Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Les experiències viscudes a partir del primer d'octubre i les seves conseqüències han fet possible el sorgiment de visions i pràctiques que qüestionen no solament les estructures polítiques heretades del segle XX i sinó també les mateixes maneres de fer política»
Entre les múltiples crisis que ens ha
tocat viure, en vull comentar dues que són especialment punyents pel que fa a la
situació que vivim a Catalunya.
Les dues crisis que apunto són la crisi de
l’estat i la crisi dels partits. Ambdues crisis estan molt relacionades, ja que
el funcionament de l’estat-nació i els seus òrgans (executiu, legislatiu i
judicial) està estretament relacionat amb la crisi dels partits i els seus
òrgans (direcció). Es pot parlar ben clarament de crisi de l’estatocràcia i de
crisi de la partitocràcia.
Què podem anomenar ‘estatocràcia’?
‘Estatocràcia’ no és res més que l’aparell que s’ha anat construint a les
societats recents, que, si bé formalment, era per garantir els drets i
llibertats de les persones, ha anat esdevenint un aparell de cobertura de totes
les accions de domini sobre les persones i sobre els sistemes naturals.
Avui dia anem constatant que l’estat-nació
ja no és una forma avançada d’estructuració social, perquè ja no serveix
l’interès general de tota la societat sinó solament els interessos de les castes
dominants, siguin polítiques, militars, burocràtiques, financeres o
propietàries. Tant si es considera l’estat-nació en la seva versió totalitària
(dictadura civil o militar, dictadura del proletariat, república socialista,
etc.) com en la seva versió ‘democràtica’ (república presidencialista, monarquia
constitucional, etc.) cap d’aquestes no està mai al servei del ‘poble’ sinó més
aviat al servei del poder de la jerarquia, en qualsevol de les seves
formes.
Què podem anomenar ‘partitocràcia’?
‘Partitocràcia’ no és res més que l’aparell que els partits polítics han anat
construint, per poder accedir a determinades parcel·les de poder en el marc dels
estats-nació. Tot i que originalment van ser pensats per facilitar la
participació de les persones en les tasques col·lectives de la societat, s’han
anat convertint en estructures tancades en què l’interès general s’ha
transformat en l’interès de les persones que formen part de l’estructura
partidista.
Avui, constatem que els partits ja no són
cap forma de participació, sinó que són estructures en què un molt reduït nombre
de persones (la direcció) fan i desfan al marge de les persones que en formen
part.
L’estat-nació modern i els partits que el
sostenen, amb les seves ànsies de domini sobre els humans i sobre la natura,
s’ha anat configurant sobre l’opressió de les cultures locals i sobre l’espoli
de la natura. En el marc de la globalització, els estats-nació i els partits que
es varen configurar al llarg del segle XX han servit per a assegurar el domini
dels poders transnacionals (sobretot industrials, econòmics i financers) sobre
la població i sobre els béns comuns del planeta.
A Catalunya ho constatem cada dia. Des que
la partitocràcia i els òrgans de l’estat espanyol (legislatiu, executiu i
judicial) van fer miques l’estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i
referendat per la població, hem anat veient com els aparells de l’estat
(especialment el judicial, però també l’executiu i el legislatiu) s’han anat
degradant exponencialment. I en el cas de Catalunya, això ha fet que la
partitocràcia de casa nostra hagi fet implosió.
Davant aquesta situació de degradació, la
societat s’ha defensat amb el reforçament de les organitzacions socials, que han
actuat de punta de llança per anar creant les condicions que facilitessin un
canvi en profunditat. Però massa vegades, aquestes organitzacions han estat
massa pendents de l’actuació de la partitocràcia existent a Catalunya, de manera
que en alguns moments han contribuït a entorpir la dinàmica social que s’anava
gestant.
Les experiències viscudes a partir de l’1
d’octubre de 2017 i les seves conseqüències han fet possible el sorgiment de
visions i pràctiques que qüestionen no solament les estructures polítiques
heretades del segle XX sinó també les mateixes maneres de fer política. Això fa
que les estructures partidistes existents (la partitocràcia) s’hagin d’adaptar a
la nova situació (amb totes les profundes implicacions que això suposa) o tornin
amb els tretze són tretze i es resisteixin a canviar (cosa que les porta a la
seva ràpida degradació).
En canvi, una candidatura, oberta a
persones de la societat civil, sense vinculació partidista, va demostrar en les
eleccions imposades pel 155 que era possible trencar les dinàmiques
convencionals en el joc polític. Però la seva feina s’ha vist sovint encotillada
per les estructures de l’estatocràcia existents a Catalunya (i també per aquells
sectors de la partitocràcia catalana que es resisteixen a canviar).
El suport espectacular que rep la Crida
Nacional per la República és una finestra d’esperança per a abordar el futur,
que requereix estructures polítiques i maneres de fer política adaptades a les
noves situacions que ens toca viure, perquè si alguna cosa sabem de cert (i ho
hem constatat en la realitat) és que les estructures polítiques heretades del
segle XX i les maneres com s’ha fet ‘política’ no serveixen per a fer la
POLÍTICA necessària per abordar els problemes del segle XXI i la seva gran
complexitat.
Resistir –els embats que ocasiona la crisi
de l’estatocràcia i de la partitocràcia– i innovar –tant en les estructures com
en el seu funcionament– són les grans eines que les societats tenen al seu abast
en moments de crisis ecològiques, socials i polítiques com les que vivim. Fer
servir aquestes eines, però, requereix no solament grans dosis d’imaginació i de
creativitat, sinó també una activa participació d’àmplies capes de la societat.
Estic segur que aquestes dues eines –la resistència i la innovació– ens ajudaran
al sorgiment de la intel·ligència col·lectiva de la nostra societat, que ens
permetrà de superar amb èxit la situació actual.
Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/estatocracia-i-partitocracia-en-caiguda-lliure-opinio-pep-puig/
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial