La Unió de Periodistes aposta per una RTVV “des de zero” - La Veu del País Valencià

Els juristes consultats expressen que és possible un nou ens sense esculls legals

---

 5 comentaris     

      

     (6 vots)

---

Un moment de l'assemblea extraordinària celebrada ahir dissabte.
Fotos: Biel Aliño

---

FONT:

---

Etiquetes
RTVV, Sergi Pitarch, Televisió publica, Unió de Periodistes

---

Sergi Tarín / València.

És un dels debats principals dins dels partits d’esquerra. És a dir, com, quan i amb qui fer la futura Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). I  si esta ha de ser de nova planta o és millor tornar a la cruïlla de novembre de 2013, quan el Partit Popular dissolgué l’ens i decidí acomiadar 1.608 treballadors. Esta segona opció és la del Comitè d’Empresa, que ha capitalitzat les protestes contra el tancament i ha dotat l’oposició d’una munició política de llarga durada. Una munició, però, amb més fulgor que capacitat d’impacte. Molts dirigents polítics, en públic, es mostren furibunds pel tancament i en privat celebren la desaparició d’una de les extremitats més corruptes del PP valencià, que destacà per una gran capacitat manipuladora i un il·limitat menyspreu cap a l’ètica periodística. I tot amb una plantilla desmesurada i un deute de 1.200 milions que ha acabat en els tribunals.

I este seria l’escenari per al nou govern en cas de fer marxa enrere i invalidar el procés d’extinció, dissolució i liquidació de RTVV, que finalitzarà el proper 30 de juny. Per contra, la Unió de Periodistes, amb vora 1.000 afiliats, aposta per començar “des de zero”, tal i com assenyalà este dissabte el seu president, Sergi Pitarch, durant una assemblea extraordinària on es debaté el nou model d’ens públic. Una proposta de 49 fulls elaborada pels periodistes Daniel Martín i Pura Requena i que ha estat aprovada, després de tres hores de debat i la inclusió de diverses esmenes, amb 59 vots a favor, cinc en contra i una abstenció.
 

Foto: Biel Aliño.

Consideracions jurídiques

El document aborda els esculls jurídics sorgits del procés d’extinció. Martín i Requena han consultat un desena d’experts en dret laboral, mercantil, civil i administratiu abans d’arribar a la conclusió que una nova empresa pública és jurídicament viable sempre que es respecte el punt sis de l’Expedient de Regulació (ERO) de la plantilla, que assenyala “la prioritat en la contractació per part de la nova ràdio televisió dels actuals treballadors de RTVV SAU que així ho sol·liciten”. Una valoració que, segons expressa el document, “ha d’aplicar-se sense que aquesta impedisca en la pràctica a la resta de ciutadans el lliure accés a unes proves de selecció d’una entitat que forma part de l’administració pública”.

D’altra banda, els especialistes consultats per Martín i Requena també entenen que el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PSPV-PSOE té poc recorregut jurídic i que és molt probable que el partit mateix hi desistira, tal i com ha avançat en alguna ocasió, en cas d’existir un consens parlamentari. Finalment, els juristes conclourien que el recurs que el sindicat CGT (Confederació General del Treball) presentà contra de l’ERO d’extinció té escasses oportunitats de prosperar “perquè l’acord va ser signat per la pràctica totalitat dels sindicats amb representació al Comitè d’Empresa”. Amb tot, una nova RTVV, tal com planteja la Unió de Periodistes, seria completament viable si hi ha voluntat de consens polític.
 

Foto: Biel Aliño.

Consell Valencià de la Comunicació

El document bateja el nou ens com a Corporació Valenciana de Mitjans Públics i el defineix com “un gran contenidor multiplataforma (...) que aposte per internet com a l’espai que facilite la prestació d’un servei públic de qualitat”. Esta corporació acolliria la televisió, la ràdio i una Agència Valenciana de Notícies, totes elles relacionades de manera preferent amb una Xarxa de Televisions Comarcals Públiques i una Xarxa de Ràdios Municipals Públiques. Un paisatge arrodonit amb la reordenació dels canals autonòmics i locals de la TDT (Televisió Digital Terrestre). La concessió d’estos últims, 42 en total, el gener de 2006, va ser declarada nul·la el 2012 pel Tribunal Suprem, que encomanà la celebració d’un nou concurs al Consell, que ha fet cas omís.

La proposta de Martín i Requena també aborda els mecanismes de control per impedir que la ràdio i la televisió públiques siguen “utilitzades com a eines de propaganda del poder polític”. Per evitar-ho es crearia el Consell Valencià de la Comunicació, entre 7 i 9 membres, “format per representants designats pels grups parlamentaris, per les universitats amb estudis de comunicació audiovisual, cine i periodisme i les organitzacions professionals, sectorials i d’usuaris amb representativitat dins del sector comunicatiu valencià”. El mandat superaria el període d’una legislatura.
 

