Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 26 d’agost de 2014

LA V DE PAÏSOS CATALANS

Mallorca i Menorca convoquen actes de solidaritat amb la V el 6 i 10 de setembre

Unes quantes organitzacions criden els mallorquins i menorquins a sumar-se a la Diada
El 6 de setembre es farà a Ciutat de Mallorca un acte de suport i solidaritat amb l'Onze de Setembre i el dia 10, a Menorca, es farà un assaig de la V al Mercadal. Són, de moment, els dos actes preparats des de les Illes i vinculats directament amb la Diada catalana d'enguany.
L'Associació Sobiranista de Mallorca, l'Obra Cultural Balear i el Grup Blanquerna són al darrere d'un acte de suport i solidaritat amb el Principat del 6 de setembre en ocasió de la gran manifestació prevista per a la diada a Barcelona. Es farà a la plaça Major de Palma, com l'any passat, però enguany de manera simultània i retransmesa en directe per televisió amb sengles actes a Perpinyà i València. El motiu de la data és permetre que la gent de Mallorca, Catalunya Nord i el País Valencià que vulgui també assistir a l'Onze de Setembre a Barcelona tingui pugui per fer-ho.
I el 10 de setembre a les 16.30, al Mercadal de Menorca, es farà un assaig de V a la plaça de Galbis (al costat de la plaça de Pere Camps) que seguirà per l'avinguda del mestre Garí per l'esquerra i l'avinguda del metge Camps per la dreta. L'any passat més de quatre-cents menorquins ja van formar una cadena humana continuadora de la Via Catalana el mateix dia, amb l'objectiu de 'fer palès que els menorquins som i serem part de la nació'.
El manifest fet públic aquest cap de setmana, i secundat per formacions com el PSM i ERC, diu:
'Mos trobam avui al centre de l'illa. 
Avui, els menorquins que estam pels Països Catalans, realitzam una "V" en suport a la Via Catalana per la Independència, que suposarà conformar una immensa V a Barcelona: Diagonal a dreta i Gran Via a esquerra; una massa popular que ha de representar una crida al món. 
Aquesta Via sorgeix en un moment de ruptura total de l'estat espanyol, tant en l'eix social com en l'eix nacional. Espanya representa ja un projecte de passat i la república catalana un de futur. I amb açò mos presentam novament avui davant la comunitat internacional amb la voluntat d'empènyer la classe política a fer les passes necessàries per a la consecució d'un estat independent. Aquest Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya es convertirà en l'avantsala de la independència del Principat. 
Enllaçats, units, resseguint el país amb una nova cadena humana per tal de convertir en realitat l'anhel del poble català, esdevenir un nou estat d'Europa. I per tal de garantir que els menorquins puguem assegurar-nos un lloc a la història, hem decidit constituir Mercadal com a tram d'aquesta Via Catalana; avui participam del tram que tanca la Via fora del Principat. I és que ja es diu així, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó, aquesta terra és nostra, que ho sàpiguen els senyors. 
Gràcies i visca Menorca!'
font:

divendres, 22 d’agost de 2014

COM ELS DARRERS ANYS DEL FRANQUISME

Maria Antònia Font: 'Desobeirem a porta tancada, com els últims anys del franquisme'
Entrevista a la portaveu del sindicat STEI sobre l'inici del curs escolar a les Illes, marcat pel decret TIL
M.A. Font és a més una de les impulsores
d'Enllaçats per la Llengua
El curs escolar és a punt de començar i a les Illes serà marcat pel Decret de tractament integrat de llengües (TIL) aprovat pel govern de José Ramón Bauzá. S'hauria d'aplicar a partir del setembre, però una bona part de la comunitat educativa s'hi oposa. M. Antònia Font, portaveu del sindicat STEI, explica en aquesta entrevista que 'molts claustres han votat que no al projecte TIL' i recorda que són els òrgans col·legiats de les escoles els encarregats d'aprovar els projectes educatius. Font explica que, durant el curs, els professors hauran de 'fer front a tot el que hi hagi d'antipedagògic en el que ens imposi la conselleria' i, alhora, 'mantenir la il·lusió'. Les mobilitzacions que reclamen diàleg amb el govern de Bauzá sobre la qüestió educativa van marcar el curs passat i continuaran aquest curs. Defensa que l'oposició s'ha de fer 'des de la unitat de la comunitat educativa'.
Com es presenta el nou curs?
—Amb un doble sentit. D'una banda, segurament durant aquest curs continuarà el caos que han creat la conselleria i el govern de José Ramón Bauzá dins el sistema educatiu de les Illes Balears. D'una altra banda, tenim l'esperança que aquest sigui l'últim curs que ens trobem amb un govern que no és capaç de negociar ni consensuar les polítiques educatives que s'han d'aplicar.
Hi ha una bona part dels claustres de les escoles de les Illes  que no han aprovat el decret del TIL.
—Hi ha un tant per cent considerable dels claustres que han fet els seus projectes d'acord amb la normativa que legisla el decret TIL, és a dir, que els han fet d'acord amb la norma, però n'hi ha hagut molts que han votat que no al projecte TIL perquè pedagògicament no és coherent ni amb els projectes educatius dels centres ni amb els principis pedagògics que donen coherència a l'educació. Els claustres, per llei orgànica, som responsables de dir sí o no als projectes pedagògics que s'apliquen als centres i hem exercit aquest dret, d'un òrgan col·legiat que fa una votació segons la seva opinió. En aquesta situació, l'única cosa que pot fer l'administració és acceptar aquesta votació democràtica.
Com és que el TIL s'ha d'aplicar igualment, malgrat que els claustres no hi estiguin d'acord?
—Si el claustre diu que no al projecte, no es pot aplicar. Però com que les ordres estrictes del president del govern són de dictar unes normes i ja està, la conselleria ha fet una resolució per dir que s'ha d'aplicar igualment als centres que hi han votat en contra, perquè ho diuen ells. El govern actua contra la llei i els sindicats ho han recorregut. D'una altra banda, el nostre sindicat [STEI], a principi de juny, va demanar una suspensió cautelar de l'aplicació del TIL. L'any passat ja ho vam aconseguir i esperem que també es pugui fer ara. El nostre sindicat pretén actuar per totes les vies possibles: mobilitzem del professorat, mirem que la societat civil prengui consciència dels problemes que es viuen a les Illes i fem servir la via jurídica.
Quines accions concretes prepareu de cara al curs vinent?
—Les accions que s'hagin de fer han de ser des de tota la comunitat educativa. Segons la nostra opinió, com a sindicat STEI, això és el que garanteix la possibilitat d'èxit. És des de la unitat d'acció de pares, mares, sindicats i l'Assemblea de Docents que l'any passat es va aconseguir una mobilització molt important que va donar lloc a una gran manifestació el 29 de setembre, on també hi havia l'Obra Cultural Balear. És des de la unitat d'acció que podem establir un calendari de mobilitzacions que es proposarà a l'assemblea del dia 29 d'agost.
Teniu alguna proposta prevista per a presentar a l'assemblea?
—De moment volem fer un dia de vaga a l'inici del curs, però encara no és una proposta compartida ni consensuada.
Si les vies que feu servir per a frenar l'aplicació del TIL no funcionen, què passarà als centres?
—Que hi haurà més fracàs escolar de l'alumnat. És per això que diem que és un caos, perquè cap centre no l'aplicarà de la mateixa manera. Uns faran veure que s'aplica, però no l'aplicaran realment. Això pertorbarà el funcionament normal dels centres i impedirà que es puguin fer uns altres projectes d'innovació pels quals es necessita la col·laboració i la il·lusió de tothom. Durant aquest curs, el professorat haurà de fer front a tot el que hi hagi d'antipedagògic en el que ens imposi la conselleria i, mentrestant, mantenir la il·lusió i el rigor acadèmic que els alumnes necessiten dins les aules. Això és un doble esforç.
Proposareu una estratègia de desobediència?
—Sí, a porta tancada, com els últims anys del franquisme, en què fèiem ensenyament en català i cada mestre intentava fer allò que li semblava millor per als seus alumnes. I també hi ha una via de resistir en la democràcia interna dels centres. Això vol dir que ha de ser un acord de claustre o del consell escolar el que dugui endavant un projecte; no pot ser una decisió de la conselleria o de la direcció dels centres. Si els directors dels centres tenen una acord de claustre que diu que les decisions es prenen per acord de claustre o de consell escolar, això és la democràcia interna dels centres. Això serà així mentre duri aquest curs. Ens queda un any de PP de José Ramón Bauzá. Podria haver-hi un altre PP, que no fos espanyolista radical i excloent. I aquest altre PP tindria un consens en temes de llengua o d'educació i un tarannà diferent.
De què va servir la vaga de fam de Jaume Sastre?
—La vaga de fam va voler ser un toc d'atenció per a acabar el curs. I només demanava al govern diàleg i negociació amb els comitès de vaga dels sindicats i de l'Assemblea de Docents. De fet, ja hi havia hagut una primera negociació. Durant aquest primer trimestre, nosaltres continuem demanant negociació perquè és el que volen els docents de totes les illes, no només de Mallorca. A l'última assemblea es va veure que, deixant de banda el TIL, es podien negociar totes unes altres qüestions de millora, perquè amb el TIL no hi haurà consens. I el que ha de quedar clar és que no tan sols la vaga de fam d'en Jaume Sastre demanava diàleg, sinó que a Mallorca també es van fer concentracions de silenci per demanar negociació. En vam fer una que deia 'Callarem fins que ens escolteu', que és una cosa que fem molts mestres: mentre els alumnes parlen, nosaltres no diem res.
A comunitat educativa se us ha ajuntat la LOMCE i el TIL. Com se sobreviu després de tants atacs?
—Amb intel·ligència i aferrant-nos a la coherència pedagògica. I sobreviurem com ho hem fet fins ara, perquè hi ha hagut moments de la història que hem superat amb pitjors governants que aquests. Ara, en una democràcia no havíem viscut mai uns dictadors; però resistirem tant com faci falta, amb la complicitat de tota la comunitat educativa i el suport de la societat civil. Ens queden nou mesos de sobreviure. Intentarem, dins les aules, sobreviure com ho fèiem el temps del franquisme. I organitzarem la resistència des de la unitat d'acció.
La situació de l'educació podrà canviar sense un canvi de govern a les Illes?
—Negociar i consensuar un model amb aquests polítics no ha estat possible. I allò que ens fa mirar cap als polítics són ells mateixos. Nosaltres ens veiem obligats a mirar cap als governants que estructuren una política educativa que no és la que volem.
Quina alternativa hi ha?
—Ara la coalició MÉS reuneix totes les forces nacionalistes i d'esquerres, unes forces que han fet costat al moviment educatiu. Formen la coalició el PSM, Iniciativa Verds i Esquerra Republicana. Hi ha una esperança d'un canvi polític. També hi ha Esquerra Unida, per una banda, i el PI (Proposta per les Illes), per una altra.
I aquestes alternatives poden tenir prou força per a ser una majoria a les Illes?
—Sí, perquè a les últimes eleccions europees el PP ha baixat moltíssim; ha tingut el pitjor resultat a les illes. I el PSOE també ha baixat. S'ha trencat un poc el bipartidisme. Esquerra Republicana ha pujat molt, i també Esquerra Unida. 
Com veieu la irrupció en la política de formacions com Podem?
—A les eleccions europees han entrat a les Illes i han tret vots. El fet que no tinguin la qüestió de la llengua gaire clara trobem que és un problema. Els partits polítics d'esquerres han de recollir totes les lluites legítimes, i crec que la lluita per una identitat, una nació, una llengua i una cultura, democràtica, d'esquerres i amb inclusió social, són uns eixos irrenunciables per a qualsevol partit.
FONT:
Autor/s: Núria Ventura

dijous, 21 d’agost de 2014

ARA ÉS L'HORA, TAMBÉ A LES ILLES

CADENA HUMANA A MENORCA EL 10S.
Cadena humana per a la independència dels Països Catalans. A Mercadal s'hi esdevindrà el punt de suport de Menorca cap la Via Catalana de l'11, el proper 10 de setembre. Es farà una cadena humana en forma “V”que anirà de la Plaça Gl Galbis (al costat de la Plaça de Pere Camps) (Mercadal) seguint l’Av del Mestre Gari per l’esquerra i l’Av del Metge Camps per la dreta. Sumat-hi! ‪#‎MenorquinsPelsPaïsosCatalans‬
Es fa el 10 per tal de donar un toc d'atenció als mitjans i a l'ANC i demostrar que som i serem una part de la nació.
La organització estarà conformada per membres de la societat civil.
Mirau de dur samarreta groga o vermella!
DIMECRES 10 DE SETEMBRE DE 16:30 A 18:00
Plaça Gl Galbis, es Mercadal

dimecres, 20 d’agost de 2014

Valencians i Catalans, cosins o germans? (Vídeo)

FONT:
http://www.laveupv.com/noticia/10626/documental-valencians-i-catalans-cosins-o-germans-tv3-1997

Dimarts, 19 d'agost Societat

Documental: Valencians i Catalans, cosins o germans? (TV3, 1997)

RedactaVeu / València.

Antifeixistes del País Valencià han recuperat un mític reportatge de TV3 emès l’any 1997 on s’explica breument el conflicte lingüístic i nacional al País Valencià entre 'blaveros' i espanyolistes i valencianistes i catalanistes.

15 anys després “podem dir que el blaverisme polític s’ha desinflat considerablement, s’ha refugiat en l’extrema dreta més espanyolista, i només queda un sentiment anticatalanista irracional i residual front a una cultura i una llengua que cada dia es reivindica amb més força, malgrat la complicitat del govern del PP amb l’anticatalanisme i la violència exercida pels grups blavers els darrers anys. La Batalla de València queda lluny, però continua”, segons aquest col·lectiu.

Article relacionat: Les complexes relacions entre valencians i catalans per Vicent Flor.

DOCUMENTAL: Valencians i Catalans: Cosins o germans? (TV3 1997)

Antifeixistes Pv

dimarts, 19 d’agost de 2014

JOANOT MARTORELL

Joanot Martorell va néixer a la ciutat valenciana de Gandia cap al 1413 (la data exacta no se sap, però se situa entorn d’aquest any), i va morir a València l’any 1468 (tam-bé hi ha discrepància de fonts). És conegut perquè va ser un dels escriptors valencians medievals més destacats en llengua catalana. La seva única obra, el Tirant lo Blanc, és considerada com la primera no-vel·la moderna d’Europa.

Procedia d’una família molt lligada a la reialesa, ja que tant el seu avi com el seu pare havien treballat a la cort. Així, el seu llinatge era un dels més reconeguts de l’època en què va viure. A més, a tall d’anècdota, també val la pena ressaltar que era cunyat d’Ausiàs March (en parlarem a la propera Lletra, la del mes de setembre).

Com molts altres personatges de l’època medieval, era un gran aficio-nat a les batalles, a més de participar en la vida reial activament. Com a conseqüència d’aquesta l’afició, va fer algunes estades en diferents paï-sos europeus, com Anglaterra, Portugal i Itàlia.

Si ens centrem en la vessant literària, Martorell n’era un gran amant. Escrivia tot sovint lletres de batalla contra gent: era la manera de llui-tar contra altres cavallers, ja que la lletra de batalla era el procediment que se seguia per reptar-los.

El Tirant lo Blanc el va començar a escriure, segons els historiadors que s’han documentat, el 1460, i quan va morir, el 1468, encara no ha-via acabat de fer-ho. Aleshores va ser Martí Joan de Galba qui la va acabar (només els darrers capítols) i la va fer imprimir. Era ja l’any 1490, tot just quan Martí Joan va morir.

Malgrat ser l’única novel·la que va escriure, és molt rica i complexa, i és diferent de les altres, motiu pel qual es va guanyar la fama universal. Té 487 capítols i més de 800 pàgines en total, en què narra la història d’un cavaller anomenat Tirant.

És una novel·la cavalleresca, protagonitzada, com dèiem, pel cavaller Tirant, el qual viu diverses aventures per alguns països d’Europa i gràcies a les batalles aconsegueix fer-se un nom arreu del continent. Un altre dels protagonistes és Carmesina, a qui Tirant coneix a Constanti-noble, l’actual Istanbul, que és la filla de l’emperador.

S’enamoren l’un de l’altre a primera vista. A més, quan Tirant arriba a Constantinoble és rebut com un autèntic heroi, ja que els va salvar dels atacs de l’imperi turc. Tot i així, Tirant ha de marxar al nord d’Àfrica a lluitar altres batalles. De fet, en aquesta primera etapa ja s’hi narren diverses escenes amoroses entre tots dos.

Un temps després, Tirant torna a Constantinoble després d’haver estat al nord d’Àfrica, i quan hi arriba es casa amb Carmesina. Però la felici-tat li va durar ben poc, ja que Tirant mor molt poc temps més tard a causa d’una pulmonia. Carmesina, de tant de dolor que va sentir, tam-bé va morir, igual que el seu pare, l’emperador.

Malgrat que molt poca gent l’ha llegida (és molt extensa i poc coneguda entre els lectors actuals), cal considerar-la una de les millors novel·les de la història de la literatura universal, no tan sols catalana, de la qual possiblement sigui la millor, segons els estudiosos de la seva obra i la crítica. De fet, Cervantes va escriure les següents paraules, en referèn-cia a l’obra de Martorell: “Es éste el mejor libro del mundo”.

Selecció i comentari d’Abel Carretero
Font: Català Sempre

divendres, 15 d’agost de 2014

En marxa la 5a Festa Estellés de 2014

RedactaVeu / València.
 



Un altre any l'escriptor Josep Lozano ens convida a celebrar la 5a Festa Estellés en els mesos de setembre i octubre, a partir de la data de naixement del poeta el 4 de setembre.
 
Com bé diu Josep Lozano en la Lletra de convit  2014. V Festa Estellés que podeu llegir en el blog : “si volem dignificar i cohesionar la nostra llengua i cultura, i consolidar una festa identitària i lúdica, perquè siga una tradició, un referent, hem de continuar fent-la. Perquè no es pot bastir res positiu sense esperança de canvi i de millora, sense la constància en els nostres propòsits, i aquest és un dels possibles camins.“
 
L'escriptor ens fa  un suggeriment que ja va fer l'any passat: “I és que per tal de donar més diversitat a l’acte podríeu, en la primera part, llegir poemes d’altres poetes, preferiblement de poetes en la nostra llengua, i la segona i última dedicar-la a Vicent Andrés Estellés”
 
I també ens demana que “... envieu les dates de celebració –per tindre’n constància– i els cartells i les imatges de la 5a FESTA en format jpg, a jlozanolerma@gmail.com, per tal de penjar-les en el bloc Festa Estellés, que gestiona l'escriptor Àlan Greus, i que si voleu entrar-hi és: http://festaestelles.blogspot.com.es.
 
Des de LA VEU, com van fer en l'especial Estellés de 2013, vos demanem també que ens remeteu enguany la informació de l'acte del vostre municipi al correu electrònicredaccio@laveupv.com,  i, tant l'escrit de l'anunci de la festa, com la crònica, imatges o vídeos del sopar celebrat, els editarem ací  i els difondrem a través de les xarxes de La Veu.


dilluns, 11 d’agost de 2014

GONELLISME A LES BALEARS: QUI ÉS QUI.

L’anticatalanisme a les Balears: un repàs al gonellisme

Desgranem les entitats, els partits polítics i els personatges que donen suport al secessionisme lingüístic


El mes de setembre està previst que el periodista Antonio Alemany entri a la presó pel cobrament il·legal dels discursos de l’expresident Jaume Matas. Segons consta a les investigacions del cas Palma Arena, Alemany escrivia els discursos polítics de Matas sense estar integrat en l'equip de comunicació del Govern, però cobrant grans quantitats de diners i essent beneficiat amb subvencions per a projectes personals com l'Agència Balear de Notícies o Libertad Balear. Antonio Alemany és a més un vell conegut anticatalanista que té molt a veure amb el naixement del gonellisme (la versió mallorquina del blaverisme). Aprofitant la seva condemna, repassem el moviment gonella i els seus principals protagonistes.

Els orígens

L’anticatalanisme com  a eina populista i organitzada a les Illes Balears, si bé val a dir que tenia antecedents en la propaganda feixista dels germans Miquel i Llorenç Villalonga durant la guerra civil,  no va brotar fins que la Transició va començar a deixar enrere la dictadura. Un dels primers símptomes del secessionisme lingüístic, però, aparegué uns anys abans, el 1972 en forma de carta a la secció ‘Letras’ del Diario de Mallorca. Un talPep Gonella signava un article on,  tot i que no dubtava de la unitat de la llengua catalana, qüestionava l’estil massa “abarcelonat” que s’emprava a les Balears.  El nom de Pep Gonella no identificava ningú directament, sinó que es tractada d’un pseudònim extret d'un personatge d'una cançó popular.


La carta de Pep Gonella va rebre una resposta d’altura. El filòleg Francesc de Borja Moll, deixeble d’Alcover, va decidir contestar-li amb arguments filològics que defensaven la unitat de la llengua i la vegada la diversitat del seu estàndard. El diari es va omplir de rèpliques i contrarèpliques durant prop de dos mesos sense que ningú pogués destapar la identitat de Pep Gonella. Anys més tard, rumors fonamentats hi assenyalarien la ploma de José Zaforteza (president del consell d’administració del Diario de Mallorca), i Antonio Alemany (director del mitjà) i Luís Ripoll (editor del mateix diari i erudit del folklore illenc), tres personatges lligats al llarg de tots aquests anys al secessionisme lingüístic.

Amb el temps, el que fou una polèmica de periòdic ha desembocat en una arma ideològica molt potent al servei de l’estat espanyol i de la dreta per dividir i confondre la societat mallorquina. A grans trets, a nivell social el gonellisme s’ha ramificat en tres grans branques. A nivell polític, s’ha atomitzat ens diversos partits a la dreta del Partit Popular.  
Els repassem seguidament:

El gonellisme i la seva diversitat

1. El gonellisme vertebrat des del poder  

Zaforteza, Ripoll i Alemany són alguns dels precursors d’aquest grup, format per la dreta política i les elits empresarials molt lligades al lobby hoteler. Són un dels sectors més vívids i actius, ja que els diferents governs del Partit Popular, el darrer amb José Ramón Bauzà al capdavant, els han donat sortida i suport econòmic.  A raser del darrer cicle polític, neixen els darrers anys dues entitats que treballen pel secessionisme lingüístic:

Fundación Circulo Balear. Creada l’any 1999 amb importants dotacions econòmiques del govern de Matas, sorgeix amb la voluntat de treballar, segons figura a la seva pròpia web, per una “apassionada defensa de la llibertat en una Espanya unida, plural i de tots”. A la pràctica, el Círculo Balear ha destacat per les seves campanyes en contra de la unitat lingüística de la llengua catalana i en contra de la Llei de Normalització Lingüística i l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Darrerament, una de les seves obsessions ha estat la vaga de docents contra la implantació del TIL. El seu portaveu,Jorge Campos, conegut ultradretà, antimallorquí i catalanòfob, va considerar que “la vaga fou dissenyada pels independentistes catalans”.

Fundación Jaume III. Amb poc menys d’un any de vida, entre els fundadors, cal destacar José Zaforteza, advocat lligat a la vella aristocràcia mallorquina coneguda popularment com a "botifarres", ex-senador de la UCD i un dels gonelles del Diario de Mallorca. La fundació es reivindica hereva de Jaume III, “l’últim rei independent de s’antic Regne de Mallorca” i neix amb una voluntat clara: “dignificar es mallorquí” enfront “sa pressió catalanista” que, segons escriuen en dialectal, “està canviant, més ben dit, ha canviat ja, sa nostra secular manera de xerrar, una conseqüència lògica si tenim en compte que es mallorquí ha estat arraconat de tots ets usos cultes, oficials i acadèmics”.Aquí teniu un exemple d'una de les seves campanyes.

Tot i aquesta declaració, la Fundación Jaume III no posa en dubte la unitat del català, però vindiquen per damunt de tot la defensa de les formes pròpies. Bona part d’aquests fonaments ideològics han estat assumits gràcies a la tasca d’un principatí: Xavier Pericay. Pericay és fundador de Ciutadans, filòleg i ideòleg de l’anomenat “catanyol”, motiu pel qual la fundació li ha demanat que elabori una proposta d’estàndard balear on emparar-se. Entre els seus membres, també cal destacar Joan Font, un curiós personatge ex militant de l’MDT els anys vuitanta, que després va evolucionar cap al PP i actualment és un dels dirigents balears d'UPyD. També vinculat a la fundació, és important citar l’empresari hoteler Gabriel Barceló un dels principals inversors econòmics de l’entitat i les seves activitats.

2- El gonellisme vinculat a l’extrema dreta feixista

Una segona rama del gonellisme ha evolucionat cap a la dreta directament hereva del Franquisme i s’ha fragmentat en diversos grupuscles. Si bé no rep un suport institucional explícit, el cert és que ha estat tolerat pels governs populars amb un clar interès per deixar-los fer. Cal destacar que, a diferència del País Valencià, aquest sector més feixista no ha calat en la societat balear i els diferents grups no han acabat sortint de la marginalitat. Alguns referents d’aquesta vessant des de principis dels anys vuitanta han estat:

- El Centro Cultural Mallorquí. La línia dura del gonellisme era representada per aquesta entitat, la qual tenia no més d’algunes desenes de militants que publicaven la revista 'Sa Fuya' i que van extingir-se a partir dels 2000. Al capdavant, hi havia Jaime Martorell, un reconegut falangista que havia lluitat a la División Azul (juntament amb el pare d’Antonio Alemany, per cert) i que durant la Transició fou l’home de Fuerza Nueva a Palma. Martorell fou conegut per les seves atzagaiades contra el catalanisme i per complir pena de presó per incendiar personalment el repetidor de TV3 a les Illes Balears que havia construït per subscripció popular l'Obra Cultural Balear.  En morir ell, el 2009, s’acabà gran part de l’activitat que promovia. Des dels anys noranta tengué molta relació amb alguns elements d’ideologia neonazi de l’entorn de l’antiga CEDADE palmesana com Eduardo Connolly.

Academi de Sa Llengo Baleá, promoguda per Miquel Garau a principis dels noranta.  L'acadèmia treballa per impulsar una suposada "gramàtica mallorquina" amb les bases que va establir l’escriptor i filòleg Joan Josep Amengual el 1872, abans de l’existència d’un estàndard regulat de la llengua catalana.  En són “acadèmics” personatges com el director d’Air Berlin Álvaro Middleman i l’exconseller balear de turisme i membre de l’ala més dretana del PP illenc Carlos Delgado. Té una activitat escassíssima. Abans, durant els anys vuitanta i noranta, també va funcionar l’ Associació Cultural Mossèn Alcover (ACMA), en paral·lel, però no va trobar complicitats per expandir-se.

-  Grup d'Acció Balear.  Continuador actual de l'acció de Martorell i el seu Círculo Cultural Mallorquí i impulsat a imatge i semblança del GAV valencià. Defensen labandera tribarrada com a pròpia de Mallorca i també reivindiquen el Regne Privatiu de Mallorca, l'únic moment durant l'Edat Mitja en que Mallorca no fa part de la corona catalanoaragonesa. Al seu si hi ha una certa diversitat de persones i no totes estan relacionades amb l’extrema dreta.

- En la mateixa línia, es troba la Plataforma cívica en defensa de sa llengo i costum propias, una entitat vinculada a la FADICE, la Federación de Asociaciones por el Derecho al Idioma Común Español, on bàsicament s’hi troben valencians, mallorquins i aragonesos de matriu anticatalana per “cridar l'atenció de l'opinió pública sobre el greu problema sociolingüístic creat per alguns nacionalismes regionals i els seus consegüents injustícies i discriminacions”, segons es llegeix a la seva pàgina web.

3- El gonellisme sentimental

Els primers textos de Pep Gonella a el Diario de Mallorca també van fer forat entre una sèrie de gent que creu en la unitat de la llengua però que considera que l’estàndard català ha reduït les particularitats de les diferents regions. La idea d’aquest sector és molt semblant a la tercera via valenciana.

En aquesta corrent de pensament s’hi emmarca bàsicament la figura de Lluís Cerdó Fernández . Cerdó –impulsor els vuitanta i els noranta d’una efímera entitat, “Cultura en Llibertat”- és un estudiós de la llengua mancat d’estudis oficials tot i que va dedicar-se a polemitzar sobre qüestions lingüístiques a través de cartes al director i articles durant la dècada dels vuitanta . “Protegit” durant aquella etapa per Antonio Alemany, van acabar desautoritzats públicament, tant ell com el seu mentor, gràcies a la publicació, el 1991, del llibre “Un puput de cresta molla. L’anticatalanisme a Mallorca: noms, llinatges i fotografies” escrit per un col·lectiu de professors de secundària encapçalats per Jaume Sastre, que recentment ha esdevingut personatge rellevant per la seva vaga de fam contra el TIL.

El gonellisme i les seves vessants polítiques

No és un secret que el Partit Popular s’ha servit del secessionisme lingüístic per dividir la societat mallorquina. El TIL i el nou reglament lingüístic d’IB3 en són només els dos últims exemples. Tot i així, al partit de José Ramón Bauzá, li han sortit diversos satèl·lits gonelles a la seva dreta, que si bé han intentat fer agit-pro, no han aconseguit cap representació. Quan el PP no els ha necessitat com a agitadors i restaven vots a la dreta han desaparegut.

Entre aquests petits partits cal destacar Clau de Mallorca,  Unió des Poble Baleá o Partido Renovador de las Islas.  En aquest sector però, també cal esmentar el partit de l’expolicia nacional Joaquín Rabaso, l’ Agrupación Social Independiente que sí que ha aconseguit regidors a Alcúdia, Pollença i Llucmajor.

L’opció anticatalanista és, a pesar de tenir molts grups i grupuscles i a diferència dels que ha passat al País Valencià, una opció minoritària que no ha acabat d’arrelar a la societat balear. Cal matisar però que el secessionisme lingüístic és un dels instruments polítics que els governs de dreta no han deixat mai d’usar per dividir la societat illenca, si bé dins el propi Partit Popular illenc, hi ha una divisió molt forta entre un sector regionalista – amb figures representatives com l’exbatlle d’Inca Pere Rotger, que fou, per posar un exemple, precursor en institucionalitzar el .cat a les Balears- i l’espanyolista –amb Bauzà i Delgado com a estandards- enfrontats pel tema de la llengua.

Resta clar, tanmateix, i la marea verda anti-TIL ho ha confirmat enguany, que els intents de confondre el poble de les Illes Balears no han prosperat i una majoria social molt ampla més enllà d’opcions ideològiques accepta –gràcies a una actitud històricament molt clara del teixit associatiu, el petit empresariat, la UIB i els intel·lectuals- que el mallorquí, el menorquí i l’eivissenc que es parlen a les Illes són variants dialectals de la llengua catalana.

divendres, 8 d’agost de 2014

Farts de la València mesetària

Farts de la València mesetària (una resposta a l’article de Borja Ventura)


07/08/2014
Sí, i ho deixe clar des de ja: dic mesetària tot i que Borja Ventura siga valencià i s’encarregue de recordar-ho. La meseta mediàtica és una forma d’analitzar la realitat valenciana, amb independència d’on s’ha nascut.
Amb un to cordial em respon sobre les meues crítiques a Twitter.
Amb un to cordial em respon sobre les meues crítiques a Twitter.
Perquè el que compta no és la procedència, ni tan sols la residència, i molt em tem que Ventura, almenys al cas que ens ocupa avui, es mira la València des de fora, des d’una meseta moltes vegades hostil i aliena, patològicament desinteressada . J. V. Boira repassa de forma immillorable al seu llibre “Valencia: la tormenta perfecta” (ací ressenya a la Paella Russa, i ací entrevista de Violeta Tena a l’autor en El Temps) com se’ns ha vist als valencians des de la capital del reino. Una visió que entronca amb la que a dia d’avui es propaga com la pesta per televisions d’àmbit estatal (i molt especialment a La Sexta): València es la tierra del fango, el trinque y la corrupción. València està morta, diu Ventura, i no seré jo qui defense un model de ciutat, el de Rita Barberà, que ha portat a la inanitat cultural i social a una urbs que no sempre ha estat gris i dòcil.
Però les coses es poden dir de moltes formes, i per bé que al final del seu “Cómo revivir una ciudad muerta: el caso de Valencia” Ventura mencione exemples d’experiències valuoses i prometedores (Wikipaella, València Vibrant i Paisaje Transversal), el raonament previ no només és fal·laç, sinó que està ple d’errades.
  1. “Valencia (…) conectada por alta velocidad y autovía gratuita con la capital”: Se li oblida a Ventura mencionar que els valencians paguem per anar al nord i al sud, car hi ha una cosa anomenada AP-7. No sembla recordar que l’autovia de Madrid, que comptà amb un retràs considerable, es troba en unestat ja lamentable i perillós per a la circulació. També se li oblida que l’Euromed a Barcelona –connexió natural i molt més interessant a nivell comercial- tarda més del doble que anar a Madrid.
    Reparacions al viaducte de Contreras. L'A3 té menys de  20 anys (s'acabà en 1998). Font: Las Provincias.
    Reparacions al viaducte de Contreras. L’A3 té menys de 20 anys (s’acabà en 1998). Font: Las Provincias.
  2. “Valencia (…) con varias reservas naturales”: Supose que es refereix al Parc Natural de l’Albufera i el Parc Natural (o Fluvial) del Túria. “Reserves” només en conec la del samaruc, al terme municipal d’Algemesí, i la reserva integral d’avifauna del Racó de l’Olla.
  3. “La deuda de la región es tan alta que hará falta que pasen generaciones hasta que se sanee”: ja sabem que no és plat de bon gust a la capital, però cal recordar que els valencians som la única comunitat autònoma (disculpeu-me si no empre “regió”, com l’original) amb un PIB per càpita inferior a la mitja (88%) i que, en canvi, som contribuents nets. És a dir:l’Estat és un Robin Hood maligne que ens furta diners al nosaltres, els pobres, per a donar-li’ls a altres territoris més rics. Sense la corrupció i la megalomania de Zaplana i Camps és inexplicable l’actual fallida de la Generalitat, però no és, ni molt menys, l’única causa.
    Balances fiscals (dades de 2011, però igualment gràfiques). De les quatre contribuents netes tan sols el País Valencià té un PIB per càpita inferior a la mitjana. (Font: El Periódico)
    Balances fiscals (dades de 2011, però igualment gràfiques). De les quatre contribuents netes tan sols el País Valencià té un PIB per càpita inferior a la mitjana. (Font: El Periódico)
  4. “Hasta un tercio de su Parlamento autonómico llegó a estar envuelto en casos de corrupción”. Si el que intenta és parlar dels diputats imputats, el màxim foren 11 d’un grup de 55 diputats, el popular (a punt estigueren de ser 12, però Rafael Blasco acabà al grup mixt). Això fa un 20% del seu grup parlamentari i un 11% del total. Ara en queden tres. I sí, tot plegat és un escàndol, una ignomínia per a la nostra democràcia, però just per això no cal inflar els números i multiplicar-los per tres.
  5. “Hay aeropuertos fantasma”: d’acord, Manises és un aeroport de tercera regional, però tant com fantasma… O potser es referia a Castelló, i per tal de desprestigiar (encara més) València ho posa a la saca: “vinga, un escàndol més, encara que no tinga res a vore amb l’article ni amb la ciutat”. L’aeroport de Castelló –que no és ni l’únic sense avions ni el més ruïnós de l’Estat- ha estat consagrat per certa premsa i La Sexta com a emblema absolut de tots els mals de la bombolla urbanística, la corrupció i “els polítics”. I és clar, no pot faltar una orgia piromusical a la qual se li pega foc a València.
  6. “Hay la primera radiotelevisión pública del país cerrada porque se hinchó tanto como aparato propagandístico que llegó a ser mayor que Telecinco y Antena 3 juntas en número de empleados” (sic). Ací Borja Ventura s’empassa un bulo d’aquells que corren com la pòlvora per Twitter i Facebook, com el bicarbonat contra el càncer o José Múgica esperant a un hospital. I en comptes d’explicar jo el per què de la clavada de pota antològica dequi també ha escrit un article llarguíssim sobre RTVV en Jot Down, deixe que parle algú que en sap molt més: Vicent Mifsud (llegiu els tuits de baix cap a dalt).
    Tuits de Vicent Mifsud (des d'ací les gràcies) sobre Canal 9.
    Tuits de Vicent Mifsud (des d’ací les gràcies) sobre Canal 9.
  7. “[Sobre RTVV] su legado para la historia se reduce a haber realojado a quienes ya no quería la televisión nacional y a haber creado el modelo ‘Tómbola’, que tantos hijos ha tenido en los ‘Tomates’, ‘Sálvames’ y variados”. Està clar, claríssim que la culpa del telefem estatal la té Canal 9. Segur que sí: què tranquil és dormir pensant que l’embrió i causa del fangar mediàtic espanyol fou Canal 9, i creure que fou RTVV la llavor de tot el mal televisiu actual. M’imagine als treballadors de Canal 9 posant-li una pistola al cap als programadors de Mediaset i Atresmedia: “O feu realities denigrants, un informatiu de traca i insubstancial, debats polítics de preescolar i humor lavado con Perlán, o disparem”. I ja parlant seriosament, si en voleu saber més sobre per què pense que la demonització absoluta de RTVV és un error (el mateix Ventura parla de “8815 días de decadencia”, és a dir, des de l’inici de les emissions), vaig escriure un post fa uns mesos: Per què aniré hui a la manifestació en defensa d’RTVV, o l’error de la metonímia radioelèctrica
Després Ventura parla d’iniciatives necessàries i il·lusionants, i coincidim en part en les solucions per a una urbs que està no només adormida, sinó sedada, com València. Però si la presa d’accions ha de vindre derivada d’un diagnòstic errat, fal·laç i ridiculitzant a mi que no em busquen. Els valencians som el boc expiatori d’Espanya des que començà la crisi, i en part ens ho hem guanyat a pols, gràcies a uns governants que cauen constantment a l’autoparòdia, a projectes milionaris i inviables i casos de corrupció que van des de la inversemblança(desenes de milions desviats d’una depuradora!) fins la repugnància més absoluta (el Cas Cooperació). València, que no havia estat mai problemàtica per a Espanya, però a la qual tampoc se li ha reconegut tot el que ha aportat al conjunt de l’estat històricament, és vista ara com símbol de totes les perversions polítiques, econòmiques i socials. Som també un tranquil·litzador de consciències, per a què negar-ho: “Al menos no estamos como en Valencia”, diuen alguns. Sempre asserena saber que hi ha algú que està pitjor.
I sí, estem mal, i fotuts, i enfonsats per culpa d’uns governants ineptes que han teixit una cleptocràcia densa i asfixiant, però també perquè l’establishment madrileny i espanyol (valga la redundància) ni sap ni vol llegir la realitat del territori valencià. Refer València -d’això anava l’article- és reanimar el cadàver urbà d’una ciutat que podria ser-ho tot si vullgués. Compteu amb mi, que m’arromangaré el primer, però deixeu de banda tòpics, fal·làcies, virals, llocs comuns, manipulacions i eixes ulleres fosquíssimes amb les quals alguns s’ho miren tot des de la capital.

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA