 |
| José Martínez Emperador, oncle de Griñán, al costat de Carlos Arias Navarro, en la constitució del Consejo Provincial de Falange de Madrid, el 1971 |
L'agost de1967, l'actual president del PSOE José Antonio Griñán, homenatjava l'estudiant falangista Matías Montero a Madrid, acompanyant els seus oncles, Rafael i Juan Martínez Emperador, tots dos destacats dirigents del franquisme, a uns metres de casa i de la seva actual despatx a la seu socialista del carrer Ferraz.
Per a l'ocasió Griñán vestia vestit amb una camisa blava sota una samarreta grisa, organitzat pel falangista Sindicat Espanyol Universitari (SEU). Després retre-li homenatge com un més, responent als lemes nacionalsindicalistas de rigor, amb uns sonors Present! i després l'himne del Cara al Sol es van traslladar junts a la capella del Col·legi Major José Antonio, a la Ciutat Universitària per escoltar una missa en honor al heroic estudiant falangista, en el llavors 33 aniversari de la seva execució.
Aquest jove és avui el president del PSOE, amb despatx en l'avui seu socialista que té a uns escassos metres d'on va passar aquell homenatge. Després de l'acte, va acudir a l'àmplia casa que els Martínez Emperador tenien al carrer Alberto Aguilera, per prendre un refrigeri, com era tradicional a la família. Després va marxar a casa, també situada molt a prop, a la glorieta de Sant Bernat. Així ho explica el llibre, "El passat blau ocult de molts espanyols", i que porta preparant des de fa més de deu anys l'historiador sevillà Luis Brotons, basat en converses amb destacats falangistes. El llibre veurà la llum el proper mes de juny, i per les seves pàgines transcorren destacats dirigents actuals, no només del PSOE sinó d'altres formacions polítiques, com el Partit Popular, Esquerra Unida o UPyD.
Segons explica l'autor del llibre, l'escena li va ser narrada amb tot luxe de detalls pel cap provincial de Falange Espanyola de les JONS Antonio Ruiz Valera, en diverses converses que va mantenir amb el líder falangista a la casa d'aquest, en el madrileny Passeig de Reina Cristina. Ruiz Valera va aportar la fotografia d'un jove José Antonio Griñán conversant amb altres joves en el Centre Social Manuel Mateo situat casualment també al carrer Ferraz.
El veterà sindicalista Ceferino Maestú, falangista i fundador de Comissions Obreres, també recorda al jove José Antonio Griñán per aquells locals, segons testimoni recull el llibre de Luis Brotons, al costat del de diversos falangistes més van compartir aquelles vivències amb Griñán. Un jove José Antonio Griñán, que s'identifica en el llibre com "sempre enganxat a les faldilles del seu oncle Rafael Martínez Emperador", llavors Magistrat de Treball, i executat per ETA al febrer de 1997. El mateix Griñán reconeixeria anys més tard, que Rafael Martínez Emperador, no només era el seu oncle, sinó que fins i tot era un dels seus millors ajudes mentre va ser ministre de Treball, i fins i tot el va ajudar molt en l'elaboració de la Reforma Laboral.
La presència de l'avui president del PSOE, José Antonio Griñán en aquells ambients, no era sospitosa de produir-se per infiltració, ja que el seu pare, Octaviano Griñán Gutiérrez era un conegut oficial de la cambra militar de Franco, Regiment de la Guàrdia de Franco, destinat a El Pardo, i tota la seva família era una destacada família addicta al règim. Els falangistes que li recorden i que desfilen aquests records pel llibre de Brotons, apunten que era un jove llest i aplicat que estava estudiant llavors les oposicions per a inspector de treball, oposicions que aprovaria finalment el 1969. Tampoc era difícil veure-li amb el seu altre oncle Juan Martínez Emperador per aquests cercles. Juan va ser un dels fundadors d'Aliança Popular al costat de Manuel Fraga, partit en el qual va recalar després penjar la casaca blanca del Moviment Nacional, com molts altres de l'època, i partit que va abandonar per discrepàncies sobre la inclusió de la autonomies en la Constitució , contra la qual va votar.
El pedigrí socialista de Griñán, president del PSOE
José Antonio Griñán, emperador dels EROs falsos d'Andalusia, i recentment nomenat president del PSOE, és un exemple perfecte de pedigrí socialista. Tal com va revelar en el seu moment el periodista Pere de Tena, és fill d'Octaviano Griñán Gutiérrez i de Maria Teresa Martínez Emperador. L'enllaç matrimonial d'aquests va ser referenciat en l'ABC en 1944 perquè don Octavià era oficial de la Casa del seu excel·lència el Cap d'Estat i Caudillo d'Espanya. L'acta del matrimoni va ser signada, entre d'altres, pel General Carlos Asensio Cabanillas, el qual era Ministre de l'Exèrcit, i havia estat superior de Griñán quan va ser Cap de la Casa Militar de Franco, o per Antonio Goicoechea, el diputat de Renovació Espanyola que va fer el 1936 el discurs davant el cadàver de Calvo Sotelo (assassinat per un escorta del socialista Indalecio Prieto), i que es va convertir en un emotiu epitafi premonitori: No et oferim que pregarem a Déu per tu; et demanem que ruegues tu per nosaltres. Davant aquesta bandera col·locada com una creu sobre el teu pit, davant Déu que ens escolta i ens veu, entossudim solemne jurament de consagrar la nostra vida a una triple tasca: imitar el teu exemple, venjar la teva mort i salvar Espanya, que tot és un i el mateix; perquè salvar Espanya serà venjar la teva mort, i imitar el teu exemple serà el camí més segur per salvar Espanya. A més, l'actual president d'Andalusia és nebot de José Martínez Emperador, el carismàtic president de la Diputació Provincial de Madrid en els anys setanta. Martínez Emperador apareix en aquesta foto de 1971, vestit de falangista, en el moment de la constitució del Consell Provincial de Falange Espanyola Tradicionalista de Madrid i flanquejat pels busts de Franco i de Primo de Rivera. El pedigrí socialista de Griñán, President del PSOE, salta a la vista.
LA GACETA: El pare de Griñán era escorta de Franco
El president de la Junta d'Andalusia, el socialista José Antonio Griñán, acostuma a abstreure de la vinculació de la seva família amb el règim franquista, tant pel costat patern com pel matern, propugnant per a això el revisionisme històric de José Luis Rodríguez Zapatero. L'últim cas ha estat l'aprovació, amb el seu vistiplau al consell de govern d'abans-d'ahir, d'una ajuda de 1.800 euros a les dones andaluses que diguin haver estat "vexades" pel franquisme. Una etapa de la història d'Espanya en la que el pare del cap de l'Executiu andalús, Octaviano Griñán Gutiérrez, va desenvolupar la seva carrera militar dins el llavors denominat Regiment de la Guàrdia de La seva Excel·lència el Cap de l'Estat, aquarterat a El Pardo (Madrid).
En l'escorta de Francisco Franco -avui Guàrdia Real- el progenitor de l'exministre socialista va servir durant molts anys al règim i va arribar a ocupar el càrrec de comandant d'Infanteria. De fet, així consta en la documentació d'expedients personals de l'Arxiu General Militar de l'Exèrcit de Terra, que es troba en l'Alcàsser de Segòvia i al qual ha tingut accés LA GACETA.
Fonts militars consultades per aquest diari van confirmar que en aquella època l'ingrés en el Regiment de la Guàrdia podia ser voluntari, sent requisits imprescindibles tenir entre 19 i 30 anys i haver complert el servei militar obligatori.
Els llaços amb el règim de Franco que hi ha en l'arbre genealògic de qui ara abandera una ajuda per a la qual seran suficients testimonis de tercers o simples declaracions jurades, no queden aquí. A José Antonio Griñán li hauran parlat en alguna ocasió d'un dels protagonistes de la coneguda com fugida de Transmissions, que va tenir lloc el 21 de juliol de 1936. El seu oncle avi, el comandant d'Enginyers del Regiment de Transmissions, Rafael Martínez Maldonado, germà del seu avi matern, José Francisco Martínez Maldonado, va sobreviure a aquell insòlit episodi de la Guerra Civil espanyola. Aquest regiment va abandonar la caserna del Pardo davant el setge dels republicans i va aconseguir unir-se a les tropes de Franco a les proximitats de la Granja, a Segòvia.
També a la família de la seva mare, el president andalús tindrà coneixement dels avatars del seu oncle, José Martínez Emperador. Aquest es va decantar per la política i va exercir importants càrrecs durant la dictadura. Martínez Emperador, advocat de professió, va ser conseller nacional del Moviment per Madrid i procurador en Corts. Nomenat delegat nacional d'Acció Docent del Moviment en el tardofranquisme, també va exercir com a vicesecretari general del Banc de Crèdit Agrícola i cap del servei d'Operacions, a més de ser conseller de la mutualitat de funcionaris del Ministeri d'Agricultura.
Guardons: Igual que el pare de l'actual vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, condecorat en la dictadura amb la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball i amb la Gran Creu del Mèrit Civil, José Martínez Emperador va ser distingit per Franco amb la Gran Creu al Mèrit Militar, distintiu blanc, el 18 de juliol de 1972, coincidint amb la llavors festivitat del Dia de l'Alçament Nacional. Ja en el procés constituent, Martínez Emperador va engrossir la llista de 39 candidats d'Aliança Popular al Congrés dels Diputats amb passat a les Corts franquistes. L'oncle de l'ara cap del Govern andalús va ser un dels cinc parlamentaris d'AP que van votar en contra de la Constitució.
Traduït al català per Google Chrome
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada