Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Llarena apareix ara com un home acorralat que ha perdut els estreps. La sorprenent, i intempestiva, demanda que va fer ahir contra Montoro posa en relleu que la situació ja s'ha descontrolat»
El canvi d’actitud dels presos polítics
catalans no ha passat desapercebut. Ans al contrari. És evident que en les
darreres visites a Llarena la major part han tingut una actitud molt diferent de
la que vàrem veure els primers dies. Ara en compte de penediment hi ha defensa
dels principis propis, i en compte de remordiment pel que va passar hi ha
orgull. És un canvi molt gros, doncs, i molt significatiu. I
encoratjador.
Segurament respon a múltiples raons. La
constatació que no serveix de res penedir-se ja és impossible de passar per alt.
Ni jurant la constitució espanyola amb la màxima solemnitat no eixiran de la
presó. Però no crec que siga només això. Evidentment, la decisió del tribunal de
Slesvig-Holstein sobre el president Puigdemont ha estat un revulsiu molt
notable. La ficció bastida pels tribunals espanyols ha caigut estrepitosament i
això, a banda l’impacte sobre la causa mateixa, forja un relat diferent i una
visió diferent de la situació. En aquesta línia, les mesures cautelars de l’ONU
en favor de Jordi Sànchez és clar que també alteren, molt positivament, el
guió.
Llarena apareix ara com un home acorralat
que ha perdut els estreps. La sorprenent, i intempestiva, demanda que va fer
ahir contra Montoro posa en relleu que la situació ja s’ha descontrolat. No
tenia necessitat de fer-la pública, la demanda d’informació. Si volia, la podia
tenir tota pels canals més discrets possibles. Però és que Llarena, ara, sembla
que cerque l’enfrontament amb el govern espanyol, un enfrontament que ja és més
polític que no judicial. L’extrema dreta l’aclama com a probable president i el
govern espanyol comença a desesperar-se pel ridícul internacional. Insultar
Alemanya en una interlocutòria no sembla gens assenyat, precisament. Intentar
fer empassar als fiscals alemanys que hi ha una prova secreta que no poden veure
però que s’han de creure no és tampoc una estratègia que hom puga qualificar de
brillant.
Entre unes coses i unes altres, el
panorama ha canviat molt, doncs. I, si fa poques setmanes l’estat espanyol
semblava una roca inamovible, avui sembla més aviat una paret esquerdada. Furgar
en aquesta esquerda, i picar fort allà on més mal fa, és aparentment
l’orientació de la defensa política, vibrant, que els presos polítics han
començat a practicar aquesta setmana. Si això, com caldria esperar, es trasllada
també al camp polític, aleshores el gir copernicà de la situació catalana serà
un fet i les possibilitats de reprendre el camí de la República, que Rajoy va
intentar estroncar a l’octubre amb el colp d’estat, serà una perspectiva bastant
immediata.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada