Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Per El Temps
Catalunya s’ha acostumat a viure jornades històriques. La del 21 de desembre va ser, a més, ben emotiva. Els partits independentistes van revalidar la majoria parlamentària. Un repte que no es presentava gens fàcil. Després de la intervenció d’Hisenda a mitjan setembre, de la repressió patida durant l’1 d’octubre, dels empresonaments de líders socials i de dirigents polítics i de l’aplicació de l’article 155, el Govern espanyol va marcar la data de les eleccions al calendari per prendre, per primera vegada a través d’unes eleccions, el control de les institucions catalanes. No n’han estat capaços, malgrat que ho tenien tot de cara.
L’espanyolisme es va conjurar com mai per guanyar aquestes eleccions. Tots els moviments que es van fer obeïen aquest objectiu. Per exemple, la immediatesa de la convocatòria. També el fet que dos dels candidats, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, no hagen pogut participar de manera directa en la campanya: l’un és a l’exili i l’altre continua empresonat. La tria de Ciutadans —patrocinats per l’IBEX35— com a aposta segura pretenia concentrar el vot en una sola formació que, per cert, ha estat la més votada. La Junta Electoral s’ha dedicat a restringir tant com ha pogut la llibertat d’informació dels mitjans públics catalans, que no van poder, entre més coses, retransmetre amb totalitat manifestacions com la de Bèlgica. La prohibició d’emprar el color groc als edificis públics reflectia perfectament l’estat d’excepció i de paranoia en què ha transcorregut la campanya electoral.
Però quan hi ha urnes pel mig la voluntat del poble català es mostra imparable. I els missatges que ha deixat han estat bastant clars. Primer de tot, que l’estratègia del Partit Popular de ridiculitzar les demandes de Catalunya combinada amb la repressió ha enviat la formació de Mariano Rajoy al grup mixt del Parlament. Condemnats a la insignificança, només tindran quatre escons.
Alhora, la millora del PSC, que ha guanyat un escó respecte al 2015, ha estat plenament insatisfactòria per als seus. L’estratègia d’alinear-se amb els enemics més acèrrims del catalanisme no els podia augurar res de bo. Cal, però, no desestimar el bon resultat aconseguit per Ciutadans. Malgrat que no els servirà de res, la formació d’Inés Arrimadas ha estat la més votada en moltes de les grans ciutats. I s’ha consolidat en molts dels nuclis més interiors del país, on fins ara eren residuals. Malgrat tot, l’estratègia política de la por al procés els ha donat fruits, com també les incògnites que ha generat la inestabilitat.
D’altra banda, malgrat una davallada de deu a quatre diputats —condicionada pel fet que Junts per Catalunya i Esquerra anaren per separat—, la CUPtornarà a ser decisiva en la formació d’un nou Govern. L’empresa no es planteja gens senzilla, atès que els anticapitalistes mai no regalen res. Però res no ha d’evitar que les tres formacions republicanes s’hi posen d’acord.
El més gran dels dubtes és si els qui governen l’Estat espanyol recapacitaran sobre la seua estratègia que tan malament els ha tornat a eixir. I si Europa, per fi, mitjançarà en aquest afer que fins ara han ignorat intencionadament. Catalunya no pot donar més raons perquè s’inicie el diàleg. Pel bé de la democràcia, Espanya i Europa no poden estar més temps d’esquena a la voluntat dels catalans. De moment, tal com va expressar Puigdemont, “la República catalana ha derrotat la monarquia del 155”.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada