Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Amb la Brigada Politicosocial, el franquisme va crear la seua policia política amb l’objectiu de perseguir qualsevol persona contrària al credo nacional-catòlic. El periodista Lucas Marco s’endinsa en aquesta unitat a ‘Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de València’ (Institució Alfons el Magnànim, 2018).
| El periodista Lucas Marco —ubicat, en la imatge, en la vella comissaria de policia de València— relata la trajectòria de la brigada del franquisme que perseguia els opositors a la dictadura| Eva Mañez |
Ofegaments simulats a través de la tècnica
de la banyera. Puntades de peu als testicles. Ventres colpejats ad
nauseam. Ulls morats cansats de tants punys. Orelles impregnades de sang.
Cossos inconscients. Aquesta recepta de violència era el beuratge repressor que
la temuda Brigada Politicosocial de la policia espanyola va aplicar durant el franquisme als lluitadors contra la tirania
feixista. Un càstig salvatge que van patir els activistes comunistes detinguts l’abril de 1971 a la comissaria de València. O els membres de Comissions
Obreres emmanillats per la dictadura l’any 1968. Antonio
Palomares, secretari general del Partit Comunista d’Espanya al País
Valencià, va sortir de les dependències policials amb menys centímetres
d’estatura després d’aquella ràtzia.
La brutalitat i les seues tècniques de
persecució ideològica contra aquells que no combregaven amb la causa
nacional-catòlica van estar influenciades per l’experiència de la policia
secreta del nazisme, la Gestapo. Amb l’antecedent de
col·laboració de la policia política hitleriana amb el govern de la
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) de 1934, els
agents nazis van dirigir un programa d’instrucció per als futurs torturadors
franquistes. Una aliança que permetia l’intercanvi “d’informacions sobre
experiències generals i detalls respecte del comunisme, l’anarquisme, emigració
i altres actuacions perilloses per a l’Estat”. L’objectiu del Tercer Reich era
repatriar jueus, comunistes i socialistes alemanys que havien participat en les
Brigades Internacionals.
Al llibre Simplemente es
profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de València
(Institució Alfons el Magnànim, 2018), el periodista Lucas
Marconarra els orígens de la unitat policial franquista destinada a
perseguir tota mena d’opositor al règim feixista. A partir d’aquesta obra, EL
TEMPS retrata els principals rostres policials de la repressió de la dictadura a
València, i també els personatges secundaris amb un currículum posteriorment
esquitxat per la guerra bruta contra ETA.
Ofegaments simulats a través de la tècnica
de la banyera. Puntades de peu als testicles. Ventres colpejats ad
nauseam. Ulls morats cansats de tants punys. Orelles impregnades de sang.
Cossos inconscients. Aquesta recepta de violència era el beuratge repressor que
la temuda Brigada Politicosocial de la policia espanyola va aplicar durant el franquisme als lluitadors contra la tirania
feixista. Un càstig salvatge que van patir els activistes comunistes detinguts l’abril de 1971 a la comissaria de València. O els membres de Comissions
Obreres emmanillats per la dictadura l’any 1968. Antonio
Palomares, secretari general del Partit Comunista d’Espanya al País
Valencià, va sortir de les dependències policials amb menys centímetres
d’estatura després d’aquella ràtzia.
La brutalitat i les seues tècniques de
persecució ideològica contra aquells que no combregaven amb la causa
nacional-catòlica van estar influenciades per l’experiència de la policia
secreta del nazisme, la Gestapo. Amb l’antecedent de
col·laboració de la policia política hitleriana amb el govern de la
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) de 1934, els
agents nazis van dirigir un programa d’instrucció per als futurs torturadors
franquistes. Una aliança que permetia l’intercanvi “d’informacions sobre
experiències generals i detalls respecte del comunisme, l’anarquisme, emigració
i altres actuacions perilloses per a l’Estat”. L’objectiu del Tercer Reich era
repatriar jueus, comunistes i socialistes alemanys que havien participat en les
Brigades Internacionals.
Al llibre Simplemente es
profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de València
(Institució Alfons el Magnànim, 2018), el periodista Lucas
Marconarra els orígens de la unitat policial franquista destinada a
perseguir tota mena d’opositor al règim feixista. A partir d’aquesta obra, EL
TEMPS retrata els principals rostres policials de la repressió de la dictadura a
València, i també els personatges secundaris amb un currículum posteriorment
esquitxat per la guerra bruta contra ETA.
Pedro González Moro
Oriünd de la població murciana de Iecla,
va ingressar a la policia espanyola l’any 1921. Amb Barcelona com a primera
destinació, va ascendir a sotscomissari en plena Guerra Civil,
concretament en 1937. En aquella batalla bèl·lica entre el bàndol triomfador a
les urnes i els colpistes antidemocràtics, el policia semblava ser lleial a la
República espanyola. O, si més no, així es desprèn d’un document oficial de 1938
en el qual Moro qualificava la insurrecció franquista de “moviment
militar-feixista”. Tanmateix, les seues lleialtats canviarien ràpidament: va
convertir-se durant la postguerra en cap de la Brigada Politicosocial a
València. Fou l’artífex d’una ràtzia policial contra militants anarquistes l’any
1947. Els detinguts, amb l’únic pecat de tenir una ideologia que no combregava
amb la dictadura, van ser sotmesos a tortures com ara ofegaments o l’aplicació
de corrents elèctrics als testicles.
Oriünd de la població murciana de Iecla,
va ingressar a la policia espanyola l’any 1921. Amb Barcelona com a primera
destinació, va ascendir a sotscomissari en plena Guerra Civil,
concretament en 1937. En aquella batalla bèl·lica entre el bàndol triomfador a
les urnes i els colpistes antidemocràtics, el policia semblava ser lleial a la
República espanyola. O, si més no, així es desprèn d’un document oficial de 1938
en el qual Moro qualificava la insurrecció franquista de “moviment
militar-feixista”. Tanmateix, les seues lleialtats canviarien ràpidament: va
convertir-se durant la postguerra en cap de la Brigada Politicosocial a
València. Fou l’artífex d’una ràtzia policial contra militants anarquistes l’any
1947. Els detinguts, amb l’únic pecat de tenir una ideologia que no combregava
amb la dictadura, van ser sotmesos a tortures com ara ofegaments o l’aplicació
de corrents elèctrics als testicles.
Antonio Cano
Procedent d’una família natural de Requena
i amb tradició policial, va convertir-se en la icona de la repressió franquista
a València. Membre de la Brigada d’Investigació Criminal de Barcelona l’any
1931, va protagonitzar diverses detencions d’anarquistes durant la seua estada a
Madrid, on va ser destinat un any després d’aterrar a la capital catalana. Com a
policia, va destacar per participar en la repressió de la Revolució
d’Octubre que va tenir lloc a Astúries l’any 1934. Aquests antecedents
—fixació sobre anarquistes i sufocador dels fets del 34— van sembrar dubtes
sobre la seua lleialtat a la República espanyola. Malgrat els informes
favorables dels analistes republicans, va ser donat de baixa del cos
policial.
.jpg)
l’informe del capità a València de
l’espionatge franquista sobre les activitats d’Antonio Cano a la zona
republicana| Arxiu General del Ministeri d'Interior
L’any 1937 va traslladar-se a València amb
l’objectiu d’aportar els seus coneixements policials a la quinta columna
franquista. De fet, va fundar al si de Falange un grup que estava en permanent
contacte amb el Servei d’Informació i Policia Militar, el nom que rebia
l’espionatge dels colpistes. Els serveis prestats a la causa nacional-catòlica
van facilitar el seu reingrés al cos l’any 1939, una vegada els feixistes havien
guanyat la guerra. Prompte agafaria les regnes de la policia política franquista a
València.
Aquesta tasca va comportar-li una
trentena de felicitacions públiques i 23 guardons abonats en
extres dineraris. Salvat pel cap superior de policia a València per una polèmica
detenció a un soldat, era temut per molts antifranquistes. “El mateix agent,
crec que li deien Cano, va trencar-me les dents amb un cop sec de karate a les
mandíbules. Les puntades de peu al pit eren de l’estil d’aquest policia quan
t’encongies de dolor”, va relatar, com recull el llibre, un maqui
detingut.
Procedent d’una família natural de Requena
i amb tradició policial, va convertir-se en la icona de la repressió franquista
a València. Membre de la Brigada d’Investigació Criminal de Barcelona l’any
1931, va protagonitzar diverses detencions d’anarquistes durant la seua estada a
Madrid, on va ser destinat un any després d’aterrar a la capital catalana. Com a
policia, va destacar per participar en la repressió de la Revolució
d’Octubre que va tenir lloc a Astúries l’any 1934. Aquests antecedents
—fixació sobre anarquistes i sufocador dels fets del 34— van sembrar dubtes
sobre la seua lleialtat a la República espanyola. Malgrat els informes
favorables dels analistes republicans, va ser donat de baixa del cos
policial.
l’informe del capità a València de
l’espionatge franquista sobre les activitats d’Antonio Cano a la zona
republicana| Arxiu General del Ministeri d'Interior
L’any 1937 va traslladar-se a València amb
l’objectiu d’aportar els seus coneixements policials a la quinta columna
franquista. De fet, va fundar al si de Falange un grup que estava en permanent
contacte amb el Servei d’Informació i Policia Militar, el nom que rebia
l’espionatge dels colpistes. Els serveis prestats a la causa nacional-catòlica
van facilitar el seu reingrés al cos l’any 1939, una vegada els feixistes havien
guanyat la guerra. Prompte agafaria les regnes de la policia política franquista a
València.
Aquesta tasca va comportar-li una
trentena de felicitacions públiques i 23 guardons abonats en
extres dineraris. Salvat pel cap superior de policia a València per una polèmica
detenció a un soldat, era temut per molts antifranquistes. “El mateix agent,
crec que li deien Cano, va trencar-me les dents amb un cop sec de karate a les
mandíbules. Les puntades de peu al pit eren de l’estil d’aquest policia quan
t’encongies de dolor”, va relatar, com recull el llibre, un maqui
detingut.
Juan José Cristóbal
Comissari en cap de la Brigada Regional
d’Investigació Social, el nom oficial de la policia política franquista, va
destacar per estar al capdavant d’aquesta unitat durant les protestes de l’1 de
maig de 1967, que van significar un cop a la planificació policial existent. En
1960, va rebre una medalla al mèrit policial.
Comissari en cap de la Brigada Regional
d’Investigació Social, el nom oficial de la policia política franquista, va
destacar per estar al capdavant d’aquesta unitat durant les protestes de l’1 de
maig de 1967, que van significar un cop a la planificació policial existent. En
1960, va rebre una medalla al mèrit policial.
José de Oleza
Fill d’un militar i membre d’una nissaga
de terratinents mallorquina, va combatre al bàndol feixista. Amb un germà
republicà i un nebot comunista, va ingressar en la policia l’any 1942. Membre de
la Brigada Politicosocial de València, l’any 1950 va rebre una felicitació pels
seus serveis. Nou anys més tard seria condecorat amb la medalla de plata al
mèrit policial —sense pensió— “en atenció al magnífic historial i mèrits
obtinguts en la seua actuació professional”. La mort de Cano suposarà el seu
ascens a responsable de la policia política franquista. En 1974, serà designat
cap superior de la policia espanyola a València. Abandonarà aquest càrrec en
1976 per anar-se’n a Sevilla. El fosc ministre de Governació d’UCD,
Rodolfo Martín Villa, nomenarà Oleza comissari general d’Investigació a
Madrid.
Fill d’un militar i membre d’una nissaga
de terratinents mallorquina, va combatre al bàndol feixista. Amb un germà
republicà i un nebot comunista, va ingressar en la policia l’any 1942. Membre de
la Brigada Politicosocial de València, l’any 1950 va rebre una felicitació pels
seus serveis. Nou anys més tard seria condecorat amb la medalla de plata al
mèrit policial —sense pensió— “en atenció al magnífic historial i mèrits
obtinguts en la seua actuació professional”. La mort de Cano suposarà el seu
ascens a responsable de la policia política franquista. En 1974, serà designat
cap superior de la policia espanyola a València. Abandonarà aquest càrrec en
1976 per anar-se’n a Sevilla. El fosc ministre de Governació d’UCD,
Rodolfo Martín Villa, nomenarà Oleza comissari general d’Investigació a
Madrid.
Tomás Cossías
Autor de llibres de propaganda franquista
i escriptor per la seua vocació literària, va arribar a València després de
combatre amb la División Azul. Guardonat amb medalles al mèrit
policial en 1949 i 1960, va participar en un intercanvi de trets que va acabar
amb un guerriller antifranquista mort. Aquell acte va suposar-li una felicitació
del règim. Fou cap de la policia espanyola a la Corunya entre 1974 i
1976.
Autor de llibres de propaganda franquista
i escriptor per la seua vocació literària, va arribar a València després de
combatre amb la División Azul. Guardonat amb medalles al mèrit
policial en 1949 i 1960, va participar en un intercanvi de trets que va acabar
amb un guerriller antifranquista mort. Aquell acte va suposar-li una felicitació
del règim. Fou cap de la policia espanyola a la Corunya entre 1974 i
1976.
Félix Crespo
Manxec de naixement, va ser destinat a
València una vegada va incorporar-se a la policia l’any 1947. Membre de la
Brigada Politicosocial del franquisme, és pare de l’actual regidor del PP a
l’Ajuntament de València, Félix Crespo, imputat per blanqueig
de capitals en el cas Taula. Al seu soterrar
en 2007, va acudir l’aleshores alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá.
Anagrama de la Brigada PolíticoSocial del
franquisme, la unitat que perseguia els activistes antifranquistes| EL
TEMPS
Manxec de naixement, va ser destinat a
València una vegada va incorporar-se a la policia l’any 1947. Membre de la
Brigada Politicosocial del franquisme, és pare de l’actual regidor del PP a
l’Ajuntament de València, Félix Crespo, imputat per blanqueig
de capitals en el cas Taula. Al seu soterrar
en 2007, va acudir l’aleshores alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá.
Anagrama de la Brigada PolíticoSocial del
franquisme, la unitat que perseguia els activistes antifranquistes| EL
TEMPS
Miguel Rubio
Agent de la Brigada Politicosocial a
València des de 1967, va ser designat responsable de la policia espanyola a
Pamplona. Com a comissari en cap, va ordenar la resposta policial als
Sanfermines de 1978 a la plaça de bous. La repressió policial va deixar set
ferits de bala i un mort, Germán Rodríguez, després de
l’entrada policial amb ordres com “que no us importe matar”. Arran d’aquells
fets, Rubio apareix com un dels responsables de la tragèdia al dictamen elaborat per l’Ajuntament de Pamplona durant la present legislatura.
“Va haver-hi un pla premeditat per exercir
una repressió important per part de les Forces d’Ordre Públic durant els
Sanfermines de 1978, com una mena de càstig contra una població navarresa que es
considerava un perillós referent quant a lluita obrera i popular”, afirmava
l’informe municipal. El document ha servit de base per a una querella que ha
presentat la plataforma San Fermines 78 Gogoan als jutjats la
setmana passada. La seua actuació a la capital navarresa va provocar que
l’esquerra de Xirivella (Horta) protestara quan fou nomenat comissari de la
localitat.
Agent de la Brigada Politicosocial a
València des de 1967, va ser designat responsable de la policia espanyola a
Pamplona. Com a comissari en cap, va ordenar la resposta policial als
Sanfermines de 1978 a la plaça de bous. La repressió policial va deixar set
ferits de bala i un mort, Germán Rodríguez, després de
l’entrada policial amb ordres com “que no us importe matar”. Arran d’aquells
fets, Rubio apareix com un dels responsables de la tragèdia al dictamen elaborat per l’Ajuntament de Pamplona durant la present legislatura.
“Va haver-hi un pla premeditat per exercir
una repressió important per part de les Forces d’Ordre Públic durant els
Sanfermines de 1978, com una mena de càstig contra una població navarresa que es
considerava un perillós referent quant a lluita obrera i popular”, afirmava
l’informe municipal. El document ha servit de base per a una querella que ha
presentat la plataforma San Fermines 78 Gogoan als jutjats la
setmana passada. La seua actuació a la capital navarresa va provocar que
l’esquerra de Xirivella (Horta) protestara quan fou nomenat comissari de la
localitat.
Antonio Pascual
Integrat a la policia política del règim
durant les acaballes del franquisme, va resultar esquitxat per la trama navarresa del GAL, de la
qual va quedar absolt. Comissari principal a Pamplona, va ser rellevat del seu
càrrec per l’estreta relació que mantenia amb l’exdirector de la Guàrdia Civil,
Luis Roldán, qui va fugir de la justícia espanyola per les
causes de corrupció que l’assetjaven. Pascual també va estar acusat de cobrar 14
milions de pessetes d’un compte obert il·legalment a nom de la Delegació del
Govern espanyol a Navarra en l’oficina del Banc d’Espanya a Pamplona. Uns fons
que, segons va admetre l’exagent de la Brigada Politicosocial, estaven reservats
per pagar a confidents de les forces de seguretat.
Integrat a la policia política del règim
durant les acaballes del franquisme, va resultar esquitxat per la trama navarresa del GAL, de la
qual va quedar absolt. Comissari principal a Pamplona, va ser rellevat del seu
càrrec per l’estreta relació que mantenia amb l’exdirector de la Guàrdia Civil,
Luis Roldán, qui va fugir de la justícia espanyola per les
causes de corrupció que l’assetjaven. Pascual també va estar acusat de cobrar 14
milions de pessetes d’un compte obert il·legalment a nom de la Delegació del
Govern espanyol a Navarra en l’oficina del Banc d’Espanya a Pamplona. Uns fons
que, segons va admetre l’exagent de la Brigada Politicosocial, estaven reservats
per pagar a confidents de les forces de seguretat.
Juan José Lesmes
Secretari particular del cap superior de
policia de València Rafael del Río Sendino i membre de la Brigada Politicosocial
franquista, va dirigir la prefectura superior de Granada per ordre de
l’aleshores ministre d’Interior i posteriorment condemnat per la guerra bruta
contra ETA, José Barrionuevo(PSOE). El
diputat al Congrés pel Partit Comunista d’Espanya, Fernando Pérez Royo, va
acusar el comissari Lesmes de connivència amb l’extrema dreta. Com a subordinats
seus, hi havia comandaments policials que cantaven el Cara al sol al costat
d’elements ultradretans. Entre els referents radicals de dreta, hi havia el
germà del colpista Antonio Tejero. Va ser cap de
seguretat de RTVE.
Secretari particular del cap superior de
policia de València Rafael del Río Sendino i membre de la Brigada Politicosocial
franquista, va dirigir la prefectura superior de Granada per ordre de
l’aleshores ministre d’Interior i posteriorment condemnat per la guerra bruta
contra ETA, José Barrionuevo(PSOE). El
diputat al Congrés pel Partit Comunista d’Espanya, Fernando Pérez Royo, va
acusar el comissari Lesmes de connivència amb l’extrema dreta. Com a subordinats
seus, hi havia comandaments policials que cantaven el Cara al sol al costat
d’elements ultradretans. Entre els referents radicals de dreta, hi havia el
germà del colpista Antonio Tejero. Va ser cap de
seguretat de RTVE.
Pedro Roncales
Uniformat de la policia política
franquista que va detenir Palomares, va estar esquitxat per un negoci il·legal
de màquines escurabutxaques en clubs de cites com a sotscomissari. L’Audiència
Provincial de València va condemnar-lo per un delicte de fallida fraudulenta.
Dos anys després va ser indultat per Felipe González.
Uniformat de la policia política
franquista que va detenir Palomares, va estar esquitxat per un negoci il·legal
de màquines escurabutxaques en clubs de cites com a sotscomissari. L’Audiència
Provincial de València va condemnar-lo per un delicte de fallida fraudulenta.
Dos anys després va ser indultat per Felipe González.
Manuel Ballesteros
.jpg) |
Manuel Ballesteros, que va passar per la
policia política a València, va ser reciclat pels
governs socialistes com a cap de la lluita
antiterrorista. Segons el periodista Xavier
Vinader, Ballesteros va teledirigir grups
parapolicials com ara el Batallón Vasco
Español| EL TEMPS
|
Granadí de naixement i considerat un dels
policies de la Brigada Politicosocial a València que més por generava als
antifranquistes, va ser responsable de la policia espanyola a Sant Sebastià i
Bilbao durant la Transició. Després del 23-F, un capità de la Guàrdia Civil
acusat de participar en la conspiració antidemocràtica va afirmar que
Ballesteros havia acudit durant el colp al Congrés dels Diputats expressant
“Viva España! Ya era hora”. Aquell mateix any fou designat comandament únic de
tots els cossos policials i del servei secret espanyol. Abans havia estat al
capdavant de la Comissaria General d’Informació. Fou apartat del càrrec arran de
l’escàndol de les tortures al membre d’ETA Joxe Arregi.
Ballesteros fou condemnat l’any 1985 per
negar-se a facilitar informació sobre els confidents policials sospitosos d’un
atemptat del terrorisme d’Estat al País Basc francès al Bar
Hendayais. La sentència, però, va revisar-se. Aquesta vegada el Tribunal Suprem
va condemnar-lo per prevaricació. Més tard, però, l’alt tribunal espanyol va
absoldre’l.
Director del Gabinet d’Informació amb el
PSOE durant els anys 90, la periodista Pilar Urbano va situar-lo com a ideòleg
de la guerra bruta contra ETA. Un informe de la policia autonòmica basca, de
fet, considerava Ballesteros al capdavant del grup paramilitar Batallón
Vasco Español. O en paraules del mític periodista
d’investigació Xavier Vinader escrites —vegeu número
1.232— en aquest setmanari: “Va teledirigir els
escamots del fantasmagòric Batallón Vasco Español”.
Benjamín Solsona
“Era un perill públic, un
sàdic, els seus propis companys l’havien d’aturar. Era feixista”.
D’aquesta manera defineix José Luis Monzón, estudiant detingut en cinc ocasions,
el Galleta. Membre de la Brigada Politicosocial a València, “pegava per plaer”,
segons Monzón, actualment catedràtic d’Economia a la Universitat de València.
Darrerament, de fet, s’ha guanyat el sobrenom del Billy el niño valencià, en
referència al sàdic policia madrileny.
Comissari en cap a Màlaga, fou escollit
responsable de la policia espanyola a Bilbao i a les illes Balears. Una vegada
va abandonar el cos, va tenir una curta aventura empresarial com a
administrador únic d’Inteligencia de Empresas SL, una firma dedicada a la
vigilància privada.
Víctimes de les tortures, membres de
l'equip jurídic que ha participat de la querella i de la delegació de Memòria
Històrica de la Diputació de València a la presentació de l'escrit registrat als
jutjats
EL TEMPS
Solsona està imputat per tortures en la
querella argentina contra els crims franquistes i va ser denunciat —tal com va avançar EL TEMPS— per
algunes víctimes de la ràtzia anticomunista de 1971. La justícia, en una decisió
insòlita a l’Estat espanyol, va obrir-li diligències d’investigació.
“Era un perill públic, un
sàdic, els seus propis companys l’havien d’aturar. Era feixista”.
D’aquesta manera defineix José Luis Monzón, estudiant detingut en cinc ocasions,
el Galleta. Membre de la Brigada Politicosocial a València, “pegava per plaer”,
segons Monzón, actualment catedràtic d’Economia a la Universitat de València.
Darrerament, de fet, s’ha guanyat el sobrenom del Billy el niño valencià, en
referència al sàdic policia madrileny.
Comissari en cap a Màlaga, fou escollit
responsable de la policia espanyola a Bilbao i a les illes Balears. Una vegada
va abandonar el cos, va tenir una curta aventura empresarial com a
administrador únic d’Inteligencia de Empresas SL, una firma dedicada a la
vigilància privada.
Víctimes de les tortures, membres de
l'equip jurídic que ha participat de la querella i de la delegació de Memòria
Històrica de la Diputació de València a la presentació de l'escrit registrat als
jutjats
EL TEMPS
Solsona està imputat per tortures en la
querella argentina contra els crims franquistes i va ser denunciat —tal com va avançar EL TEMPS— per
algunes víctimes de la ràtzia anticomunista de 1971. La justícia, en una decisió
insòlita a l’Estat espanyol, va obrir-li diligències d’investigació.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada