Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dijous, 28 de gener del 2016

L’eurodiputat Mark Demesmaeker denuncia la violència d’Espanya sobre Catalunya

Font: “És evident que hi ha un dèficit democràtic a Espanya” ! directe!cat

“És evident que hi ha un dèficit democràtic a Espanya”


Guifré Jordan @enGuifre - Mark Demesmaeker (Halle,  1958) no és un eurodiputat qualsevol. No només defensa Flandes, el seu país ara dins Bèlgica, sinó que també lluita de manera incansable per aconseguir el dret a l’autodeterminació de totes les nacions europees que el vulguin. S’ha implicat amb el País Basc, Escòcia i, sens dubte, també lluita des del Parlament Europeu (forma part del ‘totpoderós’ partit independentista N-VA) perquè es pugui parlar català a la cambra i perquè la UE faciliti la negociació entre Espanya i Catalunya. Observador internacional de la consulta del 9N, Demesmaeker és una de les veus amigues internacionals més autoritzades que han seguit el procés i que Carles Puigdemont haurà d'escoltar per no equivocar-se a partir d’ara. 

Què li sembla el full de ruta del nou govern català? 

En primer lloc, tenen la legitimitat per implementar el full de ruta que han promès, tenen la majoria per fer-ho i un gran suport de la societat civil, així que els desitjo molta sort. No obstant, no serà un camí de roses. Veurem molts conflictes amb el govern de Madrid a partir d’ara, però al final això hauria d’acabar amb un acord entre les dues parts per pactar un referèndum com a Escòcia.

Però... Veu realment possible arribar a un pacte amb Espanya? 

Seria l’escenari perfecte, però no veig cap motiu per ser optimista. Amb tot, veurem què passa amb la formació del nou govern espanyol i quina actitud té envers la qüestió catalana. D’altra banda, la Comissió Europea hauria d’intervenir també per a forçar l’entesa.

Per a la Unió Europea, això és un afer intern i prou. 

Aquesta és la seva actitud, però no és cert. És clar que afecta la resta de països membres de la Unió Europea! Han d’impulsar un acord per evitar incerteses arreu d’Europa, però no ho faran, i saps per què? La UE és un club de capitals d’estats, no una organització de les regions i nacions que en formen part. I les capitals es protegeixen entre elles i pensen en els seus interessos.

De vegades han criticat Polònia, Hongria o altres països membres, però no Espanya. 

Sí, però igualment, crec que és evident que hi ha un dèficit democràtic a Espanya. Si observem el rol del Tribunal Constitucional a l’Estat espanyol, veurem que és un òrgan gairebé exclusiu del PP. No obstant, la UE s’equivoca quan no critica que el TC s’utilitzi com un instrument contra la democràcia, contra el dret a l’autodeterminació i contra el dret a decidir el futur. També l’utilitzen com una eina contra les institucions i líders catalans. Espanya usa la violència constitucional.

I als passadissos del Parlament Europeu, què es comenta sobre Catalunya? 

De manera oficial, és evident que la cambra no es pronuncia amb l’excusa de ser ‘un afer intern’. Però és clar que la gent en parla en privat. Amb tot, com que no es pot discutir la qüestió a les comissions, jo i altres companys organitzem debats i conferències sobre les qüestions flamenca, escocesa i catalana, per anar més enllà quant a la legalitat d’aquests processos.

I quines possibilitats legals exploreu? El president de Flandes, Geert Bougeois, deia fa uns dies que un nou estat sorgit d’un estat membre de la UE n’hauria de formar part automàticament sense ser expulsat. 

No és la primera vegada que ho diem, però es un senyal important que el nostre president ho hagi posat de manifest. El nostre partit sempre ho ha defensat, perquè creiem que és completament de bojos que un territori de la UE que trenca amb el seu estat hagi de tornar a sol·licitar l’entrada! Barroso i Van Rompuy diuen que un territori independitzat en quedaria fora. Però això és un posicionament polític, no legal. Jo els hi he preguntat moltes vegades: ‘Quin article dels tractats ho diu?’. Mai em poden respondre, perquè no està previst en la legalitat europea. No hi ha precedent. I nosaltres treballem per fer-ho evident.

L’embranzida catalana pot servir com a revulsiu per un nou auge de l’independentisme flamenc? 

Som molt comprensius i entenem el que hi ha al cor de la societat catalana. No obstant, no diria que serà un revulsiu, perquè la realitat belga és molt diferent a l’espanyola. La nostra estratègia ara no passa pel referèndum, sinó per reformar l’estat belga. Però al final, veig Bèlgica com una aspirina. Una aspirina la poses a l’aigua, veus algunes bombolles i... desapareix. Les competències es transferiran a les regions d’una banda, i de l’altra a la UE.

I quan esdevindrà Bèlgica una aspirina? 

Hi haurà un nou impuls el 2019, amb les properes eleccions federals belgues. El meu partit, el N-VA, té com a número 1 dels estatuts Flandes com a estat independent membre de la UE, però al final, la gent decidirà votant. Com a Escòcia i també Catalunya, al final és una qüestió de democràcia. 

dimecres, 27 de gener del 2016

Ràdio Terra al teu dispositiu mòbil

Font: Ràdio Terra al teu dispositiu mòbil | Ràdio Terra

Ràdio Terra al teu dispositiu mòbil

 
TREBALLEM PER CONSTRUIR UNA RÀDIO QUE SIGUI DE TOTES I TOTS. UN ESPAI DE VEUS I REALITATS QUE ENS FAN SER. UN PROJECTE QUE DEFINIM:

01 DE COMUNICACIÓ POPULAR
Que vol cobrir un buit informatiu inexistent en l’àmbit de la ràdio. Un projecte de comunicació de caràcter professional per dignificar i posar en primer pla els pobles i les persones. Per connectar les veus de les comarques, el coneixement, la cultura i les realitats del país.

02 PELS PAÏSOS CATALANS
L’esforç informatiu del projecte se centra en connectar per àmbits temàtics les diferents realitats socials, econòmiques i culturals del país a través d’una xarxa de complicitats.

03 PARTINT DES DE REUS
Inicialment, el projecte comença des de Reus on hi haurà un primer estudi d’enregistrament i producció, i la seu de l’associació que acull el projecte. A partir d’aquest, crear una xarxa d’estudis que puguin servir per engegar i donar suport a projectes locals.

04 VARIADA I PLURAL
En l’enfocament dels temes es buscarà el debat, el contrast, l’anàlisi. Buscar i compartir les eines per entendre la realitat, per saber què passa. Els espais hauran de preveure la participació en directe dels oients en les diferents modalitats. La xarxa i internet formaran part de la disciplina de treball i de l’actitud positiva amb les persones que atenen als continguts.

05 PER LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL
Més enllà del titular, les personalitats autoritzades i els testimonis de primera línia, les informacions passaran per descobrir noves realitats, per ampliar aspectes desconeguts o muts que no troben espai. Aspectes de l’economia social, de les relacions d’igualtat entre les persones, dels projectes que mereixen ser destacats, de les reflexions que encara tardaran temps a escoltar-se als mitjans tradicionals, però que ja són tema de debat col·lectiu.

06 AUTOGESTIONADA
El projecte comença amb la cobertura legal d’una associació inscrita a efectes de construir el primer estudi i començar la producció informativa. L’evolució del projecte necessitarà la constitució d’una cooperativa que aculli l’activitat entesa des del punt de vista de la comunicació social, el treball cooperatiu i la vocació de fer-se altaveu. El projecte avançarà fins on vulguin les persones que hi participen en qualsevol de les modalitats.

07 DE PERIODISME SOCIAL
L’emissora necessita de l’aportació i col·laboració de la gent, en la implicació d’aquesta en la informació, en el comentari de les propostes, en la difusió de l’activitat de l’emissora, i els seus continguts. L’estructura periodística que porta endavant els continguts compta amb persones d’arreu per garantir la pluralitat i diversitat.

08 PROFESSIONAL
Cada minut d’emissió compta per acreditar-ne la voluntat d’aquest projecte amb sentit social i voluntat de transformació de l’espai comunicatiu dels Països Catalans. En aquest sentit, l’emissora plantejarà les informacions locals com un element de comprensió del conjunt del territori.

09 AMB CRITERI
Els temes a tractar atendran al criteri periodístic dels col·laboradors basats en la importància, rellevància i interès de la informació. La ràdio no atendrà cap agenda informativa. Haurà de fer camí.

dimarts, 26 de gener del 2016

Espectacular Muixeranga en homenatge a Joan Fuster (25/11/12) - YouTube

Font: Espectacular Muixeranga en homenatge a Joan Fuster - YouTube

L'Associació Cultural "La Xala" de Sueca va organitzar un homenatge a Joan Fuster, per commemorar el 50é aniversari de la publicació de "Nosaltres els valencians". Els actes van tindre lloc el 25 de novembre de 2012.

Aquell dia participaren a Sueca:

- Obrint Pas
- Miquel Gil
- Al Tall
- Pau Alabajos
- Aspencat
- ALM
- Dani Miquel
- Pep Botifarra
- Grup de danses Almogàvers de Sueca.
- Tornejants de Sueca
- Orfeó Suecà 
- Nova Muixeranga d'Algemesí
- Muixeranga de Sueca
- Muixeranga de València
- Muixeranga de Cullera


dilluns, 25 de gener del 2016

Digueu-li Catalunya


"Fins avui –i llevat d’honroses excepcions, que no honorables, excepcions–, com que el catalanisme «clàssic» predicava la bondat de les «vides separades», hom s’ha dedicat a fer organitzacions de tota mena d’àmbit «de país» i, d’aquesta manera, els «països» perifèrics han anat allunyant-se del «país» central. Allò que era o que volíem que fos tàctica maquiavèl·lica per clavarla a l’enemic ara ens punxa a nosaltres mateixos.
Contra l’estratègia (?) plural i els seus noms, podem afegir el següent argument analògic: de la mateixa manera que ningú no acceptaria com a vàlid un procés de recuperació de la llengua catalana sota l’epígraf de «llengües catalanes», tampoc la recuperació del país català no pot fer-se sota l’etiqueta «Països Catalans». És pura il·lusió que les llengües/països perifèrics (valencià, balear...) puguin protagonitzar processos de recuperació autònoms, i més il·lusori encara és que després els diferents processos convergeixin amb l’àmbit central català per passar a dir-se catalans tots plegats. Si dir «llengua valenciana» no ens aprofita per recuperar l’idioma, dir «país valencià» tampoc no ens aprofita per recuperar la nació. No podem utilitzar dues mesures tan escandalosament contradictòries, i encara menys si a sobre afegim que «la llengua és la nació»
Per difícil que es presenti la correcció del rumb en l’estratègia d’alliberament nacional, hem de fer-la com més aviat millor. Si per altra cosa no, perquè el jovent que descobreix la nació, i lluita per ella, no es vegi embolicat en mil giragonses laberíntiques que li entrebanquen les accions i les paraules. Cal esbandir tantes inhibicions, complexos, circumloquis, eufemismes i uns quants atemptats a la lògica més elemental. Com pot esdevenir lliure la nació catalana si sempre anem jugant a amagar la condició de catalans d’un terç de la seva població? Per aquest camí, l’única cosa que podem esperar és que aquest terç algun dia deixi de ser català definitivament.
La proposta, doncs, és actuar sistemàticament des del centre cap a la perifèria i anomenar Catalunya a tota la nació. I si tenim la necessitat de fer certes referències zonals, que la tindrem, la proposta dels noms cal completar-la mitjançant l’afegit de la determinació geogràfica que correspongui: «Catalunya del nord», «Catalunya del sud», «Catalunya insular», i, de manera anàloga, parlarem de la Catalunya peninsular o, millor, continental, de la litoral, la interior, la tèxtil, la ramadera, la humida, etc., etc. No és cap obsessió «patriòtica» aquesta extensió de l’ús i de la significació del mot «Catalunya»; és, fredament comptat i debatut, una condició necessària del nostre alliberament."
Digueu-li Catalunya: centre i perifèria de la nació catalana. Josep Guia (1985)

dissabte, 23 de gener del 2016

A la recerca del reconeixement dels músics de la Catalunya Nord - tornaveu

Font: A la recerca del reconeixement dels músics de la Catalunya Nord - tornaveu

Catalunya NordCol·lectiu Joan Pau GinéJoan Pau Giné

7/1/2016

A la Catalunya Nord la situació d’assimilació cultural del català i la cultura catalana davant del francès ofereix un panorama poc procliu a l’esperança; una dada: només el 3% de l’alumnat nord-català pot estudiar el català. Pel que fa a les formacions musicals d’expressió catalana fins fa poc no superava la desena de formacions. Actualment hi ha un centenar de formacions que empren el català de forma habitual en les seves creacions. Aquests grups formen part del col·lectiu Joan Pau Giné, que aplega i ha ajudat a estimular la creació de cançons en llengua catalana.

Dins l’Associació Angelets de la terra – Múiscs de Catalunya Nord per la llengua, Ramon Faura fa cinc anys que impulsa aquest moviment que s’inspira en el Col·lectiu Ovidi Montllor. “Tants artistes no s’havien organitzat mai al voltant d’un projecte comú i aquí el projecte és l’ús del català. Això mostra la vitalitat i l’interès que hi ha a Catalunya Nord pel fet català encara que la situació pugui semblar desastrosa i malgrat el trencament del territori i l’aïllament de la seva gent per culpa d’una frontera física però sobretot mental”, explica Faura.

Fruit de l’esforç el Col·lectiu Joan Pau Giné pot enorgullir-se d'haver realitzat deu discos recopilatoris i dos documentals. I té projectes de llarg recorregut com els concerts homenatge a Joan Pau Giné, amb la denominació de Canten Giné, que, amb la col·laboració de familiars i amics del cantautor rossellonès, que van des de grups de la Catalunya Nord com Llamp te Frigui o Pascal Comelade a d’altres del principat Marina Rossell, Titot o l’actor Sergi López. Giné amb les lletres surrealistes i amb cert pòsit humorístic va ser considerat un dels músics de la Catalunya Nord més populars, juntament amb Pere Figueres o Jordi Barre, fins que va morir un accident de trànsit l’any 1993.

Cinc anys després de la creació del Col·lectiu Joan pau Giné que tant ha treballat per donar una nova veu i vida a la cançó en català, Faura es planteja el que seria un just reconeixement a Giné i a la resta de tots els músics que lluiten cada dia per no perdre la flama de l’idioma: organitzar més concerts arreu dels països catalans amb l’objectiu final de presentar "Canten Giné" al Palau de la Música en directe perTVC com ja es va fer per homenatjar la Teresa Rebull i l’Ovidi Montllor.

I a més de la necessitat de major unió entre països no hi falten motius musicals, ja que dins del Col·lectiu hi ha una varietat de músics i de molt de talent com es confirma en l’electropop de Llamp teFrigui, la rumba catalana de Buenasuerte, el reggae barrejat d’electrònica de Ghetto Studio, o les lletres del cantautor Joan Ortiz, entre d’altres. Arribarà el dia en què aquests noms formaran part de les programacions de les radio fòrmules catalanes o, en definitiva, de la banda sonora de les nostres vides?

300 anys de l'incendi de Calaceit - Els Països Socarrats



Portal i l' ermita de Sant Antoni, de les antigues muralles de Calaceit.
El 24 de gener d’ enguany farà tres-cents deu anys que les tropes borbòniques van incendiar Calaceit perquè els habitants de la vila es van negar a acceptar Felip de Borbó com a rei. Fou l’inici d’altres atacs com ara el que es produí a Mont-roig de Tastavins. La vila matarranyenca de Calaceit fou incendiada com ho havia estat també dotze dies abans Vila-real. Calaceit, del bisbat de Tortosa aleshores, lluità valerosament –tot el poble, dirigit per eclesiàstics- contra les tropes castellanes, però no pogueren contenir l’atac i en la defensa de les seues llibertats, un cop les muralles cediren, van morir 150 calaceitans.
La imatge, precisament, reprodueix el portal i l’ ermita de Sant Antoni, de les antigues muralles de Calaceit.

J. T.
_________________________________


Els Països Socarrats


“[…] el desconeixement de la pròpia història és una de les causes més radicals de l’afebliment de la consciència nacional catalana i de la seva lenta substitució per la consciència nacional espanyola. Els nostres ocupants ho saben perfectament i, per ço, és la primera cosa que han amagat, car són conscients que és allò que més els denuncia i més els posa en evidència. El factor històric és tant o més important que el factor lingüístic a l’hora de crear o de reconstruir una consciència nacional, donat que és la història la que més explica el per què de la identitat lingüística i col·lectiva d’un país” (“Catalunya, nou Estat europeu”, Declaració de la Primera Convenció per la Independència Nacional).
Recuperar la memòria històrica.
“Quan el mal ve d’Almansa…” (Dita popular valenciana).
Els Països Socarrats 01
Eixe és “el mal” que vingué d’Almansa:
Algunes dates del genocidi:

Relació per escrit:
En total 18 poblacions valencianes afectades per incendis o matances: 7 a la Marina Alta, 2 a la Plana Baixa, 2 a la Ribera Alta, 1 a la Costera l’Alt Maestrat, Alt Millars, Serrans, L’Horta, El Comtat i el Baix Vinalopó, Dues a Matarranya (la Franja). La resta al Principat, fins a 49.

Tinc entès que també calaren foc a Gandia, Eivissa i d’altres viles, però no en tinc més dades.
Algunes com Ares del Maestrat foren cremades dues vegades.

  1. 9 setembre 1705: Crema de Verger, Xaló, Ondara, Benissa, Pedreguer i Alcalalí (Marina Alta).
  2. 11 setembre 1705: Crema del Raval de Dénia (Marina Alta).
  3. 16 desembre 1705: Mont-roig de Tastavins (Matarranya).
  4. Principis 1706: Destrucció de Pedralba (Serrans).
  5. 9 de gener de 1706, en alçar el setge de Sant Mateu i retirar-se des del Baix Maestrat cap a la Plana, el Comte de las Torres provoca diversos incendis.
  6. 12 de gener de 1706, incendi i saqueig de Vila-real (Plana Baixa). Nombrosos morts entre els atacants. Saqueig dels convents i 250 vila-realencs són duts presoners a Requena.
  7. 17 gener 1706, incendi de Quart de Poblet (L’Horta).
  8. 24-25 de gener de 1706: Les tropes borbòniques calen foc a Calaceit (Matarranya, la Franja) perquè els habitants de la vila es van negar a acceptar Felip de Borbó com a rei. Calaceit fou incendiada, lluità contra les tropes castellanes, però no pogueren contenir l’atac i en la defensa de les nostres llibertats moriren 150 calaceitans.
  9. Febrer 1706: Destrucció de Montserrat (Ribera Alta).
  10. 17 abril de 1706: Incendi de Manuel (Ribera Alta)
  11. Abril de 1706: Incendidel Raval d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat).
  12. 21 octubre 1706: Massacre d’Elx (Baix Vinalopó).
  13. Des del 17 ó 19 de juny de 1707, dies després del setge de Xàtiva (la Costera), comença l’incendi i extermini de Xàtiva, capital de la Governació “dellà de Xúquer”, i segona ciutat del Regne de València, a la qual se li canviara el nom per Nueva Colonia de San Felipe.
  14. 14-15 agost 1707: Massacre d’Agres (El Comtat).
  15. Estiu (?) 1707: Crema de Suera (Serra d’Espadà, Plana Baixa).
  16. Final d’estiu o tardor 1707: Crema de Villahermosa del Río / Vilafermosa del Riu (Alt Millars)
  17. 12 octubre 1707: Massacre del Roser, Lleida.
  18. 12 de novembre de 1707, acaba el setge de Lleida durant el qual es crema part de la ciutat.
  19. 27 de novembre de 1707, incendi i saqueig sistemàtic d’Ares del Maestrat.
  20. 9 de gener 1708: Les tropes borbòniques, després d’un setge amb bombardeig, entren i saquegen Alcoi.
  21. 16 juliol 1713: Delme de forca a Torredembarra.
  22. 17 juliol 1713: Delme de forca a Tarragona.
  23. 3 d’agost de 1713, incendi de Sallent.
  24. Agost 1713: Crema de Teià.
  25. 13 agost o 3 de setembre 1713: Incendi de Manresa.
  26. 20 Agost 1713: Crema de Vilassar de Dalt.
  27. 29 d’agost i 3-4 setembre de 1713, incendi de Terrassa (dues vegades).
  28. Agost-setembre 1713: Crema de Castellterçol.
  29. 3 de setembre de 1713, incendi de Les Salelles.
  30. 10 ó 14 de gener 1714, incendi i mata-degolla de Sant Quintí de Mediona.
  31. 13-14 de gener de 1714 incendi i saqueig de Caldes de Montbui.
  32. Gener 1714: Incendi de Balsareny i de la Pobla de Claramunt.
  33. 14 de gener de 1714, incendi d’Oristà, de Sallent, de Torelló, de Sentmenat i de Sant Feliu Sasserra.
  34. 14 de gener o 5 febrer i 1 o 30 juliol de 1714, incendi de Prats de Lluçanès (dues vegades).
  35. 25 gener (o Febrer-març) de 1714, incendi de Peramola.
  36. 1714, incendi i saqueig de Vilanova.
  37. 12 febrer 1714, incendi de Sant Hipòlit de Voltregà.
  38. 14 febrer 1714, massacre els fets e la Gleva.
  39. 15 febrer 1714, Crema de St. Pol del Mar.
  40. Mitjans febrer 1714: Crema de Vilaplana (Baix Camp) i de Moià.
  41. Febrer-març de 1714, incendi de Sitges.
  42. 1 abril 1714: Crema d’Arbúcies, Espinelves i Viladrau.
  43. 9-10 maig: Crema d’Esparreguera.
  44. Juny 1714: Crema de Monistrol de Montserrat.


“Y tocándome el dominio absoluto de les reinos de Aragón y Valencia se añade ahora el de justo derecho de conquista que dellos han hecho últimamente mis armas” (Felip V en el Decret de Nova Planta del Consejo de Castilla, 29-6-1707).
“La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble” (Àngel Guimerà).

Com podrem reclamar el que desconeixem?  

Els estudiants israelians dediquen un curs sencer a estudiar la Xoà (l’Holocaust), amb viatges als camps de concentració de Polònia. Ells saben com reclamar els crims que patiren.
Els idiotes (mot que prové del grec clàssic i que hi té el sentit d’egoistes, ignorants i despolititzats) de nosaltres no sols desconeixen exactament en què van consistir els genocidis espanyols (neteja ètnica contra població civil) a costa de la nostra nació (especialment durant la Guerra dels Segadors i la de Successió), sinó que ni tan sols els historiadors o els partits pomposament autoconsiderats nacionalistes o independentistes s’hi han interessat massa, tot col·laborant a esborrar la història i la memòria dels nostres màrtirs.
Com podem donar a conèixer la nostra causa amb semblant ineptitud, mandra i curtesa de mires? Com gosem queixar-nos d’ells si els ho posem tan fàcil?
Per això els nostres planys han estat, sovint, victimisme barat: ens planyem del que ens fan però no diem que els deixem la casa oberta, que som uns ineptes i uns mandrosos, que realment no estimem les nostres coses, perquè si ens les estimàssim, en lloc de fer de ploramiques ridículs, treballaríem en els punts que estratègicament hem de menester per a sobreviure.
CONTRACTA'NS AQUÍ: http://indigentsadojo.blogspot.com.es/p/s-carregant.html

divendres, 22 de gener del 2016

Europa denuncia els punts en què Espanya incompleix la Carta Europea de Llengües

Font: Committee of Ministers - Recommendation on the application of the European Charter for Regional or Minority Languages by Spain (Adopted by the Committee of Ministers on 20 January 2016 at the 1245th meeting of the Ministers' Deputies)



Original en anglès, traducció Google Translator
Recomanació CM / RecChL (2016) 1 

sobre l'aplicació de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries per Espanya

(Aprovada pel Comitè de Ministres el 20 gener 2016 

a la reunió 1245 de Delegats dels Ministres) 

El Comitè de Ministres,
De conformitat amb l'article 16 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries;
Vistes les declaracions realitzades per Espanya el 9 d'abril de 2001;
Havent pres nota de l'avaluació realitzada pel Comitè d'Experts sobre la Carta pel que fa a l'aplicació de la Carta per Espanya;
Tenint en compte que aquesta avaluació es basa en la informació presentada per Espanya en el seu informe nacional, informació complementària proporcionada per les autoritats espanyoles, la informació presentada pels organismes i associacions legalment establertes a Espanya ia la informació obtinguda per la Comissió d'Experts durant la seva sobre-the- detectar visitar;
Havent pres nota de les observacions formulades per les autoritats espanyoles sobre el contingut de l'informe del Comitè d'Experts;
Recomana que les autoritats espanyoles tenen en compte totes les observacions i recomanacions del Comitè d'Experts i, com a qüestió de prioritat:
1. modificar el marc jurídic per tal de deixar clar que les autoritats judicials penals, civils i administratives a les comunitats autònomes puguin dur a terme el procediment en les llengües cooficials, a petició d'una de les parts;
2. seguir aplicant legal i intensificar les mesures pràctiques destinades a garantir que una proporció adequada del personal judicial publicat en les comunitats autònomes afectades per l'aplicació de l'article 9 de la Carta té un coneixement pràctic de les llengües pertinents;
3. continuar aplicant legal i intensificar les mesures pràctiques destinades a garantir l'adequada presència de les llengües cooficials en l'Administració de l'Estat en l'àmbit de les Comunitats Autònomes;
4. continuar implementant mesures per garantir la presència de les llengües cooficials en els serveis públics, especialment en els serveis de salut;
5. seguirà vetllant perquè l'oferta de l'educació trilingüe no afecta negativament a la protecció i promoció de les llengües regionals o minoritàries;
6. consideri estendre el reconeixement d'aquestes llengües regionals o minoritàries, amb un estatus cooficial en sis comunitats autònomes a altres comunitats autònomes, sempre que hi hagi un nombre suficient d'usuaris de la llengua regional o minoritària en qüestió.
Documents relacionats
 
 Reunions
 Altres documents

dijous, 21 de gener del 2016

Toni Torrens: "A Catalunya no es té sa més petita idea de Mallorca"



L'apotecari cultural. Per curar la desafecció entre catalans i mallorquins recepta... ¡una festa!

Gemma TramullasGEMMA TRAMULLAS





Als 78 anys encara el trobareu rere el taulell de la seva farmàcia a sa Pobla (Mallorca). És gràcies a l'esperit incansable de Toni Torrens que a Barcelona encara se celebra, miraculosament, una festa amb fogueres. El proper dissabte, 12.000 persones saltaran de fogueró en fogueró compartint menges, música i glosses tradicionals de Mallorca. Aquesta és la curiosa història de com els Foguerons de Sant Antoni, la festa grossa de sa Pobla des del 1365, van esquivar l'estricta normativa i es van instal·lar a Gràcia. [El text respecta la parla pròpia de Mallorca].

-Tot va començar de la manera més simple.

-Gairebé sense voler. L'any 92 els meus tres fills estudiaven a Barcelona i vivien a Gràcia, al carrer Verdi. Devora sa plaça de la Vila també hi vivia una amiga mallorquina que feia més de 20 anys que no havia vist un fogueró. Un dia va dir: «Per què no mirem de fer una festa de Sant Antoni a Gràcia?».

-Dit i fet.

Amb el tècnic de cultura del districte de llavors, en Pep Fornés, i el regidor, en Xavier Valls, de seguida ens vàrem posar mans a l'obra. Vam triar sa plaça del Diamant perquè tenia més espai lliure per fer una foguera i es primer any ja van venir els millors cantadors de cançons populars i un munt de ximbombers [músic que toca la simbomba mallorquina]. Vàrem omplir dos avions amb 240 persones de sa Pobla.


-23 anys després, és un nucli d'intercanvi cultural entre mallorquins i catalans.

Sap què va dir una persona que va venir de sa Pobla es primer any?: «¡Però si els catalans són com naltros!». Això demostra com s'ha manipulat sa història. Compartim sa mateixa cultura i sa mateixa llengua, però a Mallorca hi ha un anticatalanisme tremendo.

-Els catalans tampoc hem mostrat gaire interès per la cultura mallorquina.

-Sa gent interessada en aquestes coses coneixem molt Catalunya, però a Catalunya no es té sa més petita idea del que és Ma-llorca. Sempre he lluitat contra aquesta mena de paternalisme que ve de Catalunya. Tenim una identitat compartida, però cadascú ha d'estar orgullós d'allò que és seu.

-Vostè és fill de pagesos de sa Pobla. Com era el paisatge de la seva infància?

-Sa Pobla era cent per cent agrícola, era tot un jardí. Se sembraven patates que s'exportaven a Anglaterra, mongetes del ganxet i hortalisses. Quan Unamuno va passar per sa Pobla va escriure: «Aquí se ve a la tierra trabajar». Naltros teníem una finca petita i jo ajudava els pares al camp.

-Els Foguerons de Sant Antoni evoquen aquell ritme rural gairebé desaparegut.

-Abans no hi havia herbicides ni tractors i ses dones cantaven mentre feinejaven en es camp. Com que ses finques eren molt petites, se sentien els cants de ses finques de devora i uns es posaven amb els altres, improvisant i donant lloc a noves cançons. D'aquí ve la tradició de ses glosses [les corrandes catalanes], que es canten devora els foguerons fins ben entrada la matinada.

-En recitaria una?

-¡N'hi ha milers! De tradicionals, de crítiques amb s'estat actual de sa llengua, d'eròtiques... Una diu: Sant Antoni és un sant vell / du sabates de gamusa / no es pot mantenir ell i vol mantenir sa cussa [gossa].

-I d'eròtica? Se'n sap alguna?

-No em toquis es moraduix [marduix], ni el meu ni el de mumare / que el meu és molt tendre encara i el de mumare ja cruix.


-[Riallades] Tornem-nos a posar seriosos. Vostè fa política amb la cultura.

-Un alt càrrec des PP em va dir que jo, sense fer política, feia més política que ell. La política canvia, però la cultura queda. Jo sempre he lluitat des de la cultura. Mallorca ha estat molt caciquil i he intentat que sa gent obrís els ulls i conegués es món de defora, que no quedàs tancada dins es poble creient allò que li volien fer creure.


dimarts, 19 de gener del 2016

Quatre valencians, presidents de la Generalitat de Catalunya - Josep Miquel Bausset


Palau de la Generalitat de Catalunya
L’elecció, el diumenge passat, del Sr. Carles Puigdemont com a nou President de la Generalitat de Catalunya, m’ha portat el record dels quatre ciutadans del País Valencià que han estat Presidents de la Generalitat de Catalunya.

El primer d’ells, enguany fa sis segles del seu nomenament, va ser el bisbe Andreu Bertran, que va nàixer probablement a València i morí a Barcelona el 1433. Com tants altres valencians, Bertran, que era d’origen jueu i s’anomenava Astruc Levi, segons la tradició es va convertir al cristianisme gràcies a Sant Vicent Ferrer. El 1402 Bertran era rector de Torrent i posteriorment va ser almoiner i penitencier del papa Benet XIII, que el va fer canonge de la catedral de València.

A Andreu Bertran, que era professor d’escriptura i versat en llengua hebrea i caldea, se’l considera autor d’un ofici en vers sobre la passió de Nostre Senyor Jesucrist. El 1414 va prendre part en l’anomenada disputa de Tortosa, entre jueus i cristians,  i segurament va participar en el Concili de Constança (1414-1418) que posà fi al Cisma d’Occident. Com que era partidari del papa Luna, Andreu Bertran acompanyà Benet XIII al seu “exili” de Peníscola.

Quan el bisbe valencià Francesc Climent, nascut a Torreblanca, va ser traslladat de Barcelona a Saragossa, Andreu Bertran fou nomenat bisbe de la seu barcelonina, on s’hi va estar de 1416 a 1420.

Pati gòtic del Palau
En ser deposat el papa Benet XIII (acusat d’heretge i de provocar el Cisma d’Occident) el 26 de juliol de 1417, es va prohibir als cristians que es posaren de la seua part, i per això Andreu Bertran aconsellà el papa Luna que presentara la seua renúncia. Bertran va rebre el legat del nou papa, Martí Vè, que el 1420 el va fer bisbe de Girona, on s’hi va estar de 1420 a 1431, ja que en tornar el bisbe Francesc Climent de Saragossa a Barcelona, Bertran passà a la seu de Sant Narcís.  

Home d’una sòlida formació humanística, Andreu Bertran va estar molt influenciat per les idees renovadores de Joan Gerson. Finalment, el 1431, a la mort del bisbe valencià de Barcelona, Francesc Climent, Andreu Bertran va tornar a la seu de barcelonina, fins que s’esdevingué la seua mort, el 1433.

Ferran de Lloaces, 66è President
de la Generalitat de Catalunya
Va ser el 10 de juliol de 1416, enguany fa 600 anys, que aquest valencià va ser nomenat per Marc de Vilalba (prior de Montserrat i abat de Ripoll), nou President de la Generalitat de Catalunya, càrrec que exercí com a 14è President de Catalunya fins el 1419.    

El bisbe Andreu Bertran no ha estat l’únic valencià que ha assolit la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ja que després d’ell, tres altres valencians van ser també Presidents de la Generalitat. Un va ser el valencià, nascut a Albaida el 1490, Joan de Tormo, bisbe de Vic de 1510 a 1553 i que només durant uns mesos, entre 1552 i 1553 es convertí en el 62è President de Catalunya. A la mort de Joan de Tormo el 1553, fou elegit nou President de la Generalitat el seu nebot, Miquel de Tormo, prior de Besalú, i que supose que també era d’Albaida, i que és convertí en el 63è President. Finalment, l’últim valencià que va ser President de la Generalitat de Catalunya fou el bisbe Ferran de Lloaces i Peres, nascut a Oriola el 1498, i que va ser bisbe d’Elna, Lleida, Tortosa, Tarragona i València, i que de 1559 a 1560 va ser el 66è President de Catalunya.  

El fet que quatre valencians hagen estat Presidents de la Generalitat de Catalunya, demostra, una vegada més, els lligams culturals i fins i tot polítics que hi hagué entre el País Valencià i Catalunya.