Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimecres, 10 de juny de 2015

Maria Cambrils, la feminista valenciana víctima de l'oblit


SARA DÍAZ 09/06/2015
L'obra monogràfica María Cambrils. 'El despertar del feminismo socialista (biografía, textos i contextos)', editada per la Universitat de València, recupera la figura quasi desconeguda de la impulsora valenciana del feminisme socialista dels anys 20.

Maria Cambrils, en la fotografia trobada que il·lustra
el llibre.
Potser Maria Cambrils (2l Cabanyal, 1877) reunia en la seua figura suficients raons perquè el franquisme esborrara totes les seues petges després de la seua mort, el 1939: tenir uns coneixements més que avançats pel seu temps; ser una feminista d'origen humil, sempre lligada a la localitat dels seues progenitors (Pego, Marina Alta); i posar sobre la taula, ja el 1925, temes tan transcendents com el divorci o l'esclavitud a la quual estava sotmesa la dona en l'estructura patriarcal. I, sobretot, perquè no entenia el feminisme ni la llibertat de la dona sense el socialisme. Malgrat ser coneguda en la seua època, Maria Cambrils ha estat un misteri fins fa ben poc. Fins i tot es va pensar que es tractava d'un home amagat sota un pseudònim femení. Alhora que la democràcia sucumbia enfront dels rebels de Franco, Cambrils moria a Pego, i amb ella la memòria d'un pensament clau per a les generacions posteriors.

Per aquest motiu, l'estudi monogràfic impulsat per la Universitat de València (UV)María Cambrils. El despertar del feminismo socialista (biografía, textos i contextos), escrita conjuntament per Rosa Solbes, Ana Aguado i Joan Miquel Almela, suposa una proposta inèdita. Un esforç notable per recuperar no únicament la vida personal de Maria Cambrils, com la seua història d'amor amb el líder socialista de Pego José Alarcón, afusellat a 1940 després d'un Consell de Guerra franquista, o el seu breu internament en un convent en la seua joventut, sinó també per recuperar el seu pensament teòric, les seues propostes polítiques concretes, així com les seues referències, figures com Pablo Iglesias, Karl Marx o, especialment, August Bebel. Un exemple evident d'aquest esforç de recerca és la feliç troballa que va suposar per als autors la fotografia de Cambrils, la qual il·lustra la portada del llibre, trobada per casualitat al calaix d'una tauleta de nit. Fins llavors, el rostre de la feminista havia estat un misteri.

"El feminisme no ha nascut ni s'ha conreat mai als camps de golf, als halls dels grans hotels o en les festes aristocràtiques; feminisme és... sofriment, consideració penosa de la diferència de drets...". Ho escriu Clara Campoamor al pròleg de Feminisme Socialista, l'única obra de Cambrils, en la qual reflecteix el seu ideari al complet, i que acull també el llibre de la UV. Aquestes línies que va escriure Campoamor a Cambrils, a qui no coneixia personalment però admirava, descriuen a la perfecció la singularitat d'aquesta dona com a figura del feminisme. Una figura totalment allunyada del cercles aristocràtics, completament autodidacta. Sense rebre cap tipus d'educació, va adquirir tots el coneixements i el seu compromís polític gràcies a la lectura, influenciada per una veïna, Nativitat. Així ho va escriure la mateixa Cambrils: "Tu em vas iniciar i els llibres em van convèncer". A més de la reedició deFeminisme Socialista, el llibre monogràfic de Cambrils acull gairebé tots els articles periodístics que va escriure al periòdic El Socialista, a més d'altres publicacions socialistes de l'època com El Obrero BalearEl Popular o El Obrero.

Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA