ENLLACEM-NOS PER LA LLENGUA. CRIDA

ENLLAÇA'T AL TEU PERFIL, BLOC, WEB... AMB EL LLAÇ DE LA CAMPANYA !!!

CRIDA

Els darrers mesos s’han succeït atacs sistemàtics contra la nostra llengua arreu del territori, en l’àmbit dels mitjans de comunicació, en l’àmbit de l’Administració Pública i, finalment, en l’àmbit del sistema educatiu, on el català havia avançat més en els darrers anys.

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, és una campanya activa en defensa de la llengua catalana, la qual s'inicia en l’àmbit dels Països Catalans per establir lligams d’actuació continuada; la primera acció de la qual es centrarà en les diverses accions i mobilitzacions que tindran lloc al voltant del 9 de març amb el lema unitari de la campanya i en diverses poblacions de tots els territoris.

A Perpinyà, Girona, Barcelona, Castelló, València, Eivissa, Palma, El Mercadal, Ciuitadella, ja estan preparant accions i se n'hi sumaran moltes altres.

SUMA-HI LA TEVA! a la teva escola, al teu poble, a la teva empresa! comunica quina acció organitzeu al correu enllacatsperlallengua@gmail.com
Llegiu el manifest i envieu-nos, després del dia 9, la fotografia.

SIGNA EL MANIFEST:

http://exllengua.blogspot.com.es/p/sesta-carregant.html

FES-TE AMIC O AMIGA DE LA CAMPANYA:

https://www.facebook.com/enllacats.perlallengua 

MOSTRA COM T'AGRADA AL FACEBOOK:

https://www.facebook.com/pages/Enlla%C3%A7ats-per-la-Llengua/411353605624643

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, proposta nascuda a les Illes enfront dels intents de minoritzar el català a les escoles i les Administracions públiques, és avui una expressió que ens convoca a la unitat en la defensa de la llengua que ens és pròpia, més enllà de les Illes, també a la Franja, a la Catalunya Nord, al País Valencià i al Principat de Catalunya.

Amb aquest lema, doncs, hem convocat el dia 9 de març a una jornada general d’acció per la llengua, amb mobilitzacions enllaçades i simultànies.

TAMBÉ FEM UNA CRIDA A ESCOLES, ENTITATS I CIUTADANIA EN GENERAL, A PENJAR EL LLAÇ DES D’AVUI MATEIX A LES FACANES, ALS BALCONS, A LES SOLAPES I ALS PERFILS DE LES XARXES SOCIALS.

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ, ACCIÓ CULTURAL PAÏSOS CATALANS, AMICS DE LA BRESSOLA, ASSEMBLEA DE MESTRES I PROFESSORS - Illes Balears, CAMPUS JOVE, CASTELLÓ PER LA LLENGUA, CCOO Catalunya, CCOO Catalunya – Educació, CCOO – País Valencià, CIEMEN, COORDINADORA OBRERA SINDICAL, EL TEMPIR D'ELX, ENLLAÇATS NO ACATEM, ESCOLES MALLORQUINES, ESCOLA VALENCIANA, FAPA-València, FEDERACIÓ D’ORGANITZACIONS PER LA LLENGUA, FEDERACIÓ LLULL, INTERSINDICAL-CSC, MOVIMENT DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA, MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA, OBRA CULTURAL BALEAR, ÒMNIUM CULTURAL, PDD - PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR, PLATAFORMA PER LA LLENGUA, SINDICAT D'ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS, STEI-i – INTERSINDICAL BALEARS, STEPV - INTERSINDICAL PAÍS VALENCIÀ, TALLERS PER LA LLENGUA i USTEC-STEs – INTERSINDICAL PRINCIPAT, UGT – País Valencià, XARXA D’ENTITATS

ASSOLIT EL PRIMER OBJECTIU, SEGUIM AVANÇANT

ENLLAÇATS NO ACATEM, inicià la seva singladura a finals d’agost, amb la pretensió de treballar activament i des de tots els territoris, per tal de crear una resposta comuna a les agressions ala llengua, en el conjunt dels Països Catalans.

“Hem d’organitzar‐nos per a un objectiu comú”, encapçalàvem el nostre manifest.

Després d’una breu introducció i ja en el segon paràgraf, manifestàvem:

“Cal reivindicar "la unitat territorial”, és a dir, que s'entengui que el que es fa a una part del territori, s'està fent a tot el domini lingüístic. En aquest sentit, no oblidem l’eliminació del requisit de saber català per treballar a l'administració pública de Balears, el canvi de topònims al castellà, el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca, la liquidació de Canal9, l’impossibilitat de veure TV3, IB3 i Canal9 a tots els territoris, les denúncies sobre la situació lingüística a la Franja, amb la recent invenció de l'aragonès oriental que nega el català; al País Valencià amb la imposició del castellà a més de 125.000 alumnes; o les dificultats de la Bressola i el català en general a la Catalunya Nord.

Reconeixem que la llengua que compartim és la llengua pròpia d'un extens territori, la part principal del qual es troba a Espanya, però també a Andorra, França i Itàlia (illa de Sardenya). També reconeixem com a pròpia de la Valh d’Aran, l’Aranès, variant de l’Occità, llenguagermana que ha seguit el mateix intent d’extermini que el català de la Catalunya Nord per part de l’estat francès.”

Tancàvem el nostre manifest amb les següents paraules:

“Som víctimes de la substitució de la nostra llengua per unes altres, i ens estan impedint,prohibint "de facto", estudiar, treballar, relacionar‐nos i conviure en la nostra pròpia llengua,mentre la divideixen, la menyspreen, la menystenen i l'ofeguen en lluites induïdes, impedint per tots el mitjans que el català, en tota la riquesa de variants dialectals, sigui una llengua de ple dret tant a Europa, com als territoris on n'és l’única llengua pròpia.

És el nostre dret expressar la nostra visió del món en la nostra llengua.”

Per tot això i entenent que coincideixen les nostres paraules d'aleshores,  fil per randa amb el manifest ENLLAÇATS PERLA LLENGUA, entenem que coincidim plenament amb aquest, i que els nostres objectius d'assolir una resposta comuna a tots els territoris, han quedat àmpliament superats per la iniciativa de sindicats i entitats de les Balears i Pitiüses, la Catalunya Nord, la Franja, el País Valencià i el Principat de Catalunya, de sumar esforços per convocar una jornada de mobilitzacions arreu dels territoris, prevista per al proper 9 de Març.

Per tant, i com a adhesió al manifest “ENLLAÇATSPER LA LLENGUA”, donem per tancada la nostra campanya i ens sumem a la mobilització que ens proposen les entitats abans citades, convidant a tota la ciutadania dels Països Catalans a participar-hi i divulgar la convocatòria.

Per la nostra part, en no poder aportar el suport de persones afiliades, no som un sindicat, ni tampoc persones associades, no som una entitat a l’ús, aportem les més de 2.000 signatures que ha rebut el nostre manifest, entenent que totes elles ho han fet precisament buscant la realitat que en aquests moments representa plenament ENLLAÇATS PER LA LLENGUA.

També deixem constància de la campanya endegada per Enllaçats NO Acatem a través de causes, a facebook, DIMISSIÓ DEL MINISTRE WERT, i que ha rebut més de 10.000 adhesions. Hem aprofitat per informar a les persones signants, dels passos cap a una unitat d'acció  així com d'altres aspectes que afecten la llengua en tots els territoris.

RELACIÓ DE PARTICULARS I ENTITATS SIGNANTS

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

ENLLAÇATS NO ACATEM, ens hem sumat recentment a la reunió de Sindicats i Entitats d’arreu dels Països Catalans que preparem una gran mobilització a tots els territoris, a principis de març, en defensa de la llengua, amb el lema comú “ENLLAÇATS PER LA LLENGUA”, recollint la iniciativa nascuda a les Balears i ampliant-la a tots els Països Catalans.

En el recull de publicacions al bloc de més avall, s’amplia la informació

A TOTHOM, us demanem que presteu atenció a les Rodes de Premsa que tindran lloc entre el 12 i 13 de febrer  a Barcelona, Palma, València i probablement Perpinyà, i en les quals es presentarà el MANIFEST ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, i la jornada de mobilització del Març. Que hi participeu i que ho divulgueu.

Actuals Entitats reunides per a la mobilització:

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ, ACCIÓ CULTURAL PAÏSOS CATALANS, AMICS DE LA BRESSOLA, ASSEMBLEA DE MESTRES I PROFESSORS - Illes Balears, CAMPUS JOVE, CASTELLÓ PER LA LLENGUA, CCOO Catalunya, CCOO Catalunya – Educació, CCOO – País Valencià, CIEMEN, COORDINADORA OBRERA SINDICAL, EL TEMPIR D'ELX, ENLLAÇATS NO ACATEM, ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ – CASTELLÓ, ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ - VALL D'UIXÓ, ESCOLA VALENCIANA, FAPA-València, FEDERACIÓ D’ORGANITZACIONS PER LA LLENGUA, INTERSINDICAL-CSC, MOVIMENT DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE MALLORCA, MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA, OBRA CULTURAL BALEAR, ÒMNIUM CULTURAL, PDD - PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR, SINDICAT D'ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS, STEI-i – INTERSINDICAL BALEARS, STEPV - INTERSINDICAL PAÍS VALENCIÀ, TALLERS PER LA LLENGUA i USTEC-STEs – INTERSINDICAL PRINCIPAT i UGT – País Valencià.

ENTRADES RELACIONADES:

·         Toc d'atenció d'Europa al Govern Espanyol

·         MAJORIA D'EDAT ALS CINC MESOS DE NÀIXER

·         LA LLENGUA ENLLAÇARÀ ELS TERRITORIS EL MARÇ

·         HA ARRIBAT L'HORA DE L'ACCIÓ UNITÀRIA

·         EL CATALÀ, UNA LLENGUA PERSEGUIDA DURANT 4 SEGLES

·         Cap a la independència... lingüística

·         M. Carme Llorca: “Volen esborrar el valencià de l’ús social

QUE TORNIN ELS SAVIS

La foto que ilustra l'article no acompanya l'original.
És de collita pròipia

Publicat a

• El Punt Avui. Comarques Gironines 23-01-2013 Pàgina 28
• El Punt Avui. Edició Nacional 23-01-2013 Pàgina 2

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/612559-que-tornin-els-savis.html

Que tornin els savis

Vicent Sanchis

Durant els anys seixanta i setanta del segle passat allò que se'n podria dir sociolingüística (perdó) va marcar època als Països Catalans (més perdó encara). Una sèrie d'experts punters van aparèixer del no res i van elaborar teories molt celebrades arreu. Lluís Vicent Aracil, Rafael Lluís Ninyoles i Francesc Vallverdú ens van anar explicant que la substitució de les llengües arriba i s'escampa per dos factors elementals: el prestigi i la utilitat. El castellà per aquests països tan aspres feia un gran forat perquè parlar-lo era considerat “fi” i perquè servia per a moltes més coses que no el català. El mateix concepte “substitució” o uns altres de més professionals com “autoodi” van servir per aclarir-nos el nostre món de cada dia. Ara aquests senyors s'han retirat i ningú els ha substituïts. Haurien de tornar els savis per explicar-nos per què uns bombers o uns treballadors de l'escena han decidit que la manera més efectiva de pressionar els seus caps és parlant castellà. Humiliant-se i humiliant-nos. Autoodi obrer?

L’STEI EXIGEIX QUE L’ESCOLA NO SIGUI EL CAMP DE PROVES D’EXPERIMENTS POLÍTICS

L’Esborrany de Decret de tractament integral de llengües passarà per la mesa sectorial d’educació dilluns dia 4 de febrer.  L’esborrany no recull la majoria d’al·legacions presentades per l’STEI, la UIB, les Cooperatives d’Ensenyament... que s’han fet dins el Consell Escolar de les Illes Balears, que és l’òrgan consultiu en temes d’educació i on hi ha representada la comunitat educativa i algunes personalitats de reconegut prestigi de les illes en temes educatius.

Tot i que l’STEI està a favor de promoure que tot l’alumnat de les illes augmenti el seu coneixement d’anglès, volem dir que el model proposat per la conselleria no ens sembla el més adequat. Per unes quantes raons:

• Proposa la metodologia AICLE com a únic mètode a seguir per a la incentivació de l’aprenentatge i el reforç d’una llengua estrangera a l’escola. N’hi ha d’altres.
• Impedeix que es pugui fer una escola en català en llengua i continguts, ja que vol posar entrebancs a la immersió lingüística que és una proposta pedagògica que funciona i que és reconeguda i avalada internacionalment per les institucions europees. L’escola en català és un projecte pedagògic que té coherència amb un projecte social que és vàlid des del punt de vista del dret, la ciència, la pedagogia i la sociologia. L’escola d’un país ha de ser en la llengua d’aquest país i per a tots els infants, independentment de la seva llengua familiar.
• L’esborrany de decret és un experiment polític que no té un encaix pedagògic.
•  Els projectes lingüístics actuals, lligats estretament als Projectes educatius dels centres funcionen correctament i de les avaluacions realitzades no es desprèn que s’hi hagin de fer canvis.  La pròpia conselleria ha fet avaluacions de diagnòstic fa poc i l’alumnat que fa l’ensenyament en català i estudia el castellà, a 4t de primària té una competència lingüística igual en les dues llengües oficials i en alguns casos superior en castellà que en català.
• El 87% de pares i mares ha triat l’ensenyament en català i sabem que el castellà s’aprèn dins i fora de l’escola. A les illes tots feim immersió social en castellà, per això, i per moltes altres qüestions pedagògiques, la majoria d’escoles compensen aquesta desigualtat i fan immersió lingüística en català, així tots els infants en acabar l’escolarització obligatòria tendran una competència adequada en les dues llengües oficials.
• La llengua del territori és la que cohesiona la societat multilingüe que viu a un determinat lloc. El model educatiu ha d’atendre: el dret a l’educació en la llengua pròpia del país que ha d’estar garantida per a tots els ciutadans, el dret a la seva transmissió a la població immigrada que s’incorpora a la societat ( Declaració universal dels drets lingüístics, 1996).
• Proposa hores de coordinació entre professorat que ha d’impartir llengua estrangera quan ha llevat hores de coordinació per altres qüestions pedagògiques i d’atenció a l’alumnat  i a les seves famílies. El decret preveu poder fer hores de coordinació per temes d’anglès, atenció a la diversitat per atendre famílies que demanen ensenyament en castellà i mentrestant ens posen més hores lectives i ens lleven professors que fan atenció a la diversitat a infants en problemes d’aprenentatge.  
• Aquesta normativa no millora la que tenim actualment des de cap aspecte dels que tracta i a més a més tenim seriosos dubtes de la legalitat del decret que ja hem apuntat i que no s’han tengut en compte.
• Pretén catalogar les places dels cossos docents amb el requisit d’una llengua estrangera i no oficial a l’estat, quan el cos és estatal.
• Posa al mateix nivell les dues llengües oficials i la llengua anglesa tant pels aprenentatges dels alumnes com pels requisits del professorat per accedir a una plaça d’oferta d’ocupació pública.
• No entenem com una part important de la població escolar que no coneix ni l’anglès ni cap de les dues llengües oficials, podrà assolir els continguts de les matèries no lingüístiques que li impartiran en tres llengües diferents.
• Introdueix consultes als pares i mares fora dels òrgans de govern dels centres. És a dir a les associacions de pares i mares, que ja estan representats als consells escolars dels centres i preveu, només als centres públics, una consulta als pares i mares que ha de comptar amb el 65% del cens a favor, quan el signant del decret, José Ramon Bauzá,  governa amb el 27% del cens electoral a favor.
• No es fa una consulta al professorat que és, per llei, qui ha de participar de totes les decisions pedagògiques del centre. L’article 22 Suport de les famílies al projecte de tractament integrat de llengües ens sembla bo que hi hagi d’haver regulat el suport de les famílies però també s’ha de comptar amb el suport del professorat. I l’STEI com a representant majoritari del professorat demana la retirada del decret de tractament integrat de llengües.
• Finalment volem dir que s’han introduït alguns canvis i s’han afegit algunes novetats. La disposició transitòria tercera de l’esborrany de decret,  inclou dos punts nous. El primer diu que durant el curs 2013-2014 i 2014-2015 es continuarà aplicant el Pla pilot Plurilingüe, voluntari pels centres. I el segon diu que a partir del curs 2015-2016 s’adequaran els projectes lingüístics als nous projectes de tractament integral de llengües. Possiblement aquest canvi respon a la petició majoritària del CEIB a no canviar la norma si la Llei general d’educació el ministre Wert també la vol canviar.