Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimecres, 30 d’abril de 2014

De Mercè Rodoreda a Franco i José Antonio

Opinió. Quim Torra
24/04/2014

"El franquisme va ser un cop contra la civilització catalana del que encara no ens hem recuperat"

La guerra civil a Catalunya no va aturar la celebració del Dia del Llibre. L’any 1937 va celebrar-se del 3 al 5 de juny; l’any 1938, el 15 de juny, quan ja parts de Catalunya eren ocupades pels feixistes.

A Barcelona, Carles Riba donava una conferència titulada “Sinceritat i expressió literària”. Alfons Maseras, dies abans, per ràdio, parlava de “Honorem el llibre” i Francesc Pujols de “Els llibres i els pobles”. Pere Calders acabava de publicar “Unitats de Xoc”, Joan Oliver “La fam” i Ferran Soldevila “Hores angleses”, però el gran best-seller del 38 va ser Mercè Rodoreda amb Aloma, premi Crexell de l’any.

Després de la desfeta, va tornar-se a organitzar, celebrant-se la setmana del 23 al 29 d'abril de 1939. La Vanguardia Española va fer-ne la crònica: 

"Los barceloneses recorrieron los puestos de venta buscando los libros que necesitaban en estos momentos: los de nuestros héroes y mártires, los que cantan el orgullo de la Patria por sus hijos mejores, los que indican el camino del porvenir, los que dan el aguafuerte de la guerra y la revolución.

El Alcalde de la ciudad, acompañado del Teniente de Alcalde, señor Bonet del Río, y del Jefe de Ceremonial, señor Ribé, recorrió los puestos de venta, mostrando visiblemente su satisfacción por el aspecto de los mismos y por la gran afluencia de compradores.

La venta alcanzó cifras importantes, destacando, entre los libros más solicitados, «Palabras del Caudillo», «Discursos de José Antonio», «Cisneros», de Luys Santa Marina; «Tribunales rojos», de Gabriel Avilés; «España y Francia», del Capitán Vázquez Saris, etc.

Entre las notas a destacar figura el mercado instalado en el Paseo de Gracia, cruce con la calle Consejo de Ciento, a cargo de señoritas de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, destinado a recibir los donativos y libros para la utilísima obra «Lectura del Soldado», que dirige la distinguidísima señora del Generalísimo.

Por su parte, los empresarios del Teatro Principal, Palace y de los cines Astoria, Avenida y Victoria destinaron, generosamente, los ingresos de las sesiones de ayer a la expresada obra «Lectura del Soldado».
Capítulo aparte, en la reseña, corresponde a la Sala de Exposiciones de la Provincial de Propaganda, cuya inauguración tuvo efecto ayer tarde. Ya desde la mañana se habían instalado en la puerta diversas mesas ante las que se acercaba sin cesar el público, en busca de los libros del Movimiento, fotografías y demás documentos relacionados con nuestra Causa.

Los escritores señores Santa Marina, Gabriel Avilés y Capitán Vázquez Sans estuvieron algunas horas dedicando sus libros a los compradores y los altavoces contribuían a dar la nota de animación que ha distinguido la Feria de hogaño. Señoritas de F. E.T. y de las J. O.N.S. se encargaron de la venta, así como de la recogida de libros y donativos para las «Lecturas del Herido».

Por la tarde, a las cinco, se procedió a la apertura de la sala de exposiciones, donde, magníficamente colocados, se alineaban los libros de la doctrina del Nuevo Estado y de nuestros claros precursores, presidido el conjunto por un escudo imperial bordado, de grandes proporciones, y las efigies del Caudillo y de José Antonio. En el acto inaugural, en presencia de las Autoridades de la ciudad y Jerarquías y representaciones del Movimiento, amén de un gran número de invitados, el camarada Santa Marina explicó concisa y llanamente cómo fue liberada Valencia por los falangistas, que tenían minada la organización roja, incluso desde las cárceles.

A continuación, el concertista Begino Sáinz de la Maza interpretó a la guitarra, con su probada maestría, algunas composiciones españolas y el poeta Sebastián Sánchez-Juan recitó parte de un libro de poesía religiosa y de guerra, escrito bajo el terror rojo. Presentados ampliamente por el camarada García Venero, fueron muy aplaudidos y gustados por los asistentes y por el público, que se agolpaba a las cristaleras del local, así como por los radioyentes, que pudieron seguir el acto gracias a estar conectado el salón con los estudios de Radio Nacional en Barcelona.

El acto terminó a las ocho de la noche, prolongándose venta y exposición hasta las nueve, habiendo manifestado la población un entusiasta y enorme interés por la doctrina de la Nueva España . En definitiva, el día de ayer, Fiesta del Libro del Año de la Victoria, nos ha dado un anticipo brillante y explícito de lo que será esta Fiesta de las Letras en los años sucesivos, bajo el signo de España, que cuida hoy del libro como debe atenderse uno de los resortes más potentes de su ascensión nacional".
La història de Catalunya es resum en el que va d’Aloma de Mercè Rodoreda a les Palabras del Caudillo i els Dicursos de José Antonio.

Va caldre esperar a 1977 perquè s'igualessin els 865 títols que s'havien publicat en català l'any 1936. La llarga nit dels vidres trencats de la cultura catalana va durar quaranta anys. Per a la literatura catalana va ser una autèntica commoció i un daltabaix colossal. Els escriptors de l’interior, emmordassats, no podien escriure el que volien escriure; els de l’exili, lliures però desarrelats, no podien fer arribar els seus llibres al que hauria d’haver estat el seu públic normal; els editors, col•lapsats en el laberint d’Eugène Ionesco de la censura, maldaven per esgarrapar engrunes; els lectors, balancejant-se entre el temor i la resistència, veien convertit el plaer de llegir en un acte heroic i gairebé de confrontació amb el règim.

Aquí sembla que les coses són com són perquè la mare natura ens ha fet així. És a dir, aquí sembla que la reculada de la nostra llengua siguin fets que s'han produït sense cap causa al darrere, perquè sí, perquè tocava, perquè havien de passar. Ahir va ploure i avui ja només parlem català menys del 50% de la població. Quines coses. Devem ser l'únic poble sense història del món.

A veure si ens entenem. El franquisme va ser un cop contra la civilització catalana del que encara no ens hem recuperat. Som com som perquè el feixisme –encara avui impune- ens ha fet així. Per això parlem precisament de “normalitzar”, perquè una monstruosa i salvatge desnormalització, un intent de genocidi nogensmenys, va remoure els fonaments d’una cultura i d’un país.

divendres, 25 d’abril de 2014

A 307 ANYS DE LA DESFETA D'ALMANSA


CONDE DUQUE DE OLIVARES .- “Decían que la dignidad de Conde de Barcelona dependía de la elección y voluntad de los catalanes, hechos que concurrieron por vez primera a favor de Carlomagno. Sostenían que el Rey no debía mirarse en sí solo sino inspirarse en aquel Emperador, a quién los catalanes graciosamente eligieron por suprema cabeza, con pacto de que les había de gobernar según sus leyes”.

NARRADOR .- Per combatre aquest fet, el Conde Duque de Olivares, el 23 de desembre de 1624, seguint la filosofia que Castella era l’antiga Hispània dels romans, va preparar en secret el pla expressat en El Gran memorial, adreçat al rei i exposant els problemes interns de la corona de Castella.

CONDE DUQUE DE OLIVARES .- Tenga V.M. por el negocio más importante de su Monarquía, el hacerse Rey de España; quiero decir, Señor, que no se contente V.M. con ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia o Conde de Barcelona, sino que trabaje y piense con consejo maduro y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España, al estilo y leyes de Castilla y a poder introducir V.M. acà y allà ministros de las naciones, consellers, jurados, diputaciones y consejos, en cuanto fueren perjudiciales para el gobierno de V.M. Si lo alcanza será el Príncipe más poderoso del mundo. El primero, señor, seria que V.M. favoreciese los de aquellos reinos introduciéndoles en Castilla, casándolos en ella y los de acá allá, los viniese a facilitar que viéndose casi naturalizados acá con esta mezcla, se olvidasen de aquellos privilegios, que por entrar a gozar de los de este reino igualmente, se pudiese disponer con negociación esta unión tan conveniente. Los que estudian en Castilla tienen más amor al servicio de V.M. que los que se crían sin salir desta provincia.
Otrosí, aunque no con medio tan justificado, pero el más eficaz, sería hallándose V.M. con esta fuerza que dije, ir en persona como a visitar aquel reino donde se hubiere de hacer el efecto, y hacer que se ocasione algún tumulto popular grande,

y con este pretexto acometer la gente como por nueva conquista y asentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla y de esta misma manera irlo ejecutando con los otros reinos.


CONDE DUQUE DE OLIVARES .- Un rey, una ley, una moneda! No ay ley sin quiebra, constitución sin rompimiento, privilegio sin contravención y libertad sin ultraje, porque todos los derechos de Cataluña han padecido naufragio en el golfo de la malicia. Un rey, una ley, una moneda!
(EXTRET DE L'ESPECTACLE "QÜESTIÓ CATALANA?")

@DaDPV: Avui 307 anys de la desfeta, la @DaDPV i @assemblea juntes. @ceskfreixas @PauAlabajos @feliuventura @AndreuValorhttp://t.co/OeRyACQZyg
http://ift.tt/1jZeJDo

dimarts, 22 d’abril de 2014

La catalanitat de l’article salat

Jordi Caldentey | 22 abril 2014

Si pegau una ullada al mapa que adjunt a aquest article, hi veureu, al nord-est del Principat, dues clapes pintades de vermell, que són les zones on, encara avui, és viu l’article salat. La de més amunt és Cadaqués. I la trinxa de més avall correspon als pobles de Begur (topònim que, per cert, és llinatge molt freqüent a Menorca), Palafrugell, Llofriu, Mont-ras, Els Masos de Pals, Palamós, Castell d’Aro, Vall-llobrega, Sant Feliu de Guíxols, Tossa i Lloret de Mar. Al sud de València, hi ha una altra clapa pintada de vermell, que correspon al poble de Tàrbena, on també fan servir l’article salat. En aquest poble, l’ús d’aquest article prové dels pobladors mallorquins que, al segle XVII, anaren a poblar les comarques de la Marina, la Safor i el Comtat. No cal ser cap llumenera ni cap historiador per entendre-ho. Com tampoc no cal ser cap llumenera ni cap historiador per entendre que l’article salat, usat a la parla oral familiar a les Balears, prové dels pobladors catalans que vengueren a poblar Mallorca i les altres Balears després de la Conquesta de Rei en Jaume.
L’article salat, que ha perdurat fins avui a les zones continentals que podeu veure de vermell en el mapa, hi va haver temps que s’usava arreu del Principat, com en són prova els 77 topònims que hi podeu veure situats, el nom corresponent dels quals podeu veure en aquesta llista:
1.- Sant Joan Despi
2.- Sant Just Desvern
3.- Sant Esteve Sesrovires
4.- Sant Pere Sacama
5.- Sant Joan Samora
6.- Sant Cugat Sesgarrigues
7.- Sant Martí Sarroca
8.- Masia Sanana
9.- Sant Llorenç Savall
10.- Collserola
11.- Santa Coloma Saserra
12.- Sant Quirze Safoja
13.- Sant Miquel Sesperxes
14.-Vilalba Saserra
15.- Sanata
16.- Coll Sameda
17.- Sant Pere de Sabassona
18.- Sant Martí Sescorts
19.- Puig de Collsaplana
20.- Portell de Safinestra
21.- Pere Sallavinera
22.- Sant Martí Sesgueioles
23.- Collet de Savinosa
24.- Platja de Savinosa
25.- Salou
26.- Parc Samà
27.- Vila Sauba
28.- Solivella
29.- Sarral
30.- Savallà del Comtat
31.- Serra de la Savinosa
32.- Sanaüja
33.- Estorm
34.- Escarlà
35.- Sapeira
36.- Serra de l’Estall
37.- Sarroca de Bellera
38.- Astell
39.- Obaga de Sacoberta
40.- Saroqueta
41.- Es Bòrdes
42.- Saseuba
43.- Sacoma
44.- Escàs
45.- Espot
46.- Escart
47.- Obaga Sacosta
48.- Estamariu
49.- Sa Bardissa
50.- Sant Andreu Salou
51.- Sant Martí Sapresa
52.- Sant Pere Sestronques
53.- Sant Hilari Sacalm
54.- Sant Martí Sacalm
55.- Sangosta
56.- Palau Sacosta
57.- Sant Jordi Desvalls
58.- Sant Miquel Sesvinyes
59.- Sant Pere Sacosta
60.- Sant Miquel Sacot
61.- Sadernes
62.- Mas Safont
63.- Palau Sabaldòria
64.- Sant Joan Sescloses
65.- Sant Martí Seserres
66.- S’Auleda
67.- Sant Climent Sescebes
68.- Palau-Saverdera
69.- Punta de S’Arenella
70.- Illa de S’Arenella
71.- Punta es Forn
72.- Sa Riera
73.- Sa Tuna
74.- S’Alguer
75.- Sesfonts
76.- Roca Savellà
77.- Sanavastre
Els topònims del 78 en avall, corresponen als voltants de Tàrbena, al sud valencià.
78.- Es Ferrer 
