Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

diumenge, 25 de juny de 2017

'A les Illes Balears, el tracte cap als mitjans de comunicació en català és d’apartheid'

Tomeu Martí Periodista, director del diari dBalears i fundador de la ràdio Ona Mediterrània


Entrevistar Tomeu Martí és com observar el sector sobiranista illenc a través d'un espiell privilegiat, amb les seves virtuts i les seves incoherències. 
Aquest palmesà és director del diari dBalears i, fins fa pocs dies, també ho era de l'emissora Ona Mediterrània. Fa uns anys, també va coordinar l'Obra Cultural Balear i més entitats que fan per la llengua. No hi ha projecte, que hibridi llengua i periodisme, que se li resisteixi. 
"Nosaltres vam ajudar a què arribessin uns nous gestors a la política que ens han traït; i aquesta és la paraula: traït"
Palma - Barcelona. Barcelona - Palma. Tomeu Martí és d'aquells illencs que sobrevola el Mediterrani com qui esmorza, es renta les dents o va al metge. El dia que vam fer aquesta entrevista, el vam enxampar a la ciutat comtal, sortint d'un debat impulsat per la Plataforma per la Llengua, de la qual també n'és membre. Les porxades del passeig de Picasso van ser testimoni -i refrigeri- d'una conversa sobre la història recent del català a les Illes.
Resumint: si un dia Martí va estar eufòric per la resposta ciutadana contra les polítiques del Partit Popular, avui està profundament decepcionat: "nosaltres vam ajudar a què arribessin uns nous gestors a la política que ens han traït; i aquesta és la paraula: traït". 

Les inscripcions als cursos de català a les Illes han crescut un 41% el darrer any, segons l’InformeCAT de la Plataforma per la Llengua. És una bona notícia, no? 
Sí, però això es dóna cada vegada que hi ha un govern mínimament sensible a la llengua catalana i la ciutadania percep que el català serà necessari. Ja portem tres canvis polítics en aquesta línia des de la Transició i sempre ha estat així. Quan el català és requisit per accedir a la funció pública o per pujar escalafons, la demanda de cursos creix molt. Sobretot entre els funcionaris i les persones nouvingudes, que perceben que el govern potencia la llengua catalana. 

"El que va demostrar la legislatura [de Bauzá] és que hi ha una majoria social a favor del català a les Illes Balears"
Creu, doncs, que l’actual govern del Pacte no està fent prou per la llengua pròpia? 
A l’anterior legislatura, amb José Ramón Bauzá de president, es va polaritzar molt la situació. Va ser un govern absolutament bel·ligerant amb la llengua catalana, va intentar exterminar-la i reduir-la a la mínima expressió en els àmbits on sí que havia aconseguit un cert reconeixement. Per exemple, als mitjans de comunicació públics, l’ensenyament, i l’administració pública. 
 
Però hi va haver una resposta social sense precedents!
Inaudita. I molt.. Molt potent. Hi va haver manifestacions multitudinàries, vagues de fam, els pares van mobilitzar-se, va néixer l’Assemblea de Docents, el professorat va fer tres setmanes de vaga.. El que va demostrar aquella legislatura és que hi ha una majoria social a favor del català a les Illes Balears. 

"Crec que tothom comparteix que aquests dos primers anys són absolutament decebedors en quant a polítiques lingüístiques"
Que empeny les esquerres al poder, no? 
Exacte, i llavors és quan comença, per a mi, una etapa incomprensible en què no s’interpreta aquest desig de la majoria social i es retorna a polítiques molt toves, molt contemporitzadores, molt poc proactives a favor del català. 
 
Quina valoració en fa d’aquests dos anys de govern?  
A mitjans de legislatura, que es compleixen ara, s’ha recuperat la situació anterior al Bauzá més o menys, però no s’ha anat més enllà. Des de la societat civil s’ha esperat, s’ha estat a l’expectativa, però crec que tothom comparteix que aquests dos primers anys són absolutament decebedors en quant a polítiques lingüístiques. Decebedors i desaprofitats. Òbviament que estem molt millor que fa dos anys, però tots enteníem que era el gran moment d’avançar i no s’ha avançat. Els pressupost dedicats a polítiques lingüístiques són ridículs. El govern de les Illes Balears, d’un total de 4.000 milions, en dedica 2,5 a polítiques lingüístiques. 

"És una qüestió de pressupostos ridículs i d’un compromís pobríssim dels principals líders polítics de les institucions"
Què reclamen els sectors més sensibles amb la llengua? 
No hi ha hagut encara cap campanya per donar prestigi o afavorir l’ús social del català. Sí que s’ha anat responent a la demanda de cursos de català, però poca cosa més. Una de les demandes que fèiem era que la presidenta del govern fes una crida perquè la població que sap català l’usi habitualment i la que no en sap l’aprengui. I no s’ha fet. 
 
I a nivell pràctic? 
La política lingüística s’ha situat, sense cap ambició, a un departament de Cultura. I no faig cap crítica a les persones que ocupen la direcció general, que fan tot el que poden. És una qüestió de pressupostos ridículs i d’un compromís pobríssim dels principals líders polítics de les institucions.