Foto: Biel Aliño.
 

Este Consell nomenaria el Director General i el Consell d’Administració de la Corporació. A més, existirien dos filtres de control intern: el Comitè de Redacció dels Serveis Informatius i el Consell Assessor de Continguts i Programació, amb representants d’associacions i entitats cíviques i culturals de la societat valenciana.
 

^{Foto: Biel Aliño.}
 

Presidents illencs i la llengua (Sebastià Alzamora)

FONT: Presidents illencs i la llengua (Sebastià Alzamora)

Bauzà ha volgut muntar una guerra que ningú no volia, però ara que està declarada,
la guerra continua.

Petita recapitulació dels presidents del Govern Balear que hem conegut dins l’etapa democràtica (els darrers quaranta anys, per entendre’ns) en relació a la política lingüística. Al president Cañellas, que com diem a Mallorca és allò que se’n diu un puta (no és cap insult, ans al contrari), el tema li era exactament indiferent, però va comprendre que el pitjor que podia fer era convertir-lo en un conflicte. Per això, sota el seu mandat, es va aprovar una llei de normalització lingüística que semblava garantir un cert equilibri social en matèria de llengua.

Cañellas fou succeït pel president Cristòfol Soler, que es va presentar com a president moderat de centredreta i que ara presideix una altra cosa, que és ni més ni menys que l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), que ve a ser l’equivalent sociològic de l’ANC de Catalunya. Un viatge ideològic que té valor, i que s’explica també perquè Soler va ser un president destituït pel seu propi grup parlamentari, cosa que no s’havia vist ni s’ha tornat a veure en el món que coneixem com a democràtic. Un dels motius de la defenestració de Soler van ser les seves conviccions positives sobre política lingüística, que pel que es veu veu irritaven alguns sectors no necessàriament marginals del partit dins del qual militava.

Després que el PP es carregués el seu propi president, va arribar a les Balears una alternança curiosa entre el socialista Francesc Antich i el delinqüent Jaume Matas, que a pesar de les seves diferències varen mantenir un consens acceptable pel que feia a la llengua catalana, fins i tot reforçat pel que es va conèixer com a decret de mínims, i sobretot per la feina d’entitats com l’Obra Cultural Balear, que varen aconseguir instal·lar a dalt de tot de la serra de Tramuntana, a Alfàbia, un repetidor de senyals televisius per poder sintonitzar a les Balears canals com TV3, Canal 33, Canal 9 o Punt Nou, i també per posar en solfa un seguit d’altres canals locals que emetien en llengua catalana. Tot això no va estar exempt de problemes, fins i tot hi va haver un atac violent de l’extrema dreta que va consistir en un incendi del repetidor, però la bona voluntat de la societat va fer possible la continuïtat de Voltor, que és el nom de la societat que va efectuar la connexió mediàtica entre les Balears, Catalunya i el País Valencià.

D’una manera o d’una altra, els presidents que ha tingut el Govern Balear, amb més o menys intenció, han treballat a favor de l’espai comunicatiu català. Se’ls podran recriminar altres coses, però aquesta no. Amb una excepció, és clar: l’actual president, José Ramón Bauzá, que ha treballat activament per desfer la feina dels seus antecessors, en una combinació de curtesa de mires i perversitat política que no s’havia vist a les Balears en els últims quaranta anys. Que es trobi les conseqüències d’aquest comportament a les urnes seria no tan sols raonable, sinó també recomanable. Ell ha volgut muntar una guerra que ningú no volia, però ara que està declarada, la guerra continua.

Catalunya Nord referma el compromís amb la llengua

FONT: Catalunya Nord referma el compromís amb la llengua | Nació Digital

Catalunya Nord referma el compromís amb la llengua

La XXV Nit de Sant Jordi de Perpinyà, gran festa del català

Redacció/ACN | Actualitzat el 01/05/2014 a les 09:44h

Arxivat a: Cultura, Llengua catalana, català, Catalunya Nord, Perpinyà

La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ha estat una de les guardonades Foto: ACN

Més de 200 persones s'han aplegat aquest dimecres al vespre al Palau de Congressos de Perpinyà per assistir a la XXV Nit de Sant Jordi, la gran festa del català a la Catalunya Nord organitzada per Òmnium Cultural. Durant la gala, la seva presidenta, Montserrat Biosca-Planes, ha destacat la importància de mantenir viu el compromís amb la llengua i ha reclamat un esforç de les administracions per garantir que tots els infants de la Catalunya Nord que ho vulguin puguin estudiar en català, un fet, ha denunciat, que ara no es produeix. La vetllada ha servit també per entregar els tradicionals premis literaris atorgats per diferents entitats com ara l'IEC, Òmnium i l'Ajuntament de Perpinyà.

 

El Palau de Congressos de Perpinyà s'ha vestit de gala aquest dimecres a la nit per acollir una edició més, la 25ena, de la Nit de Sant Jordi, la gran festa de la llengua que clou els actes que durant tot el més d'abril s'han fet per celebrar la Festa de Sant Jordi. Enguany, la celebració ha aplegat 230 persones que han viscut una vetllada literària, reivindicativa i gastronòmica, amenitzada amb la música de La cobla Tres Vents Quartans.

 

Abans del lliurament dels premis literaris, entre els quals els atorgats per l'Ajuntament de Perpinyà a persones compromeses amb la defensa de la identitat i la llengua catalanes, la presidenta d'Òmnium Cultural a Catalunya Nord, Montserrat Biosca-Planes, ha destacat la importància que suposa per a Perpinyà el fet que hi hagi "una festa de prestigi en català" d'aquestes característiques quan any rere any "rebem pressions" per introduir-hi el francès. 

 

Durant el seu parlament a l'inici de la vetllada, Biosca-Planes ha lamentat que la salut del català a la Catalunya del Nord "és la que és", però que el més preocupant en aquests moments "és que molts pares que voldrien portar els seus fills a escoles en català no ho poden fer per manca de places". Biosca-Planes ha reclamat un esforç de les administracions nord-catalanes per revertir aquesta situació que posa en perill el futur del català.

 

Premis Joan Blanca

 

Els dos únics premis que ja s'havien anunciat prèviament són els dos que l'Ajuntament de Perpinyà atorga cada any a personalitats destacades en la defensa de la llegua i la identitat catalanes. Enguany, els guardons han estat per a la presidenta de l'ANC i fundadora de la Plataforma per la Llengua, Carme Forcadell, i per l'exeurodiputat per ERC i fundador de la Bressola entre d'altres entitats catalanistes, Miquel Mayol.

 

Forcadell ha reconegut que el català "ho té complicat" a la Catalunya del Nord, i que tot i que "no es pot comparar" la situació a un costat i l'altre dels Pirineus, una hipotètica independència al Principat "ajudaria a tots els territoris de parla catalana" perquè podrien "signar tractats de cooperació amb un estat". Una possibilitat, ha afegit, que serviria "per reforçar el concepte de nació" entre territoris que comparteixen llengua i cultura, dos conceptes "que no entenen de fronteres".

 

Premis literaris

 

Un dels guardons que s'han lliurat durant la Nit de Sant Jordi és el Premi Catalunya Nord, convocat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i que reconeix treballs que contribueixin en l'ensenyament del català i en el coneixement sobre la Catalunya Nord. El premi, dotat amb 3.000 euros, ha estat concedit a l'escriptor Marc Delclòs.

 

Els tres guardons Joves Escriptors que atorga el Consell General dels Pirineus Orientals i dirigits a les escoles i instituts, han rebut enguany un total de 66 obres, una xifra rècord. El premi de Primària ha estat per Karla Sistach, de la Bressola de Sant Galdrich. Felip Solà, alumnes del Col·legi de ceret, s'ha fet amb el guardó reservat als alumnes de Secundària. El tercer premi, el que distingeix alumnes de Batxillerat ha estat per Silvestre Bahi, del Liceu Aragó.

 

Altres premis concedits han estat el que atorga la revista Presència, que ha estat pel periodista Ricard Biel i el de poesia que s'ha concedit a Joan Carles González. Enguany, el premis Juncosa i el de Narrativa per a infants han quedat deserts.

 

La Nit de Sant Jordi s'ha completat amb el Premi d'Economia Unió per les Empreses (UPE) 66 Comarques Nord Catalanes, que vol encoratjar les relacions transfrontereres i que ha estat pel director general del diari 'L'Independant', Philippe Carpa.

La lluita pel català a l'escola

Publicat en El Punt Avui dimecres29 d'abril del 2015

http://www.iec.cat/recull/fitxers/15/04/29/001J2F8A.pdf

La llengua intenta subsistir a la Franja , on la presència del castellà es majoritària al carrer

Escola Valenciana treballa per aconseguir que s'ampliï l'oferta davant la demanda real de les famílies

29/04/15 02:00 - BARCELONA - TXELL CABANAS

Representants de Clarió, Escola Valenciana i la Plataforma per la Llengua durant el debat Foto: MARTA PÉREZ.

1

Trobar solucions als atacs o entrebancs que pateix l'escola en català es converteix en una lluita constant. Representants de la comunitat educativa dels territoris de parla catalana es van trobar ahir al vespre a Barcelona per debatre sobre la sensibilització lingüística i la situació que pateix l'ensenyament en català, en un acte convocat per la Plataforma per la Llengua.

El Clarió, l'associació de pares i mares del Matarranya per l'escola en català, és un dels agents actius a la Franja que lluita per un ensenyament en català. “Ens ho posen molt difícil perquè des de la guarderia s'educa amb castellà i adquireixen els primers coneixements amb una llengua que no és la materna”, explica Magda Aragonès, representat del CLARIÓ.

A la Franja, el castellà és la llengua vehicular a totes les escoles, no hi ha l'opció de fer classes amb castellà, el 90% dels alumnes d'educació primària fan una hora a la setmana optativa de català. Per Aragonès el problema és quan s'arriba a secundària ja que actualment només el 20% dels alumnes fan dues hores a la setmana optatives. “L'escola va per una banda i els pares per una altra. Intento parlar en català amb els professors i no és possible”, explica Aragonès.

Per intentar solucionar els entrebancs que pateix l'escola en català al Matarranya, des de l'associació del Clarió s'està plantejant la possibilitat de posar en marxa una escola petita només en català, “ens preocupa molt que perdin el seu idioma matern”, sosté Aragonés, que recorda que abans l'idioma dominant al carrer i entre els joves era el català, actualment és el castellà. Per això, també intenten educar els professors nouvinguts facilitant-los informació sobre història i bibliografia catalana, ja que la majoria són de la resta de l'Aragó i desconeixen que en aquesta zona es parla el català. “No tenen sensibilització lingüística, es tanquen en banda ”.

On també es viuen aquests entrebancs per un ensenyament en català és al País Valencià. Des del govern valencià s'informa falsament que no hi ha oferta en català perquè tampoc hi ha demanda, però des de l'Escola Valenciana s'ha sensibilitzat les famílies perquè reclamin el seu dret a l'escolarització en català. “En un poble de 3.000 persones vam arribar a ser 15.000 a les Trobades lluitant per l'escola en català, va ser un èxit de participació”, explica Jaume Fullana, representant de l'entitat. Treballar des de l'escola i per l'escola és un dels missatges d'Escola Valenciana per lluitar contra els entrebancs que pateix la llengua catalana. També estan plantejant un nou model d'escola amb català, “volem que en prengui nota el futur govern del País Valencià”, afirma Fullana.

A Catalunya la situació és un altra. “El nostre entrebanc és la llei Wert, que redueix al mínim la influència de les AMPAS perquè no vol que s'arribi a objectius comuns amb l'equip directiu”, assegura Teresa Casals, membre de Plataforma per la Llengua, que afegeix, “si se'n surt ho tenim negre”.

Escola Valenciana :. El Mural, programa de ràdio

FONT: Escola Valenciana :. El Mural, programa de ràdio
seguiu El Mural a Twitter: @ElMuralradio
seguiu El Mural a Facebook: https://www.facebook.com/pages/El-Mural/267486636768392

Edició i realització sonora a càrrec de Pepe Moreno i Iñaki Mazkiaran.

El Mural
El Mural és una iniciativa d'Escola Valenciana realitzat per un equip de treballadors i treballadores de RTVV. Dirigit per la periodista Amàlia Garrigós, es completa amb periodistes, tècnics i productors amb una llarga trajectòria en el món radiofònic com són Pau Vendrell, Xelo Ribera, Jordi Cabezas, Cristina Mollà,  Pepe Moreno i Iñaki Mazkiaran. La proposta és absolutament de servei públic. No hi ha publicitat. L'equip humà que integra el programa el realitza de manera altruista i voluntària.

Plantejat com un programa radiofònic mensual, d'una hora de durada, parla de diferents temàtiques relacionades amb el valencià des de diferents àmbits i punts de vista. El propi nom del programa és una declaració d'intencions: un mural de veus, de geografia, de cultura, de política, de música i de col·lectius. Un mural de diversitat, de diàleg i de democràcia participativa. El Mural pretén ser un símbol per a reivindicar la nostra RTVV, la que volem; i demostrar que estem vius i amb ganes de construir una societat plural i digna. El centre de producció de El Mural són les instal·lacions radiofòniques de què disposa l'Ajuntament d'Alboraia, que és una de les institucions col·laboradores en aquesta iniciativa per haver posat totes les facilitats i tot el material tècnic a l'abast dels professionals que l'elaboren.  

Mitjans de comunicació col·laboradors

Diaris i revistes digitals: Vilaweb, La Veu del País Valencià, Tres deu, Sons de Xaloc, Mildenou, Llibertat.cat, AraMultimèdia (Ara Ràdio), El Punt /Avui digital, Infoguiavalencia pengen cada nova entrega de El Mural en les seues respectives portades.

Ràdios: Ràdio Burjassot, Ràdio Cocentaina, Ràdio Godella, Ràdio Mislata, Ràdio Élite de Muro, Ràdio l'Om de Picassent, Ràdio Puçol, Ràdio Túria de l'Eliana, Ràdio Banyeres, Ràdio Klara, VOX UJI Ràdio, Ràdio Pego, Ràdio Sol d'Albal, Xtradio, Ràdio Terra, Cabiló Ràdio, Ràdio Malva, MediaUni de la Universitat de València, Ràdio Insurrecta. 

EL MURAL. UN TREBALL COL.LECTIU D’ESCOLA VALENCIANA. PREMI AL MILLOR PROGRAMA D’INNOVACIÓ 2015.

“La basa de la ràdio és la imaginació i la creativitat: el talent que cal perquè tots veiem imatges del que se’ns explica amb paraules. D’una forma molt concreta, aquest talent es focalitza en la ràdio d’Escola Valenciana. La imatge de rigorositat i de professionalitat en ràdio es demostra amb El Mural.” (Jordi Margarit, president de Ràdio Associació)

Amb el lema ‘referència i compromís’, els Premis Ràdio Associació han distingit El Mural d’Escola Valenciana amb el reconeixement de Millor Programa d’Innovació 2015 per ‘combinar l'emissió en ràdios locals i internet, tot convertint el buit deixat per la desaparició de la ràdio pública valenciana en una oportunitat innovadora de presentar la realitat social i cultural del País Valencià.’ Un guardó que encoratja a l’equip del Mural i  a tota la família d’Escola Valenciana. Volem posar en valor el treball que realitzen les emissores municipals, lliures i universitàries que difonen aquest producte radiofònic i a totes les publicacions digitals que se’n fan ressò. Sense totes eixes complicitats que arrapen audiència en el dial valencià, El Mural no tindria cap sentit. A tots ells, el nostre agraïment.

Subscriu-te al PODCAST 

PROGRAMA 11 - MAIG DE 2015

Sumari:

“La basa de la ràdio és la imaginació i la creativitat: el talent que cal perquè tots veiem imatges del que se’ns explica amb paraules. D’una forma molt concreta, aquest talent es focalitza en la ràdio d’Escola Valenciana. La imatge de rigorositat i de professionalitat en ràdio es demostra amb El Mural.” (Jordi Margarit, president de Ràdio Associació) 

Amb el lema ‘referència i compromís’, els Premis Ràdio Associació han distingit El Mural d’Escola Valenciana amb el reconeixement de Millor Programa d’Innovació 2015 per ‘combinar l'emissió en ràdios locals i internet, tot convertint el buit deixat per la desaparició de la ràdio pública valenciana en una oportunitat innovadora de presentar la realitat social i cultural del País Valencià.’ Un guardó que encoratja a l’equip del Mural i  a tota la família d’Escola Valenciana. Volem posar en valor el treball que realitzen les emissores municipals, lliures i universitàries que difonen aquest producte radiofònic i a totes les publicacions digitals que se’n fan ressò. Sense totes eixes complicitats que arrapen audiència en el dial valencià, El Mural no tindria cap sentit. A tots ells, el nostre agraïment.

JUSTÍCIA LINGÜÍSTICA

Ni PP ni PSOE han fet res per evitar que encara hi hagi gent que s'horroritza quan sent el català o el basc en una roda de premsa

L'entrenador de l'Eibar va abandonar la roda de premsa per la intolerància d'un grapat de cafres ignorants.

J. Ernesto Ayala

Potser el lector interessat en el futbol recorda un comentari del jugador del Reial Madrid Sergio Ramos quan el 7 d'octubre del 2010 va sentir Gerard Piqué que atenia els periodistes en català. Es tractava d'una roda de premsa a propòsit d'un partit de la selecció nacional en què participaven tots dos. Recordo aquesta ocasió vergonyant. I vaig tornar a sentir la mateixa perplexitat que vaig sentir la primera vegada davant la reacció del jugador andalús quan va veure que el seu company de selecció parlava en català.

Piqué va respondre en el seu idioma matern, entre altres coses, perquè així està estipulat en les rodes de premsa que ofereixen els clubs després de cada partit: que es pugui preguntar i respondre en qualsevol de les llengües d'Espanya. La reacció de Ramos (un jugador, quan no està obligat a defensar la seva àrea, bastant menys poca-solta que com el ridiculitzen en el programa de sàtira esportiva Crackòvia) va consistir, quan li va tocar respondre, a dir, vermell d'ira continguda i amb sornegueria evident, que ell contestaria en andalús, ja que Piqué s'havia atrevit a respondre en públic en una llengua estranya a les seves espanyolíssimes orelles. Era evident que Ramos, com molts espanyols, és dels que creuen que quan algú parla davant seu en català, basc o gallec, i ja no diguem en asturià, és per ofendre'l o, pitjor encara, insultar Espanya.

Doncs aquest diumenge passat es va tornar a repetir una situació semblant. Aquesta vegada va passar durant la roda de premsa posterior al partit que van disputar l'Almeria i l'Eibar. Era el torn de l'entrenador de l'Eibar, Gaizka Garitano, que s'havia de sotmetre a les preguntes dels periodistes. Les càmeres van mostrar un responsable del club andalús advertint que les preguntes es farien en basc i després en castellà. Alguns periodistes acreditats de la premsa local van començar a protestar.

N'hi havia que lamentaven la falta de consideració cap a les seves orelles poc habituades a les llengües d'Espanya. D'altres senzillament es queixaven perquè no entenien aquesta llengua. Va tornar el treballador del club a demanar seny. Però ni així el murmuri adversari al basc va prosseguir creant confusió i retard. Així fins que Garitano va considerar que n'hi havia prou de discussió i va decidir anar-se'n. En cap dels dos casos ningú es va fixar en el gest de deferència cap a la pluralitat lingüística d'Espanya que s'estava practicant en aquestes circumstàncies concretes. Va dominar la mala fe, la falta de sensibilitat envers les altres llengües del teu propi país, o senzillament la ignorància. O una lamentable barreja de totes tres.

En els gairebé 40 anys de democràcia, cap dels dos grans partits que es van alternar en el poder, PSOE i PP, han fet res per normalitzar aquesta situació. Ni ministres de Cultura, ni ministres d'Educació, ni presidents de Govern van moure un dit per evitar que un segment molt significatiu de la ciutadania espanyola encara assisteixi horroritzat cada vegada que sent català o basc. Crec que ja va sent hora que es posi remei a aquesta anormalitat.

Els partits que intentaran en les pròximes cites electorals obrir esquerdes irreversibles entre el bipartidisme tenen l'oportunitat històrica de resoldre aquest contenciós. No fa gaire vaig sentir que un membre d'una associació contrària a la independència suggeria que l'Estat hauria de garantir coneixements generals de les seves llengües en tot el seu territori. Em va semblar una bona notícia, encara que vingués d'una agrupació amb la qual em costa estar d'acord amb la majoria de les seves propostes. D'entrada ni a Ciutadans ni a Podem els vaig sentir ni els vaig llegir res en aquesta direcció urgent. I cito aquests dos partits perquè encara que les enquestes no els auguren el nombre suficient de vots per governar, sí que els preveuen per negociar pactes imprescindibles i decisius.

Pot ser que algú consideri que aquesta qüestió és una nimietat que no mereix més atenció. Una anècdota enmig dels grans problemes que afligeixen Espanya: l'atur, la corrupció, el dèficit fiscal, el deute públic, l'increment insuportable de les desigualtats socials, la mal nutrició en capes àmplies de la població infantil, els desnonaments, etcètera. Però la qüestió no és trivial. I, a més, aquesta reivindicació, per si algú pensés el contrari, no té res a veure amb la independència, ni amb el seu victimisme endèmic. És simplement una qüestió de justícia democràtica i cultural. I, sobretot, de sensibilitat i intel·ligència polítiques. Que encara hi hagi a Espanya gent que s'enfurismi quan sent parlar en català o en basc és d'una gravetat insultant.

En tecnologia, el bilingüisme mata

Publicat en el diari ARA dijous 30 d'abril del 2015

http://www.iec.cat/recull/fitxers/15/04/30/001J37LT.pdf

I SI PASSA, QUÈ ENS PASSA? Les Illes davant la independència de Catalunya.

Amb aquest explícit títol la nova publicació de l'editorial menorquina Arrela arriba a les llibreries de els Balears a partir d’aquest dijous 23 d'abril. Es tracta d’un híbrid entre l'assaig i l'article d'opinió, on un total de 33 autors de les Balears (d'adopció o de naixement) reflexionen sobre els possibles escenaris als quals el conjunt de les illes o cadascuna d'elles es veurien immersos en el cas d'una hipotètica independència de Catalunya. El resultat d'aquest exercici, segons s'esmenta a la contraportada del llibre, «és un compendi de reflexions, paradoxes, complicitats, inquietuds, propostes, problemes, esmenes i oportunitats que recullen la visió de una part de la comunitat illenca; un calidoscopi d'opinions i de registres que, en conjunt i per moments, es mou entre l'assaig i l'article d'opinió, però que també transita per passatges més literaris». Entre els autors de I si passa, què ens passa?, a més dels esmentats, es troben altres com David Abril, Sebastià Bennàssar, Jaume Corbera, M. Antònia Font, Bernat Joan, Isidor Marí, Jaume Mateu, Sebastià Serra, Marià Serra, Damià Pons o Fanny Tur.

I si passa, què ens passa? és una iniciativa valenta i arriscada, però del tot necessària. L'editorial Arrela va convidar 33 autors a posar-se en l'hipotètic cas que Catalunya ja fos independent perquè, a partir d'aquesta hipòtesi, reflexionassin sobre els escenaris possibles que s'obren a Balears.

Demanar-se "i si passa, què ens passa?" és la pregunta que s'aconsella fer davant qualsevol projecte, negoci o situació de la vida, si el que volem és tenir estratègies, siguin quines siguin, i no deixar-nos arrossegar per les circumstàncies o per les estratègies dels altres. I això és així, no en l'hipotètic cas que ens planteja el llibre del qual parlam, sinó en tots els casos.

Per això, em sembla tan valenta com sobretot necessària la pregunta que es fa des d' I si passa, què ens passa? perquè és una invitació a pensar, a plantejar dubtes i certeses i a preparar estratègies d'allò més plurals en cas que Catalunya sigui independent. És, com bé es pot llegir a la nota que fan els editors al mateix llibre, una manera d'afavorir que la societat balear es posicioni "com a subjecte actiu del seu futur".

I és que, sigui quin sigui el futur que puguem tenir com a societat o com a persones, el pitjor que ens pot passar és ser-ne subjectes passius. Ben pensat, 'subjecte' i 'passiu' haurien de ser una contradicció.

Ja es troba a les llibreries de Menorca, a les principals llibreries d'Eivissa, a les de Palma i a bona part de les de Mallorca, on acabarem la distribució en molt pocs dies. A Catalunya, el trobareu a partir del mes de maig, tot i que ja el tenen a l'Espai Mallorca Barcelona. 

Per comprar el llibre per Internet, feu clic aquí

Editorial Arrela a twitter: @EditorialArrela

Editorial Arrela a facebook: https://www.facebook.com/editorial.arrela

Relacionat:

• http://www.bibliomenorca.net/WebEditor/Pagines/file/Not%C3%ADcies/2015/DM150420_passa.pdf
• http://menorcaaldia.com/que-pasaria-en-menorca-si-catalunya-se-independiza/

Sabeu com maten el català?

Publicat en Diari de Balears dimarts 28 d'abril del 2015

http://dbalears.cat/opinio/2015/04/28/285759/sabeu-com-maten-catala-bilinguitzant-catanyolitzant-els-seus-parlants.html

Sabeu com maten el català? Bilingüitzant i catanyolitzant els seus parlants

Joan Lladonet | 28 abril 2015

Ja sé que aquest tema ha estat molt tractat per part de diferents especialistes en la matèria, però com que els dos processos continuen, vull aportar a la discussió, si és que n’hi ha, la meva opinió. Esper que sigui útil per aclarir aquests conceptes, encara que només sigui a una persona. Que un estat colonitzador, com és l’espanyol, faci bandera del bilingüisme en els territoris que colonitza i que tenen llengua pròpia, és del tot normal, perquè d’aquesta manera esborra un dels senyals d’identitat d’aquell poble diferent, que ell vol convertir en igual. I això és el que han procurat fer durant més de 300 anys tots els colonitzadors que han arribat i tots els botiflers que s’han afegit a dur endavant aquesta endemesa. Gran part del poble o la major part del poble, especialment les primeres generacions han patit molt. De les generacions que continuen en el territori, també unes han patit més que les altres, i les que han sofert aquest patiment, massa vegades han optat per renunciar a la lluita, i després d’haver-se bilingüitzat, han volgut tornar a monolingüitzar-se, però en la llengua dominant, i d’això és del que es tractava, aquesta era la intenció de tots els defensors del bilingüisme, especialment dels que pretenien mantenir-se o convertir-se en monolingües.

No existeix cap dubte que el bilingüisme tot sol és capaç de matar qualsevol llengua, en el nostre cas la catalana. Convertir una persona en bilingüe és bastant fàcil, però convertir-hi tot un poble, des del segle XVIII, ha estat bastant més difícil; segurament durant el segle XXI seria molt més senzill. El bilingüisme és un procés. I el bilingüisme no s’ha aconseguit fins a final del segle XX, després de generalitzar-se l’educació a tothom i que a totes les cases hi hagués aparells de ràdio i de televisió; i a moltes d’elles, també diaris, com a mínim a tots els establiments on es pogués anar a prendre un cafè. Els meus dos padrins que he conegut no varen arribar a esser bilingües, mai no els vaig sentir parlar en espanyol. Segurament l’entenien, però no el varen haver d’usar mai. Ara es pot dir que el poble catalanoparlant de les Illes Balears és bilingüe, però el procés de bilingüització continua. De fet el partit més interessat a fer desaparèixer la llengua catalana, el PP, s’ha omplert la boca constantment de la paraula bilingüisme, que regia per a tothom menys per a ells; l’ha usada tant com ara usa la paraula trilingüisme, que no és més que una fase del procés bilingüitzador per matar la llengua catalana.

Quan el poble bilingüitzat conviu amb monolingües de la llengua dominant, s’entra en una altra fase, que ja anava fent els seus efectes feia temps, sense adonar-se’n, és la de la catanyolització. És el moment d’usar la major part de trucs possibles, com són el d’intentar minoritzat la llengua, negant-li la unitat amb altres llocs on es parli, canviant-li el nom, i intentant dividir-la, trossejar-la i esmicolar-la, perquè sigui més fàcil la seva desaparició. També s’ataca el cor de la llengua intentant destruir-la, desfigurant-la, fent que la gent vagi perdent les paraules genuïnes de la llengua i les vagi substituint per altres de la llengua dominant, llengua que troben a la majoria de diaris, a la ràdio, a la televisió i al carrer. Mentre això passa, els defensors de la llengua intenten que s’usi a l’escola i a tots els mitjans que poden fer servir. Però en un moment determinat sorgeixen botiflers i persones que n’exerceixen el paper, i volen depurar la llengua, diuen que la volen acostar al poble, volen modificar-la, volen introduir-hi neologismes que no són més que espanyolismes, i no se n’adonen, o sí, que aquest és el camí per acabar la feina del bilingüisme, que és anar desfigurant-la fins que arribi el moment en què, fins i tot sense adonar-se’n, els bilingües en llengua dominant i subordinada es converteixin en monolingües de la llengua dominant. Quan això passa a tots els parlants, la llengua ha mort, encara que se continuï ensenyant a les escoles, com el llatí. Això ja ho deia l’enyorat Josep Maria Llompart.

La dualitat inventada d’una llengua al servei de la seua desaparició

La dualitat inventada d’una llengua al servei de la seua desaparició

---

---

FONT:http://opinions.laveupv.com/5277

Un poble i dues senyeres: la quadribarrada i la blava coronada.

Un poble i dues denominacions: País Valencià i Comunitat Valenciana

Un poble i dos himnes: el regional i la Muixeranga.

Faltava alguna cosa més? Sí, un poble amb dues llengües pròpies. La mateixa però alhora diferent. Semblava impossible arribar fins ací, però hi hem arribat. Perquè la proposta ja està feta: la llengua ‘Valensiana’ de les Normes d’El Puig i el valencià normalitzat de les Normes de Castelló del 32, es a dir, el català dels valencians.
 

Tota una bogeria, un desgavell i un autèntic despropòsit propiciat i emparat per una Llei de Senyes d’Imbecil·litat aprovada fa unes setmanes en solitari en les Corts pel PP, i amb la qual ha tancat un cercle esperpèntic i demencial en incorporar en el seu text un reconeixement a la capacitat docent de les entitats secessionistes de la llengua, com ara la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, què utilitzen les Normes d’El Puig com a referent normatiu de la llengua.
 

La proposta va ser llançada fa uns dies pel Catedràtic del Departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat Politècnica de València i membre d’una d’aquestes entitats, Rafael Romero Villafranca, a la tribuna d’un conegut diari anticatalanista de la ciutat de València, amb una proposta titulada “El conflicte lingüístic. Una tercera via: una llengua, dues normatives“, on es proposava «la coexistència de dues normatives per a una mateixa llengua».

poc desprès el president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, va fer unes declaracions al mateix diari, en les quals considera «un signe de democràcia» que al País Valencià s’establisca alhora l’oficialitat de les Normes del Puig i la normativa lingüística actual, promoguda per la Acadèmia Valenciana de la Llengua. Esteve declarava en l’entrevista al diari que aquesta proposta «coincideix plenament amb els meus plantejaments, que he comentat en repetides ocasions durant els últims anys. Permetre la coexistència de les dues normatives és un signe de democràcia i ofereix la llibertat d’escollir quin idioma vol estudiar cada valencià».

Es a dir, la “democràcia” de Lo Rat Penat, una de les institucions inquisidores de la nova Llei de Senyes, consisteix a legislar en contra de la raó i dels postulats científics i de la Universitat. Si jo dic ara que el Sol gira al voltant de la Terra i convertisc aquesta afirmació en llei, com per cert encara creuen més del 25% dels espanyols, això és democràcia. I si dic que la Terra és plana, o que la sang del nostre organisme no es mou, també és democràtic i paradigma de llibertat. Sengles valors al servei de l’estupidesa i la desraó.
 

Tant se val. Per a Lo Rat Penat la llibertat i la democràcia aplicades a la llengua que parlem els valencians consisteix a fer que cada família trie l’idioma valencià en què vol que s’eduquen els seus fills.

Llibertat, per cert, que no serà aplicada per ells mateixos quan, segons diu la Llei de Senyes, ells hagin de decidir quines institucions o associacions s’ajusten o no a la seua normativa secessionista del valencià. Els que no seran castigats i  ho pagaran amb el foc purificador reservat per als infidels de la quinta essència de la ‘valensiania’ ben entesa.

La llibertat d’una dualitat lingüística concebuda pel Partit Podrit i els seus esbirros per fer-nos desaparèixer com a poble i, amb nosaltres, també la llengua que parlem i que ells volen fer-nos creure que defensen.