Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Una instrucció del Fiscal en cap de l’Audiència Nacional just quatre dies abans de la Declaració de Sobirania ja va preparar el terreny per encartar els líders independentistes
 |
| Una imatge del ple que va aprovar la Declaració de Sobirania amb els diputats del PP amb banderes i els de CSQP amb cartells | |
Quico Sallés
Tardor de 2015. El 9 de novembre, encara sense nou Govern de la Generalitat, la majoria independentista de JxSí i la CUP aproven la “Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015”. Una pomposa declaració que obria un cicle polític trepidant i això que aleshores el referèndum ni era a l’agenda, i el que és més sorprenent, és que ni se l’esperava.
La resolució era un preàmbul de les duríssimes negociacions que mantenien junters i cupaires per formalitzar un Govern que portés cap a la declaració d’independència. Un executiu que els anticapitalistes no volien que l’encapçalés de cap de les maneres Artur Mas. Mentre el Parlament bullia i la tensió esgotava la moral de la tropa independentista, l’Estat ja feia dies que havia pres les mides, havia decidit contramesures i havia elaborat un control de danys. De fet, només quatre dies abans d’aprovar-se la resolució ja va posar treure del forn la clau que obriria la porta principal de les acusacions contra els líders sobiranistes que arribarien pràcticament dos anys després.
Quatre dies abans
Concretament, el cinc de novembre de 2015, l’aleshores Fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, remetia una Instrucció als responsables de cossos i forces de seguretat, en especial menció als Mossos, amb què feia un canvi clau en la jurisdicció penal espanyola. Zaragoza elaborava un nou llistat de delictes que havien de jutjar-se a l’Audiència Nacional, un llistat on només s’hi afegien els delictes de sedició i rebel·lió. Dos tipus penals que per la mateixa doctrina judicial de l’Audiència Nacional fixada al 2008 havien de ser jutjats per les Audiències provincials. Els arguments exposats en la instrucció es van incorporar a la Memòria de 2016 de la Fiscalia General de l’Estat, Capítol II, apartat 416.
De fet, la Fiscalia més que reinterpretar el tipus penal de rebel·lió o sedició, va fer de legislador i en va crear un de nou. I el que és més punyent, va canviar la Llei Orgànica del Poder Judicial que taxa i delimita les competències de l’Audiència Nacional a més de carregar-se el principi de jutge predeterminat per la Llei. Aquesta instrucció el que va fer és retornar la competència dels delictes de sedició, ara un delicte contra l’Ordre Públic, i el de rebel·lió que és un delicte contra la Constitució. Segons l’article 65.1 de la LOPJ els delictes pels quals és competent l’AN són els delictes contra el titular de la Corona, consort, successor, alts organismes de la nació i la forma de Govern.
Una tesi inèdita i estrambòtica
La tesi de la Fiscalia, hàbilment col·lada dins l’entramat jurisdiccional espanyol, era que si sota la vigència del Codi Penal de 1973, ja derogat, un delicte de rebel·lió o de sedició tenien per objectiu declarar la independència d'un territori d'Espanya, l'Audiència Nacional hauria estat competent per jutjar-los. El motiu era que una rebel·lió o un sedició amb aquesta finalitat encaixarien també en la tipicitat dels vells delictes contra la forma de Govern, que eren competència de l'Audiència Nacional.
Però el cas és que amb la reforma de 1995 aquests delictes contra la forma de Govern desapareixen del Codi Penal per voluntat expressa del legislador. És a dir, la Fiscalia es basa en la interpretació que es feia al Codi Penal de 1973 i una suposada 'connectivitat' amb uns articles que ja han estat derogats, cosa més que dubtosa en un sistema de garantia penal. No es pot connectar amb nous articles, delictes ja derogats expressament.
En qualsevol cas, per la Fiscalia la sedició i la rebel·lió si eren per fer la independència s'havien d'entendre com a delictes contra la forma de govern i no ordre públic o contra la Constitució, per tant, havien de passar per l'Audiència Nacional i amb uns requisits de tipus més laxes que els marcats al Codi Penal.
“És obvi”, assegurava la instrucció, “que si els actes constitutius de sedició tinguessin com objectiu, al marge de les constitució i les lleis, malgrat que no s’utilitzi força o violència, impedir l’aplicació de les lleis i el normal funcionament de les institucions, i a més, canviar l’oganització territorial de l’Estat i declarar la indepedència d’una part del territori nacional tindrien encaix penal també com a delictes contra la forma de govern”. Amb aquesta nova interpretació, la Fiscalia eliminava fins i tot la necessitat de “l’alçament tumultuari” per definir el delicte. Un requisit que obria al veda a qualificar penalment les manifestacions independentistes. Al capdavall, i segons l’equip jurídic de Jordi Cuixart, el delicte es basava més en la finalitat que no pas en la conducta, quan aquest element és el que castiga el Codi Penal. És a dir, s’havia creat l’algoritme per perseguir l’independentisme pacífic i, a més, jutjar-lo a l’Audiència Nacional.
Lamela avala
Aquella instrucció la va remetre a la Delegada del Govern a Catalunya, al Secretari d’Estat de Seguretat, al comissari General d’Informació del Cos Nacional de Policia, al Major dels Mossos d’Esquadra, al Cap Superior de la Prefectura del CNP a Catalunya, al General en Cap de la Guàrdia Civil a Catalunya i al director general de la Policia de la Generalitat. Ara bé, la instrucció es va convertir en un fet legitimat quan la magistrada Carmen Lamela, magistrada titular del Jutjat Central d’Instrucció Tres de l’AN va utilitzar la mateixa interpretació per engarjolar Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, pels fets del 20 de setembre i com a líders d’Òmnium i l’ANC respectivament i mantenir l’acusació contra la cúpula d’Interior.
Per l’advocat Àlex Solà, la resolució judicial del 27-09-2017 de la magistrada “Lamela va revestir de legitimitat judicial la instrucció de la Fiscalia” i va desencaixar tot el sistema penal. Al capdavall, el mecanisme només buscava obrir el judici que s’encetarà aquest dimarts: criminalitzar el sobiranisme, encara que sigui pacífic.
|
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada