Eugènia de Pagès, Catedràtica d’Història
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.”
Aquest fragment del discurs de l’ancià rei Juan Carlos I en motiu del lliurament del premi Cervantes (2001) és representatiu del falsejament de la història d’Espanya en els últims anys. Els seus assessors, o bé tenien un desconeixement de la història espectacular o els seu grau de manipulació i cinisme també pot qualificar-se d’extraordinari. Segurament, les dues coses.
La història, però, està ben documentada. Un petit resum, de cap manera exhaustiu:
Decret de Nova Planta. 16-1-1716, que va canviar la estructuració política dels reines d’Espanya.
Seguint les recomanacions del memorial del comte-duc Olivares (1625), l’any 1712 Felip V va donar instruccions secretes als seus representants (corrregidores) a Catalunya subratllant que“pondrà el mayor cuydado en introducir la llengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado”.Ho va ratificar el 1714 “que se procure ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos que no la hablan” (cal entendre “pueblos” com a equivalent a nacionalitats, no a viles o ciutats).
Per tant, des de l’annexió del Principat, Castella va promoure l’analfabetisme en català, per tal d’aconseguir allò que mai no havia estat: un territori sotmès a la sobirania de la Corona de Castella. De fet, el bilingüisme era el primer pas d’un procés de substitució d’una llengua. Aquesta voluntat, que arrenca, de manera explícita, dels segle XVIII, passa pels segles XIX i XX i arriba fins als nostres dies.
Per més claredat expositiva, ho anirem explicant sintèticament per àmbits en els quals es va aplicar una legislació de ferro, sense precedents, per tal d’eradicar una llengua. Com diu Jesús Tusón, lingüista reputadíssim, “un estat, una llengua, és, doncs, una de les afirmacions més destructives de la diversitat humana, una aberració que atempta contra la pluralitat, natural i històrica de la nostra espècie”.
ÀMBIT EDUCATIU
Segle XVIII
1715 Consulta del Consell de Castella: A l’aula no hi ha d’haver cap llibre en català, on tampoc no es parlarà i escriurà aquesta llengua i on la doctrina cristiana s’ensenyarà i serà apresa en castellà.
1780 Reial provisió promulgada pel comte de Floridablanca: Obliga a totes les escoles a ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.
Segle XIX
1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
1837 Un edicte reial imposava càstigs corporals i difamadors als infants que encara parlessin en català a l’escola.
1837 La instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar els escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.
1857 Llei Moyano que ratifica la prohibició del català en l’ensenyament públic. Es considera que és la Llei que més va contribuir a que els nens catalans fossin analfabets en la seva pròpia llengua, ja que va ser a partir de la segona meitat del segle XIX quan es va començar a generalitzar l’ensenyament primari a Espanya.
Segle XX
1923 Circular que obliga a l’ensenyament del castellà (Dictadura de Primo de Rivera), però no és pas l’única… com veurem tot seguit.
 |
| Antoni Gaudí |
1924 El general Losada implanta l’ensenyament del castellà a les escoles de la Mancomunitat. Reial Ordre que sanciona els mestres que ensenyin en català. Justament aquell any, el 1924, el mateix Antoni Gaudí va ser detingut i apallissat per parlar en català davant els membres dels cossos de “seguretat” de l’Estat.
1926 Reial decret pel qual es sanciona els mestres que utilitzin el català amb el trasllat.
1938 Llei del 9 d’abril que aboleix l’Estatut de Catalunya i prohibeix el català
1939 Prohibició de parlar o escriure el català a totes les escoles públiques o privades.
PRECEDENTS
De fet, la persecució al català té uns antecedents similars que es remunten al segle XVI, quan la població andalusina va ser objecte d’una acarnissada repressió política, cultural, religiosa i lingüística. S’establí una sorprenent legislació de persecució contra aquesta pobra gent: els van privar de portar vestits andalusins, de parlar àrab. L’expressió que s’aplica als catalans,“hable usted en cristiano”, prové d’aquesta època. Si tenia lloc un casament en una família morisca calia que totes les portes i finestres de les cases estiguessin obertes per tal que els transeünts poguessin sentir si a dins es cantaven cançons morisques o si es ballava amb música semblant. Van dispersar tota aquesta gent a l’interior de Castella, separant pares dels fills……Donaven els nens a famílies catòliques per tal que els donessin una educació cristiana. La denuncia del règim de semi-esclavitud a qual eren sotmesos els menors d’edat va ser objecte de denúncia a l’obra El Lazarillo de Tormes , d’autoria discutida….
ÀMBIT JUDICIAL
1716 Decret de Nova Planta: “Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana”.
1768 “Real Cédula de Aranjuez”: Carles III de Borbó. Ratifica la imposició del castellàen tota l’Administració de Justícia i en totes les escoles públiques i també en la jurisdicció eclesiàstica a Catalunya.
1838 Els epitafis dels cementiris en català queden proscrits.
1862 Llei del Notariat : Prohibeix l’ús del català en les escriptures notarials.
1870 Llei del Registre Civil : prohibeix l’ús del català en el Registre Civil.
1881 Llei d’Enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català als jutjats.
ÀMBIT RELIGIÓS
1755 Decret de visita del Provincial dels Escolapis: es mana a tots els religiosos de l’orde a parlar només en castellà i llatí, tant entre si com amb la resta de la població. I imposa la pena de viure en règim de pa i aigua, si això no es duu a terme.
1902 Reial decret de Romanones que prohibeix l’ensenyament del catecisme en català.
ÀMBIT DE L’ENTRETENIMENT
1799 Reial Cèdula: prohibeix “representar, cantar i bailar piezas que no fuesen en idioma castellano”.
1801 “Instrucciones” de Manuel de Godoy sobre els teatres: es prohibeix qualsevol idioma que no sigui el castellà.
Isabel II, per Reial Ordre de 1837, va confirmar la prohibició del català en les sales d’espectacle i en les representacions teatrals, i no es va admetre a censura aquelles obres escrites en aquesta llengua. Com diu la mateixa ordre, aquella prohibició responia a la gran quantitat d’obres escrites en català que es presentaven al censor.
ÀMBIT COMERCIAL DE COMUNICACIONS
1772 Reial Cèdula : va obligar a dur els llibres de comptabilitat en castellà sota l’epígraf següent: “Real Cédula de S.M. por la qual manda que todos los mercaderes y comerciantes de por mayor y menor de estos mis reinos y señorios, sean naturales o extrangeros, lleven y tengan sus libros en idioma castellano según la ley de nueva compilación.”
1886 Dirección General de Correos i Telégrafos: prohibeix parlar en català per telèfon.
NEGACIONISME
Malgrat tot, cal recordar que a les Corts de Cadis es va presentar una proposició per fer oficial l’ús del català. La proposta va ser rebutjada per 120 vots en contra i 13 a favor. El comte de Romanones, tot responent a tal despropòsit, va afirmar, amb rotunditat, que la cooficialitat del català era “inaceptable”. Però la pregunta és ; la Constitució de Cadis, no es basava en la igualtat davant la llei de tots el ciutadans espanyols ?
A més de la imposició del castellà per totes les vies possibles, el següent pas va consistir a negar el fet que el català hagués estat mai llengua oficial ni tan sols a Catalunya. Així, Menendez Pidal va publicar al diari El Imparcial de Madrid l’article “Catalunya bilingüe” , en el qual afirmava que les Corts catalanes mai no varen tenir el català per llengua oficial. Fins i tot, un cop assolit el bilingüisme dels catalanoparlants, es va començar a negar que la societat catalana hagués estat mai monolingüe. L’informe de Jesus Patiño, cap de la “Junta Superior de Justicia y de Gobierno” el 1714, és a dir, la màxima autoritat de l’Estat ocupant, explicava clarament quina era la situació real. Aquest document confirmava la “peculiar” situació de monolingüisme dels catalans a l’arribada de les tropes de Felip V el 1714: “ son tan apasionados de su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en lengua nativa.”
FRANQUISME
La repressió lingüística dels catalanoparlants ja havia esdevingut una “raó d’Estat” quan el 1939 es va iniciar un dels períodes més repressius de la llengua catalana: el franquisme. Aquell any el victoriós general Franco manifestava: “ la unidad nacional la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y con una sola personalidad, la española .
Sant Boi no era Sant Boi
1939 : Molt breument . Prohibició de parlar o escriure el català
- A la ràdio
- Als llibres
- Al teatre, fins i tot Els Pastorets
- A tota mena d’impresos, fins i tot participacions de casament i estampes de la primera comunió
- A rètols i anuncis
- Als noms de pila
- Al cinema, fins al 1964
- A les fàbriques
- A totes les escoles públiques i privades
- A les làpides dels cementiris i esqueles mortuòries
- A la nomenclatura d’hotels, restaurants, bars, noms comercials, marques i embarcacions
- A conferències i actes culturals
- A la correspondència privada, fins al gener de 1940
- A les inscripcions en els registres Civils
- Pels funcionaris, entre ells i amb el públic
- Als noms dels carrers
A això s’hi podria afegir una quantitat immensa de bans municipals, ordres militars i civils. A tall d’exemple tenim la carta del ministre espanyol de Governació, Ramon Serrano Suñer, a tots els bisbes catalans: “ Nueva normativa de usos linguísticos en la comunicación de la Iglesia con los feligreses, hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos ( lo que se logrará con una tenaz labor escolar)”. Una altra perla ens l’ofereix el reglament de presons del 1956 que especifica clarament que els presos només poden parlar en castellà.
LA TRANSICIÓ
Encara que costi de creure, després de la mort de Franco, durant la transició, per bé que l’Estat de les Autonomies ha induït molta gent , tant a Catalunya com a Espanya, a creure que la repressió sobre el català havia desaparegut, que era una cosa del passat totalment superada, també durant aquest període es van publicar lleis per relegar el català a un segon pla
1976 a 2008 Es publiquen almenys 149 Reials decrets i altres normatives per garantir l’obligatorietat de l’etiquetatge de productes alimentaris i d’altres en castellà enfront a l’única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya.
1986 Llei de patents que obliga el castellà en la documentació presentada
1989 Reial Decret que aprova el reglament del Registre Mercantil: obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà
1995 Llei 30/1995 d’ordenació i supervisió de les assegurances privades: obliga que les pòlisses estiguin escrites en castellà
SEGLE XXI
Malgrat la persecució històrica que ha sofert el català, que hem explicat de manera molt succinta, el català és avui dia una de les llengües amb més usuaris de la Unió Europea, a un nivell similar al suec, el portuguès, el grec i d’altres. Tanmateix, l’Estat espanyol bloqueja el reconeixement de l’oficialitat del català a Europa, com afirma Martin Schulz, president del Parlament Europeu. La negació continua sent una qüestió d’Estat:
2010 Sentència del Tribunal Constitucional respecte l’Estatut de Catalunya: el català no és la llengua preferent de l’administració a Catalunya, ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu
2011 Inici a les Illes d’una persecució del català, sense precedents, per part del Govern autonòmic. Això va portar a una vaga de fam, protagonitzada per uns quants jubilats a Mallorca, com a protesta. Al País Valencià, també el Govern autonòmic persegueix de manera implacable l’ús normal de la llengua del país, tot desatenent la demanda d’escolarització en català de més de 1000.000 famílies.
2012 El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imposa la possibilitat d’escolaritzar els infants en castellà si així ho demanen els pares, atenent a la demanda de sis famílies.
2012 El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya denega al català el caràcter de llengua preferent de l’Ajuntament de Barcelona
2012 El Govern d’Aragó rebateja la llengua parlada a la Franja com a “llengua aragonesa de l’àrea oriental”. És com si a l’alemany que es parla a Àustria, se li digués austríac …..
2012 El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya denega que el català sigui la llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya
2012 El ministre d’Educació espanyol presenta un esborrany de llei pel qual el català passa a ser llengua optativa i no cal examinar-s’hi per a obtenir el títol d’educació obligatòria. Sembla que la segona part ha estat revisada….
Conclusió
El marc jurídic que protegia el català, després de segles de persecució implacable, no està garantit. Ni de bon tros.
Molts sud-americans que viuen a casa nostra queden parats de la vitalitat del català tot comparant-ho amb la desaparició d’un munt de llengües, originàries del seu territori, sota el domini colonial. I no en saben res de com han anat les coses aquí!
Si be és cert que les llengües són sempre innocents i són els homes els que les utilitzen com a instruments de poder i submissió, també és veritat, com diu J. Tusón, que “la mort d’una llengua no és mai innocent,, mai és volguda pels parlants.” El cas del català no és una excepció històrica: l’escriptora estoniana Sofi Oksanen en la seva celebrada novel·la “PURGA” – premi europeu a la millor novel·la de l’any 2010 – relata, amb extraordinària cruesa i realisme, l’ocupació soviètica del seu país. Arrel d’una entrevista sobre la seva obra, la novel·lista va explicar el següent: durant l’època soviètica quan algú anava a comprar i s’adreçava en estonià la resposta solia ser “ parli una llengua humana, si us plau”…. Es clar que aquesta al·lucinant situació va durar només cinquanta anys.
Tornant a J. Tusón, a “Patrimoni natural”, “I si demanem respecte per a cada ser humà, sembla d’estricta justícia que també exigim la pervivència digna i forta de cadascuna de les llengües que són el nostre brou de cultiu”
Aquest article és una cronologia de fets que suposen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la "repressió del català" segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar en perjudici del català en el diversos territoris altres llengües que eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat. La llista, que comença l'any 1482 i segueix fins als nostres dies, comprèn diferents formes de discriminació de la llengua que variaran substancialment al llarg del temps, de la mateixa manera que evoluciona la societat.
Avui en dia, existeixen igualment fonts que asseguren que el castellà està discriminat a Catalunya, entre altres motius, perquè la Generalitat de Catalunya i altres òrgans oficials, han adoptat el català com a única llengua vehicular. També hi ha entitats que diuen que existix una discriminació dels castellanoparlants al País Valencià. A això s'ha afegit el Manifiesto por una lengua común d'un grups d'intel·lectuals espanyols i la Declaració de l'Académie Française que defensen el castellà i el francés com a llengües oficials de l'Estat Espanyol i l'Estat Francés. Aquestes declaracions i propostes polítiques, a la vista de les mesures legals que tots dos estats han pres contra el català, han suscitat un gran rebuig i interpretat com una agressió diferents intel·lectuals dels Països Catalans. Així, entre d'altres, l'escriptor de Xàtiva Toni Cucarella va publicar el seu Manifest contra el cinisme dels botxins[1] el 29 de juny de 2008. Poc després, el juliol de 2008, li va seguir el Manifest de la Federació Galeusca en la que està integrada entre d'altres l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, en el qual es comparava el Manifiesto por la lengua común amb les tesis franquistes i el qualificava de "visió anul·ladora".[2]
Taula de continguts
[amaga]
El cinquè punt del Decret de Nova Plantasobre el Principat diu: «5. Las causas en la Real Audiencia se substanciaràn en lengua Castellana [...]» prohibint l'ús de la llengua catalana a la nova administració de justícia i de govern de Catalunya.
- Vegeu també: Edat moderna a Catalunya i Decrets de Nova Planta
- 1482 Comença la supressió i crema de la Bíblia Valenciana fins al punt que durant anys es va dubtar de la seua existència.
- 1560 El Tribunal del Sant Ofici insta a que en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana.[3]
- 1561 El Tribunal del Sant Ofici obliga a que no se escriban los procesos en lengua catalana.[3]
- 1661 Lluís XIV atorga al Collège de Jésuites, a perpetuïtat, les classes de gramàtica a la Universitat de Perpinyà, a través de les quals s'introdueix el francès entre la noblesa, el clergat i la burgesia.
- 1624 En el memorial del Comte Duc d'Olivares a Felip V de Castella hi diu que "treballi i pensi amb consell mundà i secret per a reduir aquests regnes de què es compon Espanya per a l'estil i lleis de Castella sense cap diferència".
- 1672 Ordenança per a promoure escoles per a l'ensenyament en francès.
- 1682 Ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics i obtenir títols honorífics i dóna sis mesos per aprendre'l [4]
- 1683 Prohibició als rosellonesos d'estudiar al Principat.[4]
- 1700 Edicte pel qual Lluís XIV promulga que tots els procediments judicials, les deliberacions del magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes públics cal que siguin en francès sota pena de nul·litat.[4]
- 1700 Lluís XIV de França deixa escrit que l'"ús del català repugna i és contrari a l'honor de la nació francesa".
- 1707 - 1719 Decrets de Nova Planta de València (1707), Mallorca (1715), Catalunya(1) (1716) i Sardenya (1719). On es prohibeix l'ús oficial del català.
- 1707, comença la castellanització, substitució o eliminació de topònims al País Valencià. El 6 de desembre, Macanaz fa un ban públic a València amb l'ordre de Felip V de construir en el lloc on estava Xàtiva, una nova població anomenada "Ciudad de San Felipe" (en castellà). Veure Extermini de Xàtiva.
- 1707, o voltants, desaparició del topònim Isla de Xàtiva dels mapes posteriors d'Amèrica.[5]
- 1712, 20 de febrer - Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado.[6]
- 1714 Felip V de Borbó deixa escrit que "es procuri traçudament anar introduint la llengua castellana en aquells pobles on no la parlen".
- 1715 La Consulta del Consell de Castelles escriu que a l'aula no hi ha d'haver cap llibre en català, on tampoc es parlarà ni escriurà aquesta llengua i on la doctrina cristiana s'ensenyarà i serà apresa en castellà. Afegeix que "no s'han d'escollir mitjans febles i menys eficaços sinó els més robusts i segurs, esborrant de la memòria dels catalans tot allò que pugui conformar-se amb les seves abolides constitucions, ussàtics, furs i costums".[7]
- 1716 Ordre que a Perpinyà es prediqui només en francès.
- 1755 En l'article 10 del Decret de Visita del Provincial dels Escolapis es mana a tots els religiosos de l'ordre a parlar només en castellà i llatí, tant entre sí com amb la resta de la població. La pena per parlar en català és viure a règim de pa i aigua.
- 1768 El comte d'Aranda promou una reial cèdula per la qual es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragita el català de tots els jutjats, i es recomana que ho facin també les cúries diocesanes.[8]
- 23 de juny de 1768 - Real Cédula de S.M. a consulta de las del Consejo, reduciendo el arancel de los derechos procesales a reales de vellón en toda la Corona de Aragón, y para que en todo el Reino se actúe y enseñe en lengua castellana, con otras cosas que se expresan.
- 1772 Reial cèdula per la qual es mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els llibres de comptabilitat en castellà.[9]
- 1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i en l'ensenyament del catecisme.
- 1780 José Moñino y Redondo, el comte de Floridablanca promulga una reial provisió per la qual obliga que totes les escoles han d'ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.[10]
- 1794 La Convenció Nacional Francesa decreta l'ensenyament generalitzat del francès, parlat per un 10% de la població fracesa en aquell moment, per "per anihilar el patuès i universalitzar l'ús del francès". Comença el gran genocidi lingüístic a França.
- 1799 Reial cèdula que prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano".[11]
Història Contemporània[modifica]
- Vegeu també: Història contemporània de Catalunya
"Parleu en francès, no us embruteu", inscripció en una escola francesa, aAiguatèbia i Talau, a la que es prohibeix als nens parlar català.
- 1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.[12]
- 1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l'Estat espanyol per l'abandó dels anglesos, el capità general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles només s'ensenyi el castellà.
- 1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[13]
- 1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del català a les escoles.[13]
- 1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.
- 1834 La Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[13]
- 1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola. Al mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.
- 1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[13]
- 1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.
- 1843 Reglament Orgànic de les Escoles Normals d'Instrucció Primària del Regne (d'Espanya) inclou entre el currículum obligatori la Gramàtica Castellana, així com història d'Espanya, nocions de literatura espanyola, etc.[14]
- 1857 Llei Moyano[15][16] d'instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles.[13]
- 1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.
- 1867 Prohibició que les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los dialectos de las provincias de España", per part del ministre de Governació espanyol González Bravo.
- 1870 Llei del Registre Civil que hi priva l'ús del català.
- 1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat.
- 1896 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat espanyol.[17]
- 1900 Una pastoral del bisbe Josep Morgades sobre la necessitat del catecisme i de la predicació en llengua catalana fou controvertida en el senat i el parlament i per la premsa de Madrid i àdhuc pel secretari d'estat del papa, Mariano Rampolla.[18]
1902 Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà.
1916 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en tots els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13.
- 1917 Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l'ús del català.[20]
- 1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà.
- 1924 El general Lossada és nomenat president interí de la Mancomunitat de Catalunya i implantà l'ensenyament en castellà a les escoles de la Mancomunitat[21]
- 1924 Els Jocs Florals de Barcelona s'han de celebrar a Tolosa a causa de la dictadura de Primo de Rivera.[22]
- 1924 Antoni Gaudí, a l'edat de 72 anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar en castellà davant la policia.
- 1924 Per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català.
- 1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castellà. Reial decret pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
Guerra Civil i franquisme[modifica]
Rètol de l'època franquista en castellà al municipi alt-empordanès deRabós.
- 1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i als comerços, signada per Mateu Zaforteza Musoles.
- 1938 Juan Merida és multat pel Delegat de Seguretat Interior i Ordre públic de Sevilla i la seva Província, per "la seva falta de patriotisme i descortesia en parlar en el dialecte català en el menjador de l'Hotel Itálica".
- 1938 En entrar a Lleida, les tropes franquistes tirotegen aquelles plaques del cementiri que estan escrites en català.
1939: Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se de la més dura minorització de la història contra el català.
- Ordre del Ministerio de Educación Nacional espanyol on se suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. És abolit l'ensenyament de filologia catalana, història moderna de Catalunya, geografia de Catalunya, Dret Civil Català, història de l'art medieval català...
- A les fàbriques s'instal·len rètols on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català.
- L'Institut d'Estudis Catalans, ens normativitzador del català, es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona.
- La casa de Pompeu Fabra, normativitzador del català, del carrer de la Mercè de Barcelona és assaltada i la seva immensa biblioteca personal cremada enmig del carrer.
- S'instal·là un gran rètol a la zona ocupada feia poc de la ciutat de Lleida: "Si ets patriota parla en espanyol".
- 4 de febrer les planxes d'edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l'exèrcit espanyol.
- 16 de febrer: Es prohibeix per decret l'ús de la llengua catalana com a segona llengua.[23]
- 25 de febrer Ban de l'alcalde accidental d'Olot on prohibeix la presència del català en tots els àmbits.
- 4 de març Ban de l'alcalde de Mollet del Vallès on s'obliga a redactar en castellà tots els rètols escrits en català.
- 28 de març El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música.
- 31 de març L'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en català.
- 18 d'abril El governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública.
- 3 de maig Ordre del comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya per a què desapareguin tots els rètols o anuncis "en llengua regional".
- 7 de maig El General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català.
- 20 de maig El comandant militar espanyol de Granollers dóna vuit dies de termini per substituir tots els rètols i anuncis del català al castellà.
- 27 de maig L'ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà.
- 7 de juny L'ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al castellà.
- 16 de juny El comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores se substitueixin tots els rètols en català pel castellà.
- 24 de juny L'alcaldia d'Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català.
- 9 d'agost Un ban de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris tant a dins com a fora dels edificis oficials.
- 10 d'agost És detingut el professor de la UAB Bel·larmí Rodríguez i Arias per fer classes en català.
- 7 de setembre El Centre Excursionista de Catalunya és obligat a traduir el seu nom al castellà.
- 17 d'octubre El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat durant quinze per haver parlat el seu director, Tomàs Pasarisas, en català.
- 28 d'octubre Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d'usos lingüístics en la comunicació de l'Església amb els feligresos "hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)".[24]
- 25 de desembre La representació teatral d'Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-la en castellà.
- 1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema.
- 1941 Els Jocs Florals de Barcelona queden prohibits i fins al 1970 se celebren en la clandestinitat.[22]
- 1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà.[20]
- 1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà.[20]
- 1947 Supeses les edicions de Marià Manent per estar en català.[20]
- 1948, 25 de desembre, la censura espanyola prohibix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s'admeten les esqueles als periòdics.[20]
- 1952 Se segresta la revista Aplec. El governador de Barcelona, Felipe Acedo, els dius als editors: ¿Ústedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?[25]
1953 Es prohibix a València la revista Esclat per estar en català, tot i que acabà publicant-se clandestinament.[26][27]
- Es prohibix l'edició d'una novel·la de Miquel Llor per estar en català.[27]
- 1955, 2 de setembre. Fase preliminar de la segregació del Bisbat de Lleida: el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum agrega els municipis catalanoparlants de Mequinensa i Faió a l'arxidiòcesi de Saragossa. La segregació es completaria durant l'anomenada "transició democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol, acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes, va aconseguir trencar 800 anys d'homogeneitat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català.
- 1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà.[20]
- 1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà.
-
- Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.[28]
- La junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme és destituïda per la Delegación de Educación Física y Deportes espanyols en assabentar-se que les seves assemblees es feien en català.
- 1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió.[29]
Final del segle XX[modifica]
- 1978. La Constitució Espanyola relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única que els espanyols tenen l'obligació de conèixer (art. 3.1), si bé permet que els estatuts d'autonomiareconeguin d'altres llengües com a cooficials a les respectives comunitats autònomes (art. 3.2), però assolint un rang secundari de "dret" i no d'"obligació".[30]
Malgrat aquests fets, el rei d'Espanya va declarar el 2001: «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat libèrrima, l'idioma de Cervantes.».[31]
- 1976-2008. Es publiquen almenys 149 Reials Decrets i altres normatives per garantir l'obligatorietat de l'etiquetatge de productes alimentaris i d'altres en castellà front a l'única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya.[32]
- 1986. Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada.[33]
- 1989. Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
- 1995. La Llei 30/1995 d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà.
- 1995, 17 de setembre. Fase final de la segregació del Bisbat de Lleida amb el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies cultural i tradicionalment catalanes del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al Bisbat de Barbastre-Montsó.[34]
- 1998, 15 de juny. Segregació definitiva del Bisbat de Lleida. Les últimes 27 parròquies catalanoparlants de la Franja de Ponent passen al bisbat de Barbastro-Monzón.[34]
- 2001 El Tribunal Superior de Madrid, nega a un ciutadà català, el dret a disposar del document d'identitat en català i el passaport, per un defecte de forma.[35] Un temps després tots els DNI a Catalunya en faran en castellà i en català, figurant sempre primer el castellà.
- 2005, 20 d'abril, un jove de 16 anys de Xàtiva és retingut per la Policia Nacional a la porta del seu institut i conduit a la Comissaria de Xàtiva, per parlar en valencià. Segons el menor, els agents el comminaren a «parlar en cristià».[36]
- 2006, 15 de juliol, segons informa el diari Levante un jove d'Ondara que es va negar a parlar en castellà en un control policial a El Verger rep dues multes per no comunicar un canvi de domicili i per tindre l'assegurança caducada (eren les 0:30 i li acabava de caducar).[37]
- 2007, 23 d'abril, entra en vigor el nou Estatut d'Autonomia d'Aragó que no reconeix l'oficialitat del Català a la Franja de Ponent.[38]
- 2007, 24 d'agost de 2007, Xavier Pons, regidor d'Ondara, denuncia assetjament de la policia per parlar català, durant un control de què va ser objecte.[39]
- 2008 Escola Valenciana denuncia que 70.000 alumnes a la Comunitat Valenciana han de deixar d'estudiar en valencià quan passen a secundària per la "mala planificació" de l'adminstració, que té un professorat bilingüe en només el 64%. 24,9% dels alumnes valencians estudien en català al curs d'enguany.[40]
- 2008 Manifiesto por una lengua común.[41] signat per intel·lectuals espanyols, que defensa la asimetria política entre el castellà i les altres llengües cooficials.
- 2008, 26 de setembre de 2008, grups vinculats al Grup d'Acció Valencianista i a España 2000 agredixen als assistents al Correllengua de Gandia amb insults i pedres. Com a conseqüència, Maite Peiró, regidora del Bloc Nacionalista Valencià d'Alqueria de la Comtessa es ferida al cap i ha de ser traslladada a l'Hospital Francesc de Borja.[42]
- 2008 Dos joves de Banyoles i Girona són jutjats a l'Audiència Nacional a Madrid, el jutge José María Vázquez Honrubia no va permetre que declaressin davant la voluntat de fer-ho en català. El judici finalment fou anul·lat per aquest fet que havia provocat la indefensió dels processats.[43]
- 2008 Declaració de l'Académie Française.[44]
- 2009, juliol, la Plataforma per la Llengua va denunciar que l'empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) els havia vetat la seva darrera campanya publicitària, la que duia per lema El català suma i que llançava en motiu dels quinze anys del naixement de l'entitat.[45]
- 2009, juliol, el sindicat CCOO de Catalunya presenta un recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) només en català. Aquest tribunal va presentar una diligència en la qual donava deu dies hàbils a CCOO per presentar el recurs també en castellà. Davant d'això, el sindicat va presentar un recurs de reposició basat en la infracció de diversos articles legals, així com de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. Finalment, el desembre, el Tribunal Suprem (TS) va reconèixer el dret del sindicat CCOO de Catalunya a presentar un recurs de cassació només en català.[46]
- 2009, setembre, es difon que, segons una denúncia presentada, un Guàrdia Civil agredeix un jove a l'Aeroport de Palma per no parlar en castellà.[47]
- 2009, setembre, una dona que feia el DNI al seu fill és detinguda per parlar pel mòbil. La dona ha denunciat que, en realitat, el motiu era que parlava en català [48]
- 2009, octubre, en un judici a Elx, la jutgessa i el fiscal menyspreen la utilització del valencià per part d'un veí d'Alacant i el comminen a usar el castellà, afirmant que tenia "el deber y la obligación de hablar la lengua oficial en todo el estado", malgrat que la llei diga el contrari.[49]
- 2009, octubre, el Partit Aragonès Regionalista (PAR), que forma part del govern aragonès en coalició amb el PSOE, pretén denominar «aragonès» al català de la Franja i fer desaparèixer qualsevol referència al català. Va arribar a afirmar en una nota que els seus col·lectius locals "reclamen respecte i reconeixement per a l'aragonès que es parla en la zona oriental, i rebutjar frontalment i sense pal·liatius la imposició com a llengua pròpia i històrica d'Aragó".[50]
- 2009, octubre, La Federació d'Associacions de la Tercera Edat de Catalunya (FATEC) va suspendre temporalment la seva participació dins la Confederación Española de Organizaciones de Mayores, en protestar per una declaració del president de CEOM relacionada amb la política lingüística del govern català. Després d'un procés Jurídic intern, la Confederación Española de Organizaciones de Mayores va expulsar la federació catalana. Mitjans de comunicacions com ara, Avui han expressat que la FATEC va ser expulsada per defendre el català.[51]
- 2010, maig, França i el Poder Judicial espanyol demanen als tribunals de Catalunya que no remetin sentències en català. França només accepta, al marge d'el francès, l'anglès, l'italià, l'alemany i el castellà, i "no acceptarà cap altra llengua".[52]
- 2010, 9 de juliol, es fa pública la sentència del TC respecte l'Estatut de Catalunya: entre altres imposicions estableix que el català no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu.[53][54][55]
- 2010, 11 de novembre, Espanya es nega a complir els acords per les traduccions al català a la UE. El govern espanyol admet que és una decisió plenament conscient i avisa que no té cap intenció de complir-los. El secretari d'Estat espanyol per a la UE ho justifica per la crisi econòmica.[56]
- 2010, 22 de desembre, el Tribunal Suprem espanyol fa pública una sentència segons la qual el castellà seria també llengua vehicular en l'escola catalana. Fa perillar la immersió lingüística, avalada per la UE després de la votació de "Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment" [57] i escollida democràticament pel Parlament de Catalunya el 1983.
- 2011, gener, vint anys després dels compromisos adquirits el 28 de gener de 1991 per la Unió Europea que demanaven un tracte diferenciat per a la llengua catalana, coneguts com a resolució Reding, no s'han complert ni de lluny. Amb l'entrada dels nous països a la UE, ara són llengües oficials molts idiomes que tenen molts menys parlants que el català. Ni tan sols hi ha versió catalana del Tractat de Lisboa, que va entrar en vigor el 2009. Horitzó Europa va enviar l'any 2010 cartes escrites en català a les institucions europees i algunes van tornar escrites en castellà o francès. Altres, com la de la Comissió Europea, no van tornar.[58]
- 2011, 20 de gener, Alícia Sánchez-Camacho argumenta que està en contra de que es parli català al senat per raons econòmiques, la traducció comporta una despesa de 350.000 euros anuals, i que el castellà és la llengua comuna per a tothom pugui entendre's.[59]
- 2011, 28 de gener, ADIF no atén una consulta d'un passatger discapacitat per ser en valencià i no parlar en cristiano.[60]
- 2011, 2 de febrer, es difon que, segons una denúncia presentada davant el Síndic de Greuges del País Valencià, un metge d'urgències d'Alcoi es va negar a atendre a un home de 80 anys perquè s'expressava en valencià i no en castellà. El síndic de greuges no ha pogut constatar la realitat dels fets denunciats.[61]
- 2011, 12 de febrer, Raül Agné, entrenador del Girona Futbol Club, abandona la roda de premsa del partit que ha guanyat al camp de l'Osca perquè no el deixen respondre en català després d'haver respost algunes preguntes dels periodistes locals en espanyol.[62] L'endemà, el CD Huesca es posà del costat dels periodistes que no van permetre que parlés en català i va carregar contra Agné per "negar-se a contestar en castellà".[63]
- 2011, 16 de febrer, l'Associació de Pares d'Alumnes de l'escola pública de la Catalunya del Nord denuncien l'asfíxia del català a l'ensenyament i recorden que 1 de cada 4 famílies volen un ensenyament bilingüe però només l'assoleixen un 5% dels alumnes.[64]
- 2011, 16 de febrer, els presentadors del programa Zona Champions, de la televisió pública Telemadrid, van queixar-se que Guardiola contestava preguntes "en tots els idiomes menys en castellà" en la roda de premsa posterior al partit contra l'Arsenal a Londres. "Ha parlat en català, en anglès, en francès, fins i tot en italià, però res de castellà. No els el podem posar perquè no l'entendrien. És una pena", anuncien. Instants després, el reporter que tenen a Londres els avisa que Guardiola, finalment, està parlant en castellà i hi connecten de seguida, però no hi arriben a temps. "És clar, si només respon en castellà una de cada vint preguntes, no hi ha manera", es queixa el presentador. I promet que ho tornaran a intentar "quan Guardiola tingui un altre moment de lucidesa hispana".[65]
- 2011, 23 de febrer, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va denunciar que la Generalitat valenciana incomplia sistemàticament la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i l'Estatut del la Comunitat Valenciana ja que no garantia l'ensenyament en valencià en igualtat de condicions amb el castellà com garantia en teoria el marc legal.[66]
- 2011, 11 de març, l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va denunciar que l'ús del català als jutjats i als tribunals de justícia catalans estava experimentant un retrocés i era "pràcticament inexistent". El 2009 només el 16 % de les sentències es van dictar en llengua catalana.[67]
- 2011, 15 de març, el TSJC suspèn parts del reglament lingüístic de la Diputació de Girona on s'hi estableix que els rètols, impressos i actuacions internes de la institució han de ser en català.[68]
- 2011, 22 de març, el PP titlla «d'intolerable» que es parli en català al Congrés de Diputats. José Bono compara parlar castellà amb la llei del Tabac: "les lleis encara que no li agradin s'han de complir".[69]
- 2011, maig, José María Aristóteles Magán, jutge de Lleida, va dir que considerava "una falta de respecte i de mínima educació" fer servir la llengua catalana als jutjats.[70]
- 2012, el març i el maig el TSJC imposa la possibilitat d'escolaritzar els infants en castellà si així ho demanen els pares. La mesura fou vista com l'inici de la segregació per raó de llengua a les escoles de Catalunya.[71]
- 2012, el maig el TSJC denega al català el caràcter de llengua preferent de l'ajuntament de Barcelona,[71] mentre que a les Balears el govern Bauzá estableix la separació de l'alumnat els pares del qual optin pel castellà com a llengua vehicular.[72]
- 2012, juny el govern d'Aragó rebateja la llengua catalana parlada a la Franja de Ponent com a "llengua aragonesa de l'àrea oriental" per evitar el terme "català".[73]
- 2012, 26 de juny el Tribunal Suprem d'Espanya denega que el català sigui la única llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya obligant a que el castellà també sigui la llengua de treball.[71]
- 2012, 3 de desembre el ministre d'educació espanyol vol que el català sigui llengua optativa i que no calgui examinar-s'hi per a obtenir el títol d'educació obligatòria [74]
- 2013, 9 de maig les Corts d'Aragó aproven una llei per la qual el català que es parla a les zones de la Franja es denominarà llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental.
- Actualitat Actualment els ciutadans de Catalunya, País Valencià i de la resta dels territoris de llengua catalana poden disposar d'un passaport en 22 llengües, però no en català.
- ↑ Enllaç al Manifest contra el cinisme dels botxins de Toni Cucarella
- ↑ «Manifest de la Federació Galeusca arran de la publicació "Manifiesto por una lengua común"». Arxivat de l'original el 19 de juliol de 2008.
- ↑ 3,0 3,1 Pàg. 1, Francesc Ferrer i Gironés, La repressió de la llengua catalana, article publicat originàriament a Serra d'Or, novembre de 2002, pp.18-21
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Citat per Miquel Pueyo i París «Minorització lingüística, implantació escolar i expansió de la llengua nacional. Una altra manera d’explicar la recessió lingüística del català a Espanya, França i Itàli». Arxivat de l'original el 23 de març de 2010. .
- ↑ Notícia del diari Levante-EMV
- ↑ Extractes del Decret de Nova Planta en línia «barcelona1714.spaces.live.com».[Enllaç no actiu]
- ↑ [enllaç sense format] http://avui.elpunt.cat/noticia/article/12-apunts/31-efemerides/49501.html
- ↑ 2 (Pàg.5 i ss. art. VI i ss.)
- ↑ MCU.es
- ↑ Miralles i Monserrat, Joan; Massot i Muntaner, Josep. Entorn de la història de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p-45-46. ISBN 8484153096.
- ↑ Amorós, Andrés; Díez Borque, José María; Alvar, Carlos. Historia de los espectáculos en España (en castellà). Castalia, 1999, p. 167.
- ↑ Miralles i Monserrat, Joan; Massot i Muntaner, Josep. Entorn de la història de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.49. ISBN 8484153096.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Pàg. 2, Francesc Ferrer i Gironés, La repressió de la llengua catalana, article publicat originàriament a Serra d'Or, novembre de 2002, pp.18-21
- ↑ Perspectiva histórica de la formación de los maestros en España (1370-1990) JUAN ANTONIO LORENZO VICENTE Departamento de Teoría e Historia de la Educación. Facultad de Educación (Universidad Complutense) (castellà)
- ↑ Ley Moyano de Instrucción Pública de 1857 - Wikisource (castellà)
- ↑ España y los nacionalismos Luis Enrique Otero Carvajal, Profesor Titular de Historia Contemporánea. Universidad Complutense. Madrid.
- ↑ El català en companyia, article de l'Avui sobre Albert Brabcadell on s'hi dóna la referència.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0044425
- ↑ Article de Pau Vinyes sobre els Jocs Florals
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 «Llistat de les normes de repressió i violència espanyola contra la llengua catalana». Arxivat de l'original el 13 de maig de 2008. publicat al butlletí electrònic nº 73 de la Comissió de Llengua Catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya
- ↑ La Vanguardia. 25-01-1924, pàg.6
- ↑ 22,0 22,1 Article de Pau Vinyes sobre els Jocs Florals
- ↑ Mallart Navarra, Joan. Anàlisi i producció de textos catalans. Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 261. ISBN 8447531031.
- ↑ Francesc Ferrer i Gironès, Catalanofòbia. Edicions 62; Barcelona, 2000: p. 300.
- ↑ pàg 263, Joan Mallart Navarra, Josep Besa Camprubí, Josep Besa Camprubí, ,Multilingüisme & educació, Universitat de Barcelona
- ↑ «Miscellània Joan Bastardas. 3 (1990) - Google Llibres». Joan Bastardas, Estudis de llengua i literatura catalanes XX, Miscel·lània 3, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990, pàg. 189.
- ↑ 27,0 27,1 «Llistat de les normes de repressió i violència espanyola contra la llengua catalana» p. 6. Pàg 6, publicat al butlletí electrònic nº 73 de la Comissió de Llengua Catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya
- ↑ Pàg 263, Multilingüisme i educació de Joan Mallart, Universitat de Barcelona, Col·lecció Textos docents nº 218
- ↑ Article de Ignasi Fleix Minuts per a la nostàlgia: el cas Serrat,1968, Racó Català, 22 de febrer de 2003.
- ↑ «Enllaç al Manifest Galeusca on en l'article 3 es denuncia la asimetria entre el castellà i les altres llengües de l'Estat Espanyol, inclosa el català.». Arxivat de l'original el 19 de juliol de 2008.
- ↑ GALEOTE. A., Por voluntad libérrima 29/04/2001 Article al diari El Mundo que recull i comenta aquestes paraules (castellà)
- ↑ Pdf de la Plataforma per la Llengua que denuncia la asimetria existent entre les mesures legals per al castellà i les mesures legals per al català i que beneficia a la primera.
- ↑ Informe de la Plataforma per la Llengua on es considera a la Llei de Patents una de les disposicions legals que minoritzen o deixen al català com a llengua residual
- ↑ 34,0 34,1 Segregació del bisbat de Lleida
- ↑ Notícia al diari el País.
- ↑ La policia reté a un jove a Xàtiva per parlar valencià - Racó català
- ↑ La Guardia Civil pone dos multas a un joven tras recriminarle que hablara en valenciano - levante-emv.com (castellà)
- ↑ Boletín oficial de Aragón - 23 de abril del 2007
PDF (castellà)
- ↑ Un concejal del Bloc de Ondara denuncia acoso de la Guardia Civil por hablar en valenciano - Levant-emv.com (castellà)
- ↑ 70.000 estudiants, sense valencià a Secundària- 7 de maig del 2008 - diariometro.es (castellà)
- ↑ Manifest per la llengua comuna - Diari el Mundo PDF (castellà)
- ↑ «Indignació per l'actuació de la policia espanyola durant el Correllengua de Gandia - VilaWeb». Notícia de Vilaweb
- ↑ 324: Anul·lat el judici als dos joves que van cremar fotos del rei perquè no van poder declarar en català
- ↑ Pàgina oficial de l'Academie française (francès)
- ↑ Veto a una campanya de Plataforma per la Llengua
- ↑ El Suprem reconeix a CCOO el dret a presentar un recurs només en català
- ↑ [enllaç sense format]http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/un_jove_denuncia_que_dos_guardia_civils_el_van_agredir_a_l_aeroport_de_palma_per_no_parlar_en_castel_70515.php
- ↑ [enllaç sense format] http://www.elpunt.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/79897-una-dona-que-feia-el-dni-al-seu-fill-es-detinguda-perque-parlava-pel-mobil-en-catala.html
- ↑ Jutgessa i la fiscalia menyspreen el valencià i fan apologia de la lengua común en el judici d'Elx
- ↑ [enllaç sense format]http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/el_par_incrementa_la_pressio_per_fer_desapareixer_el_catala_de_la_llei_de_llengues_d_arago_76234.php
- ↑ [enllaç sense format] http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/expulsats_per_defensar_el_catala_75971.php
- ↑ França i Poder Judicial espanyol demanen als tribunals de Catalunya que no remetin sentències en català
- ↑ Notícia del 3cat24
- ↑ Notícia de Vilaweb
- ↑ Notícia de l'Avui.elpunt.cat
- ↑ Espanya es nega a complir els acords per les traduccions al català a la UE
- ↑ [enllaç sense format] http://ec.europa.eu/education/languages/pdf/com/2008_0566_en.pdf
- ↑ La Unió Europea continua ignorant els seus compromisos amb el català 20 anys després
- ↑ Sánchez-Camacho proposa reduir un 30% les agències públiques de la Generalitat
- ↑ ADIF no atén una consulta d'un passatger discapacitat per ser en valencià
- ↑ Notícia a l'Avui
- ↑ Raül Agné abandona la roda de premsa perquè no el deixen respondre en català
- ↑ El CD Huesca carrega contra Agné per “negar-se a contestar en castellà”
- ↑ Pares d'alumnes denuncien l' 'asfíxia' del català a l'ensenyament de la Catalunya del Nord
- ↑ Telemadrid no connecta amb una roda de premsa de Guardiola perquè parla poc en castellà
- ↑ L'AVL denuncia que la Generalitat discrimina el valencià a l'ensenyament
- ↑ L'ús del català a la justícia és pràcticament inexistent
- ↑ El TSJC suspèn parts del reglament lingüístic de la Diputació de Girona
- ↑ El PP titlla «d'intolerable» que es parli en català al Congrés Espanyol
- ↑ [enllaç sense format] http://www.ara.cat/societat/judicial-lleida-jutge_0_483552374.html Un jutge, a punt de ser sancionat per dir que parlar català és "una falta de respecte"
- ↑ 71,0 71,1 71,2 "De les tres famílies a l'aragonès oriental: resum de l'ofensiva contra el català"; TV3; 26 de juny del 2012; [darrera consulta: 26 de juny del 2012]
- ↑ "El Govern Balear estrena el procés d'admissió d'alumnes que permet escollir el castellà o el català com a llengua vehicular"; TV3; 10 de maig del 2012; [darrera consulta: 26 de juny del 2012]
- ↑ "El govern aragonès rebateja el català de la Franja com a "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental""; TV3; 19 de juny del 2012; [darrera consulta: 26 de juny del 2012]
- ↑ http://www.ara.cat/especials/portadaaportada/Cop-contra-catala-lescola-portada_0_821918000.html
Enllaços externs[modifica]
- Benet, J. 1978, Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco (1a part), ed Blume, Barcelona (l'edició original es va fer a l'exili a Paris i amb pseudònim el 1973. Fragments en línia del prefaci .
- Benet, J. 1995. L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
- Francesc Ferrer i Gironés, La persecució política de la llengua catalana, ed.62, Barcelona, 1985.
- Francesc Ferrer i Gironés, La repressió de la llengua catalana, article publicat originàriament a Serra d'Or, novembre de 2002, pp.18-21, versió en línia a Racó Català .
- Josep M.Solé i Sabaté,Joan Villaroya Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes 1936-1975 Editorial Curial Barcelona 1994, versió en línia .
