Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 30 de juny del 2018

Sardenya reconeix oficialment el català de l’Alguer i oficialitza el sard

Etiquetes de comentaris: ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El Consell destinarà 3,2 milions per al 2019 i 3,3 per al 2020 per a promoure el sard


 Redacció de VilaWeb
Per primera vegada a la història, Sardenya ha aprovat una llei de regulació integral de la llengua sarda i altres llengües parlades a l’illa, com el català de l’Alguer. Amb vint-i-cinc vots a favor i vint en contra, el Consell Regional ha aprovat la nova llei per a dotar de tanta protecció com sigui possible el sard i les altres llengües.

L’impulsor de la llei, Paolo Zedda (MDP), ha defensat que amb aquesta llei començava ‘un camí cap a una administració pública bilingüe, com ja passa en altres comunitats lingüístiques més ben protegides, com la de Trentino i la Val d’Aosta’.

Amb aquesta llei, Sardenya també implementa l’ensenyament de la història de la llengua sarda a les escoles i s’estableixen subvencions als mitjans de comunicació en llengua sarda. El Consell destinarà 3,2 milions per al 2019 i 3,3 per al 2020 per a promoure el sard. Per a la regidora de Cultura, Giuseppe Dessena, és un veritable punt d’inflexió: ‘És un fet històric perquè la llengua és la identitat més sentida d’un poble.

La llengua pròpia de l’illa és el sard. En una zona del nord es parla un dialecte del cors. La ciutat de l’Alguer, però, constitueix una illa lingüística on es parla el català. Una altra illa lingüística és la del lígur, al voltant de Carloforte.

 Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/sardenya-reconeix-oficialment-el-catala-de-lalguer-i-oficialitza-el-sard/
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :

Què va passar el mes d'octubre amb Caixabank i el Banc de Sabadell?

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


IvanLQF

@IvanLQF 

Economics & finance



























Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :

divendres, 29 de juny del 2018

Una Llengua, Un Poble

Etiquetes de comentaris: ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Resultat d'imatges de los regnes de Jaume I
foto de Amnèsia Històrica Induïda.
Cronica catalana de Ramon Muntaner
Jaime Jepús- 1860
foto de Amnèsia Històrica Induïda.
Documents per l'història de la Cultura Catalana Mig-eval.
Antonio Rubió i Lluch - Volum I
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS, PALAU DE LA DIPUTACIÓ - MCMVIII (1908)

foto de Amnèsia Històrica Induïda.
Gaspar Gil Polo (Valencia, 1530 - Barcelona, 1584)
La Diana enamorada: cinco libros que prosiguen los siete de Jorge de Montemayor

València 1564

(Anotacions a Madrid 1802)




foto de Amnèsia Històrica Induïda.
Fr. Josef Rodriguez (¿ - 1703)
(Ministro del Real Convento del Remedio de Valencia, Cronista General del Orden de la SS Trinidad en la Provincia de Aragón)
Biblioteca Valentina
València 1747


foto de Amnèsia Històrica Induïda.

foto de Amnèsia Històrica Induïda.
Jerónimo de Blancas y Tomás, (Saragossa, ? - Saragossa, 1590) 
Llatinista i historiador aragonès, reconegut amb el títol de Cronista del Regne d'Aragó.
Modo de proceder en Cortes de Aragón.
Cáp. XIII - Pág. 58
Zaragoza 1641

foto de Amnèsia Històrica Induïda.

foto de Amnèsia Històrica Induïda.
Marco Antonio de Camós (1544 - 1606).
Microcosmia y gouierno vniuersal del hombre christiano … (1592)


foto de Amnèsia Històrica Induïda.
Bernardo Aldrete (Málaga, 1565 - 1645)
Del origen, y principio de la lengua castellana ò romāce que oi se usa en España
Pág. 165 
Madrid 1674

Font general: (13) Una Llengua, Un Poble. - Publicacions: Una Llengua, Un Poble. A 516 els agrada. Catalunya, Mallorca, Valencia... Tres països, un poble, una llengua, una cultura.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :

dijous, 28 de juny del 2018

Del 'País Valencià' a 'Comunitat Valenciana' passant per 'Llevant'

Etiquetes de comentaris:
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La nomenclatura del territori valencià es va convertir en un punt clau durant la Transició

Del 'País Valencià' a 'Comunitat Valenciana' passant per 'Llevant'

Comunitat Valenciana o País Valencià. La dicotomia encara roman present, encara que no en el debat públic. No dubta a emergir -o no dubten a fer-la emergir- del subterfugi polític sempre que es parla de les relacions entre el territori valencià i el català, però també quant a l’organització federal d’Espanya. Discussió convertida en símbol de la Batalla de Valènciadurant la Transició, sembla evident que cadascun dels espectres polítics ha adoptat una denominació que no dubta a defensar quan té ocasió. També quan l’argument és innecessari.
El terme de País Valencià apareix en diversos escrits ja en el segle XVIII, en els preludis de la construcció dels estats-nació. Però es té constància de l’anterior existència de la denominació de Regne de València. És més, la conquesta de Jaume I del territori, consumada en 1238, al·ludeix a la terra annexionada com a Regne de València. La Guerra de Successió en 1707 va posar fi als Regnes d’Aragó i al de València arran del Decret de Nova Planta.
A finals del segle XIX, l’ús de Regne de València per a referir-se al territori valencià era ja molt residual i País Valencià era el nom que més s’usava. De fet va ser la dreta regionalista la que promovia l’ús d’aquesta última, cosa que conforme avançava la centúria anava acollint-se cada vegada amb major acceptació entre l’esquerra, més encara entre l’esquerra valenciana. En època de la Segona República, el terme estava absolutament normalitzat i popularitzat. Tant en mitjans de comunicació com en la burocràcia institucional i en el discurs polític, obert a un Estat més descentralitzat.
Processó Cívica del 9 d’Octubre de 1933
De fet, de les quatre propostes d’Estatut d’Autonomia que es van fer en la dècada dels 30, dos d’elles utilitzaven País Valencià com a nom oficial i una altra l’emprava de forma indistinta en el seu articulat juntament amb la denominació de Regió Valenciana. El restant utilitzava únicament aquest últim nom. Però les ànsies d’autonomia -recordem, perduda en 1707- no es van poder materialitzar amb l’arribada del conflicte bèl·lic.
La Guerra Civil va dinamitar no solament en allò material, també en allò simbòlic. Com es denominava la realitat era un reflex de com s’entenia la vida pública. I el centralisme propugnat pel Franquisme va llimar el topònim País Valencià o Regió Valenciana fins a convertir-la en Llevant. D’ahí, el nom del periòdic regional. No obstant això, amb el Segon Franquisme, algunes de les resistències començaven a agafar força i açò es va explicitar en el Tardofranquisme. No en va Joan Fuster en 1962 va publicar la seua obra “El País Valencià” i el terme va començar a estendre’s de nou.
Amb la mort del dictador i la Transició, es va reobrir el debat del topònim. Fins i tot el NO-DO va utilitzar alguna que altra vegada el terme País Valencià. El següent vídeo és un reportatge del programa sobre el Palau de la Generalitat Valenciana.

El Projecte d’Estatut d’Autonomia proposat a Benicàssim en 1979 arreplegava País Valencià com a nom oficial. Igualment va ocórrer amb la denominació de l’organisme preautonòmic, el Consell del País Valencià. També la Unió de Centre Democràtic (UCD) acceptava el nom.
“El poble valencià, la forma històrica del qual d’institucionalització política va ser el Regne de València, es constitueix en Comunitat Autònoma d’acord amb el que es disposa en la Constitució i en el present Estatut, amb la denominació del País Valencià”.
ARTICLE 1 DE L’ESTATUT DE BENICÀSSIM
Però la dècada de 1980 va ser en la qual la dreta regional i el blaverisme, juntament amb la dreta postfranquista, van donar la volta al discurs. La relació que establien entre la paraula “País” com a singular del que molts impulsaven, els “Països Catalans”, va motivar el rebuig, impulsat per l’agressiva ploma de la directora de Las Provincias, Maria Consuelo Reyna. Ella i els seus combatius articles d’opinió es van alçar com a banderers, entre molts altres, de la lluita contra el catalanisme polític en territori valencià.
Finalment, es va relegar País Valencià al preàmbul de l’Estatut d’Autonomia que es va aprovar en 1982. I Regne de València, pel qual advocava el sector blaver, va romandre en el primer article encara que no consta com a nom oficial. La reforma estatutària de 2006 va modificar el primer article. Ara, l’esquerra fa bandera de la fórmula País València.
Font: Del 'País Valencià' a 'Comunitat Valenciana' passant per 'Llevant'
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :

dimarts, 26 de juny del 2018

Manifest de mares i pares per la llibertat

Etiquetes de comentaris: ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

AMPES i famílies s'uneixen per transmetre el seu suport i solidaritat als presos catalans i els seus éssers propers


El "Manifest de les Mares i Pares per la Llibertat" es presentà públicament a Terrassa el dimecres dia 20 a dos quarts de vuit del vespre, davant l'Ajuntament, al raval de Montserrat. El missatge és clar: "Diem prou a la vulneració dels drets dels fills i filles dels presos/es i exiliats/des politics/ques". 

La iniciativa parteix de pares i mares d'escoles catalanes on hi ha escolaritzats menors amb els pares empresonades i a l’exili.

Manifest de mares i pares per la llibertat

Les mares i pares que formem part de les escoles catalanes on hi ha escolaritzats fills i filles de persones que, per les seves idees polítiques, es troben privades de llibertat i a l’exili,

MANIFESTEM

el nostre rebuig absolut a la vulneració dels drets fonamentals d’aquests infants, drets reconeguts en la Convenció dels Drets dels Infants adoptada per l’Assemblea General de l’ONU el novembre de 1989, que Espanya va signar i ratificar l’any 1990, i que són d’obligat compliment.
Estem parlant de nens, nenes i adolescents, a qui han trencat el vincle més important de la seva vida, la companyia i l’amor presencial dels seus pares; a viatjar milers de quilòmetres per compartir breus estones darrere un vidre fred; a no gaudir d’un petó de bona nit o un somriure de bon dia; a viure sense les complicitats i gestos íntims més quotidians, pel simple fet de ser fills i filles d’ algú que s’ha compromès amb la democràcia i la llibertat.
Estem dient, en el fons, que volem que aquests infants i adolescents puguin gaudir d’allò que els pertoca, tal i com fan els seus companys i companyes, envoltats dels seus pares i mares.
Cap menor en una societat avançada, democràtica i que vulgui ser justa, s’ha de veure privat de poder-se desenvolupar com a persona, lluny de la seva mare o el seu pare, per motius polítics. Cap.
Com a mares i pares que ens comprometem amb l’educació i el creixement dels nostres fills i filles, de la mà dels centres on confiem la seva formació,

EXIGIM

que aquests menors gaudeixin plenament de la seva infantesa i dels seus drets.
Per això, les AMPES i les famílies que signem aquest manifest, ens unim per transmetre tot el nostre suport, escalf i solidaritat a totes aquestes famílies amb qui ens sentim tan properes.
Els vostres fills i filles ens tenen al seu costat.
Per aquests infants i adolescents, per les seves famílies i perquè volem una societat lliure, justa i democràtica: presos i preses, exiliats i exiliades, us volem a casa, us volem amb les vostres famílies, us volem al nostre costat.
Juny de 2018
AMPES de:
Escola L’AVET, Terrassa
Escola Projecte, Barcelona
Escola Sadako, Barcelona
Escola Verd, Girona
Escola Vedruna Escorial, Vic

Famílies de :
Escola Catalunya, Sant Cugat del Vallès
Escola La Immaculada, Sant Vicenç dels Horts
Escola Bressol Petit Mamut, Sant Vicenç dels Horts
Escola Súnion, Barcelona
Escola Les Escoles, Gurb
Escola Arc Iris, Barcelona

Font: https://sites.google.com/view/maresiparesperlallibertat/
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :

Catalunya suscita un debat substantiu a Washington | Michael Atwood Mason

Etiquetes de comentaris:
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Article del director del Centre de Tradicions Populars i Patrimoni Cultural de la Institució Smithsonian


Michael Atwood Mason
Un dels objectius més conreats i ambiciosos de l’edició anual del festival Smithsonian Folklife és posar un rostre humà a comunitats distants i permetre al públic dels Estats Units d’interactuar de manera significativa amb persones de més nacions i regions del món. Ja és una llarga tradició: cinquanta-dos anys d’història acollint artistes, músics, geganters i castellers a l’Avinguda Nacional de Washington DC per sondar la profunditat dinàmica i la comprensió d’aquests intercanvis culturals. Els visitants poden mirar un participant als ulls, compartir-hi un somriure, una història, una cançó o una conversa per a aportar una comprensió del món més gran i significativa, que pugui transcendir supòsits i estereotips desafiadors.

El 27 de juny tornarà a acollir al voltant de les franges de gespa de l’Avinguda Nacional un espectacle cultural estiuenc durant deu dies i dos caps de setmana. L’enfocament d’enguany se centrarà en les empreses creatives i en les activitats culturals que generen valor econòmic i social per a comunitats d’arreu del món.

Aquest tema es desenvoluparà en dos programes, ‘Armènia: creació d’habitatges’ i ‘Catalunya: tradició i creativitat de la Mediterrània’. Durant el nostre llarg esforç de recerca i planificació de quatre anys per a aquests dos programes, i davant la sorpresa del nostre equip, hem aconseguit de convidar vora quatre-centes persones d’aquests dos grups culturals que ara allotjarem.

Tant Armènia com Catalunya lluiten activament per definir el seu futur polític. Hi ha un gran potencial per a converses dramàtiques i significatives a mesura que Armènia troba l’equilibri després del recent activisme durant la Revolució de vellut a principi d’enguany. I també mentre Catalunya cerca un nou camí per a sortir del blocatge polític després del seu disputat vot per la independència l’octubre passat.

A Armènia, la festa, la gastronomia, la producció de vins i les tradicions artesanals indiquen la importància de la sostenibilitat econòmica i cultural davant el canvi i com aquestes pràctiques creen el sentiment de la llar, tant en concepte com en forma. Catalunya té una llarga tradició d’organitzacions, tant formals com informals, amb l’objectiu de mantenir un fort sentit d’identitat local. En tots dos casos, aquestes xarxes reforcen una cultura popular potent, que expressa valors socials compartits. Malgrat les tensions polítiques, la feina de les empreses creatives continua ininterrompudament i la vida cultural persisteix.

Els participants del festival es delecten en aquestes expressions culturals quotidianes, que sovint són font d’algunes sorpreses bastant espectaculars i meravelloses. Els magistrals participants del teatre d’ombres armeni, per exemple, són excel·lents en el cant, el ball i en el torrar. Alguns siro-armenis que s’han instal·lat a Erevan, la capital i la ciutat més gran d’Armènia, han començat a guanyar-se la vida ensenyant i elaborant brodats tradicionals, una tradició importada per les seves àvies a Síria durant el crepuscle de l’Imperi Otomà. Els ciutadans catalans, treballadors i empresaris de dia, quan tenen lleure fan processons exuberants pel carrer. I el guardonat Forn cooperatiu La Fogaina fabrica pa i pastes ecològiques: durant la crisi 2008, cinc empleats van obrir un nou negoci a la Catalunya rural.

Cal esperar dels participants que responguin des de les seves pròpies perspectives complexes. És interrogant-se repetidament i mantenint converses generatives que el Festival Smithsonian Folklife motiva anualment una reflexió pròpia als participants, de manera que sovint en surten amb un sentit d’identitat molt més gran i amb més apreciació del seu propi patrimoni cultural.

Fent conviure artistes tradicionals i populars perquè comparteixin la creativitat i la seva vida amb el públic dels Estats Units podem explorar respostes matisades a algunes de les preguntes més inspiradores dels nostres temps. Com i quan ens unim en una època en què ens separen tanta història i tantes més coses? Què ens hi va, a nosaltres mateixos i a les nostres comunitats quan expressem allò que més ens importa? Com ens transforma i capacita el fet de compartir les nostres històries? Aquestes mateixes preguntes ajuden a la gent a determinar com volen viure junts quan malden per definir el seu propi esdevenidor.

El Festival Smithsonian Folklife serà al National Mall de Washington, DC, del 27 de juny al 1r de juliol i del 4 de juliol al 8 de juliol del 2018. Per a més informació sobre l’assistència al Festival, vegeu-ne el calendari diari.

 Font: Catalunya suscita un debat substantiu a Washington | VilaWeb
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :

dilluns, 25 de juny del 2018

On som? Què hem de fer?

Etiquetes de comentaris: ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Josep Pérez Franco

H
em d’agrair al partit Popular l’impuls que ha donat a la causa independentista tots aquests anys, a partir del moment que, amb gran eficàcia, va recollir signatures per tot el territori espanyol contra l’Estatut de Catalunya del 2006, aprovat pel Congrés de Diputats i referendat pel poble de Catalunya, que va ser el resultat de l’autocensura i el ribot de l’inefable Alfonso Guerra a l’Estatut del 2005, que fou una proposta de llei orgànica. Si algú va tenir l’oportunitat d’atansar-se a alguna de les taules per signar, simplement eren convidats a fer-ho precedits per la lletania: “Quiere firmar contra Catalunya?”. Fou el pròleg o una primera versió d’“A por ellos”. La resta ja és conegut, es va denunciar al Tribunal Constitucional i el 2010 —després d’uns anys de «reflexió»— el TC emet una sentència que escapça i desnaturalitza l’Estatut en una sèrie de punts neuràlgics. Des de llavors i fins avui s’ha produït un increment gairebé exponencial de les persones que veuen com a única sortida la creació d’un estat independent en forma de república. La societat s’ha implicat majoritàriament en aquest objectiu de país, que va culminar en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Posteriorment, a cada atac i arbitrarietat del PP s’ha produït una reacció contundent de la ciutadania. El casus belli es produeix en l’aplicació forassenyada de l’article 155 —al que m’he referit anteriorment en La Revistona— i a l’acció de la justícia, forçant la legalitat, amb relats i interpretacions surrealistes, no ajustades a dret, segons han coincidit la majoria d’experts en dret penal, constitucional i processal. Aquests fets han produït alarma en tots els països civilitzats i democràtics, especialment els europeus, que qüestionen l’estat de dret d’Espanya.
Ara on som? Què hem de fer? Es qüestiona molta gent. És evident que en pocs dies i poques hores s’ha produït un canvi d’escenari. Ja tenim president i Govern. S’ha aixecat el 155 de iure, però dubto que sigui de facto. El partit socialista ha aprofitat la sentència del cas Gurtel per guanyar una moció de censura que li ha permès formar govern i deixar en l’oposició el PP i Ciudadanos, que ha rebut un sonor clatellot gens intranscendent. Aquest canvi de govern de l’Estat no ha estat cap improvisació. Ha estat una operació quirúrgica minuciosa i preparada amb el vistiplau de l’establishment, que ha prescindit del Sr. Rivera i els seus acòlits. La formació del govern socialista és un exercici malabar dissenyat per Ivan Redondo Bacaicoa, d’origen basc, que és un professional de la política que serveix a qui el contracta, com ho fa un advocat o un economista. Amb la composició del nou Govern es volen tapar escletxes i acontentar a tothom. Potser al final serà un govern Frankenstein com s’ha dit, però no pas pels partits que ho han fet possible, sinó per la seva composició. Situar un Borrell recuperat del cementiri dels elefants com a ministre d’Afers Exteriors, amb un historial polític nefast i escandalós, com la fallida d’Abengoa, el rectorat de la Universitat Europea de Florència aconseguit de forma dubtosa, la seva al·locució sobre l’aplicació de desinfectant als independentistes, la negació aferrissada del dèficit fiscal, etc. Deduïm que ha estat nomenat per torpedinar i capgirar la imatge i el prestigi de Catalunya aconseguit a Europa arran de la brutal repressió espanyola. Una Carmen Calvo representant del PSOE per l’aplicació entusiasta del 155 i la mateixa actitud de Pedro Sánchez titllant de racista el president Torra. Interpreto que som davant d’una maniobra lampedusiana de l’Estat, millorant les formes i desactivant la crispació i la repressió, però tenint la cleda ben controlada i apaivagar els desitjos d’autodeterminació per protegir la “sagrada unitat de la pàtria.”
Hi ha gent que pensa que cal aplicar la saviesa jesuítica de Sant Ignasi: “En tiempos de tribulación, no hacer mudanza” i com diríem en llenguatge empresarial “wait and see” (esperar i veure), que no vol dir posar-se a jeure.
No podem badar, pensem que si no fem política, els altres ens la faran i no podem perdre el control del Govern de Catalunya i ens cal recuperar les estructures i quadres, tornant també a casa els presos polítics i els exiliats. Encara que sigui trist sembla que tornem a la casella de l’Estatut del 2006. Però amb la gran diferència que ara sabem que l’Estat pot trepitjar determinades línies vermelles impunement i també sabem que hi ha una majoria disposada a exercir el dret legítim a l’autodeterminació consagrat en la Carta de les Nacions Unides i aplicable també al cas de la nació catalana.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :

dissabte, 23 de juny del 2018

Josep Sorribes a les Corts: "Comunitat Valenciana és una cosa de monjos; em quede amb País Valencià"

Etiquetes de comentaris:
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El professor Josep Sorribes ha expressat a les Corts la seua preferència pel topònim País Valencià. Corts Valencianes
El professor Josep Sorribes ha expressat a les Corts la seua preferència pel topònim País Valencià © Corts Valencianes
Redacció / València
Josep Sorribes no té costum de dir Comunitat Valenciana. Li sembla "una cosa de monjos", una mena de comunitat monàstica impròpia per a designar un país. Així ho ha confessat aquest dimecres durant la compareixença davant de la Comissió especial d'estudi per a una possible reforma àmplia de l'Estatut d'Autonomia a les Corts.

Sorribes ha assegurat que prefereix la denominació País Valencià, "de quan era jove" i que, a més, "és legal". Fet aquest aclariment, l'autor, junt amb Nèstor Novell, del llibre Nou viatge pel País Valencià ha explicat als diputats per què és necessària una reforma del model territorial del país amb la creació de "comarques de gestió" que assumisquen competències cedides per la Generalitat i pels ajuntaments.
Font: Josep Sorribes a les Corts: "Comunitat Valenciana és una cosa de monjos; em quede amb País Valencià" - Diari La Veu

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :

86 alcaldes de la Catalunya Nord reclamen l’alliberament dels presos i el retorn “dels exiliats”

Etiquetes de comentaris: ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

  • Els batlles signen un manifest on es demana respecte per les “llibertats fonamentals” dels catalans
  • El text s’enviarà al president francès, Emmanuel Macron

Manifest dels batlles nord-catalans EPA.
 - BARCELONA
Vuitanta-sis alcaldes de la Catalunya Nord (un 43% dels municipis) han signat un manifest que reclama l’alliberament dels presos i el retorn dels polítics “exiliats”, segons han avançat mitjans com Equinox o L’Independant . També demanen respecte per les “llibertats fonamentals” dels ciutadans de Catalunya
Els representants de diversos municipis dels Pirineus Orientals, entre els quals hi ha el Portús, Banyuls, Argelers, Prats de Molló, Font Romeu o Vilafranca del Conflent, enviaran el text al president de la República francesa, Emmanuel Macron i als presidents del Senat i l’Assemblea Nacional. A més, sol·licitaran una reunió amb Macron per explicar-li els seus arguments.
En l’escrit, insten a garantir “l’exercici de les llibertats fonamentals que caracteritzen un estat democràtic, com la llibertat d’expressió, de reunió o de manifestació”. I defensaen que cal acabar amb la “repressió” contra els representants “legítims” del poble i de l’anterior govern de la Generalitat, “empresonats o a l’exili per les seves opinions polítiques”.
Els batlles nord-catalans també demanen posar fi a les “amenaces” contra els alcaldes del sud que van donar suport a l’1-O. “Som totalment solidaris amb els nostres companys elegits”, remarquen.
Els signants lamenten “el silenci i la passivitat” dels dirigents de França i d’altres estats de la Unió Europea respecte de la situació catalana i reclamen el retorn “al diàleg” i a les “solucions polítiques”.
Segons L’Independant i Equinox Radio, l’alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, no ha subscrit el text.
Font: 86 alcaldes de la Catalunya Nord reclamen l’alliberament dels presos i el retorn “dels exiliats” http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1417785-86-alcaldes-de-la-catalunya-nord-reclamen-l-alliberament-dels-presos-i-el-retorn-dels-exiliats.html
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Subscriure's a: Missatges ( Atom )