Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dilluns, 13 de febrer del 2017

EL CATALÀ DEL S. XVI



Avui, faig memòria d’un personatge aragonès, que la història castellana ha amagat i evitat, tant com ha pogut. Per això molts de vosaltres potser encara no n’hagueu sentit parlar. Va ser molt important en la seva època: Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès. Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran el Catòlic i de Carles I.

És molt important esmentar aquest personatge, perquè va escriure sobre la història de les Espanyes, d’una manera fidedigne, abans que el Regne de Castella s’apropiés de la censura i de la història pròpia . Zurita va ser nomenat per les Corts de 1548, cronista oficial de la confederació Catalano-aragonesa. D’aquest historiador, presentem fragments del seu llibre “Anales de la Corona de Aragón” del segle XVI; on l'escriptor diu que el català era la llengua de les corts a Mallorca, Eivissa, Menorca, València, Aragó, Múrcia, Sardenya, Sicília, Nàpols i parts d'Àfrica i Àsia.

També explica que els primers furs del regne d'Aragó foren escrits en Català. Així com que els reis d'Aragó parlaven i escrivien en Català, per ser Catalunya la seva antiquíssíma pàtria. El mateix Zurita parlava diverses llengües europees; entre aquestes la llengua catalana.

Molts defensors de l'España castellana, s'han mofat dels historiadors catalans quan explicaven que el català era una de les llengües més parlades d’Europa. Dons fins i tot es parlava al nord d’Àfrica, fixeu-vos! A Aragó mateix, l’antiga llengua aragonesa (que no era castellana), va patir el bilingüisme amb el català, fins el punt, que en algunes ciutats es parlava més català que aragonès; es creu que Pamplona es trobaria en aquest cas.
Aquí teniu els “Anales de Aragón”, si hi voleu fer un cop d’ull:
Foto
És clar, que el castellà, és una llengua d’imposició, que poc o gens es devia de parlar fins el segle XVII. El castellà es va anar obrint pas, junt a la usurpació de la corona de les Espanyes per part de Castella. I la percepció dels espanyols actuals, que la seva és una llengua molt antiga i important, és fruit sobretot, de l’adoctrinament franquista de quasi bé 40 anys de dictadura. 

(Zurita. Un personatge que fou dels més importants del segle. Amb els més alts càrrecs)