Digníssimes autoritats representants del Departament d’Ensenyament de
la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament i de la Diputació de Barcelona,
estimats membres de la junta de l’Associació Rosa Sensat, amics, companys: Molt
bon vespre a tothom!
Ser mestre és un honor. Ser avui aquí amb vosaltres i rebre aquest
guardó en reconeixement a la lluita que ha du endavant la comunitat educativa a
les illes Balears, amb el suport de la societat civil, per defensar l’educació
i la llengua catalana, és un gran honor i una gran satisfacció per tots
nosaltres. En nom de tots ells, moltes gràcies!
L’Associació de Mestres Rosa Sensat ha tengut un paper molt important
des del final de l’època fosca del franquisme fins l’actualitat, en la
consolidació d’una educació de qualitat, inclusiva i en català. La renovació
pedagògica arribà de la vostra mà a totes les illes a partir de l’any 1965.
Continuam fidels al principi que sempre va defensar Rosa Sensat: «La societat es
transforma, i a mesura que sorgeixen nous ideals de vida, l’escola ha de modificar
les seves tendències per tal d’adaptar-se a les necessitats del present i a les
que es dibuixen en els horitzons de l’esdevenidor»
Tot això va començar quan en José Ramon Bauzá va iniciar la croada
contra la llengua, la cultura i l’educació. Balears pateix una doble crisi
econòmica ja que patim l’espoli fiscal molt alt. Aportam un 13% del nostre PIB
a les arques de l’estat, 3.500 milions d’euros que se’n van a Madrid i no
tornen. Un 25% de població està en risc d’exclusió. Només una persona de cada
cinc espera trobar feina a curt termini. En educació tenim un dels índex més alts
de fracàs escolar i un dels baixos en titulacions superiors. En Bauzá ens va
prometre, durant la campanya electoral, fer les autopistes de l’educació i no
ho ha fet. Al contrari, ens ha suprimit plantilla, professorat de suport, tenim
quasi mil professors menys, ha pujat les ràtios, hi ha massificació a les
aules, no cobreix les substitucions dels professors malalts, ha reduït el
pressupost i a tot això s’hi suma la repressió a la llibertat d’expressió amb
la llei de símbols, els expedients a tres directors de Maó, els insults als docents, la reducció de les
ajudes de menjador, transport escolar, llibres de text, reducció que suposa un
74%... No ha posat en marxa cap mesura per pal·liar aquesta situació. En
comptes de solucionar el problemes que patim, en Bauzá és dedica a crear-ne de
nous. De fet ell ha actuat de catalitzador de primer ordre d’aquesta
mobilització.
En dos anys llargs de govern ha atacat els tres dels pilars de la
normalització lingüística. El primer, l’Administració pública. Ha llevat el
requisit d’acreditació del coneixement del català als funcionaris. El segon,
els mitjans de comunicació. Ha tancat RTV de Mallorca que emetia en català, a totes
les illes, les 24h del dia. I el tercer, l’escola. Amb dos dels seus projectes
estrella. La lliure elecció de llengua del primer ensenyament per part de pares
i mares . Això li sortí foradat perquè el 87% trià ensenyament en català durant
el curs 2012-2013 i durant aquest ho feu el 90%. I l’altre projecte Bauzá és
Decret de Tractament Integral de Llengües, el famós Decret TIL. Amb aquest
decret en José Ramon Bauzá ens vol convertir en el laboratori de la LOMCE. En
Bauzá i en Wert estan en plena sintonia i tant un com l’altre compleixen
estrictament el programa estatal de la FAES a implantar en totes les comunitats
on governen.
Marta Mata ens explicava fa 16 anys a Mallorca que “quan els mestres es
troben i es comuniquen les seves inquietuds i experiències i treballen de forma
real, generen una força horitzontal, que es nota a l’escola però també a la
ciutadania”. I els docents, amb els sindicats i la resta de la comunitat
educativa ens hem organitzat!
Tots estam a favor d’incentivar l’aprenentatge de l’anglès a tots els
centres. Però no hi estam en el model imposat per fer-ho. En Bauzá amb l’excusa
d’incentivar l’aprenentatge de l’anglès, redueix la presència del català,
impedeix que tot l’alumnat pugui acabar la secundària obligatòria amb un bon
coneixement de les dues llengües oficials. El TIL impedeix a Illes Balears
poder continuar fent, per consens de la comunitat educativa, l’ensenyament 100%
en català. L’escola ha de poder continuar compensant totes les desigualtats que
hi ha al carrer, tant la desigualtat social com la desigualtat cultural o
lingüística.
Dins els nostres centres també s’educa en l’exercici de la participació
i la democràcia per la qual cosa volem que l’escola garanteixi la participació
i la capacitat en la presa de decisions per part de la comunitat educativa al
consell escolar, cosa que tant el TIL com la LOMCE pretenen eliminar.
Tot per ordres directes d’en Bauzá, fet aviat-aviat, un projecte
ideològic sense encaix pedagògic, just el contrari que el recomanava Rosa
Sensat quan, als 60 anys i vídua des de feia poc, acceptà el repte de
l’Ajuntament de Barcelona de posar-se al davant d’un projecte de 1.200 alumnes
amb 40 professors, per fer una escola pública, democràtica, per a tothom i,
alhora, d’una gran qualitat. Ella defensà amb força que l’escola pública
vol un temps lent i curós, una acuradíssima formació dels ensenyants, i un
procés llarg i rigorós d’experimentació abans d’una implantació generalitzada:
«Perdre temps per guanyar-ne». Per això és tan important la feina dels
mestres i escoltar el seu criteri pedagògic. Ser dignes hereus de les persones
que ens han precedit, tant si som mestres com si som persones amb qui la
ciutadania ha dipositat la seva representativitat per exercir unes
responsabilitats polítiques que passen per escoltar l’ara i aquí dels mestres
que demanen una rectificació de la Llei Educació de Catalunya (LEC) o els de
les Escoles Bressoles, companys i companyes que lluiten per les mateixes
reivindicacions dels qui ara som aquí i ens en reconeixeu el mèrit. Tots
lluitam per un servei públic i gratuït per a tothom, per la no privatització,
en definitiva per ajudar a construir una societat més justa i igualitària.
És per tot això i més que, després de dos anys anteriors, plens de
concentracions, manifestacions, vagues d’un dia, de dos, una vaga de fam i
altres mobilitzacions fetes des de la unitat d’acció, mestres i professors han
dit, PROU. Som a un moment important d’una mobilització històrica sense
precedents, una vaga indefinida de més de tres setmanes amb un alt índex de
participació i una manifestació de més de 120.000 persones a totes les illes, que
ha tengut un fort ressò dins i fora de les illes, que ha generat una onada de
solidaritat i d’admiració per la seva força, unitat d’acció i capacitat
d’organització, duita endavant per docents, sindicats, pares i mares i alumnes
per aconseguir un ensenyament de qualitat, inclusiu i en català. De de
l’Assemblea de Docents, els sindicats STEI, FE CCOO, FETE-UGT i ANPE, les
Associacions de pares i mares de totes les Illes (FAPA, COAPA...), la
Plataforma Crida, la Coordinadora de professors preocupats d’Eivissa, la
Plataforma per l’ensenyament públic de Menorca, els Docents Associats de
Formentera, l’Assemblea de mestres i professors de català de les Illes Balears,
la Plataforma per l’ensenyament públic de Manacor, els Docents Indignats, els
docents pel Sentit Comú, la Universitat de les Illes Balears -un sentit record,
ara i aquí, per a la nostra rectora, Montserrat Cases nascuda a Manresa, que
morí el passat mes de març, membre important de la nostra comunitat educativa
que se n’alegraria molt, d’aquest reconeixement que ara ens feu- l’Església de
Mallorca, els grups parlamentaris a l’oposició, l’Obra Cultural Balear, Acció
Cultural de Menorca, l‘Institut d’estudis Eivissencs, els Enllaçats per la
Llengua... tots hi hem contribuït, i tots ells, i els que ara em pugui oblidar,
US DONAM LES GRÀCIES PER AQUEST GUARDÓ.
I finalment volem dir-vos que els mestres de les illes NO TENIM
POR. La comunitat educativa està
preparada per resistir i no aturarà fins que l’educació ocupi el lloc
prioritari que li correspon dins la nostra societat.
I com us deia al principi, SER MESTRE ÉS UN HONOR. Cap llei, cap
decret, cap normativa impedirà que mestres i professors continuem el nostre
compromís, --orgullosos de la nostra llengua, cultura i nació- per una educació
de qualitat, inclusiva i en català, basada en el coneixement, els drets i les
llibertats. Treballam perquè els nostres infants i joves puguin viure amb
plenitud, la llengua de la nació que ens uneix. Perquè entenguin que només el
coneixement els farà ciutadans lliures, cultes i amb criteri propi.
DES DEL MÉS PROFUND DEL COR DE TOTES LES NOSTRES ASSOCIACIONS,
SINDICATS, ASSEMBLEES I COORDINADORES: MOLTES GRÀCIES PEL VOSTRE RECONEIXEMENT
QUE ENS REAFIRMA EN LA NOSTRA LLUITA I ENS FA SENTIR UNA PART MÉS DEL PAÍS QUE
COMPARTIM!
M. Antònia Font de l’STEI, en nom del Moviment de la comunitat
educativa de les illes Balears.