Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Carta de Lluís Llach a Jordi Turull, que és a la presó d'Estremera des del 23 de març · 'Cartes per la llibertat' és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per a fer conèixer qui són
Estimat Jordi,
Hola, valent, com estàs? Estic segur que a
hores d’ara ja deus haver organitzant un grup parlamentari per Estremera i que
ja has fet amics a dojo. Faran bé d’acostar-se a tu, ets un tio
collonut que estimes la vida, les persones i un país, diguem-ne, petit.
Durant els dos anys que tu i la Marta
m’ensenyàreu a fer de diputat, mai no m’hagués imaginat que, en el transcórrer
dels mesos, aniríem forjant un entramat de complicitats que em permeten de fa
poc temps, a una persona que en té setanta, dir-te que et considero un amic
magnífic.
No voldria que el to desenfadat d’aquesta
carta em fes passar per malla la dignitat del teu currículum des que t’he
conegut. Diputat president del grup parlamentari de Junts pel Sí, molt honorable
conseller de la Presidència i, finalment, candidat a molt honorable president de
la Generalitat.
Junts pel Sí era un grup imponent per la
quantitat de diputats i sorprenent per la diversitat d’adscripcions, tarannàs i
procedències. Jo, que només et coneixia de fotos, entrava amb el nas arrufat a
la primera reunió del grup que tu presidies. Bajanades, amb poques setmanes, a
mi, i a molts més que érem nous, el nas, ens el vas destapar del tot. Calia algú
d’un tarannà i tremp molt especial per gestionar aquell mega-grup de
confluències insospitades. Però tu, amb l’ajut de la Marta, tingueres la cintura
i el sentit pràctic que calia. Felicitats i admiració.
Segurament vaig ser un dels primers a
saber que el president Puigdemont t’investia conseller, em sembla que fou el 14
de juliol. Recordo molt bé que vingueres a veure’m al despatx del parlament i
que et vaig demanar si t’adonaves de les conseqüències que el nomenament tindria
per a tu. Més o menys, potser amb unes altres paraules, em vas dir: ‘Lluís, jo
estic en política pel meu país i això que vivim ara és extraordinari.’ I, com si
no hi donessis importància, hi vas afegir: ‘Al revés d’uns altres que tenen els
fills petits, les meves ja són grans i, si vaig a la presó, ho entendran’. Per a
mi, aquesta conversa no va ser una anècdota més de les moltes que visquérem
aquells dies.
I contra tots els oracles malastrucs
arribà l’esperat 1r d’octubre. I tant que hi varen haver urnes. I tant que hi
hagué paperetes. I tant que aparegué un cens. I tant que hi hagué referèndum.
Però, sobretot, i tant que hi hagué una munió de persones disposades a defensar
la democràcia, la llibertat i la república contra les forces repressives d’un
estat embogit. Quin orgull conformar un país amb una gent així, Jordi!
Pocs dies abans del 27 d’octubre, en què
la majoria de diputats aprovàrem la república, em vares venir a trobar per
dir-me: ‘Recorda’m abans que les coses es compliquin que t’he de demanar un
favor.’
I arribaren aquells dies de vertigen, ja
no recordo si fou el 26 o el mateix 27, però sí que sé que les coses estaven
molt complicades. ‘Ep, Jordi, recorda que m’has de demanar no sé què’. Vas
acostar-te, com mig avergonyit, amb un gest molt particular de la teva cara i
m’agafares del bracet. Jo estava molt encuriosit, esperant aviam per on
em sortiries. I més o menys va anar així:
‘Mira Lluís, com que havent vist què ha
passat amb en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart, la cosa més segura serà que em
posin a la presó… em sap greu demanar-t’ho, però hi ha una cosa que em faria
molta il·lusió, només si no et molesta fer-la. M’agradaria que escrivissis a mà
la cançó de la Laura i, com que té tres estrofes, en dediquessis una a la
Blanca, la meva dona, una a la Marta i una a la Laura, que són les meves noies,
i que, quan em tanquin, els la portessis a Parets perquè sàpiguen que mentre
faig això que hem de fer no deixo de pensar en elles.’
Et vaig jurar que ho faria. Quan te’n vas
anar em vaig quedar amb un garbuix de sentiments trontollant-me. I ara, que
t’han tornat a tancar a la presó, vull explicar-ho a la gent, perquè sàpiga que,
amb totes les limitacions i desencerts que s’hagin pogut cometre, la qualitat
del coratge dels homes i dones que han arribat fins al final del seu compromís
polític, així com la seva lleialtat a la gent que els va delegar el seu vot
sobirà el 2015, va ensems a una sensibilitat d’alta qualitat humana.
Això és el que penso de tu, Jordi. I si un
dia algú em diu que et veié en no sé quina foto, em giraré d’esquenes per
recordar-te com t’he conegut. Jordi Turull. Compromès, humil, sensible, lleial i
valent.
Gràcies a tu i a tots els qui com tu,
avui, viviu empresonats o a l’exili per haver defensat el mandat democràtic que
la gent us comandà.
Una abraçada tan llarga com aquests
sis-cents quilòmetres que ens separen.
Ah, t’estimo. I visca la República
Catalana.
Lluís Llach
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada