Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dijous, 31 de gener del 2019

Causa Especial Núm. 3/20907/2017: La nova inquisició del segle XXI | Blanca Serra

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial



Venen dies decisius per al conjunt del país, davant del judici imminent als més alts representants de les nostres institucions i a la cúpula dels Mossos, encausats i tractats com a ostatges d’un procés polític general contra els anhels d’alliberament nacional i d’emancipació social.

En efecte, la Causa General contra el poble català per haver gosat exercir el dret democràtic d’autodeterminació, emparats en la tutela de les institucions pròpies, està ensenyant i destapant la pitjor cara de l’Estat Espanyol; no únicament adopta la forma de judici als Tribunals Espanyols – tant el Suprem com l’Audiència Nacional, com el TSJC, com la Fiscalia i tots els aparells repressius, amb acusacions i peticions de penes estrictament venjatives i, - aquestes sí- clarament delictives– sinó que apareix rodejada de tot un seguit de fets que deixen clar que estem davant de la nova inquisició espanyola del segle XXI i també davant del vell axioma tastat per tantes generacions de catalans segons el qual Estat espanyol i democràcia són dos conceptes que han arribat a ser antagònics. Estem davant, doncs, i quan experimentem els efectes d’un neofeixisme ho hem de tenir clar, d’una expressió secular d’aquest estat, que va tenir la seva última florida més gloriosa en el període de dictadura franquista, després d’haver-se beneficiat de la política de Hitler i Mussolini, d’haver venut la idea d’una “cruzada” religiosa beneïda per Déu, de presentar-se com el dic que detindria l’esquerra i el comunisme i la cleda que mantindria unit, tant sí com no, el ramat espanyol.

De manera que hem d’observar tot allò que ens passa entre nosaltres i tot allò que fa l’adversari en contra nostra amb les ulleres posades de la defensa, la revolta i la insubmissió popular perquè tots els esdeveniments que es van succeint des de fa ben bé una dècada cal veure’ls lligats en un sol paquet: anem veient, com en una seqüència ininterrompuda, com el sistema autonomista es fa fent a miques i amb ell el sistema de distribució de poders dins d’un parlament i un govern autonòmics i entre uns partits que eren la base i el cor del sistema del 78: si s’esmicola l’autonomisme i la Constitució espanyola de la qual depèn, és previsible, i fins i tot necessari, que s’esmicolin els grups polítics i socials (com els sindicats, per exemple) que en depenien i l’alimentaven.

Sembla que molta gent està d’acord que una de les coses que ens passa entre nosaltres és precisament la dificultat de confluir en una estratègia conjunta que ens ajudi a avançar en el procés constituent cap a la república catalana independent: a voltes la dificultat la situem com a insalvable en el tema de les conquestes socials i els drets com a poble treballador català la defensa dels quals es creu que està per damunt de la lluita per la independència, lluita que es presenta com una nosa per eixamplar les bases sobiranistes; a voltes ens quedem encallats en les tàctiques i les estratègies entorn als mètodes de lluita –que si un estricte i estèril “anar amb un lliri a la mà”, que si la no-violència radicalment pacífica oposada als mètodes de resistència activa i autodefensa, que si cal una mica més de “llenya” en certs moments... A voltes tot acaba centrant-se en si electoralment cal anar junts, separats o en una fórmula mixta i entren en escena els egos i les capacitats de lideratges més o menys excloents; a voltes, encara, ens quedem clavats en si només podem avançar amb una sortida acordada amb l’Estat o si hem de tirar pel dret en una sortida pel nostre compte que obligui l’adversari a respectar-nos i ens col·loqui internacionalment en el mapa dels conflictes seriosos.

El cert és que probablement cal partir del fet que una de les característiques en què es fa present l’opressió nacional i social i l’actuació de l’adversari, és precisament aquesta incitació a que els oprimits s’enfrontin entre ells i dilueixin la seva potència ofensiva en disputes que els debiliten i desgasten i eviten, així, arribar a una estratègia conjunta potent i mobilitzadora. No és cap novetat i és una medicina que hem tastat innombrables vegades: només una xarxa d’aliances populars de baix a dalt, que abasti tot el conjunt de la població que està a favor de ser consultada sobre el nostre futur nacional i social (que això és el dret d’autodeterminació), que està a favor del funcionament democràtic de la societat, de la llibertat i els drets civils, serà capaç de saltar tots aquests obstacles i lluitar amb èxit contra l’opressió nacional i els seus efectes.

Una altra efecte de l’opressió nacional i social a la qual ens hem d’enfrontar perquè ens la trobem insidiosament instal·lada al cor mateix de la nostra societat és la que els psicòlegs anomenen “procés de sensació d’impotència induïda”: és a dir que l’adversari dedica molts diners i tota una estratègia de compra de voluntats a través de tots els mitjans possibles (adoctrinament constant, persecució i repressió de la dissidència, mitjans de comunicació subvencionats i mètodes de persuasió especialitzats, consumisme alienador...) a fi que tinguem la sensació que no hi ha res a fer per modificar la situació a favor dels oprimits, que tota mobilització està destinada al fracàs, que els nostres dirigents són els primers venuts que han tirat la tovallola, que ens trobem davant d’un mur compacte infranquejable i que és millor que ho deixem estar, que som una minoria davant d’un estat majoritari potentíssim disposat a esclafar-nos i que cal refugiar-se novament al corral autonomista, acotar el cap i esperar temps millors.

I mentrestant fan servir una tercera tàctica: amplifiquen fins a un grau grotesc i escandalós la tècnica d’”ara bé el dolent de debó que us deixarà planxats, prepareu-vos, que si no us agrado jo, que sóc el sant baró Pedro Sànchez, vindrà el llop dolentíssim que farà el mateix que jo però amb una “veu” rancuniosa i plena d’odi que us deixarà garratibats: aquest “megadolent” no tocarà ni una coma de la reforma laboral (com jo); us cargolarà a multes, peatges i factures desorbitades d’habitatge, energia, rescats bancaris etc (com jo); us perseguirà als coneguts i als anònims amb les lleis més arbitràries a la mà i engarjolarà els nois d’Altsasu i camparan pel seu compte els violadors de la Manada (com ho consento jo); subscriurà (com jo) la dita de José Antonio Primo de Rivera d’un dels punts de l’ideari de la FET i de las JONS (“todo separatismo es un crimen que jamás perdonaremos”); però jo protestaré amb tot el cor cada cop que assassinin una dona, (és a dir gairebé cada dia) i deixaré que us aparelleu entre persones del mateix sexe i, ei! Em sembla malament que xiquets i xiquetes siguin joguines sexuals a mans d’adults amb sotana, uniforme o vestits de carrer... però la vida és així d’amarga...”

I els equidistants, sempre disposats a empassar-se totes aquestes martingales i a donar-les per bones en pro d’una regeneració de l’Estat espanyol tant unilateral com el més unilateral dels referèndums d’autodeterminació, doncs aquest estat i la seva casta no sent cap necessitat de regenerar-se, ni de fer fora una monarquia decadent, ni de fer neteja a fons de tota l’oligarquia corrupta, perquè seria com desmuntar els seus propis fonaments seculars.

De la defensa al contraatac: així s’hauria de definir el plantejament de l’esquerra independentista davant d’aquesta causa especial. En primer lloc davant d’una Causa General política contra el poble, hem de respondre amb un contraatac polític a favor del poble – de les persones empresonades i exiliades que són conegudes, i dels milers de persones encausades que resten en un anonimat silenciat i que igualment necessiten el nostre suport polític i humà -; un contraatac general compacte, políticament conscient que no estan jutjant unes persones individuals sinó uns representants elegits democràticament en el lloc de tots nosaltres: és a dir que ens hem de sentir tots i totes acusades de rebel·lió, de malversació de diners públics, de delictes d’odi, de difamació de la corona, d’insubmissió a les lleis i a la constitució del 78, de protestar reivindicant drets polítics i socials retallats i violentats dia rere dia: i hem de respondre no únicament amb les eines d’una defensa unànime política dels nostres drets i llibertats democràtiques, del nostre dret a exercir l’autodeterminació, del nostre dret a construir allò que vam votar l’1 –O i vam defensar el 3-O , sinó amb les eines de la construcció d’una xarxa de contrapoder, usant tots els mecanismes de defensa i contraatac civil i la no-violència activa que estan al nostre abast: defensa humana? Sí. Defensa jurídica legal dins i fora de les nostres fronteres? Sí. Mobilització ciutadana quantitativament enorme, socialment amplíssima, autoorganitzada, persistent i perllongada tot el temps que calgui? Sí. Amb dos únics objectius: convertir aquests judicis en una eina poderosa contra l’estat, en un punt d’inflexió a partir del qual el poder dels que ens volen esborrar del mapa entri en crisi i es desdibuixi en confrontacions internes entre ells i el judici derivi en una anul·lació de facto d’aquesta causa; i un segon objectiu també molt decisiu : saltar-nos la guerra de trinxeres i de desgast que ens volen imposar i desplegar el contraatac de partides i escaramusses que juga amb la sorpresa, que descol·loca l’adversari i el fa cometre molts errors, que amplia el ventall de reivindicacions socials lligades a un major poder i emancipació nacional i sobretot, que crea i organitza contrapoder, poble a poble, barri a barri, comarca a comarca: la nació catalana no ha d’oferir el mateix rostre després d’una confrontació que capgirarà tota la societat.

Activisme de trinxera o de desgast i activisme de partides de maquis i escaramusses de guerrilla. Uns busquen el desgast i els altres la sorpresa.

Uns busquen debilitar i afeblir i els altres sorprendre i desconcertar.

De la defensa a l’atac.

També la lluita ideològica.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimecres, 30 de gener del 2019

Tots els actes prevists per a protestar contra el trasllat dels presos polítics

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Demà hi haurà una 'bona nit' especial als Lledoners · L'ANC ha convocat un acompanyament de suport i mobilitzacions de protesta a les capitals de comarca i a Barcelona

presos polítics


El trasllat dels presos polítics el primer de febrer a Madrid ha fet que s’hagin organitzat diversos actes de suport i de protesta contra el judici. L’ANC va anunciar ahir un acompanyament als vorals i ponts en el trajecte amb pancartes i estelades i concentracions a la tarda del dia del trasllat a totes les capitals de comarca i als Jardinets de Gràcia de Barcelona. L’endemà, l’entitat independentista ha convocat una mobilització contra el govern i el parlament a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb l’argument que podrien revertir aquesta situació.


Respecte de l’acompanyament, l’ANC ha anunciat que se sortirà dels vorals de la C-55, al polígon industrial del Pla dels Vinyats, fins a la rotonda de l’Eix Transversal, sense entrebancar el trasllat. Els Mossos d’Esquadra portaran els set presos dels Lledoners i les dues preses del Puig de les Basses i del Mas d’Enric fins la presó de Brians 2, on es farà l’intercanvi de custòdia amb la Guàrdia Civil per a dur-los a Soto del Real, els homes, i a Alcalá Meco, les dones.

Així mateix, l’entitat demana a la gent que estigui ‘molt atenta’ a les xarxes socials i al seu canal de Telegram per a reaccionar ‘molt ràpidament’ quan comenci el trasllat.

Una ‘bona nit’ especial
L’activista Joan Bona Nit ha anunciat que demà faria un acte especial als Lledoners. S’enlairaran 211 globus biodegradables, un per a cada ‘bona nit’ cantat, amb la paraula absolució una volta acabi. ‘Tothom qui ho desitgi podrà apadrinar un globus i escriure-hi un missatge personal’, ha informat.


Mostra la imatge al Twitter
📢 S'acosta l'acomiadament.
Dimecres tornarem a enlairar el nostre reclam.211 globus (biodegradables) amb la paraula #ABSOLUCIÓ sobrevolaran el cel de Lledoners després del #BonaNit.Qui ho desitgi podrà apadrinar un globus amb el seu missatge personal.Junts per la seva #ABSOLUCIÓ
686

L’acte començarà a les 20.45 i l’enlairament de globus anirà acompanyat de ‘Els segadors’, interpretat pel violí de Toni Roviró.

A la presó del Mas d’Enric, Òscar Cid continuarà tocant cada vespre a les 19.00 el ‘Cant dels ocells’ amb saxo, en suport de la presidenta Carme Forcadell. Cid ha explicat que continuaria fent-ho mentre duri el judici contra l’1-O.





Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimarts, 29 de gener del 2019

Quatre veus joves de la Catalunya postProcés | Xavier Puig i Sedano

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El referèndum de l'1 d'octubre va sacsejar el panorama polític català com mai abans ho havia fet cap altre esdeveniment polític des de la transició. El que va venir després, però, s'assembla a l'avisme. Per intentar reflexionar sobre cap on ha d'anar el moviment independentista d'ara en endavant, més de vint joves polititzats durant el "procés català" han decidit posar negre sobre blanc les seves idees i propostes. En síntesi, això és la base del llibre 'Després del procés, què? Reflexions de la generació que ve' (Pagès Editors, 2018). Parlem amb quatre dels seus protagonistes.


ADRIÀ FONT (@adriafontbofill)


Ets un dels coordinadors del llibre. Perquè decidiu fer un llibre recollint veus de joves militants sobre el futur de l'independentisme?

La idea sorgeix d'en Joan Miró i en Miquel Vila a finals del 2017, poc després del Referèndum i la Declaració d'Independència. Ells analitzen que s'ha acabat un cicle polític i que és un bon moment per reflexionar i treure'n conclusions per abordar el futur, sense tenir molt clar el format. Es posen en contacte amb diverses persones del seu entorn i al final en Jordi i jo, a qui ens convencia la idea, ens acabem posant a coordinar aquest llibre.

Què creus que pot suposar la incorporació d'aquests joves polititzats durant el Procés a les organitzacions independentistes adultes?

Algunes de les persones que escriuen al llibre ja en formen part, d'altres potser no ho faran mai. La construcció d'una república catalana al servei de les majories no passa només per les organitzacions independentistes, però és evident que la nostra generació ha viscut, en la seva joventut, un moment polític que difícilment es repetirà i del quan en podem extreure molts aprenentatges, aprenentatges que recull aquest llibre.

Quins errors creus que va cometre l'independentisme durant els darrers mesos del Procés?

És molt fàcil dir-ho ara. Però crec que l'error principal va ser no haver pensat més enllà de l'1-O. Creure que el Govern del PP s'avindria a negociar en últim terme o que acceptaria que un actor internacional fes de mediador era molt naïf, però fins a cert punt ho puc entendre. Ara, la Declaració d'independència del 27-O crec que és l'error estratègic més gran de l'independentisme.

Per on hauria de passar, d'ara endavant, el procés de construcció d'una República catalana?

Per començar perquè tots els actors polítics que volen construir-la s'asseguin en una taula i facin una anàlisi compartida del que va passar la tardor del 2017. Fins que això no passi és molt difícil avançar, i més encara amb la repressió que estem vivint.

CLARA BARBAL (@clarabarbal)

Foto: Marta Curull
Al teu text et refereixes al fet que un error del processisme ha estat separar política i economia, a què et refereixes?

Parlo del desplegament pràctic del govern de Junts pel Sí ERC i CDC, assumint la seva curta durada i el caràcter neoliberal d'aquella Convergència. Des del govern de la Generalitat no hi ha hagut cap programa econòmic sobiranista (un tema que desenvolupa en Noel Huguet al llibre), cosa que impedeix generar les condicions per materialitzar la independència política de Catalunya. No és un detall menor que Oriol Junqueras ostentés la cartera d'Economia, molt cobdiciada en els anteriors governs de CDC, i que prioritzés l'estabilitat pressupostària amb el govern central.

Tampoc és un detall menor que fos el Departament de Treball i d'Afers Socials, encapçalat per la consellera Dolors Bassa, qui va impulsar un programa d'Economia Social i Cooperativa d'abast nacional, i no la conselleria de Junqueras. Hi ha hagut, doncs, un salt qualitatiu pel foment de noves relacions econòmiques autocentrades en el marc nacional català, però insuficients per afrontar un procés d'autodeterminació a l'escala dels desafiaments de l'actual reestructuració del capitalisme. Per cert, només la Xarxa d'Economia Social i Solidària es va posar al servei de l'1 d'octubre i la República Catalana.

Proposes la necessitat d'un projecte material per crear la República, en què et bases?
Em baso en el fet que, el 2017, i seguint el fil del repte que suposa guanyar la independència política des de la perifèria de la Unió Europea, en el desè any de crisi capitalista, d'atur, de precarietat, de retallades, no sabem com es desenvolupa un període constituent en aquest context. Al segle dinou i vint, la proclamació d'estats i repúbliques s'ha fet o bé a través de constitucions i cartes de drets civils i polítics, o amb conflictes militars.

En el cas català, i avui en dia, em nego a acceptar que la transitorietat jurídica sigui suficient. Com dotes de contingut la "ciutadania" d'una República catalana, aquesta és la qüestió: jo proposo que sigui a través de la Renda Bàsica Universal, que els set milions i mig de ciutadans de la República catalana tinguin garantits uns mínims indispensables per al seu benestar vital, al marge del treball. He de reconèixer que pot sonar naïf aquesta afirmació, però és un dels escenaris de futur que estem disposats a guanyar pel nostre poble.

Quins errors creus que va cometre l'independentisme durant els darrers mesos del Procés?
Jo parlo de l'acció institucional i l'exercici del poder d'un govern, en principi, independentista. Per mi, el 27 d'octubre de 2017, el govern català va fer fallida, no només per la intervenció del 155 i el pes dels sumaris del Tribunal Suprem. Va fer fallida perquè els estats tenen el monopoli de la força, i el monopoli de la força s'exerceix. A la tardor del 2017, invocar la "democràcia" no va portar mediadors internacionals ni la rebaixa de la fúria de l'estat espanyol, deixant de banda que la Generalitat no tenia enllestida cap "estructura d'estat" ni tenia previst com garantir el control sobre el territori. El govern de Junts pel Sí tenia un acompanyament popular insòlit en l'àmbit europeu, però, alhora, després del referèndum de l'1-O, va desactivar qualsevol capacitat d'acció institucional per seguir aprofundint cap a l'autodeterminació. Fins el dia d'avui, que el govern de la Generalitat "efectiu" està generant les condicions per revertir el conflicte amb l'estat.

Per on hauria de passar, d'ara endavant, el procés de construcció d'una República catalana?
Ara i, per poder seguint endavant, cal reprendre el fil de l'1 d'octubre de 2017, la mobilització popular i les àmplies aliances cap a l'autodeterminació. Crec que és una trampa buscar una drecera que no passi per l'escenari de l'1 i 3 d'octubre, a aquestes alçades de la pel·lícula.

LAURA AZNAR (@LauraAzLlu)

En què han de fer autocrítica els mitjans de comunicació de l'òrbita independentista que van cobrir el procés?

No es pot generalitzar, perquè hi ha professionals i mitjans de comunicació de l'òrbita independentista que van fer una feina excel·lent malgrat les dificultats del moment polític. Això s'ha d'agrair i s'ha de reconèixer. No obstant això, alguns mitjans van caure en la lògica de les trinxeres, de situar-se a si mateixos com a part implicada en el procés, i van entrar en dinàmiques de secretisme, blindatge de l'acció del govern, en preguntar poc i en qüestionar menys per por que el fet d'aportar una perspectiva crítica pogués posar en risc algunes de les fites que es volien assolir. Les notes discordants penalitzaven (fins i tot en nombre de clics) i als periodistes que van atrevir-se a dissentir, fins i tot des de l'afinitat amb el projecte independentista, a vegades se'ls va acusar de posar pals a les rodes.

Parles de la necessitat d'un espai mediàtic català independent. Com es construeix això en un mercat de lectors tan reduït i un ecosistema mediàtic molt depenent de les aportacions públiques?
Crec que hi haurà un moment (i espero que sigui més d'hora que tard) en què els lectors i lectores hauran d'entendre que la informació s'ha de pagar. A partir d'aquí podem discutir com adaptem els preus per no excloure ningú del dret a informar-se, però aquesta premissa és fonamental per garantir la independència real dels mitjans de comunicació. Si són els subscriptors i subscriptores els que sustenten els mitjans, aquests podran sobreviure sense dependre de la publicitat o les subvencions, que sempre impliquen hipoteques.

Quins errors creus que va cometre l'independentisme durant els darrers mesos del Procés?

Diversos, però especialment jo crec que no van saber calcular la possible reacció d'un Estat com és l'espanyol, amb una democràcia de molt baixa qualitat i que llegeix l'independentisme com un atac directe, com el desafiament més gran possible. D'altra banda, s'hauria d'haver deixat una mica al marge la retòrica i omplir de contingut alguns conceptes sovint invocats però poc explicitats com el de "Fer República": Compartir amb la ciutadania una estratègia sobre com s'havia d'implementar la República per saber si es podia disposar d'un control logístic o de les capacitats materials necessàries com per fer-la efectiva. Crec que si aquesta informació no va baixar, probablement és perquè no hi havia una estratègia definida. Des de l'absolut respecte per les persones represaliades, injustament preses o a l'exili, em fa la sensació que hi va haver un relat bastant ficcionat del que passaria l'endemà del 27-O que s'ha anat desmuntant amb el temps – estructures d'Estat, la independència de la llei a la llei, el reconeixement internacional – i que en algun moment s'hauran de retre comptes.

Per on hauria de passar, d'ara endavant, el procés de construcció d'una República catalana?

El fonamental és no abandonar mai la pressió ni la lluita als carrers. Però en paral·lel, crec que és important que entre tots i totes comencem a conquerir sobiranies que transcendeixin la qüestió nacional: en l'àmbit econòmic, social, alimentari, energètic, relacional... Organitzar-nos per construir espais de llibertat a cada carrer i a cada barri.

OSCAR BLANCO (@toutestanous)

Com s'ha d'encaixar l'independentisme en el context polític de l'Estat espanyol d'ara endavant?

L'Estat espanyol es troba immers en un canvi de cicle i una recomposició política difícil d'anticipar. Hi ha una certa tendència a una restauració neoprogressista on es renovin parcialment les elits polítiques i s'incorporin algunes tímides demandes del cicle 15M-Marees, sense tocar nuclis de poder i sense canvis institucionals importants. Del 15M queden primàries i codis ètics però auditories i impagaments del deute o derogacions de l'article 135 i les reformes laborals. Per mi és l'aposta implícita en la implosió de Podemos i la creació de Más Madrid per part d'Errejón i Carmena, però també en la deriva governista i subalterna al PSOE del mateix espai d'Units Podem. No obstant això, considero que la tendència més forta i amb un ancoratge material més fort és una sortida en clau neoconservadora, autoritària i d'aprofundiment de les desigualtats. L'independentisme podria jugar un paper important en sostenir un pol de ruptura i no incorporable via autoreforma del règim perquè el dret d'autodeterminació no és assimilable. Per això, ha d'evitar l'aïllament, mirar-se massa el melic, però també les pressions per fer de crossa del "bloc progresista" amb l'amenaça del tripartit de dretes. Alimentar una aliança pels drets civils, democràtics i socials és pràcticament un deure per no ser aixafat.

En els darrers anys hem passat del momentum del 15M al momentum d'un 15M de dretes? Com hi ha inferit en això l'auge independentista?
És obvi que la defensa de la unitat d'Espanya és un terreny on la dreta i l'extrema dreta se senten còmodes. A partir d'aquí hi ha una certa esquerra, que anomenaria pseudofederalista, que intenta fer una inferència causal entre els dos fenòmens. Pràcticament s'acusa l'independentisme d'haver "despertat el feixisme". Considero que aquesta lectura és un error. Primer, perquè l'emergència de l'extrema dreta és internacional i les explicacions més que amb fenòmens particulars tenen a veure amb la gestió neoliberal de la crisi, la descomposició i polarització social existent i la bancarrota de la nova i vella socialdemocràcia, amb comptades excepcions. L'esgotament de les energies socials en clau emancipadora sobre les que van cavalcar els projectes anomenats "de canvi" ens homologa amb la resta d'Europa i del món i té més pes que el procés en el canvi de cicle. Segon, crec que l'esquerra de l'Estat, fins i tot la més conseqüent amb el dret a l'autodeterminació, ha infravalorat la força del nacionalisme espanyol i els entrebancs que podia suposar per una ruptura democràtica.

Quins errors creus que va cometre l'independentisme durant els darrers mesos del Procés?
Els errors més que dels darrers mesos penso que s'arrosseguen dels darrers anys. El procés sobiranista s'ha sustentat en una cultura en excés delegativa, en comptes de fomentar dinàmiques robustes d'autoorganització. En aquest punt l'ANC i el processisme i el món Comuns- Podemos-candidatures municipalistes s'assemblen molt. Els hiperlideratges, la militància de plebiscit i una estratègia de canvi fàcil i ràpid via institucions et deixen en mala situació pel conflicte. Llavors et trobes que la gent vol organitzar una vaga general sense caixa de resistència i quasi sense presència en el món productiu. Una altra qüestió problemàtica opino que ha estat ser poc inclusiu amb sectors federalistes o confederalistes i desentendre's d'una dinàmica destituent a escala estatal per voler arrossegar gent a força de defensar que els canvis a l'Estat espanyol eren impossibles. Una ruptura requereix un debilitament i desgast del règim a tot l'Estat i necessites aliances. En el mateix sentit les tesis transversalistes han evitat que el sobiranisme estigués lligat a un programa antiausteritat. Per últim, les lectures de la direcció del procés de quina seria la resposta de l'Estat i la Comunitat internacional només poden ser fruit d'una ingenuïtat i idealisme brutal (Només s'ha de veure el paper de la UE amb el referèndum grec o la gestió de la crisi de refugiats) o d'anar de farol i prendre-li el pèl a la gent. Suposo que hi ha una mica de tot. Ho resumiria en fer creure que es podia aconseguir la independència mobilitzant-se un dia a l'any, votant i per la força de la raó. Somriure i confiar. Són factors que han ajudat a massificar de pressa el moviment però que penso que expliquen la desfeta d'octubre.

Per on hauria de passar, d'ara endavant, el procés de construcció d'una República catalana?
Per desgràcia estem en una fase molt defensiva i enmig d'una forta involució democràtica. De totes maneres, el projecte de la República catalana pot mantenir a mitjà i llarg termini un horitzó democràtic i de garantia de drets encoratjador. Per mi la clau és que no sigui un republicanisme autoreferencial i que superi les tesis transversalistes. Assumir la derrota en la qual encara estem immersos i preparar nous embats lligant els drets nacionals amb la lluita contra les desigualtats i per la distribució de la riquesa, més enllà de la retòrica. Òbviament aquí es confrontaran projectes amb una economia política diferent, però aquest debat no pot seguir amagat sota una catifa. Seria també necessari fomentar un debat estratègic sincer i que tracti a les catalanes com a persones adultes. Com s'organitza una ruptura a un Estat europeu al segle XXI? No té resposta fàcil. En definitiva, reconstruir el moviment sobiranista a partir d'un balanç poc complaent del que hem aconseguit i de la situació en la qual ens trobem sense llançar l'aigua bruta amb el nen a dins.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dilluns, 28 de gener del 2019

Construïm la República | JOAN CANADELL

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Recorden aquells acudits que començaven amb el tinc una noticia bona i una de dolenta, quina vols primer?
La dolenta?. L’octubre de 2017 pensàvem que podíem ser República independent i aquesta no s’ha fet efectiva. I la bona? Doncs que potser ja estem construint la República tot i que no en sigui, d’efectiva…
Imaginem per un moment que el 27 d’octubre els polítics haguessin defensat la República i que l’Estat espanyol no hagués actuat amb la violència que amenaçaven (és molt imaginar, cert!). Què hauríem fet durant aquests mesos? Doncs intentar assolir el reconeixement internacional. Potser ja el tindríem, anant molt bé, o potser Europa hauria mediat i hauria demanat un nou referèndum vinculant. No ho sabem. En tot cas, essent positius, ara estaríem preparant el procés constituent perquè per la República demana una Constitució, i potser també estaríem redissenyant l’administració i el sistema de governança. És evident que el model espanyol post-franquista no és el millor possible…
Doncs si havíem de fer això un cop feta efectiva la República, per què no ho fem ara encara que no ho sigui? Així quan la fem efectiva ja haurem avançat camí. Jo sostinc que això és el que ara hauríem de fer i, de fet, d’alguna manera ja s’està començant a fer. Un any tard, és cert, però cal tenir en compte que hem tingut els nostres representants a la presó, ha calgut demostrar-los que som amb ells i això ens ha distret temporalment. Però des del mes de setembre de 2018 s’han posat en marxa iniciatives que van en la línia de construir la nova República.
  1. El fòrum cívic i social per al debat constituent. Es va aprovar el 23 d’octubre al Parlament, es va nomenar Lluís Llach com a President i ja hi ha uns quants membres escollits per posar-lo en marxa. És evident que la Constitució no es podrà aprovar fins que la República sigui efectiva i tinguem un Parlament escollit per a això, però ningú ens impedeix començar ja el debat. Pot ser molt interessant per dibuixar uns pilars constitucionals molt més socials, democràtics i econòmicament atractius per tal que més gent s’afegeixi al projecte i entengui que per a ells també serà sensiblement millor que la Constitució espanyola.
  2. Les primàries com a nou model per escollir els representants polítics. Primàries Catalunya va néixer després de l’estiu amb la intenció de fer un pas en l’apoderament dels ciutadans com a representants polítics. Més enllà dels partits, son els propis ciutadans els que de manera voluntària trien quins dels candidats que es presenten son els preferits per participar en una llista republicana. El procés actual que s’està duent a terme en desenes de municipis de Catalunya és una prova pilot del que pot passar a les properes eleccions d’àmbit nacional, i pot condicionar per sempre més la confecció de llistes de candidats i sobretot de programes electorals (tot d’una manera molt més participativa i democràtica). En la nova República estic convençut que l’elecció dels candidats i els programes ja no tornarà a ser com abans, i amb això tambe l’estem construint.
  3. Campanya de Consum Estratègic. Liderat des de l’ANC, aquesta campanya pretén que els ciutadans catalans desconnectin de les empreses de l’oligarquia que ens van amenaçar i condicionar el vot durant els fets d’octubre de 2017, i connectin amb empreses catalanes de proximitat, arrelades al territori i que respectin la voluntat democràtica del poble. És tracta de canviar d’hàbits de consum pel que fa a serveis estratègics com telefonia, gas, electricitat, banca, assegurances, etc. Però també es pot fer en altres tipus de consums: hipermercats, agències de viatge… i a la vegada prioritzar formes jurídiques més socials com les cooperatives, així com les empreses de més proximitat. Som coneixedors que, en pocs mesos, desenes de milers de persones han canviat ja els seus hàbits de consum. Això es continua fent de manera continua i fa que cada vegada estiguem més desconnectats de l’Estat espanyol. A més, hi ha empreses catalanes que a l’hora estan invertint i contractant personal per créixer més. També així estem ajudant a construir una República econòmicament més forta.
  4. El Consell per la República. Es va posar en marxa el passat desembre per fer tot allò que no es podrà fer des de les institucions públiques sotmeses a la repressió dels tribunals espanyols i a les amenaces del 155. Diguem que té una doble funció: per una part, treballar per fer efectiva la República (denunciant la situació dels judicis internacionalment i promovent relacions internacionals amb països que ens han de reconèixer). Però a la vegada, també s’ha dotat d’eines per construir la nova administració republicana, sobretot amb nous sistemes de governança i en concret seguint el model Estonià de la República Digital. D’aquesta manera, està previst que aviat tots els registrats al Consell per la República podran obtenir una identitat catalana validada biomètricament, i en uns mesos es podrà realitzar votacions electròniques entre tots els registrats. Això obre la possibilitat de fer votacions tan per decidir els responsables de tirar endavant el Consell com per votar les opcions dels debats constituents o, fins i tot, un nou referèndum d’autodeterminació sense necessitat d’amagar urnes ni paperetes. L’èxit del Consell depèn de tots nosaltres, i en concret de que ens hi registrem i el dotem de més legitimitat. Tenir prop de 60.000 registrats no permet encara avançar significativament, però estic convençut que quan es disposi de la identitat catalana i es pugui votar, la xifra d’inscrits serà de centenars de milers de catalans. I aleshores estarem començant de veritat a construir una nova administració republicana que serà l’embrió de la República efectiva. Cal ser conscients que a Estònia la República digital permet fixar la residencia personal o jurídica, consultar els historials clínics, el currículum escolar, els tràmits jurídics, controlar el parc mòbil, pagar taxes i impostos, té integrat el sistema bancari,…Pràcticament el 99% de les gestions amb l’administració es poden fer amb el smartphone. Que lluny d’això estem avui i quant podem avançar els propers mesos en fer-ho possible!. Quan ho tinguem, siguem o no una República efectiva, és evident que estarem molt més desconnectats de l’Estat que avui i molt més connectats a una estructura republicana.
  5. Els Consells Locals de la República. Aprovats el mes de gener pel secretariat de l’ANC, els Consells Locals tenen per objectiu apoderar a la gent per fer efectiva la República al territori en tot allò que es pugui avançar. En concret, s’ha dotat d’onze funcions entre les que destaca ser un punt de trobada d’entitats i persones del territori favorables a la República, que participin en els debats constituents, en els canvis d’hàbit de consum estratègic, en el registre al Consell per la República, i en projectes socials municipals com la creació d’un voluntariat i caixa de solidaritat per ajudar als més necessitats o la recuperació de la memòria històrica local. D’aquesta manera, poc a poc el territori comença a construir la República des dels municipis.
Tot això no ha de substituir en cap cas la tan anhelada República efectiva, sino que ha d’ajudar a dotar-la de continguts i ser l’embrió de la República definitiva. Penso que podem dir, doncs, que després dels fets d’octubre de 2017 estem avançant en la construcció de la nova República i que aquesta serà una realitat quan entre tots siguem capaços d’assolir el reconeixement internacional. Això en bona mesura ho assolirem si anem construint les bases de la nova República independent i cada cop estem més desconnectats d’Espanya i més connectats a una nova realitat republicana.
Joan Canadell
Empresari, co-fundador del CCN i membre del SN de l’ANC

Font: http://canalrepublica.cat/2019/01/28/construim-la-republica/


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

diumenge, 27 de gener del 2019

La història que Castella ens nega

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


La majoria de catalans desconeixem la nostra història perquè Castella ha posat la seva per davant, amb gestes com la colonització d'Amèrica o el domini d'un imperi on no es ponia el sol. Però la història econòmica de CAT és esplendorosa des de fa segles fins ara!

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dissabte, 26 de gener del 2019

El CNI contractarà 600 nous espies per combatre l'independentisme

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial




Els serveis secrets espanyols continuen inflant els seus pressuposts a compte del procés sobiranista català. Segons una informació del diari El Món, signada per Quico Sallés, el Centre Nacional d’Intel·ligència torna a augmentar els recursos segons el projecte de pressupostos generals de l’Estat. Si els comptes de l’any 2018 ja s’enfilaven a 281,95 milions d’euros, i acumulaven un 16% d’augment en dos anys, el president del PSOE, Pedro Sánchez, l'augmenta un 4,8%.
Segons els comptes de l’Estat presentats, el CNI comptaria amb un calaix de 295,56 milions d’euros per aquest 2019. El 2016 tenia una assignació de 241 milions.
Segons l'esmentada font, el pressupost es justifica a través del programa 912Q titulat 'Assessorament per a la protecció dels interessos nacionals'. Tot i el canvi d'adscripció del ministeri de Presidència al ministeri de Defensa, el programa es manté igual. Així els més de 295 milions s’han d’utilitzar per a «proporcionar al govern la informació i intel·ligència necessàries per prevenir qualsevol amenaça que afecti a la independència o la integritat d’Espanya, els interessos nacionals i l'estabilitat de l'Estat de Dret i les seves institucions».
El CNI tenia previst un programa per contractar 600 nous agents fins l’any 2020 i aplicar un programa d'inversions tècniques. Una estratègia impulsada per Soraya Saenz de Santamaria quan n'era la seva responsable política com a vicepresidenta i ministra de Presidència en el mandat de Mariano Rajoy. A la vista de l'augment pressupostari, el seu director -amb rang de secretaria general- el general Fèlix Sanz Roldán podrà destinar 197 milions en despesa de personal; 56 milions de despesa corrent i 41 milions per inversions associades al funcionament dels serveis d’intel·ligència.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

divendres, 25 de gener del 2019

El Tribunal d’Estrasburg va condemnar Espanya en nou de les deu sentències el 2018 per violacions dels drets humans

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Rússia, Turquia i Ucraïna, els estats on hi ha hagut més condemnes per violacions de drets humans

Tribunal d'Estrasburg


El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar Espanya en nou de les deu sentències dictades el 2018 per violacions dels drets humans. Entre les condemnes del Tribunal d’Estrasburg a l’estat espanyol hi ha violacions del dret al respecte per la vida privada i la família (4), a la llibertat d’expressió (2), a un judici just (2), a una investigació efectiva (1) i a un tracte humà i no degradant, segons que consta al seu últim informe publicat aquest dijous.

Rússia, Turquia i Ucraïna són els estats on hi ha hagut més condemnes per violacions de drets humans el 2018, mentre que a la Unió Europea encapçalen aquest rànquing Romania, Hongria i Grècia. L’any passat el nombre total de recursos a Estrasburg va disminuir un 32% respecte a l’any anterior. Segons el president del TEDH, aquest canvi es deu al fet que el 2017 es van presentar un gran volum de casos sobre Turquia.

Sentències contra EspanyaEl judici contra Arlando Otegui, la crema de fotografies del rei espanyol o l’expulsió de dos marroquins han estat algunes de les sentències més destacades del TEDH l’últim any contra l’estat espanyol.

Al març del 2018, el TDEH no va veure incitació a l’odi en la crema de fotografis de Juan Carlos I i Sofía a la plaça del Vi de Girona per part de dos joves el 13 de setembre de 2007. Els jutges van considerar que l’acte, dut a terme per Enric Stern i Jaume Roura com a protesta a la visita del llavors monarca a la ciutat, estava emparat per la llibertat d’expressió i pensament dels joves, que per tant, aquest dret va ser violat.

Al novembre, Estrasburg va donar la raó a Otegi i quatre demandants més dictaminant que l’Audiència espanyola va violar el seu dret a un judici just. El tribunal va determinar que es va violar el seu dret a un procés equitatiu quan se’ls va jutjar i enviar a presó pel cas ‘Bateragune’. Els cinc demandants al·legaven que els magistrats de l’Audiència espanyola que els van jutjar no van ser imparcials en el seu judici. Per aquest cas Otegi va ser sentenciat a deu anys de presó i deu d’inhabilitació, que el Suprem va rebaixar a sis i mig.

A finals d’any, Estrasburg també va fallar sobre l’expulsió de dos marroquins residents a Catalunya en constatar que les autoritats espanyoles van errar a l’hora d’examinar la naturalesa i seriositat dels crims comesos. Així, van creure que s’havien vulnerat els seus drets en no tenir en consideració el temps de residència, els llaços familiars, socials i culturals dels demandants a l’estat i al Marroc quan van ordenar l’expulsió.

El cas de l’1-ODurant la conferència de premsa anual per presentar els resultats d’activitat del tribunal, el president del TEDH, Guido Raimondi, ha descartat valorar si hi ha ‘riscs’ que Espanya estigui vulnerant drets fonamentals.

Preguntat per l’empresonament preventiu dels polítics independentistes i la voluntat de les defenses d’arribar fins a Estrasburg, Raimondi s’ha limitat a dir que tot i que el tribunal té oberts casos sobre l’estat espanyol no pot treure ‘cap conclusió general relativa a la situació de la democràcia a Espanya’. ‘Tenim molts casos, estem esperant la resposta del tribunal’, ha afegit.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial