiu és el d’aquesta localitat. Un altre dels motius pel qual, segons ell, Celrà està «al punt de mira» de l’unionisme.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial