Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

diumenge, 11 de novembre del 2012

PUNT PER PUNT DE L'INCOMPLIMENT DE LA CARTA EUROPEA DE LES LLENGÜES

Accés al document

Gràcies a les gestions de Magda G. Crespí i M. A. Oliver en representació de l'Assemblea de Mestres i Professors de Català - Illes Balears i l'STEI-i, davant l'Intergrup del Parlament Europeu, es va obrir un procés de seguiment als incompliments de la Carta Europea de les Llengües tant per part del govern Espanyol, com dels governs de l'Aragó, País Valencià i Illes Balears.

Aquest procés obert va implicar que el President balear José Ramón Bauzá rebés la carta que segueix, la qual no s'ha dignat a respodre, que l'Intergrup es comprometés a fer un seguiment de la situació i que es programés una nova reunió amb les mateixes protagonistes per tal de fer balanç del progrés de la situació.

Transcripció del text

François ALFONSI

Parlement européen, Membre

Molt honorable Sr. José Ramón Bauzá,
Govern de les llies Balears
C. de la Llotja, 3 07012 Palma
Illes Balears

Brussel·les, 12 de juliol del 2012

Moft Honorable president del Govern de les Illes Balears,

L’lntergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, del Parlament Europeu ha tengut coneixement de la vulneració dels drets de la comunitat lingüistica catalana a les Illes Balears, després de la compareixença de les representants de l'STEl lntersindical ¡ de l’Assemblea de Mestres i Professors en català de les Illes Balears, el 14 de juny de 2012, en seu parlamentaria, a Estrasburg.

Per aquest motiu, ens adreçam a vós per demanar-vos que rectifiqueu la vostra política lingüística ¡ que retireu el projecte de modificació de la llei de funció pública, que modifica també la llei de normalització lingüística, així com la normativa de discriminació del català a l’escola. Us ho demanam d'acord amb el mandat que us atorga l’Estatut d'Autonomia d'exercir la responsabilitat de vetllar i treballar perquè la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, assoleixi la plena igualtat jurídica i social amb el castellà, també llengua oficial, en tots els àmbits d'ús de l'idioma, per retornar d'aquesta manera al consens al qual s’havia arribat amb els governs de diferents ideologies i sensibilitats polítiques.

Esperam que aquest prec, que arriba des del Parlament Europeu, sigui escoltat i retorneu al consens que durant més de 26 anys s’ha mantingut a les Illes en matèria de llengua i que treballeu per la cohesió social de la comunitat autònoma que presidiu, per tal de garantir la igualtat de drets de tota la ciutadania

Rebeu la nostra salutació ben cordial,

François Alfonsi
Vicepresident de l'lntergrup

Csaba Tabajdi
Vicepresident de l’lntergrup

Els membres de l’intergrup ¡ el Parlament Europeu:
Raimon Obiols i Germi, Maria Badia i Cutchet; Teresa Riera Madurell; Raúl Romeva i Rueda; lzaskun Bilbao Barandica; Ana Miranda; Catherine Gréze; JilI Evans; Ivo Vajgl; Tatjana Zdanoka; Ramon Tremosa i Balcells 
_________________________________________________________________________________

El Parlament Europeu també ha cridat l'atenció al Govern espanyol en matèria de llengua pel que fa a les deficiències en l'ensenyament del català a la Franja de Ponent i al País Valencià, així com ha reprovat la manca d'assistència judicial en català i de funcionaris, sobretot en justícia i cossos i forces de seguretat de l'estat, que puguin atendre la població en la llengua pròpia. (10.6 European Charter for Regional or Minority Languages – Third report of the Committee of Experts in respect of Spain)

Amb tot, intentarem demostrar quins apartats són els que incompleixen reiteradament les administracions autonòmiques i de l'estat, tot i estar obligades a complir-los, ja que la Carta va ser aprovada pel Congrés dels Diputats el dia 23 de novembre de 2000 i pel Senat el dia 20 de desembre del mateix any, en ambdós casos per unanimitat.
L’Instrument de ratificació amb data de 2 de febrer de 2001 va ser publicat al BOE núm. 222, de 15 de setembre del mateix any, i al BOE suplement núm. 15 en llengua catalana, d’1 d’octubre.

Preàmbul
[...] Considerant que la protecció de les llengües regionals o minoritàries històriques d’Europa, algunes de les quals es troben en risc de desaparició amb el pas del temps, contribueix a mantenir i a desenvolupar les tradicions i la riquesa culturals d’Europa;

[...] Considerant que el dret d’usar una llengua regional o minoritària en la vida privada pública constitueix un dret imprescriptible, de conformitat amb els principis continguts en el Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics de les Nacions Unides, i de conformitat amb l’esperit de la Convenció de Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals del Consell d’Europa.

[...] Conscients del fet que la protecció i la promoció de les llengües regionals o minoritàries en els diferents països i regions d’Europa representen una contribució important a la construcció d’una Europa basada en els principis de la democràcia de la diversitat cultural, en el marc de la sobirania nacional i de la integritat territorial;

[...]

ARTICLE 6. INFORMACIÓ
Les parts es comprometen a vetllar perquè les autoritats, organitzacions i persones corresponents siguin informades dels drets i deures establerts per aquesta Carta.
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)

ARTICLE 7. OBJECTIUS I PRINCIPIS

[1]
b) el respecte de l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d'aquesta llengua regional o minoritària;

(Es contravé principalment a la Franja, País Valencià, Catalunya Nord i ara a les Illes)


e) el manteniment i el desenvolupament de relacions, en els àmbits previstos per aquesta Carta, entre els grups que usen una llengua regional o minoritària i altres grups del mateix estat que parlin una llengua usada en una forma idèntica o pròxima, així com l’establiment de relacions culturals amb altres grups de l’estat que usin llengües diferents;

(Es contravé principalment a la Franja, País Valencià, Catalunya Nord i ara a les Illes)


i) la promoció de les formes apropiades d'intercanvis transnacionals, en els àmbits previstos per aquesta Carta, per a les llengües regionals o minoritàries usades en una forma idèntica o pròxima en dos o més estats.

(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)

[2] 


Les parts es comprometen a eliminar, si encara no ho han fet, tota distinció, exclusió, restricció o preferència injustificades que afectin l’ús d’una llengua regional o minoritària i tinguin per objecte descoratjar o posar en perill el seu manteniment o el seu desenvolupament. L’adopció de mesures especials en favor de les llengües regionals o minoritàries, destinades a promoure una igualtat entre els parlants d’aquestes llengües i la resta de la població o encaminades a tenir en compte les seves situacions particulars, no és considerada com un acte de discriminació envers els parlants de les llengües més esteses.
(Es contravé principalment a la Franja, País Valencià, Catalunya Nord i ara a les Illes)
[...]

ARTICLE 8. ENSENYAMENT 


1. En matèria d'ensenyament, les parts es comprometen, en el territori en què aquestes llengües són usades, segons la situació de cadascuna d'aquestes llengües i sens perjudici de l’ensenyament de la llengua o de les llengües 
oficials de l’estat:


a) I. a fer possible una educació preescolar garantida en les llengües regionals o minoritàries corresponents;
b) I. a fer possible un ensenyament primari garantit en les llengües regionals o minoritàries corresponents;
c) I. a fer possible un ensenyament secundari garantit en les llengües regionals o minoritàries corresponents;
d) I. a fer possible un ensenyament tècnic i professional garantit en les llengües r
egionals o minoritàries corresponents; 
(Es contraven els anteriors a la Franja, País Valencià, Catalunya Nord i ara a les Illes)

e)

III. si, a causa del paper de l’estat respecte als centres d’ensenyament superior, els apartats I i II no poden ser aplicats, [les parts es comprometen] a fomentar i/o autoritzar la posada en pràctica d’un ensenyament universitari o d’altres formes d’ensenyament superior en les llengües regionals o minoritàries, o de mitjans que permetin estudiar aquestes llengües a la universitat o en altres centres d’ensenyament


superior;
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)

f) I. a adoptar les mesures adients per tal que s’imparteixin cursos d’educació d’adults o d’educació permanent garantits principalment o totalment en les llengües regionals o minoritàries; 
[...]
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)


g) a adoptar disposicions per tal d’assegurar l’ensenyament de la història i de la cultura de les quals la llengua regional o minoritària és expressió;
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)

h) a assegurar la formació inicial i permanent dels ensenyants necessària per posar en pràctica els paràgrafs a) a g) acceptats per la part;
(Es contraven els anteriors a la Franja, País Valencià, Catalunya Nord i ara a les Illes)

i) a crear un o diversos òrgans de control encarregats del seguiment de les mesures adoptades i dels progressos realitzats en l’establiment o el desenvolupament de l’ensenyament de les llengües regionals o minoritàries, i a establir sobre aquests punts informes periòdics que seran fets públics.

(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)

I així en la resta del document, especialment els artícles i apartats que seguiexen.



ARTICLE 9. JUSTÍCIA

(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)

• Paràgraf 1, apartats a.i; a.ii; a.iii; a.iv; b.i; b.ii; b.iii; c.i; c.ii; c.iii; d.

• Paràgraf 2, apartat a.
• Paràgraf 3

ARTICLE 10. AUTORITATS ADMINISTRATIVES I SERVEIS PÚBLICS
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)
• Paràgraf 1, apartats a.i; b, c.
• Paràgraf 2, apartats a, b, c, d, e, f, g.
• Paràgraf 3, apartats a, b.
• Paràgraf 4, apartats a, b, c.
• Paràgraf 5.

ARTICLE 11. MITJANS DE COMUNICACIÓ
(Es contravé principalment a la Franja, País Valencià, Catalunya Nord i ara a les Illes)
• Paràgraf 1, apartats a.i; b.i; c.i; d, e.i; f.ii; g.

ARTICLE 12. ACTIVITATS I EQUIPAMENTS CULTURALS
(Es contravé principalment a la Franja, País Valencià, Catalunya Nord i ara a les Illes)
ARTICLE 13. VIDA ECONÒMICA I SOCIAL
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)

ARTICLE 14. INTERCANVIS TRANSFRONTERERS
(Es contravé entre el Principat de Catalunya i la Catalunya Nord)
ARTICLE 15. INFORMES PERIÒDICS
(??)
ARTICLE 16. EXAMEN DELS INFORMES
(??)
ARTICLE 17. COMITÈ D’EXPERTS
(??)

CONDICIONS ESPECIFICADES PER ESPANYA EN LA RATIFICACIÓ DE LA CARTA
ESPANYA
Llengües a les quals s’aplica la Carta

Èuscar (al País Basc i a Navarra 69 paràgrafs respectivament amb denominacions diferents)
Català (a Catalunya, a les Illes Balears 69 paràgrafs i a la Comunitat Valenciana, en aquest
darrer territori denominat estatutàriament valencià)
Gallec (a Galícia) 69 paràgrafs Nota Segons la Declaració “s’entenen per llengües regionals o minoritàries, les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Valenciana i Navarra”. Vegeu comentari a la pàgina 14.
Aragonès (a l’Aragó) No assenyala paràgrafs
Català (a l’Aragó) No assenyala paràgrafs
Asturià (a Astúries) No assenyala paràgrafs
Aranès (a Catalunya) No assenyala paràgrafs
Nota En un segon paràgraf del document d’adhesió, Espanya “declara, als mateixos efectes, que també s’entenen per llengües regionals o minoritàries les que els estatuts
d’autonomia protegeixen i emparen en els territoris on tradicionalment es parlen”. A aquestes llengües s’aplicaran “totes aquelles disposicions de la Part III de la Carta que
puguin raonablement aplicar-se en consonància amb els objectius i principis establerts a l’article 7”.

dissabte, 10 de novembre del 2012

Campanya de promoció del llibre Els 100 refranys més populars, de Víctor Pàmies i Jordi Palou (Cossetània Ed.)



Us en recordeu del Top ten de refranys catalans? 1.200 persones em vau ajudar a determinar els refranys més populars de la llengua catalana. D'aquell estudi del 2010 neix aquest llibre, escrit a quatre mans amb Jordi Palou, de Rodamots: Els 100 refranys més populars. El publica Cossetània Edicions, de Valls, i estarà disponible a les llibreries a partir del 12 de novembre.


En agraïment als participants de l'enquesta, als lectors del meu portal paremiologia (dites.cat) i en campanya conjunta amb els subscriptors de Rodamots, us volem oferir una oferta ben especial perquè pugueu tenir el llibre abans que ningú i en unes condicions excepcionals.


A partir d’avui i fins el 19 de novembre, podeu adquirir Els 100 refranys més populars i rebre’l còmodament a casa (o bé passar-lo a recollir per la llibreria de la xarxa Bestiari que us quedi més a la vora). Amb un 5% de descompte (i sense costos addicionals de tramesa, sempre que no visqueu a l’estranger). És a dir, per només 14,16 euros!

Cada refrany inclou el significat, variants, anècdotes i equivalents en altres llengües, a més de passatges literaris o periodístics que n’il·lustren l’ús i, sobretot, la vigència.

Només cal que feu clic en aquest enllaç (aquest enllaç us durà a una pàgina especial de bestiari.net que us permetrà fer la comanda per internet. El pagament el podeu fer amb targeta o PayPal). Deixeu-hi les vostres dades i de la resta se n’ocupa Bestiari, Grup de llibreries independents.

Recordeu que això és una oferta per als participants al Top ten de refranys catalans, lectors dels meus blogs sota el domini dites.cat i els subscriptors de 'Cada dia un mot' i que la tramesa serà gratuïta mentre duri la campanya. Si us ho estimeu més, podeu passar a recollir els llibres en una de les seves 24 llibreries. Quina us cau més a la vora?

Podeu encarregar tants llibres com vulgueu. Regaleu (i regaleu-vos) el plaer de gaudir dels refranys!


Si teniu cap dubte, escriviu a vpamies@gmail.com (sobre el llibre) o bé a bestiari@bestiari.net (sobre la campanya)


Amb la col·laboració de:
 
    

divendres, 9 de novembre del 2012

DINERS PER L'ANTICATALANISME AL PAÍS VALENCIÀ


Fabra unfla les ajudes al secessionisme lingüístic

Els pressupostos de 2013 evidencien que el president de la Generalitat pretén perpetuar el blaverisme polític i aprofitar-lo una vegada més en el seu favor

Directiva de la RACV amb l'arquebisbe Osoro. Foto: ARXIU.
1
En cercles polítics valencians s'assegura que amb la lectura dels pressupostos de 2013, el PP no té vergonya de retallar prestacions socials mentre unfla les subvencions a l'església i l'anticatalanisme.
Així ho denuncia el portaveu adjunt d'EUPV en Les Corts qui ha criticat el considerable augment en els comptes autonòmics de les partides destinades a Lo Rat Penat i a la Real Acadèmia de la Cultura Valenciana (RACV).
Tot fa pensar amb aquesta decisió política que el PP continua amb la croada iniciada per a reprendre el fantasma de l'anticatalanisme, vella dinàmica a la que recorre quan vol tirar cortines de fum sobre la seua més que dolenta gestió. Encara que ara ha traspassat una línia roja, ha destinat els diners tan necessaris per a altres coses a aquesta causa absolutament inútil.
Blanco acusa el PP de “seguir alimentant el nucli dur del seu pessebre: les organitzacions eclesiàstiques i les entitats secessionistes. Al darrere segueix tenint el mateix aparell ideològic des de fa dècades: el nacionalcatolicisme i el blaverisme més reaccionari”.
Per al diputat d'esquerres, el Partit Popular “ha subvencionat fins ara aquestes entitats sense cap tipus de vergonya. Tenia diners i els destinava a allò que més interessava, construir una xarxa clientelar al seu servei. Però ara el més greu és que ho fa sense vergonya mentre retalla tot tipus d'inversions, serveis públics i prestacions socials.
En opinió de diversos sectors que pateixen retallades des de fa mesos, “sembla que per a avivar l'anticatalanisme sí que hi ha diners”.
FONT

dijous, 8 de novembre del 2012

PAÍS VALENCIÀ. MARGINACIÓ DE LA LLENGUA A LA PAU

En cas que estigués d'acord amb aquesta Declaració i vulgues donar-li el teu suport, et preguem que la signes virtualment al següent formulari: Done el meu suport a la DECLARACIÓ DE L'ASSOCIACIÓ 1ENTRETANTS SOBRE LA PAU I LES EXEMPCIONS
També pots fer arribar directament la teua adhesió al coordinador del districte universitari del teu centre mitjançant el següent document: Full d'adhesió a la Declaració sobre la PAU i les exempcions

L’Associació Un entre tants considera que l’actual celebració de l’examen de “Valencià: llengua i literatura” de la PAU darrere d’altres assignatures com el castellà de manera reiterada i, fins i tot, com ha passat enguany, en companyia de les assignatures optatives, no contribueix, de cap manera, al seu prestigi entre l’alumnat.
Pensem que la llengua pròpia del País Valencià, i una de les dues que és oficial al nostre territori, ha de ser tractada amb el prestigi que es mereix i a això contribueix, entre d’altres coses, la posició que ocupa en les proves esmentades.
Demanem que la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, les universitats valencianes i la mateixa AVL treballen per exigir l’acompliment de la LUEV que diu:
“La finalitat última de la Llei és assolir, mitjançant la promoció del valencià, l'equiparació efectiva amb el castellà i garantir l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes en condicions d'igualtat i desterrar qualsevol forma de discriminació lingüística”.
“El valencià i el castellà són declarades llengües obligatòries en els Plans d'Ensenyament dels nivells no universitaris, i hom mirarà que els escolars reben els primers ensenyaments en la llengua habitual i que els alumnes assolesquen un coneixement oral i escrit d'ambdues llengües en nivells d'igualtat.
En aquest sentit, considerem que realitzar la prova de valencià l’últim dia perjudica notablement el resultat de l’examen i contradiu flagrantment la Llei. És evident que el nivell de rendiment, d’atenció, de memòria, etc., no és el mateix al principi que al final, quan arrosseguen  cansament i  tensió. Cal recordar que per a una part de l’alumnat, representava l’últim examen de selectiu.
Però aquesta situació no solament ens preocupa pels resultats acadèmics, que ens preocupa i molt, sinó perquè entenem que manifesta una clara desafecció i desconsideració vers la nostra llengua i no contribueix en res al seu prestigi, ni acadèmic ni social.
Aquest tractament de l’assignatura de “Valencià: llengua i literatura” a les proves d’accés a la Universitat contradiu les pròpies normes universitàries, com es pot comprovar amb una consulta senzilla dels seus estatuts respectius:
Ja hem manifestat individualment aquesta queixa i els coordinadors argumenten que la causa per la qual el castellà es fa el primer dia és perquè s’hi presenta tot l’alumnat. No podem acceptar que aquest argument, no fonamentat en criteris pedagògics, siga el que guie l’organització de les proves. A més a més, açò ens porta a un altre tema que també ens intranquil·litza, i molt: les exempcions.

La defensa del valencià com a llengua d’ensenyament és la nostra preocupació com a docents. Per aquest motiu considerem que el tema de les exempcions de l’assignatura de valencià és una qüestió no resolta que ja cueja massa temps i sobre la qual nosaltres volem expressar la nostra opinió. Vegem el que en diu la Llei:

De les excepcions
Article 24
1. L'obligatorietat d'aplicar el valencià a l'ensenyament en els territoris assenyalats com de predomini valenciano-parlant al Títol Cinqué, restarà sense efecte de manera individual quan els pares o tutors que ho sol·liciten acrediten fefaentment residència temporal en territori i expressen, en formalitzar la inscripció, el desig que els seus fills o tutelats siguen eximits de l'ensenyament del valencià.
2. El Consell de la Generalitat Valenciana introduirà progressivament l'ensenyament del valencià als territoris de predomini lingüístic castellà relacionats al Títol Cinqué, i afavorirà totes les iniciatives públiques i privades que contribuesquen a la finalitat esmentada. Tot açò sense perjudici que els pares o tutors residents a les zones susdites puguen obtenir l'exempció de l'ensenyament del valencià per a llurs fills i tutelats, quan així ho sol·liciten en formalitzar-ne la inscripció.
Considerem que l’exempció és una discriminació cap a les persones castellanoparlants que es veuen menystingudes en l’aprenentatge de la llengua pròpia del Poble Valencià mentre són obligades a continuar estudiant altres llengües que no són les oficials al nostre territori. D’aquesta manera, s’incompleixen preceptes fonamentals de la Llei esmentada. Especialment dos dels objectius específics de la LUEV on es diu literalment:
“Fer efectiu els drets de tots els ciutadans a conéixer i usar el valencià.”
“Protegir la seua recuperació i garantir l'ús normal i oficial.”
Per això demanem que la interpretació que es fa de la LUEV, en el sentit que qualsevol persona puga demanar l’exempció de l’assignatura de “Valencià: llengua i literatura”, només es puga fer efectiva als territoris castellanoparlants (i valencianoparlants, si és el cas) durant un any i en els casos que marca la mateixa Llei com una cosa excepcional i no com una pràctica habitual i discriminatòria contra els valencianoparlants i els castellanoparlants, com ja hem exposat anteriorment.
Volem acabar aquest escrit reiterant la nostra crida a la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, de totes les universitats valencianes, així com de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, perquè garantisquen la preservació, la dignificació, el manteniment i l’extensió de l’ús i el conreu del valencià. Aquesta tasca depén, també, de tota la societat i nosaltres, com a docents, hem d’estar a la primera línia, com sempre, per defensar-la.
València, 20 d’octubre de 2012

dimecres, 7 de novembre del 2012

Som Escola.cat davant les eleccions al Principat


COMPROMÍS I POSICIONAMENT

Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, que el president de la Generalitat ha convocat per al proper dia 25 de novembre, les entitats que formem SOMESCOLA.CAT, reunides en Plenari el proppassat 25 d’octubre, demanem als partits polítics que concorren en aquestes eleccions que adquireixin els compromisos següents:

• Renovar el compromís per una escola catalana en llengua i continguts, entroncada en la nostra tradició pedagògica i que tingui com a objectius l'equitat, la igualtat d'oportunitats i la qualitat.
• Treballar per aconseguir un major èxit escolar, perquè no fer-ho representa barrar el pas a molts joves i dificultar-los la incorporació a la societat i al món del treball.
• Impedir que ingerències externes trenquin el model d'escola catalana actual –basat en l’ensenyament amb el català com a llengua vehicular i en la utilització de les estratègies del programa d’immersió lingüística en els contextos que calgui–, que ha fet possible que, en acabar els estudis obligatoris, l'alumnat de Catalunya sigui bilingüe, ha col·laborat a la cohesió interna del nostre país i ha estat reconegut com un èxit per les instàncies internacionals.
• Considerar l’educació una prioritat de país, i així s’ha de veure recollit en els projectes de govern i en els pressupostos, apostant per l’educació com una inversió per al futur de la ciutadania i de Catalunya.
• Denunciar el retrocés que està patint l’ensenyament en la nostra llengua en els altres territoris de parla catalana que actualment són dins de l’Estat espanyol: Illes Balears, País Valencià i Franja de Ponent.

Així mateix, SOMESCOLA.CAT es compromet a continuar treballant, des de les organitzacions i entitats de la societat civil que en formem part, al costat del país i, quan escaigui, del Parlament i del Govern de Catalunya, per mantenir i millorar el nostre sistema educatiu, una eina imprescindible per assegurar-nos el futur.

Barcelona, 6 de novembre de 2012

El grup promotor de SOMESCOLA.CAT està format per les entitats següents:Agrupació Escola Catalana (AEC), Associació de Mestres Rosa Sensat, Centre UNESCO deCatalunya – Unescocat, Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions(CIEMEN), Consell de la Joventut de Barcelona, Consell Nacional de la Joventut, Coordinadorad'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), FAPAC, FAPAES, Federació d'Organitzacionsper la Llengua, Federació d'Ensenyament CCOO de Catalunya, Federació d'EnsenyamentUSOC, Federació Moviments Renovació Pedagògica de Catalunya, FETE – UGT, FundacióEscola Cristiana de Catalunya, Institució Escola CIC, Institut d'Estudis Catalans (IEC),Intersindical – CSC, La Bressola, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Òmnium Cultural,PEN Català, Plataforma de Professors de Català de Secundària, Plataforma pel Dret Decidir(PDD), Plataforma per la Llengua, UGT de Catalunya, USTEC- STES, Xarxa d'Entitats Cíviquesi Culturals dels Països Catalans, Xarxa d'Escoles Associades a la UNESCO.

dimarts, 6 de novembre del 2012

Comiat reivindicatiu de l’Espai Mallorca


El col·lectiu d’usuaris Crits i Renou organitza una ‘reobertura’ simbòlica amb motiu del tancament del local i assegura que lluitarà per la seva supervivència

Fotografia de família d’alguns dels representants del món de la cultura que anaren a donar el seu suport a l’Espai Mallorca.Foto: P.R.
L'Espai Mallorca tancà ahir les portes al públic, encara que contra la voluntat dels seus usuaris i d'una vintena de personalitats del món de la cultura. Malgrat tot, l'associació d'usuaris de l'Espai Mallorca, Crits i Renou, decidí ahir ‘reobrir' les portes del centre cultural, precisament el dia del seu tancament. Una reobertura oficiosa que es presentava com un gran acte reivindicatiu. La resposta fou multitudinària. Les personalitats culturals tampoc no hi faltaren. Noms reconeguts, com Maria del Mar Bonet, Sebastià Alzamora, Emili Manzano, Bel Olid, Rafel Duran, Toni Catany, Blanca Llum Vidal i Salvador Giner, entre d'altres, aprofitaren per fer-se una significativa foto de família.
Crits i Renou continua amb l'afany de trobar sortides viables per mantenir l'establiment de manera efectiva. El cap visible de la plataforma, Joan Tomàs Martínez, assegurà que "no pot passar gaire més temps". Per avui mateix tenen convocada una reunió amb l'Ajuntament de Barcelona (propietari del local) a qui demanaran col·laboració. "Del Consell i del Govern no n'esperam res. Ni tan sols s'han pronunciat". Amanda Vich, exdirectora de l'Espai Mallorca, encetà el vespre. Vich recordà la funció essencial de l'espai com a "pont i nexe de unió entre les Illes i el Principat", i dedicà dures crítiques a les institucions balears i a les polítiques "contra la cultura i la llengua catalana". "No aconseguiran que deixem de lluitar. Si la Balanguera fila fila, l'Espai Mallorca filarà".
A sobre les rajoles, s'hi col·locà primer el cantautor català Roger Mas, qui oferí un breu però efectiu concert. El seguiren els recitals de poesia d'Antoni Clapés, Enric Casasses i Edgar Alemany. El concert del Cor Jove de l'Orfeó Català serví per acabar l'acte, escalfat per l'ambient reivindicatiu i de suport a l'Espai Mallorca.
Han passat molts mesos des que el col·lectiu Crits i Renou per l'Espai Mallorca organitzà una jornada cultural d'onze hores per fer front a les constants amenaces de tancament, una clausura que cada dia es feia més evident, però que no es féu efectiva fins ahir. En constant estat d'agonia, les treballadores i els clients del centre han intentat durant tot aquest temps lluitar contra la indecisió del Gremi d'Editors de les Illes, el Consell de Mallorca i, de retruc, el Govern balear. No fou, però, fins fa dues setmanes que l'agrupació editorial donà per liquidada una etapa que començà fa catorze anys amb l'obertura del local del carrer del Carme de Barcelona.

dilluns, 5 de novembre del 2012

CARTA D'UNA MALLORQUINA A BAUZÀ

Avui estic contenta.
El president Bauzá, ha anat a Madrid i, als berenars de “La Razón”, ha obert el debat de la independència de les Illes Balears. Allà afirmà que “mentre jo sigui president de les Illes, mai no formaran part dels Països Catalans”. No passeu ànsia, no us haureu d’esforçar gens per impedir que les illes formin part dels Països Catalans. Podeu descansar tranquil. No cal que destineu esforços en aquesta qüestió. No sou vos qui heu de decidir si les illes han de formar part dels Països Catalans, han de recuperar la sobirania perduda o han de continuar depenent d’un estat que els xucla la sang i els extorsiona. Tranquil. A qui correspon prendre aquesta decisió és al poble de les illes Balears. I ho ha de fer per majoria.
De moment, amb l’estat espanyol, no mos va gaire bé. Són 3.500 milions d’euros que se’n van a Madrid i no tornen. I això que a Madrid i aquí hi ha un govern del mateix color polític. Diuen que això del català és una cortina de fum que posa el president perquè no es vegin els problemes reals de la ciutadania. Més que una cortina de fum jo diria que és un mur de ciment armat que ell vol alçar per fer-nos callar, instaurar la política de la por, paralitzar l’expressió i les possibles accions de la gent. En Voltaire “És perillós tenir raó quan el govern s’equivoca”  Però ni cortines de fum ens distrauran, ni murs de ciment armat, -com deia en Toni Roig-, no ens faran callar!
A partir d’ara podeu ocupar-vos del que hauria de ser una prioritat del vostre govern. Recuperar els dobbers que se’n va a Madrid i no tornen, incentivar l’ocupació, deixar de generar atur entre els treballadors públics, aturar els desnonaments, reduir les llistes d’espera als hospitals, atendre els alumnes que ho necessiten, construir un futur per als nostres infants i joves, no convertir Mallorca en el femer d’Europa... Ocupar-vos del que realment preocupa la gent.
També heu dit que "cada mil·límetre que es cedeixi al nacionalisme és un mil·límetre de no retorn" i per això heu demanat al cap de l'Executiu espanyol, Mariano Rajoy, que aturi "sense cap tipus d'ambigüitat" la deriva sobiranista del president català. A les illes ja coneixem el vostre estil autoritari de governar, els vostres mètodes expeditius i dràstics. I la vostra desafecció a la llengua i la cultura pròpia dels formenterencs, menorquins, eivissencs i mallorquins. Hem vist que no feu res per normalitzar-la, ans el contrari voleu generalitzar la desigualtat social i lingüística del carrer a tots els altres àmbits. Els illencs som bons al·lots, però no som beneits. Veim clarament que, el nacionalisme espanyol, que vos i altra gent practicau, és el nacionalisme més fort i més radical de tots els nacionalismes de l’estat. I el més excloent.
I com és que patiu aquesta desafecció a la llengua i la cultura pròpia de les Illes? La vostra mare, quan éreu petit, no vos contava rondalles?
M.A.F.




diumenge, 4 de novembre del 2012

ESPAI MALLORCA: CRITS I RENOU

LA CRIDA
Companyes i companys,
Amb motiu de la deixadesa cultural del Consell Insular de Mallorca i de la decisió del Gremi d'Editors de les Illes Balears d'abandonar-ne la gestió, l'assemblea de CRITS I RENOU es complau en convidar-vos a la festa de REINAUGURACIÓ DE L'ESPAI MALLORCA.

Aquest tindrà lloc dilluns, dia 5 de novembre, a les 18.00 hores al mateix Espai i consistirà en:
- LECTURA d'un MANIFEST en favor de la continuïtat de l'Espai Mallorca.
- CONCENTRACIÓ de personalitats de la nostra cultura.
Maria del Mar Bonet, Sebastià Alzamora, Emili Manzano, Bel Olid, Toni Catany, John Carlin, Cinta Massip, Sam Abrams, Jaume Ayats, Toni Vidal, Blanca Llum Vidal, Arnau Pons, Toni Puntí, Rafel Duran, Francesc Ribera ‘Titot’, Pere Antoni Pons, Melcior Comes, Enric Casasses, Toni Clapés, Dolors Udina i Pere Tàpies ja han confirmat la seva assistència!
- ACTIVITATS CULTURALS que anirem desvetllant aquests dies...

Els actes, que s'allargaran fins el vespre, aniran acompanyats de l'àpat que pertoca a una celebració tan especial i al final de la festa tots els assistents podran brindar amb nosaltres pel bon futur de l'Espai Mallorca.

FEIM VIURE L'ESPAI MALLORCA,
REINAUGUREM L'ESPAI MALLORCA!


RESSÒ A VILAWEB

Crits i renou convoca un acte a l'Espai Mallorca el dia del tancament

Fa una crida a personalitats de les lletres i de la cultura de tots els Països Catalans perquè es concentrin a l'espai
L'Espai Mallorca tancarà el dia 5 de novembre, després de catorze anys fent de pont cultural entre els artistes de les Illes Balears i el públic barceloní. Crits i renou per l'Espai Mallorca ha proposat, doncs, un acte al local mateix, i el mateix dia a les sis del vespre, amb personalitats de les lletres i de la cultura de tots els Països Catalans. 
Hom hi llegirà un manifest i es farà una foto col·lectiva. Després, a les set, l'actor Toni Gomila representarà el monòleg 'Acorar', dirigit per Rafel Duran, que aquest octubre s'ha pogut veure a la Seca.
A banda, representants de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona rebran, l'endemà, una delegació de Crits i renou. La prioritat és d'aconseguir la gestió de l'Espai Mallorca i Crits i renou vol negociar amb l'ajuntament, propietari del local del carrer del Carme, la possibilitat de tornar-lo obrir.
Mentrestant, el col·lectiu hi voldria fer les assemblees i alguns actes puntuals per mantenir el teixit social i evitar que el local es degradi, si es tanca.

dissabte, 3 de novembre del 2012

Convé que facem costat als Jubilats per Mallorca en el darrer “Camins contra Mentides”


Informem dels dotze llocs de trobada per a la quarta i darrera caminada de CAMINS CONTRA MENTIDES que es farà el proper dia 10 de novembre, partint a les 9 hh i 45 mm  de dotze punts diferents de Palma i acabant a les 12 hh i 45 mm a la Plaça de Cort de Palma.

Quan ens hagueu comunicat a quin grup vos va bé afegir-vos vos donarem més indicacions de com ho heu de fer i de com s'han d'anar reagrupant els dotze grups inicials.

Convé que ens faceu a saber sa vostra intenció de prendre-hi part lo mes tard el dia 5 de novembre, per poder coordinar millor l'acció. Si qualcú vol participar-hi però la salut no li permet fer la caminada, també tenim previstes altres feines en les quals col·laborar.
Féu-nos-ho arribar al correu  jubilatsxmca@gmail.com  i li ho comunicarem.

Des d'enllaçats animem a la resta de territoris a donar-los suport també a la seva pàgina de facebook
https://www.facebook.com/pages/Jubilats-per-Mallorca/145601968870606?ref=ts&fref=ts


LLOCS DE TROBADA DELS DOTZE GRUPS PER A LA REPARTIDA DE DIA 10


Grup 1 .- Porto Pi Centre, a dalt, a l’endret de l’entrada dels cinemes .

Grup 2 .- Son Dureta, davant la parada de l’autobús, al carrer d’Andrea Dória.
  
Grup 3 .- Davant la clínica Juaneda, a prop de l’escola de Mata de Jonc.

Grup 4 .- Davant l’entrada de l’aparcament de la policlínica, a prop de la rotonda de la vida de cintura.
  
Grup 5 .- A l’entra de l’aparcament del Carrefour, al carrer de General Riera.

Grup 6 .- Davant la presó vella, a la carretera de Sóller, just abans de la via de cintura.
  
Grup 7 .- Son oliva. A la intersecció del carrer de Son Oliva amb la via del tren de Sóller.

Grup 8 .- Davant de la boca del metro Son Costa/Son Forteza, al carrer de jacint Verdaguer.

Grup 9 .- Venzinera des Rafal Vell, al carrer aragó, just després del pont de la via de cintura.

Grup 10.- Son Gotleu. Es troben enmig de la plaça de Miquel Dolç (plaça des patins rodona, antiga plaça del tinent Coronell Franco)
  
Grup 11 .- Can Blau, devora de la rotonda de la via de cintura amb el carrer de Manacor,

Grup 12 .- Porta des Camp, dabvant la venzinera del final de les avingudes, enmig de la placeta que fa.

divendres, 2 de novembre del 2012

Juan Carlos Moreno, oficialitat del castellà i independència


Font: http://www.ara.cat/premium/societat/JUAN-CARLOSMORENO-CABRERA-Seria-Catalunya_0_799720084.html

Juan Carlos Moreno Cabrera: "Seria un error que el castellà fos oficial en una Catalunya independent"

JUAN CARLOSMORENO CABRERA: "Seria un error que el castellà fos oficial en  una Catalunya independent"
CÈLIA ATSET
Perfil Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956) és catedràtic de lingüística general a la Universitat Autònoma de Madrid. En els seus llibres desmunta els mites del nacionalisme espanyol sobre el castellà, per exemple la idea que és una "llengua comuna". És dels pocs espanyols favorables a la independència de Catalunya sempre que es prioritzin els interessos de la població per sobre del gran poder financer i de la UE.


Ningú millor per conèixer el nacionalisme lingüístic espanyol que un madrileny com Juan Carlos Moreno Cabrera, un lingüista que conjuntament amb Montserrat Alberte i Silvia Senz ha elaborat un document de treball sobre quina hauria de ser la gestió del castellà en el marc d'una Catalunya independent. Ell, que és especialista en nacionalisme lingüístic espanyol, considera que la clau és mirar cap a Hispanoamèrica.
Què passaria amb el castellà a Catalunya en cas d'independència?
Precisament en el document advertim que seria un gran error que el castellà fos llengua oficial perquè això seria utilitzat en contra del català, seria una amenaça contínua. Tot i així, s'hauria de mantenir el castellà dins la planificació lingüística amb l'objectiu de projectar una visió de l'idioma més americà i menys espanyol. No es pot deixar el castellà només en mans d'Espanya.
¿Està proposant un catalanisme hispanista?
Sí, exacte. Catalunya s'hauria d'abocar a Hispanoamèrica i competir amb Espanya amb una visió diferent de l'idioma. El nou estat català no pot deixar el castellà en mans dels espanyolistes, l'ha d'utilitzar en benefici propi. El castellà no desapareixerà de Catalunya, per tant crec que això és el més intel·ligent. Això seria un desafiament brutal a la visió centralista de Madrid, a aquest nou panhispanisme que impulsen amb voluntat de colonització econòmica.
¿Hauríem de defensar un castellà menys monolític que el de la RAE?
Sí, s'hauria de fer una gestió del castellà des d'una perspectiva internacionalista i no centralista. Perquè si no es fa això, apareixeran grupuscles que presentaran el castellà com una llengua oprimida amb l'ajuda del govern espanyol.
Com es viu a Madrid el procés que s'ha obert a Catalunya?
El que no s'entén és que aquesta demanda no ve d'ara, que Catalunya és una nació i reivindica el seu dret a l'autodeterminació, que per cert era un principi que l'esquerra defensava fins a la Transició. No és una explosió purament emocional relacionada amb la crisi.
Espanya sí que és una nació i té 3.000 anys, segons Esperanza Aguirre...
Aquesta afirmació demostra la manipulació de la història que fa el nacionalisme espanyol. Per a ells hi ha una història verdadera, la d'una Espanya imaginària que es remunta als celtibers. Tota nació crea els seus mites per justificar el present, això també passa a Catalunya i el País Basc. El que no val és dir que els meus mites són els de veritat i els dels altres són falsos.
Però aquests mites interfereixen en la ciència històrica...
Sí, i trobes que molts historiadors espanyolistes justifiquen els mites espanyols, igual que molts economistes justifiquen el sistema capitalista com l'únic possible. La ciència social està al servei del poder. Si un científic social et diu que no té ideologia ja és sospitós.
Això en el cas de la llengua és molt acusat.
Sí perquè s'intenten vendre afirmacions aparentment objectives que en el fons són pura ideologia. Per exemple, en el cas del castellà el concepte de llengua comuna, o que el castellà és una de les llengües més homogènies del món. I la gent no és capaç de veure la manipulació que hi ha al darrere.
El ministre José Ignacio Wert creu que s'ha d'espanyolitzar els nens catalans...
Quan es parla d'espanyolitzar el que s'està dient és que no s'accepta que el Parlament català pugui decidir com s'eduquen els nens catalans. El model educatiu català ha estat adoptat de manera democràtica, però el govern central no ho admet perquè considera que el poble català no té aquesta potestat. És més, considera que el poble català no existeix. El nacionalisme espanyol no admet que existeixi un poble català sobirà, sinó que forma part del poble espanyol. Jo sóc espanyol, però una nació que es defineix negant altres grups... aquesta condició jo no la vull.
I quina sortida hi ha?
La que s'està portant a terme, o sigui, dir-li a Espanya que encara que ella no reconegui aquest dret, Catalunya sí que el té. I els catalans han de decidir quin estatus volen tenir i quina relació amb Espanya.
A vostè el deuen mirar malament a Madrid perquè diu aquestes coses...
És que jo a Madrid em dedico a escriure i llegir, no tinc gaires altaveus. Però fan una lectura errònia. No entenen que això ve de lluny i que la gent no es fa independentista d'un dia per l'altre. Encara es pensen que és una obcecació puntual perquè no es vol pagar a Espanya. Ignoren el que és fonamental: que a Catalunya sempre ha persistit la idea que són una nació.
La diferència és que abans es pensava que amb Espanya hi podia haver certa entesa...
Sí però la sentència de l'Estatut va deixar clar que Catalunya no és una nació, i això sumat a les actituds dels governs del PP i del PSOE ha fet que el poble català s'hagi adonat d'una cosa que és una obvietat per mi: que la idea que Catalunya és una nació és incompatible amb el concepte d'Espanya que té el nacionalisme espanyol.
¿I existeix un concepte d'Espanya alternatiu?
Esclar. Jo estic a favor d'una Espanya que respecti el dret a l'autodeterminació, i com que la meva ideologia és marxista-revolucionària estic a favor d'una unió de repúbliques socialistes de la península Ibèrica.
Inclòs Portugal?
I tant. A més, ara estem veient que el poble portuguès, el poble castellà, el poble basc i el poble català s'estan mobilitzant contra la dictadura del capital financer.
¿Resulta simptomàtic que per trobar una veu a Madrid a favor de la independència de Catalunya calgui anar fins a l'extrema esquerra minoritària?
Jo no em sento tan minoritari ara. Què diu la gent? Que el deute no l'hem de pagar nosaltres i que cal acabar amb la dictadura financera.
Però la independència de Catalunya seria un cataclisme per al nacionalisme espanyol...
Seria una tragèdia.
¿Hi hauria una campanya anti- catalana?
Ara ja s'està intentant presentar la demanda del dret a l'autodeterminació com una mostra d'insolidaritat dels catalans respecte a la resta d'espanyols.
Què en pensa d'Artur Mas?
Que no és independentista de veritat, perquè, si no, hauria actuat així des d'un primer moment. El que sí que és independentista és el poble català. En la meva opinió, Mas pot portar Catalunya al desastre, és a dir, a no aconseguir la independència i a enfonsar-se més en la crisi si no s'enfronta al poder financer. Què està per sobre? ¿Pagar el deute o la independència de Catalunya? ¿O voleu la independència per continuar sota la dictadura de la Unió Europea?
Cal sortir de la UE llavors?
No, el que cal és lluitar-hi des de dins. Jo estic en contra de la política que està aplicant la UE i que és contrària als interessos dels seus ciutadans, no de la UE. No hem de caure en aquesta trampa. Es pot canviar Europa des de dins, amb una revolució que ja està en marxa.