Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Font: Cuarto Poder
Per Sato Díaz
El divendres 29 de setembre del 2017, nenes i nens sortien de les escoles de Catalunya i s'acomiadaven dels seus col·legues de pupitres fins al dilluns següent. Fins aquí, tot normal. No obstant això, pares i mares havien organitzat una infinitat d'activitats que tindrien lloc durant aquesta mateixa tarda i nit i el dia següent a les escoles. Jornades culturals, esportives i de convivència, projeccions de pel·lícules, àpats comunitaris ... Gent que faria nit a les aules i passadissos amb una única finalitat: mantenir els col·legis oberts, concorreguts de gent, fins al diumenge 1 d'octubre, quan la ciutadania catalana era cridada a votar al referèndum català.
El dissabte 30 de setembre, a la Plaça de la Vila del barceloní barri de Gràcia, diverses persones es reunien al voltant d'un punt informatiu. En aquest, hi havia un quadrant en el qual es recopilaven les necessitats dels col·legis del districte que l'endemà, el famós 1-O, canviarien convertint-se en col·legis electorals. Era el naixement dels CDR, aleshores Comitès de Defensa del Referèndum que, més endavant, canviarien la nomenclatura per Comitès de Defensa de la República . Gent gran, jove, de diferents ideologies concorrien en el punt informatiu i s'oferien a col·laborar perquè la consulta seguís endavant. Ahir, (per l'1 d'abril), els CDR aixecaven els peatges de les autopistes catalanes en l'operació tornada de la Setmana Santa. Què ha passat en aquests col·lectius durant aquests 6 mesos?
 |
| Bloqueig de l'estació de Sants, Barcelona, convocada pels CDR el passat 27 de març. / EFE |
Avui els CDR s'han convertit en la punta de llança del moviment independentista, des que el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'anterior líder de l'ANC, Jordi Sánchez , estan en presó preventiva acusats de delictes de rebel·lió i sedició i també des que la Justícia espanyola ha posat l'ull sobre aquestes dues organitzacions i totes les seves activitats. Els registres que han tingut lloc en més d'una ocasió a les seves seus fa que molta gent especuli amb una possible i futura il·legalització de les dues entitats socials més importants de Catalunya . Davant d'això, més de 270 CDR han sorgit ja a tot Catalunya, a la resta de Països Catalans, així com a diverses capitals estrangeres..
Vam seguir, a cuartopoder.es, la conversa amb els periodistes de La Directa , Jesús Rodríguez , Laia Altarriba , directora del Diari Jornada i Sergi Picazo d'El Crític , que ja ens havien analitzat els sis mesos, el mig any, transcorregut des de l'1-O. Avui ens parlen sobre els CDR, precisament quan aquests comitès estan en el punt de mira policial i judicial i quan en molts mitjans de comunicació s'intenta construir un relat que els vinculi amb la violència. Són els CDR violents? Com sorgeixen i s'organitzen? Tenen vincles amb partits polítics i altres organitzacions socials a Catalunya? També comptem amb testimonis d'activistes dels propis CDR que prefereixen mantenir-se en l'anonimat.
Els orígens dels CDR
La directora del Diari Jornada mira enrere i torna als orígens dels CDR: "Es van organitzar abans del referèndum per aconseguir efectuar la votació. Ja existien les urnes i el sistema informàtic, la qual cosa havia estat facilitat pel Govern, però era necessària una gran implicació ciutadana i els CDR es constituïen convocant a ocupar els col·legis electorals ". "La gent va passar aquell cap de setmana tancada a les escoles, coneixent els veïns i això crea una fortalesa molt gran en l'organització de base que es manté fins avui" , afegeix Altarriba. Els CDR van prendre el nom de Cuba, dels Comitès de Defensa de la Revolució.
"Són els que fan possible el referèndum", assegura també, per la seva banda, Picazo. "L'ANC, els dies previs a l'1-O, demanava que la gent es posés, a partir de les 8 del matí de diumenge, en files amb les paperetes impreses des de casa", relata el periodista d' El Crític , afegint: " si venia la policia i actuava contra gent que només volia votar, s'aconseguiria la foto que demostraria que l'Estat espanyol actuava com un Estat demofóbico, però l'ANC no demanava que s'ocupessin els col·legis electorals durant tot el cap de setmana, això va ser cosa dels CDR ". Així, "a cada poble i a cada barri es comencen a organitzar" aquests comitès, "gairebé de manera espontània, al marge del Govern i l'ANC i aquesta és la clau que estiguessin oberts els col·legis l'1-O", recorda Picazo.
 |
| Manifestants en el bloqueig de l'estació ferroviara barcelonina de la setmana passada. / EFE |
Dos dies després del referèndum, el 3 d'octubre, nombroses organitzacions criden a la vaga general contra la repressió policial viscuda a Catalunya aquell diumenge d'octubre. La Generalitat i els principals sindicats, així com l'ANC i Òmnium Cultural, duen, per la seva banda, a una aturada de país. El 8 de novembre, una nova vaga general se celebra a Catalunya convocada pel sindicat minoritari Intersindical-CSC per protestar per l'empresonament de Cuixart i Sánchez i d'alguns ex-consellers. En ambdues jornades de vaga els CDR tenen una gran importància .
Segons el propi Picazo "són els responsables que la vaga d'octubre fos un èxit". "També són importants en la del 8 de novembre, allà ja es diuen Comitès de Defensa de la República -que s'havia declarat el 27 d'octubre- i van adquirint protagonisme, ja que els líders de l'ANC i Òmnium ja estaven a la presó i aquestes organitzacions molt vigilades", afegeix aquest periodista. "Els CDR, en la vaga de novembre, vaga que en l'àmbit laboral no té un gran seguiment, van aconseguir aturar les principals vies del país" , considera Altarriba.
Pluralitat dins dels CDR
Encara que en aquests comitès hi ha uns vincles socials amb l'entorn de l'esquerra independentista , en el qual es troba la CUP, Arran i altres organitzacions polítiques, socials i sindicals, els CDR apel·len a un espectre molt més gran que aquest. Gent dels moviments socials en general, més enllà de l'àmbit independentista, que està en contra de la repressió de l'Estat duta a terme aquests mesos contra el sobiranisme català, també participa en els CDR. De la mateixa manera, simpatitzants d'ERC i del PDeCat, activistes de l'ANC i Òmnium Cultural i de les esquerres catalanes en general participen en les seves accions.
"Poden estar més vinculats a l'esquerra independentista més clàssica, però jo no diria que estan vinculats a la CUP. En els que jo conec hi participa gent molt diversa , gent gran de l'ANC, gent de moviments socials alternatius que no està vinculada a l'independentisme però que està a favor d'una república i del referèndum ... ", descriu Sergi Picazo, afegint:" Depenent de la naturalesa de les accions et trobes a un perfil de gent o un altre, si cal tallar una carretera, per exemple, se sol veure més als joves ".
En la mateixa línia, s'expressa Jesús Rodríguez: "Dins dels CDR, la pluralitat que hi ha crida l'atenció. La gent que va viure l'1-O al carrer junta està en els CDR, hi ha presència de la CUP, però també d'ERC i del PDeCat ". "Hi ha imatges molt curioses: la gent de Can Vies i la gent de la Plataforma en contra de Can Vies estaven en la mateixa manifestació l'altre dia a l'estació de Sants" , afegeix aquest periodista de La Directa .
"Aquesta imatge es dóna en molts llocs, gent que fa quatre anys estava radicalment enfrontada per diverses raons, avui, per la situació d'excepcionalitat, estan conjuntament als carrers", prossegueix Rodríguez, que explica com es veu "a gent demanant la llibertat de Jordi Turull que estava implicada en el Aturem el Parlament del 15-M, havent estat Turull un dels polítics més bel·ligerants contra aquesta acció ".
 |
| Càrregues policials durant una protesta dels CDR. / EFE |
Parlem d'això també amb un jove activista dels CDR de Barcelona que prefereix mantenir-se en l'anonimat. Segons explica a aquest mitjà, la persecució policial és una constant. "No pertanyem a cap partit, pot participar gent de qualsevol partit a títol individual, evidentment la CUP té simpaties per la nostra forma de fer, però no hi ha vincles com a organitzacions", explica, afegint: "Hi ha molta gent de ANC i Òmnium a títol individual, en alguns municipis es pot donar que es treballi en alguns casos conjuntament amb les assemblees locals de l'ANC, però les formes de funcionar són totalment diferents". "Aquestes dues entitats s'han desmobilitzat pels seus càlculs antirepressius, però els CDR no pensen renunciar a la desobediència com a mitjà de lluita contra la repressió", Prossegueix.
Com s'organitzen els CDR?
Aquests comitès s'organitzen de forma assembleària i s'estructuren horitzontalment. Aquest activista ho explica així: " S'organitzen de forma horitzontal, amb rotativitat, autonomia i en l'àmbit local, principalment. La major sobirania es troba a les assemblees locals i aquestes es coordinen entre si". "A més, tendim llaços amb diferents moviments socials, de manera que els CDR poden generar una base per a un futur procés constituent des de baix, actuem com a contrapoder, fugint de la institució i de l'electoralisme, promovem l'empoderament i l'organització popular", continua.
Sergi Picazo, de El Crític , comenta sobre això: "Els CDR no tenen estructura ni organigrama ni cap adreça a la qual puguin reprimir. Són importants en l'àmbit dels moviments socials catalans, amb els quals treballen en xarxa " . En la mateixa línia, descriu Rodríguez, de La Directa : "Els CDR no tenen naturalesa jurídica i la repressió no els pot afectar de manera estructural. Hi pot haver detencions d'activistes, però no es poden il·legalitzar. Il·legalitzar els CDR és com il·legalitzar la societat".
"L'ANC i Òmnium tenen una pressió repressiva molt forta. Els vigilen els comptes, tenen als seus dirigents empresonats, l'amenaça d'il·legalització és constant. Suposo que això té un impacte en el que fas i convoques", prossegueix Rodríguez, afegint: "Veiem escenes com la d'un guàrdia civil a la seu d'Òmnium advertint que vagin amb compte, que els pot passar el mateix que a Cuixart" . "Els CDR són molt difícils de reprimir per aquestes vies", comenta.
Els CDR són assemblearis i la seva organització parteix de les assemblees locals o de barris, els quals transmeten les seves informacions a través d'una coordinadora que recull l'activitat dels diferents territoris. Tot i la naturalesa assembleària i horitzontal dels CDR, la Guàrdia Civil va elaborar un informe per al Tribunal Suprem que va ser filtrat a El Confidencial el passat 20 de març. S'hi assenyalava com líders d'aquests comitès a una sèrie de persones. Des d'aquest moviment neguen que tinguin líders, la seva forma d'organització descentralitzada és de baix a dalt.
Rubén Wagensberg , diputat d'ERC al Parlament; David Fernández i Antonio Baños , exdiputats de la CUP; Jordi Armandans, director de la fundació Fundipau; la filòsofa Marina Garcés; Pepe Beúnza i Martí Olivella , membres del consell assessor de l'Institut Internacional per l'Acció no Violenta (Novact); Marcel Mauri , portaveu d'Òmnium Cultural. Aquests són alguns dels noms que apareixien com a suposats capitostos d'aquests comitès en aquest informe de la Guàrdia Civil. Des dels CDR es desmenteix totalment aquesta afirmació i asseguren que la seva organització és horitzontal. La majoria d'aquestes persones van participar en una roda de premsa de A Peu de Pau , col·lectiu que impulsa l'activisme no-violent a Catalunya.
La prestigiosa organització internacional per la noviolència, Novact respon a aquesta informació en un comunicatdenunciant un "procés de criminalització d'activistes defensores i defensores dels drets humans". Des del Centre Delàs d'Estudis per la Pau també van respondre assegurant que aquest informe policial suposa una "arbitrarietat i un abús absolut". "Ens autoinculparem com a culpables de contribuir a educar la societat catalana a la desobediència civil no-violenta per a la transformació dels conflictes", asseguraven, en cas que es persegueixi a l'activisme no violent.
CDR i violència?
Durant les últimes setmanes, els grans mitjans de comunicació espanyols titllen als CDR com un moviment violent, mentre que els activistes dels mateixos asseguren, precisament, que la seva forma de lluita és la no-violència activa. Hi ha hagut alguns fets aïllats en algunes manifestacions i accions de protesta convocats per aquests comitès que podrien ser considerats de violència. Davant d'això, hem vist com en els últims mesos l'extrema dreta espanyolista ha generat diferents episodis violents a Catalunya amb una gran impunitat i com la violència més repetida ha estat, precisament, l'exercida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant l'1 -O i pels Mossos en jornades més recents.
"Els CDR opten per accions més fortes, però són accions clàssiques del moviment obrer i sindical, com talls de carreteres, bloquejs ... Alguns mitjans parlen de violència, però no deixen de fer el que ha fet tota la vida el moviment obrer", reflexiona Picazo, que prossegueix: "Els intentaran assimilar a la violència, però no aposten per res per ella, aposten per la resistència i desobediència civil pacífica, clar que pot haver-hi algun moment puntual de violència, però no és generalitzable".
El periodista de La Directa , per la seva banda, considera: "Hi ha un increment de la crispació en l'independentisme, l'afirmació que s'han acabat els somriures no només ve dels CDR, el cabreig és general, es vol anar més enllà de fer manifestacions i penjar llaços grocs". "La línia general d'actuació són els bloquejos o els talls de carreteres, però relacionar que això és violència no es correspon amb la realitat", afegeix Rodríguez, que explica: "La línia general és incrementar el grau de pressió perquè estem en una situació d'excepcionalitat, portar el país a una situació de bloqueig perquè la comunitat internacional i els mitjans de comunicació posin el focus i forçar el Govern espanyol, però que això porti a un escenari de confrontació tipus kale borroka, no ho crec".
 |
| Aixecament de peatges pels CDR ahir a l'AP7. / CDR Oficial (Twitter) |
Picazo torna a prendre la paraula: " Van a criminalitzar-los, com han fet amb molts moviments socials que han estat més combatius , l'handicap que tenen és que estan molt atomitzats, cadascun dels CDR decideix les seves accions pròpies, són accions sorpresa". Parlem amb un altre activista d'un CDR barceloní que tampoc vol que aparegui el seu nom: "Els CDR no som violents, de fet professem la no-violència i la desobediència davant de situacions que considerem injustes; creiem en la resistència pacífica i en la no-violència activa, però això no és el mateix que la passivitat ".
"Ens volen atribuir violència, però qui posa la violència és l'Estat, davant la qual els CDR oposem resistència activa no-violenta" , afegeix aquest activista, que exemplifica aquesta afirmació: "Hem vist furgons policials a tota velocitat entre manifestants amb risc d'atropellaments mortals, hem patit més de 150 agressions policials en tres dies". "La gent va posar contenidors per frenar les furgones i donar temps a que la gent es protegís, encara que després el titular fora que van haver quatre contenidors cremats", afegeix.
"Tancar l'AP7 durant 12 hores va suposar que una patronal alemanya i grans empreses de transports franceses, fessin comunicats, aquestes accions tenen repercussions econòmiques", explica Rodríguez. "Que milers de camions que vénen a recollir productes quedin bloquejats té repercussions, té un impacte real en l'economia i en els mitjans internacionals, mentre uns enfrontaments a l'Eixample no té impacte", afegeix el periodista d' La Directa , concloent: "No crec que es vagi a un escenari de confrontació, ni que interessi un escenari de violència " .
Evolució dels CDR
Com hem vist, els CDR van néixer a l'estela de la consulta de l'1-O. Es van consagrar a les vagues catalanes del 3 d'octubre i el 8 de novembre. Després el seu ritme d'actuació va baixar, va ser un temps convuls en què les institucions van prendre un major protagonisme i la confrontació es va portar al terreny de joc dels partits. Així ho explica Laia Altarriba, de l' Diari Jornada : "Amb la convocatòria de les eleccions del 21-D, els CDR es queden desactivats, la política institucional assumeix el protagonisme" . I continua: "Es comencen a fer preguntes. Cap a on anem? On ens situem? Què podem fer? Van persistint i les últimes detencions fan que tornin a sortir al carrer amb força".
Un dels activistes consultats per aquest mitjà fa un recompte de les seves principals accions: "El 8N parem el país, el 23 de febrer ens vam concentrar davant el TSJC, el 25 vam donar una bona benvinguda al rei, els dies 23, 25 i 27 de març vam respondre als empresonaments i exilis a la Delegació del Govern a Barcelona ia talls per tot el territori, ahir vam aixecar els peatges de les autopistes ... ". "Els CDR són una escola de lluita, en clau d'apoderament, desobediència i lluita social", resumeix. "S'ha mantingut la mobilització quan les forces flaquejaven i la repressió s'aguditzava, els CDR han estat una mostra de dignitat rebel i exerceixen com a contrapoder, tant per a l'independentisme hegemònic com, evidentment, contra el poder de l'Estat espanyol ", conclou.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
.jpg)