"Quan algú fa declaracions en anglès o alemany, les subtitulen; ara bé, quan algú fa declaracions en català, se li demana que després les faci en castellà"
Aquest any, se'n compleixen 30 de la primera Llei de normalització lingüística a les Illes Balears. Quins articles encara no s’han desenvolupat? 
En l'àmbit de la comunicació, per exemple, s’hauria de veure què passa amb tots els mitjans que vénen des de Madrid i que, tot i operar a les Illes Balears, no tenen el més mínim respecte al català. No el tracten ni com una llengua estrangera, sinó com una llengua inexistent. Per exemple, quan algú fa declaracions en anglès o alemany, les subtitulen; ara bé, quan algú fa declaracions en català, se li demana que després les faci en castellà. 
 
És una situació de trinxera la dels mitjans en català a les Illes?
Sí, nosaltres, a Ona Mediterrània, per exemple, vivim una situació consolidada, però des de la precarietat. Treballem voluntàriament en alguns casos. És difícil.. Perquè se suposa que l’administració de les Illes Balears és favorable als mitjans de comunicació en català, però és evident que l’administració de l’estat espanyol -que és qui controla les llicències- ha afavorit sempre les emissores en castellà. 

"Des del Departament de Comunicació del govern, el tracte cap als mitjans de comunicació en català és d’apartheid"
De quina manera?
Per exemple, els mitjans escrits en català, com el dBalears i l’arabalears, tenim accés a alguns ajuts de la Direcció General de Política Lingüística per fer periodisme en català; cosa que em sembla justificada perquè els mitjans en català tenim dificultats per moure’ns al mercat i hem de competir amb mitjans que treballen en castellà.  
 
On és el problema, aleshores? 
Doncs que, en canvi, des del Departament de Comunicació del govern, el tracte cap als mitjans de comunicació en català és d’apartheid. I d’ignorància. Moltes vegades actuen criteris partidistes i les ajudes públiques de l’àrea de comunicació se’n van més cap als mitjans d’òrbita socialista, que cap als mitjans en català. És a dir, que els mitjans en català ens trobem amb la paradoxa i l’insult que per al Departament de Comunicació no comptem. 

"Nosaltres vam ajudar a què arribessin uns nous gestors a la política que ens han traït. Aquesta és la paraula. Traït"
Quin ambient es respira entre els professionals dels mitjans en català a les Illes? 
Vivim un moment de decepció total. L’eufòria, la vam tenir quan vam veure que la societat responia a les agressions d’un govern bel·ligerant contra el català. Nosaltres vam ajudar a què arribessin uns nous gestors a la política que ens han traït. Aquesta és la paraula. Traït. 
 
Teníeu massa expectatives?
Vistos els resultats, segur. Nosaltres podem entendre que el Govern tingui altres prioritats en un moment de crisi econòmica; però, com a mínim, ens hauria agradat que haguessin especificat quin és el pla de futur i quins són els objectius - i saber que els compartim!- encara que, pels motius que sigui, s’hagi d’alentir el procés. La conclusió és que no hi ha una voluntat expressada fermament de culminar el procés de normalització lingüística quan, cal recordar-ho, abans de les eleccions, els tres partits progressistes van signar el decàleg de compromís amb la llengua impulsat per l’Obra Cultural Balear.  

"Si a les Illes Balears avui hi ha autonomia, és perquè en el seu moment Catalunya i el País Basc la volien. Hauríem d’estar més vigilants del que succeeix"
Amb aquest panorama, amb quins ulls es mira el procés cap al referèndum de Catalunya?  
A mi em sorprèn el desinterès que mostren algunes formacions polítiques quan, si a les Illes Balears avui hi ha autonomia, és perquè en el seu moment Catalunya i el País Basc la volien. Hauríem d’estar més vigilants del que succeeix. 
 
Parla de MÉS?
De MÉS per Mallorca, especialment. Però també d’altres formacions polítiques perquè, per sort o per desgràcia, som subsidiàries de Madrid, però també de Barcelona. No s’està fent prou cas del que està passant. 
 
I als sectors sobiranistes?
Als sectors sobiranistes, en general, s’està molt pendent i amb il·lusió. La lectura que en fem és: “si el Principat s’ensurt, estem convençuts que serà un Estat modèlic i que, en poc temps, moltíssima gent de les Illes Balears girarà la seva mirada cap allà i aleshores s’enrecordaran de les seves arrels catalanes”. 
 
Oportunisme?
Totalment legítim. 

Tomeu Martí ha ocupat gairebé tots els càrrecs que tenen a veure amb la comunicació i la llengua disponibles a les Illes Balears. Però té una assignatura pendent. Dotar de referents periodístics en català el públic més jove de l'Arxipèlag. A jutjar per la capacitat que ha demostrat per tirar endavant projectes des de la trinxera, apostem que la durà endavant un dia o altre. 

Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA