Una trentena d’escriptors i intel·lectuals debaten a Sant Lluís sobre el llegat de les seves idees en la Mediterrània contemporània
Sebastià Bennasar
‘Per a Menorca pot ser un gran motor cultural i un premi important destacar els orígens illencs d’Albert Camus i per això té tot el sentit del món una trobada com aquesta’. La professora Hélène Rufat, de la Universitat Pompeu Fabra i membre de la Junta de la Societé d’Études Camusiennes i experta en l’obra del premi Nobel valora així les Trobades Literàries Albert Camus que avui comencen a Menorca, a Sant Lluís. La trobada internacional es perllongarà fins al proper dilluns i comptarà amb fins a 32 participants de primer nivell (experts i estudiosos de l’obra del premi Nobel o escriptors) i tenen com a objectiu reflexionar sobre el llegat de l’escriptor i la seva viabilitat en l’Europa contemporània.
L’efemèride escollida per celebrar aquesta trobada és el seixanta aniversari de la concessió del premi Nobel de literatura a l’escriptor francès –nascut el 1913 a Algèria quan encara era colònia francesa- i el motiu de la celebració a Sant Lluís és que l’àvia de l’autor, Catalina Maria Cardona Fedelich (1857-1930) n’era originària. Així doncs, l’àvia del premi Nobel era una pagesa que se n’hagué d’anar a cercar enfora del seu Sant Lluís natal una terra que li permetés superar la fam i la pobresa. Algèria va ser la seva destinació final, ja que hi havia una tradició important d’establiment de menorquins al país magrebí. Segons els estudiosos es calcula que entre el 1830 i el 1836 el vint per cent dels menorquins, que emigraren fugint de la pobresa extrema de l’illa a l’època i per tant crearen la primera colònia menorquina, que afavorí emigracions de generacions posteriors.
‘Ja feia molt de temps que li deia a na Fina Salord (coordinadora científica de l’Institut Menorquí d’Estudis) que aprofitant aquests orígens s’havia de fer alguna cosa i me n’alegro que hagi arribat el moment, perquè s’ha de pensar que en Camus a França és un autor molt francès, ni tan sols se’l reconeix com a algerià, i fer arribar aquesta informació bàsica sobre el seu origen és molt important’, assegura Rufat.
Camus i les BalearsLa mare del premi Nobel, Catalina Elena Sintes ja va néixer a Algèria i el pare, Lucien Camus, era d’origen alsacià i va morir poc després de la batalla del Marne, on va ser ferit. L’enfrontament entre alemanys i francesos es va produir entre el 6 i el 13 de setembre de 1914, en el marc de la Primera Guerra Mundial. Aquesta pèrdua paterna serà fonamental per reforçar els vincles menorquins del futur premi Nobel, ja que forçats per les circumstàncies la família es trasllada a casa de l’àvia menorquina, en un dels barris més pobres d’Alger.
Camus s’haurà quedat orfe de pare abans de tenir ni un any, i es criarà en un barri molt pobre de la ciutat, sense accés a cap mena de llibre ni revista i només arriba a estudiar gràcies a una beca per a orfes de guerra que serà la seva taula de salvació, perquè els bons resultats acadèmics li permetran arribar fins a la universitat. El seu exemple sovint s’utilitza encara ara pels defensors del sistema de beques com a eina possible d’integració a les barriades menys afavorides.
És en aquest context en què fa els seus estudis i hem d’imaginar que a la pobre però digna casa familiar la llengua catalana és l’habitual en l’ús familiar entre l’àvia i la mare. L’anomenen maonès i en tenim molts testimonis a la novel·la pòstuma El primer home (val la pena repassar l’article que Josefina Salord li dedicà amb motiu del centenari de Camus i que podeu llegir aqui) que té com escenari aquests anys d’infantesa a Alger, però per a Camus el català de casa no passa de ser un patuès, quelcom molt degradat, com testimonien alguns fragments del llibre esmentat:
‘Criada pels seus parents maonesos en una petita granja del Sahel, es casà molt jove amb un altra maonès, prim i fràgil, ja que els germans s’havien instal·lat a Algèria des de 1848, després de la mort…’
‘El diumenge, en efecte, quan l’àvia rebia la visita de les seves filles casades, dues de les quals eren vídues de guerra, o de la seva germana, que vivia encara en una granja del Sahel i parlava molt més sovint el patuès maonès que no pas l’espanyol…’
‘… parlant sempre del seu marit mort des de feia molt temps, l’oncle Joseph, que no parlava res més que el maonès…’
Tot i això, el premi Nobel no coneixerà més que unes quantes paraules de català. Hem de pensar que Camus pateix la centralitzada educació jacobina francesa i per això no domina gens el català ni tampoc l’espanyol. Ja és la segona generació nascuda en sol francès i la llengua de l’àvia ha estat substituïda totalment pel francès Malgrat tot, la passió pels seus orígens la mantindrà intacta. Qui en parlarà avui a les jornades serà Agnès Spiquel, presidenta de la societat d’estudis camusiana,en la conferència El retorn als orígens: mare i àvia; dels primers escrits a El primer home, a la una del migdia.
Qui ja haurà intervingut moderant una taula rodona quan s’analitzin els orígens menorquins de l’autor de L’estrany és el periodista mallorquí Francesc Rotger. La seva presència en les jornades és imprescindible perquè entre altres facetes que el converteixen en un dels intel·lectuals més sòlids de la premsa illenca, és el curador del volum Albert Camus i les Illes Balears, publicat per Documenta Balear. Precisament, en aquest volum es palesa la passió per la Mediterrània i per la seva llum que sempre va manifestar Camus.
Rotger destaca, sobre les jornades, el fet que es puguin seguir en streaming, “possibilitat que fa que tots els interessats puguin assistir als debats en temps real sense haver de ser-hi físicament”. I és que les tecnologies han canviat de forma radical el seguiment dels congressos i trobades d’aquesta mena. Una tecnologia que també hauria fet molt diferent el primer viatge que va fer el premi Nobel fora de casa seva, el 1935, quan tenia només vint-i-un anys i s’acabava de casa per primera vegada. En el volum que ha editat, Rotger explica que el primer viatge del premi Nobel és un viatge que implica escala a Mallorca i a Eivissa, del qual es conserva un relat i diferents apunts als quaderns personals. El recorregut per Mallorca els va dur a Miramar, Valldemossa, Sóller, Felanitx i Pollença, mentre que a Eivissa es va passejar per Santa Eulària i per Eivissa ciutat.
Dos anys després, el 1937, quan escriu Del dret i del revés, el seu primer llibre, hi apareixen alguns indrets que ha conegut en aquest viatge, entre ells un cabaret de Palma, el claustre de Sant Francesc i les terrasses del Port d’Eivissa. Del claustre de Sant Francesc ens diu: ‘Allà hi havia tot el meu amor de viure: una passió silenciosa per tot allò que se m’escaparia, una amargor sota una flama. Cada dia, abandonava aquest claustre gairebé arrabassat de mi mateix, inscrit per un breu instant en la durada del món. Pensava en la mirada buida dels Apol·los dòrics, en les figures ardents i rígides de Giotto. En aquell precís moment vaig comprendre en veritat què em podien aportar aquestes contrades. M’agrada el fet de poder trobar, en la riba mediterrània, certeses i normes de vida que satisfan la pròpia lògica i alhora justifiquen l’optimisme i el sentiment de formar part de quelcom més gran. En definitiva, allò que em va colpir en aquell moment no va ser un món fet a la mida de l’home –sinó un món fonamentat en l’home.’
Camus, però, viurà frustrat perquè no pot visitar Menorca per complicacions en els transports i mai més visita les Illes, ni cap altre indret dels Països Catalans ni d’Espanya, perquè era un ferm opositor a Franco. Malgrat aquest desconeixement físic dels dos països, escriurà sobre Espanya en diferents moments, com per exemple a l’assaig de 1936 sobre la Revolució a Astúries o en l’obra de teatre de 1948, Estat de setge. Li quedarà el consol d’haver influït decisivament en dos autors illencs de primer nivell, Baltasar Porcel i Blai Bonet, com palesa l’article de Carles Cabrera aplegat al volum de Rotger.
Presència internacional i reflexió sobre la mediterràniaDemà diumenge arriba un dels plats forts de les jornades. Serà quan coincideixin en un debat les dues estrelles internacionals del programa, l’escriptor i pensador Amin Maalouf i l’escriptor Yasmina Khadra. Tindran també a la taula a Sinan Antoon, un altre dels grans noms internacionals lligats a l’encontre. Serà a les quatre de la tarda i el títol és Quines «balises camusianes» hi ha per a poder orientar-nos i obrir el camí d’un esdevenidor pacificat? I és que des de l’organització s’assegura que el detonant de les jornades ‘es una reflexió sobre la Mediterrània, l’Exili i els problemes sorgits en el present en aquest mar, una reflexió des de la literatura que vol generar un diàleg i una reflexió en profunditat aprofitant les idees de Camus i adaptant-les al segle XXI’.
La forta presència d’autors i estudiosos internacionals es deu en bona part a la presència directa en l’organització de les jornades de l’antic ministre d’afers exteriors amb el govern socialista, Miguel Ángel Moratinos, que estiueja a Sant Lluís i que ha implicat directament a institucions locals i internacionals.
Sobre aquest objectiu concret de les jornades la professora Hélène Rufat ja no es mostra tan optimista: ‘si en cinquanta anys no hem sabut aprofitar el llegat de l’obra de Camus dubto que ara ho aconseguim en un encontre de tres dies, però per intentar-ho que no quedi perquè en podem aprendre molt. Jo crec que el que hem de fer és ensenyar a llegir-lo perquè Camus ens pot aportar molt més ja que no es limita a un enfrontament sinó que planteja terceres vies reals i en les actuals circumstàncies potser hauríem de fer-li cas.
Un altre dels escriptors que seran a la trobada és el poeta Ponç Pons, que participa dilluns en una taula que du com a títol Pensar en el Mediterrani. Quines llums, sobre el món? Serà moderada per Iñaki Gabilondo i hi intervindran Jehan Bseiso i Camille de Toledo a més a més de Pons, que assegura que ‘sóc un gran camusià i hem de reivindicar la seva figura i la de l’àvia i el lligam amb Sant Lluís, però no ens equivoquem, si diem res de nou sobre el premi Nobel o sobre els temes de la seva literatura no serà quelcom important per a Menorca i la cultura nostra, sinó que el bé serà per a la cultura universal, perquè és un autor universal, del món i de tots’.
Per a Pons, la reflexió sobre la Mediterrània és fonamental perquè un dels temes claus de Camus és precisament la mar. ‘Quan ell deixa Algèria i perd la mar, el que fa és perdre una part important de la seva felicitat i ara ens toca a nosaltres veure què feim amb aquesta Mediterrània comú que s’ha convertit en una mar d’infàmia’. Així mateix, Ponç Pons ja ha advertit que serà reivindicatiu en la seva intervenció: ‘aprofitaré per explicar que les illes estam en perill per la pressió turística i per l’especulació, que posen en perill el sistema ecològic i la nostra forma de vida i recordaré una gran frase de Camus que diu que l’única grandesa d’un país és la seva justícia’.
Així doncs, Menorca ret homenatge a la menorquinitat de Camus i ho fa per la porta gran i des del mateix Sant Lluís que va veure com l’àvia del premi Nobel més estimat i llegit avui en dia, segons Hélène Rufat, en partia per no morir-se de fam.