79.- Es Pinyol Roig
80.- Es Serral
81.- Serra de ses Cordelleres
82.- S'Ombria des Avencs
83.- Es Pouet de ses Peres
84.- Barranc de Sa Vídua
85.- Ses Vinyes
86.- Sa Muntanyeta
87.- Es Matapolls
Tot això convé no tan sols saber-ho i tenir-ho present, sinó divulgar-ho a les totes perquè ara, la minoria ultrahispanista que comanda al Consolat -i que no fa servir l’article salat perquè en espanyol, que és la llengua en què parlen tot el dia, no existeix- aquesta minoria ha agafat una enravenada de mil dimonis amb aquest article pensant-se que és exclusiu de les Balears i que ens separa de l’idioma comú que compartim amb els compatriotes de les terres que s’estenen de Salses fins a Guardamar.
Naturalment, si fossin sincers, proposarien als seus camarades de partit d’Andalusia que agafassin la nombrosíssima bibliografia que hi ha publicada sobre l’andalús i que exigissin a la Junta d’Andalusia que fes llegir els informatius de Canal Sur en zezeo i segons totes les altres característiques d’aquella parla i no en castellà estànard. Però ben alerta! El partit que es nega a condemnar els crims del franquisme té ben clar que, amb el castellà, no hi juguen i que, devora la diversitat de la parla oral, un idioma modern ha de menester un model estàndard oral i escrit ben fixe a escola i als mitjans de comunicació seriosos. Això, quan pensen en el castella. En canvi, en pensar en el català, el basc i el galaicoportuguès, tot al contrari: la croada anticonstitucional contra les llengües de l’Estat espanyol diferents del castellà que duen a terme cerca desesperadament accentuar els localismes a fi d’impedir que aquests idiomes puguin fer les funcions de llengua docent i de comunicació pública en no disposar de l’eina de què disposen totes les llengües modernes per a fer aquestes funcions, que és l’estàndard unitari. Per a fer aquestes funcions, ja hi ha l’espanyol. I no volen, com en Franco, que hi hagi cap altra llengua més que l’espanyol per a aquestes funcions.
La maniobra neofranquista del ‘salat’ és curiosa: ara resultarà que tots els escriptors mallorquins i balears de tots els segles, que no han escrit en altra modalitat més que en la literària, és a dir, el ‘mallorquí de trona’, ara resultarà que són tots uns catalanots separatistes. Ara resultarà que tots els capellans que han predicat durant segles i segles en ‘mallorquí de trona’ eren uns catalanots. Ara resultarà que són uns catalanots tots els mallorquins que, si anam a missa, hi deim oralment el Parenostre en la modalitat literària: Pare nostre, vós qui estau en el Cel. Sigui santificat el vostre nom. Véngui a nosaltres el vostre Regne. Es faci la vostra voluntat així en la Terra, com es fa en el Cel. Elnostre pa de cada dia donau-nos, Senyor, el dia d’avui. Perdonau les nostres culpes així com nosaltresperdonam els nostres deutors. No permeteu que caiguem en la temptació. Ans alliberau-nos de qualsevol mal.’ Sí que n’hi ha, de ‘catalanistes’, a missa, Déu meu! El madrileny engominat haurà d’enviar la seva Gestapo des ròtlo bálèá a denunciar-los a na Trepitja!
Per cert: com a prova del gran amor que tenen per ‘lonostro’, veiam si posaran ‘es salat’ tan obligatori per a fer de funcionari com ho és l’espanyol estàndard!
O no plourà d’aquest tro?

dimecres, 16 d’abril de 2014

PAÍS VALENCIÀ: ESCOLA VALENCIANA DENUNCIA, STEPV INSTA A LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL

Escola Valenciana acusa la consellera d'haver comès els atacs més greus a l'ensenyament en català

Diu que vulnera l'opció lingüística de moltes famílies


'Maria José Català passarà a la història com la consellera que ha atacat més greument l'ensenyament en valencià, amb un tarannà polític radicalment oposat al diàleg.' Ho ha dit Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, que ha acusat la consellera d'Educació de voler reduir l'ensenyament plurilingüe a les comarques de Castelló, on segons ella el castellà es troba marginat. Moreno li retreu l'aplicació de decisions antidemocràtiques que no respecten l'opció lingüística de les famílies.
Així, una volta acabat --ahir-- el període d'admissió de matriculació a les escoles d'infantil, Escola Valenciana recull casos de centres on la conselleria ha vulnerat els drets lingüístics de diverses famílies. Són, entre més, els CEIP Herrero de Castelló, el José Alba de la Vilavella, el Pare Català de València, el Ciutat de Cremona d'Alaquàs. 
Segons les dades aportades per l'entitat, en centres com el col·legi Herrero de Castelló de la Plana, el govern valencià ha decidit d'eliminar una línia educativa a causa de la baixa natalitat i de l'augment d'alumnes per aula a 30. De les dues línies actuals del centre, l'una en català i l'altra en castellà, el Consell Escolar ha decidit de conservar la línia en català, però el govern d'Alberto Fabra ha obligat a mantenir-hi la de castellà. El resultat de peticions de les famílies que volen matricular els fills i filles de 3 anys ha estat de 10 alumnes en català i 4 en castellà.
L'entitat també posa l'exemple del col·legi José Alba de la Vilavella (Plana Baixa), on el resultat de peticions de les famílies que volen matricular els fills i filles de 3 anys ha estat de 16 alumnes en català i 2 en castellà i on la conselleria d'Educació també opta per mantenir l'ensenyament en castellà i deixar el municipi sense ensenyament en la nostra llengua. 
Hi ha més casos, com ara el del Col·legi Pare Català de València, on resten pendents que un jutge dictamini si suspèn cautelarment la resolució de suprimir una línia en català del centre i imposar una línia en castellà amb el desacord del Consell Escolar i de 70 famílies afectades respecte de dues que exigien ensenyament en castellà. 
En el cas del col·legi Ciutat de Cremona d'Alaquàs (Horta Oest), el govern de Fabra ha optat per tancar l'escola, tot i que 22 famílies hi han anat a matricular els fills per a infantil de 3 anys el curs que ve i totes han demanat l'opció del Programa Plurilingüe en Valencià. 
Escola Valenciana recorda que les cinc universitats públiques del País Valencià i les tres Unitats per a l'Educació Multilingüe defensen que els programes educatius òptims són els que tenen el català com a llengua vehicular. De fet, els últims estudis constaten que els alumnes que estudien en català dominen de manera equilibrada català i castellà quan acaben la primària i treuen una nota d'anglès un 13% més alta. A més, aquests alumnes tenen més capacitat i predisposició per a aprendre una tercera llengua, un 11% més que els alumnes que estudien en castellà.
'Maria José Català està aïllada de la realitat i de les dades objectives --diu Moreno--. És hora que defensem per totes les vies possibles la conservació d'unitats educatives en l'ensenyament públic, i que si hi ha d'haver cap supressió, es comence per les unitats de l'escola concertada monolingüe en castellà. Ara per ara encara és vigent la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Català comet una greu il·legalitat respecte de les lleis que ens emparen.'
__________________________________________________________

STEPV insta a la desobediència davant la prohibició d’ensenyament en valencià

Conselleria manipula la realitat per suprimir línies en valencià
15 / 04 / 2014 | STEPVvalenciàlomqe
La Consellera d’Educació, María José Català, va realitzar ahir unes declaracions a Castelló on justificava la supressió de línies en valencià per a equilibrar l’oferta en valencià i castellà, ja que segons la conselleria, el castellà està marginat a Castelló. A més, argumenta que la LOMQE obliga a prioritzar els drets dels pares i mares que volen ensenyament en castellà.
A més, animem a tota la societat valenciana a participar en la pròxima manifestació el proper 10 de maig
Aquests arguments falsegen la realitat de forma interessada, pels motius següents:
  1. La regulació que fa la LOMQE de les llengües cooficials (disposició addicional trenta-vuit) està pensada per a destruir models d’immersió lingüística com els de Catalunya, però hauria de tindre poca incidència en el model de programes lingüístics del País Valencià. El que diu la llei és que es poden implantar sistemes lingüístics sempre i quan es determine “la proporció raonable de la llengua castellana i la llengua cooficial en aquests sistemes”. Recordem que el decret de plurilingüisme de la Conselleria d’Educació estableix l’ús vehicular de les llengües cooficials amb unes determinades proporcions, que imaginem que són les raonables per a la Conselleria.
  2. També diu la LOMQE que es podran establir “sistemes en els que les assignatures no lingüístiques s’impartisquen exclusivament en llengua castellana, en llengua cooficial o en alguna llengua estrangera,  sempre que existisca oferta alternativa d’ensenyament sostinguda amb fons públics en què s’use com a llengua vehicular cada una de les llengües cooficials”. Com dèiem, aquest no és el cas del País Valencià, en què els programes plurilingües, tant en castellà com en valencià, inclouen una matèria en l’altra llengua cooficial que no és la base del programa. Però, a més, Castelló té suficient oferta de programes lingüístics en castellà per als pares i mares que ho preferisquen. I si no, que l’administració els pague l’ensenyament en castellà en centres privats, com regula la LOMQE.
  3. La LOMQE diu que “En acabar l’educació bàsica, tot l’alumnat haurà de comprendre i expressar-se, de forma oral i per escrit, en la llengua castellana i, si s’escau, en la llengua cooficial corresponent”. Tots els informes i estudis de què disposem, inclosos els de la Conselleria d’Educació, diuen que els programes òptims per aconseguir aquest objectiu són els programes d’ensenyament en valencià, que ara la consellera pretén suprimir malgrat la demanda de les famílies.
  4. La LOMQE introdueix un nou principi en l’article 1: “La llibertat d’ensenyament, que reconega el dret dels pares i mares i tutors legals a elegir el tipus d’educació i el centre per als seus fills”. Aquest principi sembla que només és possible quan es tracta de l’elecció d’educació religiosa i dels centres concertats, però no serveix per a l’ensenyament en valencià i en centres públics.
  5. En l’informe sobre la situació del valencià a l’ensenyament que va realitzar STEPV en 2011, s’indicava que l’ensenyament en valencià a la província de Castelló és d’un 61%, mentre que en castellà és del 39%. Efectivament, Castelló és l’únic territori del País Valencià on la majoria de l’ensenyament és en valencià. I ho és per la voluntat dels centres i de les famílies, malgrat els entrebancs constants del govern valencià. En el mateix informe indicàvem que la situació a València i Alacant, és a la inversa. A València només hi ha un 30% d’ensenyament en valencià i a Alacant, encara menys, un 17%. Per què no es té en compte aquesta situació per a “equilibrar” l’ensenyament en valencià en aquests territoris?
El govern valencià aplica la llei a la seua conveniència, perquè ha estat menystenint la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) durant tot el mandat del PP, perquè fa una lectura restrictiva i interessada de la LOMQE, perquè atén la voluntat de les famílies quan li interessa ideològicament (encara que siguen una minoria insignificant, com és el cas del Pare Català de Benimaclet), però no atén mai la majoria de la comunitat educativa quan reclama un ensenyament públic, de qualitat i en valencià.
Davant d’aquesta situació, STEPV fa una crida als centres educatius a rebel•lar-se contra la Conselleria d’Educació, a aplicar mesures per a esquivar la llei i a continuar impartint programes en valencià encara que els ho prohibisca l’administració. Per què ja s’han traspassat moltes línies roges i perquè el nostre alumnat no es mereix patir les polítiques liquidadores del tresor lingüístic del nostre poble.
A més, animem a tota la societat valenciana a participar en la pròxima manifestació el proper 10 de maig, en rebuig a les retallades en educació, contra la LOMQE i a favor de l’ensenyament en valencià.

dijous, 10 d’abril de 2014

LA LLUITA PER LA LLENGUA D'ENLLAÇATS, I LA "QÜESTIÓ CATALANA?" AL FÒRUM SOCIAL CATALÀ

La plataforma Enllaçats per la Llengua (ExLL) participarà el proper dissabte 12 d'abril a Barcelona en el Fòrum Social Català amb dos actes programats:

A les 16h
Aula 1.2 Universitat de Barcelona (Central, pl. Universitat
La companyia “Indigents a Dojo” presentarà la 

Conferència Il·lustrada: Qüestió catalana?”

Basada en el llibre de Francesc Ferrer i Gironès “Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història”

on s'hi desgrana la planificació, preparació i execució de la catalanofòbia, des del 1620 fins els nostres dies.
_________________________________________________

A les 18h taula rodona:
Aula 2.3 Universitat de Barcelona (Central, pl. Universitat

“La lluita per la llengua: la revolta d'Enllaçats”

Representants d'entitats d'Enllaçats per la Llengua (FOLC, Stei IB, Amics de la Bressola,Stepv...) debatran sobre els atacs rebuts i les accions en defensa de la llengua catalana als diferents territoris. S'explicarà la revolta verda a les Illes Balears contra Bauzà, la  mobilització pel valencià a les Trobades d'Escola Valenciana i la lluita d'ACPV al País Valencià, la polèmica del LAPAO a la Franja, el moviment social en favor del català al Principat i la resistència de les escoles catalanes a la Catalunya Nord davant el perill de tancaments. Tot en el marc del Fòrum Social Català, on volem fer palés la vessant social que està adquirint la defensa conjunta de la llengua pròpia a cadascú dels territoris on es parla català; mobilitzacions, protestes, insubmissió, mestres i escoles en lluita i concentracions contra l'intent dels governants d'anorrear la llengua que ens defineix com a poble.

Enllaçats per la Llengua va sorgir a les Balears com a resposta a la política catalanòfoba del govern Bauzà. La necessitat d’actuar de manera coordinada sumà entitats de tots els territoris dels Països Catalans, per defensar la llengua comuna. Hem fet costat a la Bressola, als alcaldes i docents de la Franja de Ponent; hem col·laborat amb la Vaga Indefinida per l’educació a les illes Balears, i ens hem oposat activament als tancaments de mitjans i línies en l'educació en valencià al País Valencià.
_________________________________________________

Els propers 11, 12 i 13 d’abril tindrà lloc a la seu de Plaça Universitat de la UB, la quarta edició del Fòrum Social Català-FSCat. Amb la defensa dels drets socials bàsics, a Catalunya i arreu, com a teló de fons, compta amb l'adhesió de més de 100 col·lectius, organitzacions, plataformes i moviments, que s'han donat cita en 72 espais diferents de treball, entre tallers autogestionats, conferències i taules rodones.

Nascut set anys després del primer Fòrum Social Mundial – que va néixer com a rèplica altermundista al Fòrum econòmic de Davos-, el FSCat es celebra cada dos anys, des del 2008, i constitueix un espai de trobada de multitud d'activistes que continuen treballant per fer un altre món possible. El FSCat rebutja el capitalisme agressiu, les polítiques neoliberals i vol posar la persona al centre del sistema polític i econòmic. Per al Comitè organitzador, la gran varietat i riquesa de propostes d'aquest any posa de manifest el moment d'efervescència social i política del país, i la voluntat de coordinació entre elles.

El FSCat no només es celebra a Barcelona: l'edició gironina va tenir lloc el passat dissabte 5 d'abril. A Barcelona l'acte d’obertura, divendres 11 d'abril, comptarà amb la participació de Gabriela Serra, activista històrica dels moviments socials catalans i Ada Colau, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que parlaran sobre l’articulació local-global de les diferents lluites socials. Serà moderada per Rita Marzoa, periodista i responsable del programa “Solidaris” de Catalunya Ràdio. Posteriorment, es farà un passi del documental “Libre te quiero”, particular visió del director Basilio Martin Patino sobre el 15M.

El dissabte 12 d'abril es desenvoluparan els 72 tallers, conferencies i taules rodones, distribuïts segons els eixos temàtics de “Desobediències, resistències i crítiques”, “Constituint sobiranies, construint democràcies” i “Experiències alternatives”. Com a espai d'articulació local i internacional que és, al FSCat hi seran presents algunes de les últimes i més innovadores iniciatives de radicalització democràtica i transparència com el Multireferèndum, els Observatoris Ciutadans Municipals o el Parlament Ciutadà, i participaran plataformes d'arreu el territori com l'Assemblea de Docents de les Illes o Escola Valenciana. El FSCat comptarà també amb Regies Quartier i activistes internacionals com Marcos Arruda, economista i educador brasileny i un dels impulsors del Fòrum Social Mundial o el veneçolà Andrés Antillano.

Per finalitzar, diumenge 13 d'abril tindrà lloc a plaça Catalunya una Assemblea de Moviments Socials oberta a la participació de tothom, amb l’objectiu d’elaborar una declaració final i construir una agenda comuna de mobilitzacions per als propers dos anys.

Més informació: comunicacio@forumsocialcatala.cat
Programa: www.forumsocialcatala.cat
Fòrum Social Mundial: http://www.forumsocialmundial.org.br/index.php?cd_language=1

dilluns, 7 d’abril de 2014

'Asfixiant la llengua', la crònica del cop d'Estat a la llengua

Publicat en tribuna.cat dijous 27 de març del 2014

Els atemptats contra la llengua catalana en els darrers anys, en tot el seu territori i en tots els seus àmbits de desenvolupament i acció, han centrat l'atenció del politòleg Roger Buch, que acaba de publicar Asfixiant la llengua.


La creixent tensió política i institucional ha portat l'Estat espanyol a fer una de les regressions més importants en la qüestió de la presència de la llengua catalana als seus territoris. Acompanyada d'un centralisme cada cop més imperant i de l'apoderament parcial de part de les competències que pertanyen a Catalunya --amb la retallada a l'Estatut com a punt de no retorn--, l'Estat ha portat fins l'escorxador el català a territoris com el País Valencia i les Illes Balears, i vol que el Principat segueixi la mateixa via.

Ha estat amb aquest panorama que Roger Buch (1970), doctor en Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), s'ha endinsat en la publicació del seu nou llibre, Asfixiant la llengua. El monogràfic repassa els pitjors episodis d'aquest cop d'Estat a la llengua pròpia, des del tancament de Canal 9, les desconnexions de TV3 al País Valencià, les traves a l'ensenyament en valencià al territori, les mesures de trilingüisme a les aules de les Illes Balears fins al despropòsit del LAPAO a la franja, la llei Wert i l'escalada de sentències d'alts tribunals contra la immersió, entre d'altres.

Asfixiant la llengua és la crònica d'aquests atacs sistemàtics al moll de l'òs dels Països Catalans, la llengua, però també de la resistència de pares, mestres i ciutadans que han fet emergir un moviment social dinàmic, agosarat i creatiu, plenament convençuts que cal preservar el català com a eina de cohesió social.

dijous, 3 d’abril de 2014

Parlem-ne? ‘Ni hablar!'

Publicat en EL PUNT AVUI diumenge 16 de març del 2014


Josep-Lluís Carod-Rovira
Les llengües serveixen per a comunicar-se, però no només per a això. També són transmissores d'uns hàbits culturals i d'una certa visió del món, propis de la comunitat lingüística que té un idioma determinat com a propi. Tant la cultura que s'hi vehicula, com la perspectiva característica, no tenen per què representar un punt superior o inferior de qualitat, excel·lència o idoneïtat en relació amb altres idiomes, sinó que són l'expressió d'una diferència: la que correspon a cada llengua, dins el mosaic immens de llengües del món.
Fa anys, vam preparar un petit exercici comparatiu entre català i castellà que va acabar sent un divertiment. S'hi constatava com, en aspectes concrets, sense transcendència aparent, els dos idiomes optaven per unes solucions lingüístiques que, de fet, expressaven conceptes absolutament contraris per a referir-se exactament al mateix. La llista inicial d'una vintena llarga de casos, sense cap ànim exhaustiu, va tenir un cert èxit entre els professors de català per a adults i va circular profusament, sense citar-ne la procedència, tal com acostuma a passar. Fent-ne memòria, en recordo alguns casos que són il·lustratius no sols de la diversitat de perspectives a què al·ludia, sinó també d'una contraposició de punts de vista, absolutament oposats.
Per exemple, mentre pel que fa a la dona de sant Josep, nosaltres en valorem la maternitat i, per això, en diem Mare de Déu, en castellà s'incideix en la seva virginitat: Virgen María i no pas Madre de Dios. Maternitat i virginitat són, òbviament, conceptes antagònics. Mentre celebrem que comença un any nou, cap d'any, com el capodanno dels italians, hi ha qui celebra just el contrari, que se n'acaba un altre. Com el fin de año español o la fin de l'année francès. Nosaltres, dels ous de gallina que no són blancs en diem ous rossos i ells huevos morenos, conceptes aquests, de rossos i morenos, que s'oposen amb relació al color dels cabells de les persones. D'ensenyar algú a fer quelcom en diem ensinistrar i ells adiestrar, mots que, al marge de tota consideració ideològica, del tot posterior al seu ús, sí que representen una diferència de lateralitat: l'esquerra i la dreta. Entre un pocavergonya i un sinvergüenza hi ha una distància colossal: no és igual tenir poca vergonya que no tenir-ne gens, que estar-ne sense. Com no ho és mirar-se algú de cap a peus, de dalt a baix, doncs, que fer-ho just al contrari: de los pies a la cabeza. Ni anomenar els punts de ganxet pla i revés, enfront de derecho y revés, on resulta que el contrari de pla és, paradoxalment, derecho, dret. No voldria ser dolent, però sí un xic irònic, en subratllar com en català fem i en castellà donen: fer un petó, una abraçada, un passeig, un tomb, una conferència... Moltes situacions que resolem amb el verb fer, el castellà ho fa amb dar. Aquí, doncs, si no ens ho fem, ningú no ens dóna res.
Però una expressió prou il·lustrativa d'una determinada manera de ser són les formes parlem-ne o bé ni hablar que, sovint, acompanyen la resposta davant d'un tema o prefiguren una sortida possible a un conflicte. En català és molt habitual i gairebé espontani, natural, amollar un parlem-ne, com una porta oberta pel que fa al diàleg, escoltar l'altre, proposar, debatre. Ni hablar representa just tot el contrari: és tancar amb un cop de porta qualsevol possibilitat de negociació. Parlem-ne no implica, en absolut, haver de donar la raó a l'altre o admetre'n la bondat dels punts de vista sinó, simplement, parlar-ne, en un exercici de doble direcció que també comporta escoltar. Ni hablar, en canvi, és la institucionalització del monòleg autoritari i sord contra la cultura del diàleg. Perquè, parlant la gent s'entén o, com a mínim, s'escolta. En un estat on manen els del ni hablar, és lògic que els del parlem-ne en vulguem tocar el dos. Que el tres ja és fora...

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA