JUBILATS X MALLORCA: EL PREMI A NO DEIXAR DE LLUITAR

FONT: Jubiliats per Mallorca "indignat" per no haver-se recuperat el requisit de català a la funció pública

2/12/2015

Jubiliats per Mallorca "indignat" per no haver-se recuperat el requisit de català a la funció pública

Recorda que, que el fet que en un territori hi hagi una altra llengua més obligatòria que la llengua pròpia dels autòctons d'aquell territori és un fet colonialista.

Una de les primeres manifestacions
contra contra l'eliminació del català com a requisit

La Junta Directiva de Jubilats per Mallorca, reunida a Can Alcover dijous passat, valora com un fet indignant i negatiu que l'actual Govern, mig any després de fetes les eleccions autonòmiques i cinc mesos després d'haver-se constituït com a nou govern, "no hagi encara desfet la malifeta colonialista del Govern de Bauzà, d'haver suprimit el requisit de coneixement de la llengua pròpia de les nostres illes per accedir a exercir la funció pública aquí".

Segons l'entitat, aquest endarreriment podria provocar que a les noves adjudicacions de places de secretari d'ajuntament, s'hi poguessin donar places a gent que desconeix el català i que, en base a això, podria dificultar que els membres dels consistoris s'hi poguessin expressar en mallorquí, menorquí, eivissenc i/o formenterer.

Recorda que, que el fet que en un territori hi hagi una altra llengua més obligatòria que la llengua pròpia dels autòctons d'aquell territori és un fet colonialista. Quan per als funcionaris públics és més obligatòria l'altra que no la pròpia, és ja un fet ultracolonialista, contra el qual la nostra Associació ja va protestar l'any 2012 amb diverses accions de denúncia, entre elles una vaga de fam que dugueren a terme dos membres de Jubilats per Mallorca, acció a la qual vengueren a donar suport, tant l'actual presidenta del Govern com l'actual vicepresident.

Essent que sembla ser que amb un Decret llei s'hi pot encara posar remei abans que es convoqui la cobertura de les places de secretari municipal, Jubilats per Mallorca exigeix que hi posin remei com més aviat millor, per no haver de concloure que el seu suport a la vaga de fam era pur electoralisme, i que poc els importen els drets lingüístics dels habitants del territori que governen.

___________________________________

FONT: El català tornarà a ser un requisit pels funcionaris balears a partir del febrer - Racó Català

16/12/2015

El català tornarà a ser un requisit pels funcionaris balears a partir del febrer

PSIB, MÉS, Podem i Gent per Formentera han registrat una proposició de llei perquè el català torni a ser un requisit en l'accés a la funció pública

El català tornarà a ser un requisit per poder accedir a la funció pública de les Illes Balears. Després que el govern de Bauzá convertís el català en tan sols un mèrit, ara PSIB, MÉS, Podem i Gent per Formentera han registrat una proposició de llei per tornar a admetre que sigui un requisit. 

La portaveu parlamentària socialista, Pilar costa, ha assegurat que va ser el PP qui "va trencar el consens" i ha explicat que aquesta proposició de llei "retorna els drets lingüístics que recull l'Estatut al temps anteriror a la reforma de Bauzá". 

Atès que la modificació per al nivell funcionarial dels excàrrecs públics presenta una sèrie de dificultats que n'alenteixen la tramitació, els partits promotors de la proposició han decidit separar els dos supòsits i que l'obligatorietat del català pugui tornar a ser efectiva a finals de gener o començaments de febrer. 

HI ESTAU CONVIDATS! ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ

STEI Ensenyament Públic

9 desembre a les 10:18

HI ESTAU TOTS CONVIDATS!

Jornada oberta i participativa ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ divendres horabaixa i dissabte matí, 18 i 19 de desembre 2015 a Palma. Per uns mitjans de comunicació en català i per la reciprocitat de les emissions a tot el territori!

LLOC: Sala d’actes de l’edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Palma.

PROGRAMA

DIVENDRES, 18 de DESEMBRE de 2015

17.15 h Obertura de la Jornada: Excel•lentíssim i magnífic senyor Llorenç Huguet, rector de la Universitat de les Illes Balears.

17.30-18.45 h Conferència inaugural. Espai de comunicació en català: caprici o necessitat? Josep Gifreu, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Presentació a càrrec de Bernat Joan, sociolingüista, catedràtic i escriptor.

18.45 h Descans.

19.00-21.00 h Taula Rodona 1. Entre la premsa escrita, la digital i les xarxes socials: la nova comunicació. Joan Riera, subdirector del Diario de Mallorca. Cristina Ros, directora de l’Ara Balears. Miquel Serra, director d’Última Hora. Francesc Viadel, sociòleg, professor de la Universitat Blanquerna i periodista de la Veu del País Valencià. Benjamí Villoslada, director general de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears. Modera: Jaume Oliver, periodista de RTVE.

DISSABTE, 19 de DESEMBRE de 2015

09.30-10.45 h Taula rodona 2. La ràdio: mans lliures, immediatesa i proximitat. Sara Riera, corresponsal de Catalunya Ràdio a les Illes Balears. Tomeu Martí, director d’Ona Mediterrània. Xavier Milian, Ràdio Terra, la ràdio dels Països Catalans. Modera: Toni Gomila, representant del Sindicat de Periodistes.

10.45 h Descans

11.00-12.00 h Conferència. La normalització lingüística dins i fora de l’escola. Mitjans de comunicació i entorn escolar. Bernat Joan, sociolingüista, catedràtic de llengua i literatura catalanes i escriptor. Presentació a càrrec de Magdalena González i Crespí, membre fundador d’Enllaçats per la Llengua i presidenta del Forum Musicae.

12.00-13.30 h Taula rodona 3. Televisió i reciprocitat: la força de les imatges. Vicent Sanchis, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull (URL) de Barcelona. Andreu Manresa, director general de la Radiotelevisió pública de les Illes Balears (IB3). Margalida Solivelles, corresponsal de TV3 a les Illes Balears. Pau Fons, director de RTVE a les Illes Balears. Amàlia Garrigós, periodista i treballadora de la clausurada Ràdio televisió valencianes. Modera: Ferran Gomila, president de l’Associació Voltor.

13.30 h Lectura de les primeres conclusions de la Jornada Espai de comunicació en català a càrrec de M. Antònia Font, secretària de Normalització lingüística de l’STEI Intersindical.

Cloenda: Excel•lentíssim senyor Biel Barceló, vicepresident del Govern de les Illes Balears.

DESTINATARIS: professionals de la comunicació, mestres, professors i públic en general. La jornada és oberta i gratuïta, prèvia inscripció. Aforament limitat.

HO ORGANITZEN: STEI Intersindical i Escola de formació en mitjans didàctics. HI COL•LABOREN: Universitat de les Illes Balears (UIB), Associació educativa de les Illes Balears (AEI), Dones Educadores i Enllaçats x la Llengua.

Hores reconegudes als docents pel Servei de formació permanent del professorat.

INSCRIPCIONS: www.steiformacio.com Més informació: 971-91.00.60

La Catalanitat de les Mallorques

Font: Catalunya Insular Central - Mallorca

"Meditem-hi; escatim, guiats pel seny i despullat l'esperit de tota malvolença, el fet biològico-social de Mallorca i seguidament hi trobarem la més ufanosa i estilada catalanitat: l'ànima de Catalunya. 

Els desamors avui existents, els desafectes, són la fruita emmetzinada de continuada desnacionalització, de la manca de consciència en les presents generacions, i com no responen a la veritat social, car son violentadores de les lleis naturals, no s'hi arrelen, resten mancades de valor corrompent l'ambient del poble, no s'endinsen a l'ànima nacional, per més que els dolgui als fariseus de la Pàtria que tenen a honor ésser bords.

Nosaltres havem la certesa que en temps no molt llunyà, quan sia un fet la renaixença político-social de totes les terres de llengua catalana, el castell dels prejudicis i odis s'enrunarà, la nuvolada d'enveges i rancúnies i de sofismes s'esvairà com boirada estiuenca als rajos lumínics i alliberadors de la consciència.

Mallorca i, amb l'illa blava, tota la daurada Catalunya insular és, després el Principat, la regió més catalana, la que serva amb més puresa l'espiritualitat de la raça, a pesar que en protestin i s'hi revoltin irades la mala fe i la sàvia inconsciència de certs mallorquins geogràfics que no volen avenir-s'hi per la raó incontrovertible de no haver-los-en parlat mai la cultura d'un estat, d'un poder oligàrquic, que aferma son domini estrafent la veritat. Malauradament, el magister dixit té molts seguidors a les xamoses roquetes. I, nogensmenys, a pesar de tot l'esforç dels darrers conqueridors, Mallorca és catalana per la raó de son propi ésser.

És catalana per la sang i per la població darrera. És catalana per la llengua, efluvi encisador de l'ànima dels pobles. És catalana per la tradició, la història i la futuritat. És catalana perquè ens ho confirma el dret jurídic, l'art i els costums no estrafets per la ponentada. Ho és, ciutadans, per la pròpia voluntat dels insulars conscients. El poble la canta a tothora a les romeries, aplecs i festes vilatanes; en les seves cançons escampa la dolcesa, la flaire de nostra catalanitat.

Per tot això havem la convicció que quan l'esperit de les illes desperti ho farà en català aportant a Catalunya les particularitats de sa pròpia modalitat social. Les Mallorques s'adormiran confiadament en els braços volguts del llinatge."

La Catalanitat de les Mallorques. Pere Oliver i Domenge. (1916)

_______________________________________________

Pere Oliver i Domenge (Gran enciclopèdia catalana)

hist

Republicà.

Ciutat de Mallorca, 1886 — Felanitx, Mallorca, 1968

Apotecari de Felanitx, participà en l’organització del Partit d’Acció Republicana (1932) i formà part del consell regional d’Esquerra Republicana Balear (1934). Amb l’adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx. Mallorquinista i pancatalanista, col·laborà el 1917 a La Veu de Mallorca, fou soci fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), escriví a La Nostra Terra i intervingué en la discussió del projecte d’Estatut Autonòmic del juliol del 1931. També col·laborà a República. És autor de La catalanitat de les Mallorques (1916), Joanot Colom i Cifré (1929) i d’una Història de Felanitx contada als infants.

LES NORMES DE CASTELLÓ (Document Original)

Les Normes de Castelló o Normes del 32 són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d'adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.

De l'acord pres a Castelló de la Plana destaquen dos aspectes. El primer, que el model ortogràfic adoptat seguia l'usat pels principals escriptors de la Renaixença valenciana, com ara Teodor Llorente Olivares, i també l'aprovat a Catalunya el 1913 per l'Institut d'Estudis Catalans i que també feien servir els mallorquins. El segon, l'elevat grau de conformitat amb què van ser aprovades les normes ortogràfiques, atés que la pràctica totalitat d'escriptors valencians del moment, les més significatives entitats culturals, els principals periòdics i setmanaris... les van emprar sense qüestionar la seua validesa, perquè eren ben conscients que l'augment de l'ús del valencià propiciat pels nous aires de llibertat portada per la Segona República feia imprescindible aquest acord.

Pots llegir o descarregar el document en PDF.

ENTORN BILINGÜE? O BÉ ENTORN DELIRANT?

Font: Gos no té cap erra | VilaWeb

Gos no té cap erra

Per: Tina Vallès

Diàleg 1: A urgències

Metge de guàrdia: A ver, siente la pequeña ahí.

Mare: Seu a la llitera, filla.

Metge: ¿Qué le pasa?

Mare: Té febre des de fa més de 48 h, i tos i bla, bla, bla.

Metge: A ver, abre la boquita.

Mare: Obre la boca, filla.

Metge: Un poco más…

Mare: Una mica més, va.

Etcètera. No, la filla (de tres anys) no diu ni piu.

Diàleg 2: A l’oto-rino

Oto-rino: A ver, repite lo que yo te diga.

Mare: Ara has de repetir el que digui el metge, filla.

Oto-rino: Perro.

Filla: Pelo.

Oto-rino: Rabo.

Filla: Labo.

Etcètera. La filla (de quatre anys) ha anat repetint les paraules que deia el metge sense entendre, en la majoria de casos, què deia.

Diàleg 3: Al logopeda

Logopeda: Per al pròxim dia haureu de portar aquest exercici fet.

(A l’exercici, hi ha una sèrie de dibuixos de conceptes amb erra simple i erra doble. I a sota de cada concepte hi ha tantes boletes com síl·labes té la paraula. L’exercici consisteix a encerclar la boleta on hi ha una erra simple o doble. Per exemple, hi ha una fleca, i a sota hi ha… cinc boles. Hi ha un titella, i a sota hi ha tres boles. Hi ha un gos, i a sota… dues boles.)

Mare: El tens en català, si us plau?

Logopeda: No, però per practicar la erra és igual en quin idioma…

Mare: És que en català ‘fleca’ té dues síl·labes i cap erra. I ‘titella’, i ‘gos’…

Logopeda: Bé, doncs que el faci en castellà. No passa res.

Mare: Sí que passa, la meva filla és catalanoparlant.

Logopeda: Però entén el castellà, no?

Mare: Sí, però ha de poder fer l’exercici en la seva llengua materna. Té un problema de pronúncia, de parla, no li compliquis més la vida. Només té cinc anys, tot just ara aprèn a llegir en català…

Logopeda: El pròxim dia ja li traduiré l’exercici, d’acord?

Mare: Més aviat l’haureu d’adaptar.

Logopeda: Treballem amb els materials que tenim, som a la pública.

Els que som pares, al diàleg 1 hi estem tan avesats que ja el representem sense manies, sobretot si hem anat a cuita-corrents a urgències amb el neguit de tenir un fill enfebrat o lesionat. Al diàleg 2 se’ns activa l’alarma, però seguim fent el que ens toca fer sempre, traduir per als nostres fills, i com a molt, si ens enxampa amb la bateria carregada (no de punyetes sinó de raons), pot ser que li diguem al senyor especialista que el nostre fill és catalanoparlant i que si pot dir-li paraules en català que portin erra, etcètera. Ara, el diàleg 3 és de jutjat de guàrdia i fa menys de sis mesos que va passar. L’he reproduït tan fidelment com la memòria m’ho ha permès, però resulta que em costa oblidar-lo, ves per on.

El diàleg 3 ja no és la clàssica situació que ens regala la sanitat (pública o privada, és igual) quan portem els fills al metge, o a l’especialista, en què per uns minuts canviem d’ofici i fem d’intèrprets per a ells. La cosa va més enllà i es torna dramàtica, sense exagerar. Un nen de cinc anys que té problemes de parla, que està aprenent a llegir, que viu en un entorn bilingüe però té per llengua materna el català, ha de poder fer les sessions de teràpia amb el logopeda en la seva llengua. Si no, imaginem com aniria.

Diàleg 4: A casa

Mare: Filla, hem de fer l’exercici del logopeda. Va, què veus en aquest dibuix?

Filla: Una papallona.

Mare: Pa-pa-llo-na. En quina síl·laba hi ha una erra?

Filla: En cap.

Mare: Molt bé, doncs no encerclis cap boleta. I aquí, què hi veus?

Filla: Un llapis.

Mare: Lla-pis. I ara, en quina?

Filla: En cap. Però sobren dues boles, mama…

Etcètera.

O potser el diàleg hauria de ser aquest altre.

Diàleg 5: A casa de qui?

Mare: Filla, hem de fer l’exercici del logopeda. Va, què veus en aquest dibuix.

Filla: Una papallona.

Mare: Molt bé. En castellà es diu ‘mariposa’. En quina síl·laba hi ha una erra?

Filla: A la segona.

Mare: Molt bé, doncs encercla la segona boleta. I aquí què veus?

Filla: Un llapis.

Mare: Molt bé. En castellà en diuen ‘lapicero’.

Filla: Doncs jo he sentit que diuen ‘lápiz’.

Mare: També, també. És que aquest exercici té molts anys. Imaginem que en diem ‘lapicero’. On és la erra?

Etcètera.

I doncs, hem de resoldre els problemes de llengua amb més problemes de llengua? De debò? És clar que això no passa amb tots els metges, i també és clar que en la majoria de casos utilitzen el castellà més per comoditat que per res. Però al diàleg 3, l’únic 100% real juntament amb el 2, el logopeda era catalanoparlant, amb nom i cognoms catalans (els dos primers, els altres sis no ho sé), i no tenia més de trenta-cinc anys, o sigui, nascut després del 20 de novembre del 1975, no sé si m’explico. I no tenia ni una engruna de mala fe, simplement no s’ho havia plantejat, s’havia adaptat al que hi havia —i un cop en vam haver parlat ens vam acabar entenent i tot va tenir un final ben cordial i amb totes les erres a lloc.

I això és el que em sembla més greu, que hàgim arribat al punt que un logopeda –i intueixo que no solament un, i potser que miri més amunt i dirigeixi el focus cap al Departament de Salut, que seria el responsable del diàleg 3– que treballa amb nens catalanoparlants i castellanoparlants amb problemes relacionats amb la parla no s’hagi plantejat que ha de tenir materials de logopèdia en els dos idiomes (encara que he de deixar dit aquí que la meva filla era l’única catalanoparlant del grup, ehem). Si hem arribat a aquest punt, potser que a banda de demanar una escola en català –que l’hem de seguir demanant, és clar–, demanem, exigim, també, la sanitat en català, perquè l’entorn on es mouen els nostres fills va més enllà de les aules i el pati, i cada dia els envia missatges ben clars dels usos de les dues llengües –no és un entorn bilingüe, és delirant.

Cultura tramita ‘per justícia’ la declaració de BIC immaterial de les ‘Normes de Castelló’ - La Veu del País Valencià

FONT: Cultura tramita ‘per justícia’ la declaració de BIC immaterial de les ‘Normes de Castelló’ - La Veu del País Valencià

L'expedient de declaració de BIC immaterial a favor de les Normes de Castelló es recupera i s'incoa després de romandre paralitzat i arxivat durant anys

RedactaVeu / València.

Placa commemorativa de les Normes de Castelló,
al carrer Cavallers de Castelló de la Plana

Cultura presentarà demà al ple del Consell la incoació de l'expedient de la declaració de Bé d'Interés Cultural Immaterial a favor de les Normes de Castelló. “Aquesta tramitació romania arxivada i ara s'ha reactivada atesa la rellevància d'un patrimoni cultural i lingüístic com són les Normes de Castelló, perquè és de justícia, perquè són un referent de la normalització de la nostra llengua i de la seua regularització, i perquè aquest expedient és fruit d'un acord amb l'Ajuntament de Castelló que feia anys que estava guardat en un calaix i que nosaltres per fi l'hem tret per a dignificar la nostra llengua i el que va significar eixa signatura de les Normes de Castelló”, ha explicat el conseller Marzà.

Les Normes de Castelló, també conegudes com a Normes del 32, van nàixer del consens de literats, gramàtics i lingüistes per tal d'afrontar tots els canvis que estava experimentant la llengua en una societat canviant i, així, garantir-ne el seu ús social, administratiu i acadèmic. És per això que la normativa que genera actualment la màxima institució en matèria lingüística, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, es basa en les Normes de Castelló.

En aquest sentit, Enric Nomdedéu, vicealcalde de Castelló de la Plana, recorda que “ja en 2010 vaig demanar la declaració BIC de les Normes de Castelló. Aquesta moció va rebre el suport de tots els grups polítics del consistori, de la Universitat Jaume I i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua però mai no va ser aprovat per l'anterior Consell valencià; fins i tot després de ser recomanat per la Diputació de Castelló, que també va votar a favor amb unanimitat”.

Ara, aquest reconeixement, huitanta-tres anys més tard, és un tràmit necessari per tal que els parlants prenguen consciència de la necessitat de seguir una normativa i per tal d'assolir el ple suport institucional mitjançant el seu ús i promoció.

A més de les Normes de Castelló, la resolució d'incoació inclou també les instruccions per a protegir-les, a través de les competències de la Generalitat Valenciana per al seu normal desenvolupament i pervivència i la conservació dels seus valors.

“Trau la llengua!”. Dissabte, actes centrals de la commemoració dels 83 anys de les ‘Normes de Castelló’

Una fira d’entitats, una manifestació i un concert faran bollir d’activitat Castelló de la Plana en els actes commemoratius organitzats, per cinqué any consecutiu, per la plataforma Castelló per la Llengua

Aquest dissabte, 12 de desembre, arriba el plat fort de la commemoració dels 83 anys de les ‘Normes de Castelló’, organitzada per la plataforma mobilitzadora i cívica Castelló per la Llengua. Les ‘Normes’, un acord ortogràfic signat el 21 de desembre de l’any 1932 a Castelló de la Plana, van marcar un punt d’inflexió en la recuperació de l’ús públic del valencià en els esperançadors anys de la Segona República. Una fita que reivindiquem amb els peus en el present i la mirada en un futur en què volem consolidar el valencià com a llengua comuna i de cohesió social dels valencians i les valencianes.

La jornada festiva i reivindicativa de dissabte arrancarà a les 11h a la Plaça Santa Clara, amb una fira d’entitats amb paradetes informatives, animació infantil (amb l’Esplai Pentecosta, contacontes de Rosabel Canós i molt més) i tallers de cultura popular amb el grup de dimonis Botafocs i la Conlloga-Muixeranga de Castelló. L’acte es tancarà amb un dinar i l’actuació del cantautor Toni de l’Hostal.

A les 18h entrarem en el tram més reivindicatiu de la jornada, amb la ja tradicional manifestació que arrancarà a les 18h des de la Plaça de la Independència (la Farola). El lema de l’acte, “Trau la llengua! El valencià, cosa de totes i tots”, vol conscienciar els castellonencs i castellonenques que, perquè el valencià recupere espais, cal que totes i tots, vinguem d’on vinguem i parlem la llengua que parlem, l’assumim com a cosa pròpia i aportem el nostre granet d’arena per a augmentar-ne l’ús.

La jornada es clourà en un ambient festiu amb un concert de música en valencià que aplegarà, a partir de les 21h a la Pèrgola, els grups Talps, El Diluvi i Orgull de Classe, amb final de festa a càrrec de Mash Masters.

Amb els actes del dia 12 es posarà a fi a uns mesos de novembre i de desembre farcits d’activitats de reivindicació de les ‘Normes’, organitzades per les entitats que formen part de Castelló per la Llengua, i que han acollit conferències i debats públics, presentació de llibres i la projecció, per primera vegada a Castelló, del documental Sempre Al Tall, homenatge al grup pioner i referent indefugible de la música en valencià.

Castelló de la Plana, 9 de desembre del 2015

Per baixar-vos el Dossier de premsa dels actes commemoratius dels 83 anys de les normes de Castelló

L’ESTAT DE LA QÚESTIÓ: El País Valencià com a colònia

Font: La Cotorra de la Vall: L’ESTAT DE LA QÚESTIÓ: El País Valencià com a colònia

Un dels temes estrella a la campanya electoral del 20D és referent a un nou sistema de finançament que acabe d’una vegada amb la discriminació que pateix el País Valencià des de pràcticament l’inici de la democràcia i la posada en funcionament de l’Estatut d’Autonomia. 

Ha plogut molt d’aleshores ençà i, a poc a poc, s’ha anat omplint la caixa del deute fins arribar als més de 14.000 milions d’euros acumulats en “deute històric”, és a dir, la diferència entre el rebut i el que realment hauríem d’haver rebut de l’Estat si ens hagués dedicat un finançament igual que la mitjana espanyola. 

El greuge patit pel País Valencià com a conseqüència d’aquest maltractament, al qual caldria unir una falta d’inversions en obra pública bestial, feia exclamar fa una setmana a l’expert en finançament autonòmic, Vicent Cucarella, que el País Valencià era tractat a un nivell semblant com es tractaven fa més d’un segle les colònies. 

Hi ha partits, cas del PP-PSOE, que s’han apuntat al carro i ara, després d’anys i anys de govern repartit entre els dos, s’han adonat que de quina és la realitat dels valencians i valencianes, quina és la realitat dels nostres serveis públics, sanitaris, educatius, socials... la realitat de la inversió per habitant que “gaudim” els valencians des de l’Estat... i han vist ¡ja era hora! que estem per davall de la mitjana espanyola, que el nostre PIB ha anat reculant, que la renda per càpita valenciana ha baixat molts llocs en el rànquing espanyol... i alguna cosa més. Però sobre tot que de “Levante feliz” res de res i menys mentre siguem l’única autonomia amb PIB per davall de la mitjana que li paga a l’Estat. 

Ara, el PP-PSOE, ho ha vist, quan veuen perillar la posició que han tingut vora quaranta anys, quan veuen que el repartiment de períodes de govern pot acabar, que tot sembla que el bipartidisme és cosa del passat. I com no s’han apuntat al carro. Ja demanen nou finançament i fins i tot el PP – quin cinisme!- diu que si governa en el 2016 canviarà el sistema. En quatre anys no han fet res, malgrat que fa dos anys que s’hauria d’haver canviat. 

En resum, el tracte que ha rebut el País Valencià, salvant les distàncies que representen els vora dos segles de la màxima expansió colonial, és el mateix: pràcticament colonial quan al finançament. Les dades donen la raó, i com deia Vicent Cucarella, hi ha arguments, hi ha xifres, hi ha fets, hi ha dades. 

Esperem que Compromís-Podemos asssolesca grup parlamentari, un grup parlamentari on els diputats quan travessen el port d’Almansa exerceixen de valencians, i no com fins ara que han exercit de populars o socialistes, sempre obeint la veu de l’amo de Madrid, no els electors del País Valencià. 

Esperem que els nous diputats facen el que fins ara no havia fet mai ningú - excepte Joan Baldoví que ha obert el camí- o siga: defensar de la tribuna del Congrés de Diputats estant, que és hora de rectificar, de canviar, d’aprovar un nou sistema de finançament autonòmic, i sobre tot una quita d’eixe deute en compensació del deute històric. És de justícia. 

Els nostres impostos van a Madrid via impostos i en tornen ben pocs. Nosaltres com diu el nostre cantant Pau Alabajos “som els utòpics” i com a utòpics voldríem el mateix model, el concert foral, que gaudeixen bascos i navarresos. 

 

Sabem que això és difícil i complicat, més bé impossible, però si es vol fer justícia de la injustícia que ha estat anys i anys en una situació abusiva quant a la nostre economia, cal un canvi de model, que tinga en compte d’on partim, quina ha estat la situació viscuda aquests vora quaranta anys i sobre tot, els anys que hem aportat més, molt més del que hem rebut, malgrat ser el País Valencià una regió pobra i amb un PIB 12 punts per davall de la mitjana espanyola.

L’obra periodística d’Enric Valor (1933-2000) - La Veu del País Valencià

Font: L’obra periodística d’Enric Valor (1933-2000) - Josep Daniel Climent - La Veu del País Valencià

Josep Daniel Climent Professor de valencià 

Quinze anys després de la seua desaparició, Enric Valor i Vives (Castalla, 1911 – València, 2000) continua exercint una notable influència sobre amplis sectors de la societat valenciana, com bé va quedar demostrat per la multitud d’actes d’homenatge celebrats amb motiu de la commemoració del desé aniversari de la seua mort i de la celebració del centenari del seu naixement, centrats en l’anàlisi, estudi i divulgació de la seua obra i figura.

____________________________________________________________

De tots els aspectes revisats al llarg d’aquests darrers anys n’hi ha un, al nostre parer, que no ha estat suficientment examinat: el de la seua producció periodística. Tot i que s’han elaborat diversos estudis sobre la seua obra literària i lingüística, encara ens cal aprofundir amb més detall en aquestes facetes i, especialment, donar a conéixer els textos que durant quasi setanta anys Enric Valor publicà en diverses plataformes periodístiques. La dispersió dels materials i la dificultat per a accedir-hi feien necessària una minuciosa recopilació dels articles de premsa i de les notes lingüístiques —més de cinc-cents— i la confecció d’una relació de la totalitat de les col·laboracions publicades, que ara presentem íntegrament en una edició electrònica —inclosa en el disc adjunt— que permet no sols la lectura, sinó fins i tot la selecció i recerca de tots els continguts.

 

Enric Valor inicià els primers contactes amb el món de la premsa amb tan sols 21 anys. Fou el 1932 a Alacant, ciutat on s’instal·là aquell mateix any després d’haver hagut d’emigrar de la seua Castalla natal, procedent d’Elda, on havia viscut des dels 15 anys. El jove castallut conegué el setmanari El Tio Cuc, i sense pensar-s’ho dues vegades s’oferí desinteressadament al seu director com a col·laborador. Després vingueren les col·laboracions en El Luchador, també d’Alacant, i en El Camí, El País Valencià i La República de les Lletres, publicacions valencianistes editades a València al recer de la llibertat de premsa vigent durant la Segona República.
 

Després de la guerra del 1936-1939 i de la dura postguerra, la veu d’Enric Valor, com la de molts altres escriptors, intel·lectuals o polítics, emmudí. De fet, haurem d’esperar fins a l’any 1960 per a tornar a llegir Valor, ara en la premsa del règim franquista, concretament en els periòdics Levante i Jornada, que formaven part de l’anomenada Prensa del Movimiento. Diverses circumstàncies possibilitaren que durant cinc anys publicara més de quatre-centes col·laboracions en el periòdic vespertí Jornada, bàsicament sobre llengua.
 

Posteriorment, el 1969, Enric Valor es convertí en l’ànima d’una de les primeres publicacions periòdiques en valencià aparegudes durant el franquisme, Gorg, on exercí el paper de coordinador, publicà nombrosos articles i s’encarregà de la correcció lingüística. Tot això fins a la prohibició de la publicació per part de les autoritats franquistes l’any 1972, davant de la creixent influència social que guanyava cada dia.

A partir d’aquesta data, la presència d’Enric Valor en la premsa valenciana va disminuir progressivament; el motiu no era altre que la seua dedicació gairebé exclusiva a l’elaboració de la seua obra literària, tot coincidint amb la finalització de la dictadura i els inicis d’una època de llibertat democràtica.
 

A TALL DE CONCLUSIÓ
 

Enric Valor és considerat actualment com un excel·lent narrador, un rellevant divulgador gramatical i un admirable activista en pro de la llengua, però a partir de la revisió de la totalitat dels seus textos periodístics pense que també l’hem de considerar com una de les persones que millor va saber utilitzar la premsa escrita a favor dels seus ideals i dels seus propòsits, sobretot en situacions polítiques especialment adverses.
 

De l’època republicana convé destacar les interessants aportacions al corpus teòric del valencianisme, amb la publicació de sucosos articles d’elevat contingut polític que ens mostren un Valor ben compromés amb uns ideals de recuperació nacional, i que dissortadament ni durant el franquisme ni durant el període democràtic no va tornar a elaborar.
 

A partir dels anys seixanta les grans aportacions de Valor són, sens dubte, la publicació dels cursos de llengua en el periòdic Jornada i la seua implicació en la revista Gorg, dues iniciatives cabdals en aquell moment, i que anys a venir tingueren continuïtat en altres cursos i altres publicacions.
 

En definitiva, el treball dut a terme per Enric Valor en la premsa valenciana fou ben valuós, tant per la seua qualitat i oportunitat com per la seua eficàcia, i fins i tot per la vigència de molts dels seus textos en l’actualitat, i és per això que ens ha semblat interessant recopilar-lo i donar-lo a conéixer en les millors condicions possibles.

   

L’obra periodística d’Enric Valor (1933-2000)

L'interés per la llengua dels valencians

JORNADES "ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ" - Organitza: STEI Intersindical

L’STEI Intersindical de les Illes Balears organitza a Palma per divendres horabaixa, dia 18 de desembre i dissabte matí dia 19 de desembre, una jornada sobre ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ: Els mitjans de comunicació i l’entorn escolar.

Aquestes jornades estan relacionades amb la Campanya que impulsa l’STEI i els seus sindicats del Principat i del País Valencià (USTEC-STEs i STEPV- Intersindical valenciana) des de la Plataforma D’ENLLAÇATS PER LA LLENGUA i que es fa per tot el territori dels Països Catalans. Des d’ENLLAÇATS volem treure el debat damunt la taula pel que fa als mitjans de comunicació en català i la reciprocitat de les emissions de les ràdios i TV públiques de tot el domini lingüístic català. Aquest dret que tenen les comunitats lingüístiques d’Europa, està recollit a la Carta Europea de les Llengües Regionals i minoritàries i ratificat també pel govern de l’Estat espanyol. Volem que aquest DRET reconegut per la normativa europea es faci efectiu el més aviat possible.

Ara que els govern de les Illes Balears i del País Valencià en són més favorables voldríem fer una aportació a la reflexió i al debat. Volem aportar arguments d’experts i experiència dels professionals de la comunicació, tant d epremsa, mitjans digitals, ràdio o TV, per poder recollir les propostes que s’hi facin i extreure’n conclusions pertinents que es farien arribar als diferents governs que tenen la responsabilitat de dur endavant la normalització lingüística i de fer realitat aquest espai de comunicació en català.  

Sabem que els mestres i professors, arreu de les escoles de tot el territori, fan feina per la normalització del català i també sabem que, perquè la normalització sigui efectiva també s’ha de normalitzar l’entorn escolar. Principalment els mitjans de comunicació, l’administració i l’ús social de la llengua. És aquest un altre motiu pel qual organitzam aquestes jornades. Us enviam el programa que teniu a continuació i el cartell de la Jornada en document adjunt. 

MÉS INFORMACIÓ: M. Antònia Font 619 78 38 84

Secretària de Política Lingüística de l’STEI Intersindical. Illes Balears.

INSCRIPCIONS: www.steiformacio.com

                                                                                  

JORNADA ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ

Mitjans de comunicació i entorn escolar

Sala d’actes de l’edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears (UIB)

DIVENDRES, 18 de DESEMBRE de 2015

17.15h Obertura de la Jornada: Excel·lentíssim i magnífic senyor Llorenç Huguet, rector de la Universitat de les Illes Balears.

17.30-18.45h Conferència inaugural. Espai de comunicació en català: caprici o necessitat? Josep Gifreu, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Presentació a càrrec de Bernat Joan, sociolingüista, catedràtic i escriptor.

18.45h Descans.

19.00-21.00h Taula Rodona 1. Entre la premsa escrita, la digital i les xarxes socials: la nova comunicació. Joan Riera, subdirector del Diario de Mallorca. Cristina Ros, directora de l’Ara Balears. Miquel Serra, director d’Última Hora. Francesc Viadel, sociòleg, professor de la Universitat Blanquerna i periodista de la Veu del País Valencià. Un representant de la Premsa Forana. Modera: Jaume Oliver, periodista de RTVE.

DISSABTE, 19 de DESEMBRE de 2015

09.30-10.45h Taula rodona 2. La ràdio: mans lliures, immediatesa i proximitat. Sara Riera, corresponsal de Catalunya Ràdio a les Illes Balears. Tomeu Martí, director d’Ona Mediterrània. Xavier Milian, Ràdio Terra, la ràdio dels Països Catalans. Miquel Cardell (pendent de confirmar-ho) Modera: Toni Gomila, representant del Sindicat de Periodistes.

10.45h Descans

11.00-12.00h Conferència. La normalització lingüística dins i fora de l’escola. Mitjans de comunicació i entorn escolar. Bernat Joan, sociolingüista, catedràtic de llengua i literatura catalanes i escriptor. Presentació a càrrec de Magdalena González i Crespí, membre fundador d’Enllaçats per la Llengua i presidenta del Forum Musicae.

12.00-13.30h Taula rodona 3. Televisió i reciprocitat: la força de les imatges. Vicent Sanchis, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull (URL) de Barcelona. La persona que el Govern nomeni com a director general de la Radiotelevisió pública de les Illes Balears (IB3). Margalida Solivelles, corresponsal de TV3 a les Illes Balears. Pau Fons, director de RTVE a les Illes Balears. Amàlia Garrigós, periodista i treballadora de la clausurada Ràdio televisió valencianes. Modera: Ferran Gomila, president de l’Associació Voltor.

13.30h Lectura de les primeres conclusions de la Jornada Espai de comunicació en català a càrrec de M. Antònia Font, secretària de Normalització lingüística de l’STEI Intersindical.

Cloenda: Excel·lentíssim senyor Biel Barceló, vicepresident del Govern de les Illes Balears.

DESTINATARIS: professionals de la comunicació, mestres, professors i públic en general. La jornada és oberta i gratuïta, prèvia inscripció. Aforament limitat.  HO ORGANITZEN: STEI Intersindical i Escola de formació en mitjans didàctics. HI COL·LABOREN: Universitat de les Illes Balears (UIB), Associació educativa de les Illes Balears (AEI), Dones Educadores i Enllaçats x la Llengua.

LA TRADICIÓ OCCITANA, TAMBÉ ES CENTRA EN EL TIÓ I NO EN EL PARE NÖEL

Font: TV de Carcassona

Dans la tradition occitane, ce n'est pas le... por TVcarcassonne

En la tradició occitana, no és el Pare Nöel qui porta els regals, si no un tió! Dijous al matí, els estudiants de la Calandreta de Carcassona no es van oblidar de pronunciar la fórmula màgica perquè el tió "cagui" regals!

Entrevista amb Paul Perrine, professor de la Calandreta de la ciutat de Carcassona.

Les falles del Pirineu, declarades Patrimoni de la Humanitat | VilaWeb

Font: Les falles del Pirineu, declarades Patrimoni de la Humanitat | VilaWeb

Falles d'Andorra la Vella

Les falles del Pirineu han estat declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Així ho ha decidit avui el comitè intergovernamental de la Unesco reunit a Namíbia.

Un dels punts que més es valora és que la transversalitat de la candidatura, que compta amb el suport oficial de tres estats. També és molt destacable que la iniciativa hagi sorgit de les diverses entitats organitzadores de les falles, que des del 2007 s’han implicat molt activament en el projecte mobilitzant a les institucions i aportant tota mena de materials i testimonis.

La candidatura de les Festes del Foc del Solstici d’Estiu dels Pirineus – aquest n’és el nom oficial- aplega 63 festes del Principat, d’Occitània, d’Andorra i de la Franja de Ponent que tenen un patró comú: el foc n’és el protagonista i es fan pels volts del solstici d’estiu. Més enllà d’això la festa té moltes variants: a Isil les falles són troncs encesos de mida mitjana que els portadors es carreguen a l’espatlla, a Andorra la Vella les falles són boles molt lleugeres i es fan giravoltar i a Arties són un gran tronc que és arrossegat pels carrers del poble.

Ací podeu veure el vídeo de la candidatura:

Els municipis que celebren la festa

Els municipis on actualment s’hi celebra la festa de les falles són, a Andorra, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella; a la Ribagorça, Graus, Bonansa, les Paüls, Montanui, Saünc, el Pont de Suert i Senet; al Pallars, Barruera, Boí, la Pobla de Segur, Erill la Vall, Taüll, Vilaller, Alins, Isil, Alòs d’Isil i Durro; al Berguedà, Bagà i Sant Julià de Cerdanyola; a la Vall d’Aran, Arties i Les; a la resta d’Occitània, Banhèras de Luishon, Mostajon i Vall de Varossa, i a l’Aragó, Boltanya, San Chuan de Plan.

Al nostre país, les festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat són el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, els castells, el Cant de la Sibil·la, les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, a més del Tribunal de les Aigües i de la dieta mediterrània.

PATRIMONI DE LA HUMANITAT ALS PAÏSOS CATALANS, 1ª PART
PATRIMONI IMMATERIAL I ORAL

PATRIMONI DE LA HUMANITAT ALS PAÏSOS CATALANS, 2ª PART