Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 29 de març del 2014

Intersindical Valenciana denunciarà a Brussel·les les agressions contra el valencià

Serà en el marc de l’Assemblea de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles


Una de les escoles Valencianes, el 9 de març passat durant la jornada
de lluita d'Enllaçats per la Llengua.
Al País Valencià la lluita també hi ve de llunt.
Una representació de la Intersindical Valenciana participarà a Brussel·les el 31 de març, a l’Assemblea General de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles que es reunirà al Parlament Europeu. La Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius del Pobles, del qual Intersindical Valenciana n’és membre fundador, es va constituir a Girona l’abril de 2010. Aquesta Xarxa és un espai d’articulació de moviments socials, organitzacions i sindicats d’arreu del món que actuen pel reconeixement, la promoció i l’aplicació dels drets col·lectius dels pobles.
La Xarxa va néixer en el marc del Fòrum Social Mundial, sobretot a l’impuls que aquest li donà en la seva edició de Belém l’any 2009 a Brasil. Un dels principals objectius de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles és la defensa de les agressions contra el territori, les llengües, les cultures i els béns naturals, com a patrimoni de tota la humanitat i a elements bàsics per a l’existència de tot poble, defensant-les de tota mena d’agressió.
Intersindical Valenciana continua amb la seva tasca de denúncia internacional de les agressions, tant del Govern Fabra del Govern espanyol, als drets col•lectius del poble valencià com per exemple: el tancament de RTVV, l’eliminació d’unitats escolars en valencià, la prohibició de les emissions de TV3 i CatRàdio al País Valencià, l’incompliment sistemàtic de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i de les normes internacionals signades pel govern espanyol sobre llengües regionals i minoritàries….
Intersindical Valenciana, junt l’STEI – Intersindical de les Illes Balears, també durà la veu dels Enllaçats per la Llengua al Parlament Europeu i denunciarà els atacs que pateix la nostra llengua al conjunt de territoris de parla catalana.
També, Intersindical Valenciana participarà el dia anterior, el 30 de març, a la manifestació convocada per la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC) per demanar a les institucions europees que garantesca formalment que es respectaran els processos sobiranistes que hi ha en marxa actualment a Europa i perquè es rebutge qualsevol oposició antidemocràtica dels Estats perquè els ciutadans i ciutadanes de qualsevol nació que vulguen exercir el seu dret a l’autodeterminació ho puguen fer.

Font:
http://intersindical.org/llengua/article/intersindical_valenciana_denunciara_a_brusselles_les_agressions_contra_el_v

dijous, 27 de març del 2014

L'STEI denunciarà a Brussel·les les agressions del Govern i l'Estat al català



Font: http://dbalears.cat/actualitat/balears/stei-denunciara-brussel-les-les-agressions-del-govern-estat-catala.html
El sindicat de l'ensenyament de les Balears STEI, un dels impulsors de la Plataforma interterritorial ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, denunciarà les «agressions» del Govern i de l'executiu espanyol a la llengua pròpia de les Illes en el marc de l'assemblea que la Xarxa Mundial per als Drets Col·lectius dels Pobles mantindrà en el Parlament europeu el 31 de març.
Aquest sindicat ha indicat que la delegació que es desplaçarà a Brussel·les estarà integrada per la seva secretària de Política Educativa i Normalització Lingüística, Maria Antònia Font, i el seu secretari de Moviments Socials, Francesc M. Ramis.
L'objectiu de la Xarxa Mundial per als Drets Col·lectius dels Pobles, de la qual l'STEI n'és membre fundador i es constituí l'abril de 2010, és articular els moviments socials, organitzacions i sindicats que persegueixen el reconeixement, promoció i aplicació dels drets dels pobles, segons ha apuntat l'organització.
«L'STEI Intersindical contínua amb la seva tasca de denúncia internacional de les agressions, tant del Govern Bauzá com del Govern espanyol, als drets col·lectius dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers com per exemple l'eliminació del requisit del català, llengua pròpia de les Illes Balears, per a l'accés a la Funció Pública, el tancament de mitjans de comunicació en llengua catalana o l'atac permanent al sistema educatiu públic i en català», han apuntat.
També indiquen que l'organització participarà el 30 de març en la manifestació convocada per la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus «per a demanar a les institucions garanties formals que es respectin els processos sobiranistes que estan en marxa a Europa».

dissabte, 22 de març del 2014

SOLIDARITAT AMB ELS TANCAMENTS AL PAÍS VALENCIÀ

ENLLAÇATS NO ACATEM DÓNA SUPORT A LA CRIDA DE LA PLATAFORMA PROU I, AMB ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, ASSEMBLEA GROGA DEL PRINCIPAT I MAREA VERDA DE LES BALEARS, LA FA EXTENSIVA A TOTS ELS PAÏSOS CATALANS.

El proper 29 de Març donem veu a la lluita del País Valencià i la Plataforma PROU, llegint i difonent el seu manifest.

La Plataforma PROU, del País Valencià, anuncia una sèrie de tancaments i d'actes que es duran a terme a les escoles properament en defensa de l'educació pública i contra el tancament de línies educatives en valencià, la LOMQE i les retallades.

Des d'Enllaçats NO Acatem i Enllaçats per la Llengua, juntament amb L'Assemblea Groga del Principat i la Marea Verda de les Illes Balears, fem extensiva aquesta acció a la resta de Països Catalans.

Agraïm la difusió d'aquestes informacions.

M A N I F E S T
La Plataforma PROU, formada per distintes AMPES, CEIP, organitzacions, sindicats, entitats i persones a títol individual, proclamem que amb l’excusa de la baixada de la natalitat i la crisi, la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana pretén eliminar unitats (aules) de les escoles públiques. 

Açò és un emmascarament d’una intenció clara: PRIVATITZAR L’EDUCACIÓ.

Així, manifestem que:
1. ENS OPOSEM a l’eliminació d’unitats previstes per Conselleria perquè:
– No atén a motius de millora per a l’alumnat ni per als centres. 
– Ataca exclusivament l’educació pública i prioritza l’educació concertada, ja que als centres concertats no els afecten les eliminacions.

2. PROPOSEM:
– Que es lleve el concert en les escoles que tenen doble línia i en aquelles que no acompleixen el concert fent pagar quotes “voluntàries“ de manera obligada.
– Una disminució de la ràtio a 20 alumnes per aula –com estava anteriorment– cosa que assegurarà una qualitat digna en l’educació i una atenció personalitzada adequada. 
D’aquesta manera s’assegura el futur de les escoles públiques, ja que són innecessàries totes les supressions.

3. ENS OPOSEM frontalment a la LOMQE. Una llei totalment innecesària, elaborada a esquenes de la comunitat educativa, segregadora, antodemocràtica, discriminatòria, lligada al mercantilisme i la competició contínua.

Per tots aquests motius, escoles afectades per les eliminacions d’unitats del País Valencià s’han coordinat per a fer un tancament simultani en senyal de rebuig a les eliminacions d’unitats a les escoles públiques i a la LOMQE. Al CEIP Ciutat de Cremona i a la comarca de la Marina Baixa ara s’hi sumen el CEIP Bonavista i CEIP Martínez Valls d’Ontinyent i el CEIP Ramiro Jover de València. Algunes d’aquestes escoles han organitzat xarrades, assemblees i altres activitats per a informar i debatre al voltant de la privatizació de l’educació pública i d’altres aspectes de la LOMQE.

L’educació pública som totes les escoles públiques. Si toquen a una, ens toquen a totes. Us animem a sumar-vos als tancaments i fer de totes les veus que criden, una sola i ben forta.


PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, DIGNA I PER A TOTS I TOTES. PROU!

29 DE MARÇ JORNADA DE LLUITA, TAMBÉ EN SOLIDARITAT AMB EL PAÍS VALENCIÀ

dijous, 20 de març del 2014

MOBILITZACIÓ. 29 de març: nova manifestació pel manteniment de les unitats i les escoles.

El Cremona d’Alaquàs fa avui un mes que manté el tancament
Avui 18 de març fa quatre setmanes que el CEIP Ciutat de Cremona d’Alaquàs manté un tancament indefinit en defensa del manteniment de la única unitat d’infantil que la Conselleria pretén suprimir el curs que ve i que obligarà al tancament del centre en un futur. La lluita del Cremona s’ha convertit en un exemple i símbol de la lluita per l’escola pública al País Valencià.
STEPV crida a tota la comunitat educativa a participar de la marxa del 22 a Madrid i de les columnes del 29 a València
És precisament en el marc de l’assemblea del Cremona on s’ha acordat convocar una nova manifestació a València el pròxim dissabte 29 de març, a les 11h. La manifestació consistirà en quatre columnes que eixiran des de diferents punts de la ciutat i confluiran en la plaça Manises. 


En concret, aquestes quatre columnes són:
Nord: Eixida des de la confluència de l’Avinguda Peset Alexandre i Primat Reig. Av. Constitució fins el riu, Pla de Saïdia i Guadalaviar, Pont dels Serrans, Carrer Serrans fins plaça Manises.
Sud: Sant Agustí, Sant Vicent, Periodista Azzati, Plaça Ajuntament, Sant Vicent, Plaça Reina, Micalet, Pl. Mare de Déu, Manises.
Est: Facultat de Geografia i Història (Blasco Ibáñez, 28), Blasco Ibáñez, General Elio, Pont del Real, Pintor López, carrer del Salvador, Carrer de l’Almodí, Plaça Mare de Déu, plaça Manises.
Oest: Avinguda del Cid (parada de Metro), c/Linares, Àngel Guimerà, Ferran el Catòlic, Quart, Cavallers, Plaça Manises.

En cada una d’aquestes columnes aniran representants de la comunitat educativa dels centres escolars afectats per les supressions de l’arranjament escolar i tots aquells altres centres i persones que defensen l’escola pública.
Però prèviament, el dissabte 22 de març cal anar a Madrid a donar suport a les marxes de la dignitat que han anat eixint durant aquest mes de març des de tots els punts de l’estat espanyol i confluiran el 22 en una gran manifestació a Madrid en rebuig a les polítiques econòmiques i socials del govern de Rajoy. Tant STEPV-Intersindical Valenciana com el Ciutat de Cremona hi acudiran a la manifestació. És per això que s’estan organitzant autobusos per acudir el pròxim dissabte a Madrid. Des de STEPV fem una crida a tota la comunitat educativa a participar de la marxa del 22 a Madrid i de les columnes del 29 a València perquè també s’escolte la veu de l’escola en aquestes marxes de la dignitat i en la defensa de l’escola pública.
Més informació sobre les marxes en aquest enllaç.
FONT: http://stepv.intersindical.org/noticies/article/29_de_marc_nova_manifestacio_pel_manteniment_de_les_unitats_i_les_escoles

dissabte, 15 de març del 2014

22 dies de tancament a un centre del País Valencià


Enllaçats NO Acatem i Enllaçats per la Llengua ens SOLIDARITZEM AMB LES COMUNITATS EDUCATIVES DE LES ESCOLES DEL PAÍS VALENCIÀ QUE LLUITEN PER L’ENSENYAMENT EN CATALÀ!!
I proposem una jornada de solidaritat dels Països Catalans amb la lluita per la dignitat que s'està donant al País Valencià. El setembre va ser a les Illes i ara passa al País Valencià. Amb les comunitats educatives al davant, la ciutadania s'està movent i està prenent iniciatives, mentre intenten que la informació resti en cada territori com a compartiments estancs.
TRENQUEM EL SILÈNCI CÒMPLICE I FEM DEL 29 DE MARÇ´UNA JORNADA DE SUPORT A LA LLUITA DEL PAÍS VALENCIÀ!!!

·         Convocatòries a centres educatius
·         Manifestacions i concentracions
Podeu enviar el vostre suport i documentació gràfica a enllacatsperlallengua@gmail.com

INFORMACIÓ:
La generalitat valenciana vol tancar centres que fan ensenyament en valencià. I no dóna resposta a més d’un centenar de famílies que demanen ensenyament en valencià. Com pot ser això? Ara que en Wert vol posar ensenyament en castellà als Països Catalans pagant per les administracions educatives, per davant d’altres necessitats més importants, al País Valencià es tanquen escoles que fan ensenyament en valencià. Però la gent resisteix. Des d’STEI i des d’Enllaçats per la Llengua organitzarem activitats de suport als companys del País Valencià que lluiten per un ensenyament de qualitat i en valencià.  
m. a. font
STEI (Illes Balears)

REBUT DE LA PLATAFORMA PROU DES DEL PAÍS VALENCIÀ

Ací tenim un gran exemple que és el CEIP Ciutat de Cremona d'Alaquàs. Ja porten 22 dies de tancament. Estan fent una esplèndida feina i els pares, mares i mestres de l'escola estan demostrant dia a dia que estan units i que sí que es pot. Ens ha arribat la informació que Conselleria està intentant saber quins mestres estan donant suport al tancament i estan fent pressió. Espere que aguanten fins que comencem els nostres tancaments i entre tots tinguem més força.

El suport d'Enllaçats per la Llengua per a nosaltres és molt important. Sense voler, de vegades el negativisme s'enganxa i costa una miqueta alçar el cap!

Ací, el problema és que ha calat molt fons la idea que el govern fa el que els dóna la gana (i ben cert que és...) i que no podem fer res (amb açò ja no hi estic d'acord). La gent està més que farta del dia a dia del govern valencià i se sent impotent, a molts els és indiferent ja i la majoria assumeix que és el que ens toca perquè la majoria així ho vol (així almenys es va demostrar a les urnes). Sort que hi ha molta gent que té forces i fa per estirar de la resta. Sort que els uns als altres ens donem suport i ànims. A veure si entre tots fem veure que sí que podem fer front i plantar cara.


Us tindrem informats!

dimecres, 12 de març del 2014

Marxa i Festa intercomarcal de l'Educació Pública, 29 de març a Ontinyent

La Marxa i la Festa intercomarcals de l'Educació Pública que estem coorganitzant amb l'Ajuntament d'Ontinyent i amb la col·laboració de l'STEPV, del Consell Local de la Joventuti de la Coordinadora de la Vall d'Albaida per la defensa i ús del valencià-Escola Valenciana ja va agafant forma i molta força.

Per a la Marxa, tenim l'orgull de poder dir que hi comptem amb els tabals i les xirimites del grup ontinyentí El Regalli gràcies a Ad Libitum ens hi acompanyarà a més una batucada molt especial.
El verd serà el color protagonista de la jornada, així que us animem a vindre de verd, color de la Marea Verde estatal (i en breu, de la Marea Verda País Valencià) i a portar el banderí de la Marxa. Us recordem que hem posat a la venda les samarretes de la Plataforma PROU amb el lema "L'Educació Pública no es toca" i que podeu encomanar al nostre correu-e.

Acudirem tots i totes a la Plaça de la Concepció i la Marxa s'iniciarà a la rotonda més emblemàtica de la ciutat: la rotonda dels Moros i Cristians. Pujarem cap a munt per l'avinguda Daniel Gil i seguirem pel carrer Josep Iranzo fins acabar al recinte firal, on a l'aparcament de la Sala Gomis ens estarà esperant un taller d'elaboració del pa de mans del Gremi de Panaders d'Ontinyent, un taller per a cantar, ballar i aprendre amb Samarucs, a més, els xiquets i xiquetes podran provar com és anar en xanques, es podran provar els coneguts cabets i aprendre a tocar lesclosques. Hi comptarem amb els companys i companyes de la Plataforma MildeNou i amb l'Associació d'Editors del País Valencià.

Amb una gimcana informativa, podrem conéixer què és l'arranjament escolar, per què se suprimeixen unitats i quines, què és la Lomqe i per què ens hi oposem.
Des de la Plataforma PROU no ens cansarem d'agrair-vos a tots i totes la vostra col·laboració en la Marxa i la Festa de l'Educació Pública. GRÀCIES!!

Les actuacions seran intercalades amb lectures de manifestos en defensa de l'educació pública. 


US ESPEREM A TOTS I A TOTES!!

dijous, 6 de març del 2014

L’oportunitat de València – Josep A. Mas

Font:
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/eapc-rld/2014/02/20/l%E2%80%99oportunitat-de-valencia-josep-a-mas/

Durant les darreres setmanes s’ha parlat i s’ha escrit molt sobre l’ofensiva contra el català que estan duent a terme els governs central, balear i valencià, tots del Partit Popular. A més d’aquesta resposta mediàtica, també la major part d’institucions no governamentals i molts sectors de l’anomenada societat civil l’han contestada amb força. En el cas valencià, fins i tot hem pogut sentir veus fins ara aliades sense matisos del nacionalisme espanyol conservador. Qui signa aquestes línies voldria que serviren de modest homenatge a la resistència lingüística valenciana d’ara i, sobretot, de sempre. En el terreny més pragmàtic, cal confiar que alguna de les interpretacions i sobretot de les propostes d’articulació discursiva del present apunt els/ens puguen ser d’alguna utilitat.

És fàcilment constatable que el País Valencià ha estat històricament el territori on més esforços ha pogut dedicar l’espanyolisme a anul·lar les senyes d’identitat pròpies, com també ho és que ara mateix els valencians que volem fer valdre el dret de viure en la llengua pròpia estem patint una allau inaudita d’agressions en un estat que s’autoanomena democràtic. Aquest grau de fustigament es pot atribuir a la confluència de tres línies de força: a) els primers resultats d’una política lingüística de llarg abast, la política lingüística del PP per a Espanya; b) la intensificació d’altres actuacions més locals i un tant erràtiques, més dependents de les circumstàncies, tot i que sempre coherents amb aquella política lingüística general, i c) els danys col·laterals en la llengua de mesures amb altres objectius.
L’exemple més palmari del primer cas és l’atac als programes d’ensenyament bilingüe que tenen el català com a llengua base de l’aprenentatge. El fet que estiga donant-se d’una manera tan sincronitzada a tots els territoris del domini lingüístic, subratlla que aquesta és una part essencial de la política d’estat del PP en matèria lingüística. Balears és l’autonomia on sembla que es vol implantar amb més força l’alternativa espanyola a la immersió, el trilingüisme, mentre que a Catalunya el PP només pot intentar guanyar als jutjats el que no pot guanyar a les urnes, parafrasejant una dita que els dirigents d’aquest partit solen usar en altres circumstàncies. Quant al País Valencià, és cert que el plurilingüisme s’està aplicant sense substituir els models anteriors, si més no de moment, però, a l’hora de valorar l’impacte i la intencionalitat de la mesura, cal tindre en compte que l’escola és l’únic àmbit on la llengua ha aconseguit avanços significatius.
La segona línia d’actuació es refereix al foment de l’aïllacionisme simbòlic entre els diversos territoris on es parlen varietats de la nostra llengua. Ha estat sempre la “qüestió valenciana” per excel·lència, tot i que estem assistint, d’un temps ençà, a una activació generalitzada d’aquesta (la desaparició del terme catalàdels textos institucionals autonòmics a Balears, com denuncia Antoni Nadal en un apunt d’aquest mateix blog o l’esperpent del LAPAO a Aragó) que fa pensar que l’estratègia s’ha incorporat al manual del PP a nivell estatal com una de les respostes al procés d’autodeterminació català. Potser no tant per por al contagi del separatisme com simplement per càstig. Siga com siga, al País Valencià s’ha arribat a límits que sobrepassen el ridícul, com la declaració en seu parlamentària de l’origen ibèric del valencià o les recents manifestacions en contra de l’AVL per la definició de valencià del seu diccionari. Cal incloure ací la desconnexió dels senyals de TV3 i Catalunya Ràdio sota amenaça de sancions duríssimes, mentre dotzenes d’emissores il·legals emeten a plaer.
En canvi, el tall abrupte de les emissions d’RTVV no s’ha d’interpretar com un atac directe a la llengua. El tancament va tindre l’origen en un ERO tan mal fet que va ser declarat nul –sense que ningú haja dimitit per haver fet un nyap així– en un moment en què la nova direcció –que no va assumir l’ERO– semblava decidida a abandonar la senda del sectarisme, en adonar-se que era l’única via de remuntar unes dades d’audiència en mínims històrics. El panorama de la retransmissió televisiva de la desfilada de polítics del PP visitant els jutjats, no era gens afalagador. L’única manera de continuar evitant imatges i notícies negatives per al partit, que haurien d’haver estat per força més nombroses que en altres mitjans d’abast més ample que el valencià, era tancar RTVV. En definitiva, el fet que els valencians perderen el que havia sigut i podria tornar a ser el principal mitjà de comunicació en llengua pròpia va ser calibrat pel Consell com un dany col·lateral perfectament assumible.
Però les conseqüències d’aquesta política, lingüística i no, sobre la llengua dels valencians poden ser dramàtiques. No es tracta ara d’agitar el fantasma de la desaparició de l’idioma, sinó de tindre en compte la realitat que dibuixen les dades (SIES, AVL): el retrocés de l’ús oral de la llengua és significatiu i només hi ha algun avanç en les habilitats escrites –gràcies al model escolar que ara el PP vol dinamitar. I encara que no fóra així, la resposta hauria de ser igualment contundent: si els valencianoparlants assumeixen plenament que tenen el dret de viure en la seua llengua a la seua terra, no poden consentir que se’ls aplique una política lingüística supremacista que pretén blindar la posició de privilegi del castellà posant traves al més mínim avanç de la llengua pròpia i històrica.
D’altra banda, també hi ha circumstàncies favorables en aquests moments. Són, ras i curt, les desfavorables al PP, l’enemic més perillós del valencià. Aquesta és una dada objectiva si atenem tant a les actuacions de política lingüística que estem comentant com al discurs que les sustenta. Un discurs manipulador que descansa en l’igualitarisme de drets com a tapadora de la situació de desigualtat entre la llengua dominant i la minoritzada i en el populisme del sentiment enfront de la raó intel·lectual. Si aquest discurs ha aconseguit ser hegemònic és principalment pel control dels grans mitjans de comunicació, una de les bases dels governs del PP. Però això ara es clevilla, gràcies a les seues errades de càlcul i a les possibilitats que ofereix Internet.En un moment, cal afegir, que la manera de fer dels polítics professionals és observada críticament, en una societat més sensible que en altres moments a les denúncies d’estratègies de perpetuació en el poder i d’ingerència en assumptes de fora del seu àmbit.
Però la més important de les circumstàncies propícies al valencià és que tots els sondejos d’opinió assenyalen que el PP, ofegat per la corrupció i el descrèdit de la política, està perdent la seua hegemonia social i a punt de perdre la política. Així, és més que probable que el pròxim canvi de govern siga més favorable al valencià, per tal com els previsibles nous governants valencians tenen un discurs molt més compromés amb la normalització lingüística, incloent-hi un consens en la darrera campanya electoral que confiem que es repetirà en la nova comesa. Ara bé, limitar-nos a fregar-nos les mans davant aquest probable canvi de tendència seria mostrar una ambició de molt curta volada.
Sóc de l’opinió que ens trobem en una oportunitat històrica per al valencià. Més enllà d’uns canvis circumstancials i epidèrmics per a la pròxima legislatura, hauríem de treballar ja per a aconseguir uns veritables canvis de rumb permanents en determinats aspectes de la política lingüística que fins i tot minen sovint la convivència social. És a dir: cal començar a divulgar massivament, amb les correccions necessàries, el relat del conflicte lingüístic que es basa en estudis, en dades objectives, en el comparatisme amb altres situacions semblants a escala internacional. A construir-lo, si es vol, escoltant tota la pluralitat de veus de tots els realment compromesos amb els drets lingüístics dels valencianoparlants.
Això implica necessàriament no fer el de sempre, si no volem quedar-nos on sempre, i superar fins i tot rancúnies personals per qüestions de matís. L’oportunitat implica un repte molt considerable, per al qual cal amplitud de mires i visió de futur a llarg termini. Es tracta, ni més ni menys, que de transcendir el cercle dels convençuts, d’aconseguir que una majoria social considerable acabe assumint la normalització lingüística com un objectiu col·lectiu just i profitós per als valencians; que la majoria social diga no per sempre més a la cortina de fum de la valenciania buida de contingut i veja amb més simpatia el valencianisme del progrés social, econòmic i, per què no dir-ho, moral. Es tracta, al capdavall, d’incloure la política lingüística en l’agenda de la regeneració política necessària al País Valencià.
Josep A. Mas Castells
Professor del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València.

Per a ampliar la informació, vegeu també l’article La política lingüística en les eleccions valencianes de 2011 d’aquest autor, publicat al núm. 60 de la Revista de Llengua i Dret.

dimarts, 4 de març del 2014

ESCOLA VALENCIANA OBTÉ EL PREMI INTERNACIONAL LINGUAPAX 2014

Linguapax Internacional és una organització no governamental creada per la Unesco i dedicada a la valoració i protecció de la diversitat lingüística mundial. Linguapax afirma que totes les llengües són iguals en dignitat més enllà de les diferències entre comunitats lingüístiques en els aspectes demogràfics, polítics, econòmics i jurídics i que totes les llengües són patrimoni de la humanitat
  
El jurat del premi està conformat per especialistes de prestigi mundial en matèria lingüística. En aquest cas el rep una entitat com Escola Valenciana per la especial promoció de l’educació multilingüe al País Valencià amb la promoció dels programes que tenen com a llengua vehicular el valencià i pel treball que el moviment cívic està exercint en el camp de la defensa de la nostra llengua amb accions i activitats en diversos àmbits d’ús.

Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana: “Aquest és un reconeixement per a l’escola en valencià, les famílies, el professorat, l’alumnat i tota la gent que fa possible Escola Valenciana des de les comarques. És un premi per als Amics i Amigues de l’entitat, els voluntaris i els aprenents que participen en els tàndems lingüístics, els joves que vénen als concerts de música en valencià i a tantes i tantes persones que viuen i volen viure en valencià i que, per això,  treballen de forma anònima i voluntària per dur endavant aquest projecte”. 

Des d’Escola Valenciana es vol aprofitar aquest reconeixement dels màxims experts mundials en matèria de multilingüisme perquè la Conselleria d’Educació retire l’esborrany d’odre de desenvolupament del Decret de plurilingüisme, per la qual margina la nostra llengua en el sistema educatiu obstaculitzant l’aprenentatge de les dues llengües oficials i una tercera llengua com l’anglés.   

Comunicat oficial de Linguapax Internacional


Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, Linguapax fa públic el nom del guardonat del Premi Internacional. Entre les candidatures presentades, el jurat valora els mèrits d’Escola Valenciana en els seus trenta anys d’història.

Des de l'any 1999, el 21 de febrer és celebrat arreu del món com el Dia Internacional de la Llengua Materna amb l'objectiu de destacar la importància de la diversitat lingüística i de l'educació multilingüe. Com cada any, Linguapax Internacional aprofita aquesta commemoració per fer públic el nom del guardonat del Premi Internacional Linguapax que s'atorga com un reconeixement a lingüistes, investigadors i entitats de la societat civil que hagin destacat per la promoció de la diversitat lingüística o de l'educació multilingüe.

 En aquesta ocasió la candidatura guanyadora del premi és Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua. El jurat del premi, format per quaranta-cinc experts internacionals, ha valorat l’encert d’una col·laboració eficaç entre els múltiples actors que treballen pel futur de la llengua valenciana, el caràcter, constructiu, festiu i popular dels programes d’Escola Valenciana, i el fet que es tracta d’una experiència exemplar per a altres comunitats lingüístiques que treballen pel respecte a la diversitat lingüística i al pau.

L’acte de lliurament del premi es farà, com és habitual, en un acte consensuat entre Escola Valenciana i Linguapax Internacional.

Acta del Jurat del Premi Internacional Linguapax 2014 

El Premi Internacional Linguapax 2014 es concedeix a l’entitat Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua.
El jurat valora molt positivament l’activitat d’Escola Valenciana com a impulsora de la normalització lingüística del valencià en tots els àmbits i especialment en el sistema educatiu valencià, des de fa més de trenta anys.
El jurat considera que Escola Valenciana ha creat una exemplar col·laboració entre els múltiples actors que treballen pel futur de la llengua valenciana. No solament mobilitza  educadors, pares i alumnes sinó també intel·lectuals, artistes i líders dels moviments socials en camps tan importants com els drets humans, la sostenibilitat i la democràcia participativa.
El jurat agraeix a Escola Valenciana que els seus programes i campanyes tinguin un aire constructiu i festiu i que arribin a centenars de milers de persones. En donen testimoni els molts premis rebuts com a reconeixement del seu caràcter de moviment popular.
El jurat anima Escola Valenciana a compartir la seva experiència exemplar amb altres comunitats lingüístiques que, a tot el món, es proposen reforçar la vitalitat de les llengües com a contribució al reconeixement de la dignitat de totes les cultures i a la pau universal.

El jurat està format pels següents membres:
§  Abbi, Anvita. Centre de Lingüística de la Universitat Jawaharlal Nehru de Nova Dehli, Índia
§  Ahmed Zaid Chertouk, Malika. Université Mouloud Mammeri, Tizi Ouzou, Algèria
§  Arenas, Carme. Pen Club Internacional
§  Areny, Maria. Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
§  Bernabé, Lluís. Associació MWA UNESCO. Nova Caledònia
§  Bilash, Olenka. Universitat d’Alberta, Canadà
§  Carles Torner. Escriptor, Catalunya
§  Comrie, Bernard. Departament de Lingüística del Max Planck Institute, Leipzig, Alemanya
§  Cru, Josep. Sociolingüista, universitat de Newcastle, Regne Unit.
§  Cuevas, Susana. Institut Nacional d'Antropologia i Història, Mèxic
§  Cunningahm, Denis. Federació Internacional de Professors de Llengües Vives. Austràlia
§  David, Maya. Facultat de Llengües i Lingüística Universitat de Malaia. Malaisia..
§  Devy, Ganesh, Professor a l’Institut Dhairubhai Amabni. Índia
§  Domínguez, Jessica. UNESCO Etxea, País Basc
§  Finnbogadóttir, Vigdís. Expresidenta d’Islàndia
§  Fister-Stoga, Frances. Institut de Lingüística, Varsòvia, Polònia
§  Flores Farfán, José Antonio. Professor investigador de CIESAS, Mèxic
§  Florey, Margaret. Xarxa de Recursos per a la Diversitat Lingüística, Austràlia
§  Freeland, Jane. Universitat de Southampton. Regne Unit
§  Fuentes-Calle, Alícia. Sociolingüista, Universitat de Barcelona
§  Grin, François. Professor, Université de Genève, Suïssa
§  Higgins, Te Ripowai. Escola d'Estudis Maorís, Victoria University at Wellington, Nova Zelanda
§  Howard, Rosaleen. Professora d'Estudis Hispànics, University of Newcastle, Regne Unit
§  Jernudd, Bjorn. Consultor independent, Suècia i EUA
§  Khubchandani, Lachman. Symbiosis International University, Pune, Índia
§  Kornusova, Bosya. Universitat Estatal de Calmúquia, Elista, Rússia
§  Krauss, Michael. Catedràtic Emèrit, University of Alaska at Fairbanks, Estats Units
§  Landaburu. Jon. Ministeri de Cultura de Colòmbia
§  López, Luis Enrique. Director de PACE (Programa para el Avance de la Calidad Educativa), Guatemala
§  Martí, Fèlix. Filòsof, expert en drets humans i drets dels pobles
§  Melià, Bartomeu. Comissió Nacional de Bilingüisme, Paraguai
§  Novak-Lucanovic, Sonja. Institut d’Estudis Èrtnics, Ljubljana Eslovènia
§  Ponce, Marie Amélie Traductora. París, França
§  Poth, Joseph. Exfuncionari de la UNESCO, França
§  Riagáin, Dónall Ó - consultor independent, d'Irlanda
§  Sadembouo, Étienne. Sociolingüista, ANACLAC, Yaounde, Camerun
§  Sanwidi, Ignace, Expert en educació, Burkina Fasso
§  Sethna, Dobovsek Jelisava. Universitat d’Estudis Estrangers. Tòquio, Japó.
§  Sheils, Joseph, Director, Divisió de Política Lingüística, Consell d'Europa, Estrasburg, França
§  Stolz, Christel. Universitat de Bremen, Alemanya
§  Strubell i Trueta, Miquel. Professor, Universitat Oberta de Catalunya
§  Tsunoda, Tasaku. Investigador. Universitat de Tòquio. Japó
§  Varennes. Fernand de. Professor, University of Murdoch, Austràlia
§  Vlasselaer Jean-Jacques Van. Universitat de Waterloo, Canadà
§  Anton, Josep. Secretariat del jurat.