Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
L'agressivitat del fiscal Zaragoza en la seva primera intervenció porta l'acusació a reconèixer 'de facto' que és un judici polític
L’estat espanyol té un problema molt
singular en aquest judici que ha començat al Tribunal Suprem
espanyol contra el procés: la tensió entre la por
d’Estrasburg i l’obsessió sobtada per mostrar-se garantista, per una
banda, i la set de venjança i la necessitat de culminar el
càstig contra l’independentisme, per una altra. La sessió d’avui, en què han
intervingut les acusacions en aquesta primera fase de qüestions prèvies, n’és un
exemple. El president de la sala que jutja els dotze acusats, Manuel
Marchena, ha vingut amb les sentències del Tribunal Europeu dels Drets
Humans estudiades i de seguida ha parat els peus a Vox quan un
dels dos advocats que representen el partit ultradretà ha volgut que es prohibís
als presos de dur el llaç groc. Marchena ha invocat la doctrina del Tribunal
d’Estrasburg sobre el dret dels acusats de lluir símbols religiosos o ideològics
i ha tancat la qüestió de seguida. Però en la mateixa sessió les acusacions de
l’advocacia i especialment de la fiscalia han fet palès més que mai que això és
un judici polític. Perquè han caigut en el parany.
El discurs del fiscal Javier
Zaragoza ha estat extraordinàriament agressiu, passional, a voltes
irritat, mirant de respondre punt per punt les denúncies de drets fonamentals
vulnerats durant tot aquest procediment judicial i que ahir van denunciar els
advocats de les defenses. És curiós que se n’hagi descuidat un, el dret de
manifestació. Potser perquè ni tan sols el considera en aquest cas, quan es
refereix a la gent que es va manifestar davant el Departament d’Economia el 20
de setembre de 2017 o la que va anar a votar als col·legis electorals de l’1-O
com ‘un mur humà llançat violentament contra les forces de seguretat de
l’estat’. La deshumanització total. Quan hom no és reconegut com un individu,
una persona amb una dignitat, una capacitat per a pensar i decidir, i que té,
doncs, una colla de drets reconeguts en la Declaració Universal dels Drets
Humans i en el Conveni Europeu dels Drets Humans, és més fàcil que tots aquests
drets li siguin vulnerats. I és això que ha justificat avui el fiscal, també
quan ha menyspreat el miler llarg de ferits que hi va haver l’1-O de resultes de
la brutalitat policíaca, dient que és raonable que fossin ferits perquè la
policia complia el seu deure, sense qüestionar-ne els mètodes en absolut. I ho
deia com si això no tingués a veure amb els fets que s’examinen en aquest
judici, com si justament no fos aquest el quid de la qüestió: d’on va provenir
realment la violència d’aquells dies? I, en conseqüència, qui caldria acusar i
condemnar realment.
La frustració de Slesvig-Holstein
Mentre Javier Zaragoza
deia aquestes coses, no gaire lluny d’allà, al congrés espanyol, es consumava el
fracàs de Pedro Sánchez per a aprovar el pressupost de l’estat.
I l’una cosa i l’altra tenen molt a veure. Com podia pensar el govern espanyol
–amb la supèrbia de Josep Borrell inclosa – que els partits independentistes podien fer un gest
com el de permetre la tramitació dels comptes amb una fiscalia i una advocacia
de l’estat fent el paper que feien dins la sala de plens del Tribunal Suprem,
mantenint unes acusacions tan greus? Si mai la fiscal general de l’estat
nomenada per Sánchez, María José Segarra, va intentar que les
acusacions de la fiscalia en aquesta causa es rebaixessin i s’allunyessin del
relat de la violència i de la rebel·lió, avui ha quedat clar amb qui topava: el
fiscal Javier Zaragoza, i el fiscal Fidel
Cadena, exhibint agressivitat verbal, una actitud intimidatòria i gens
de voluntat de reconduir les coses. I això els ha menats a cometre dos errors
més: atacar la justícia alemanya i fer un discurs polític.
Tant Zaragoza com Cadena han expressat la
irritació per la decisió del Tribunal Superior de
Slesvig-Holstein de no extradir Carles Puigdemont per
rebel·lió. La viva imatge de la frustració del fiscal Zaragoza, que fou el
responsable de tramitar totes les euroordres contra el president i la resta
d’exiliats. Totes fallides. Els fiscals han acusat els jutges alemanys de ‘fer
una intromissió en els tribunals espanyols’, per ‘haver incomplert el marc
europeu’, i ho han explicat pel fet que entrés en el fons de la qüestió, una
volta comprovada la tipicitat entre la rebel·lió espanyola i l’alta traïció
alemanya. Marchena potser comença a pensar en Europa, però els fiscals no, i amb
aquestes acusacions dinamiten els ponts d’interlocució i de cooperació mútua en
l’espai judicial comú europeu. La resolució de Slesvig-Holstein, per cert,
ocuparà un gruix important en la carpeta que arribarà més endavant al Tribunal
d’Estrasburg contra Espanya per aquest judici.
En el terreny de les defenses
I per més que els fiscals i l’advocada de
l’estat, Rosa María Seoane, repetissin que això no és un judici
polític, ells han contribuït que ho sigui. Perquè han parlat molt de política.
Fidel Cadena, en el seu discurs, ha justificat que el govern de
Mariano Rajoy apliqués el 155 i dissolgués l’autogovern de
Catalunya. ‘Al final es va recórrer al 155 perquè no hi havia cap més manera de
tornar a la legalitat’, ha dit, criticant el paper del govern de Puigdemont
durant les setmanes prèvies a la declaració d’independència, però no tan sols
des d’un punt de vista jurídic, sinó polític. I ha fet una llarga exposició
sobre la impossibilitat que Catalunya tingui el dret d’autodeterminació, fins i
tot sobre la inconveniència que s’exerceixi en uns altres llocs. El fiscal
entrava en el terreny que volen les defenses: parlem d’autodeterminació, parlem
de drets humans.
L’allau provocada pels fiscals dins la
sala ha deixat el terreny cremat a l’advocada de l’estat, que ha tingut un paper
més discret, passant de puntetes per moltes de les denúncies i de les
reclamacions de les defenses, argumentant amb prou feines que sí que té
competència per a jutjar per sedició per més que es personés en aquesta causa
com a part afectada per una possible malversació. Seoane s’ha passat deu minuts
provant de justificar que la secretària de l’estat espanyol d’España Global,
Irene Lozano, tractés de criminals els presos polítics en una
entrevista a la BBC abans de ser jutjats. Ha vingut a dir que les declaracions
es van treure de context i que ella ja deia que havien de ser jutjats. L’estat
tornava a entrar en el terreny polític i en la necessitat de
justificar-se.
Ara Marchena vesteix el judici de
garanties processals i des del primer minut invoca el Tribunal Europeu dels
Drets Humans, presumint de donar més temps a les defenses que no el que preveu i
recomana Estrasburg; permetent els llaços grocs a la sala i exhibint una actitud
(si més no, en aquesta segona sessió) més aviat restrictiva amb Vox. El partit
d’extrema dreta ha tingut un paper gairebé anecdòtic, i la intervenció del seu
advocat Pedro Fernández ha durat dotze minuts. Però la fotografia hi és: l’extrema
dreta al costat de l’estat espanyol acusant dirigents polítics i socials.
VIST I SENTIT
El calvari de la cua
Hi ha un nombre molt limitat de seients
per al públic que vol assistir al judici en la sala plenària del Tribunal Suprem
espanyol: quaranta. I s’adjudiquen per ordre d’arribada a la gent que hi ha fent
cua en un dels accessos laterals de l’edifici. Avui, com ahir, ja hi havia cua
a quarts de sis del matí. La major part del públic són militants de Vox, que
tenen una actitud burlesca envers els presos i els seus familiars. Forma part de
la campanya del partit ultra, que ha aconseguit un aparador immillorable com a
acusació popular en aquest judici, pocs mesos abans des les eleccions. Però avui
també hi ha hagut una representació de l’ANC de Madrid i de
Madrileños por el Derecho a Decidir. Vegeu-ho ací.
Només bascs i catalans
Els diputats, ja siguin membres de les
corts espanyoles o de parlaments autonòmics, es poden acreditar per assistir com
a públic al judici. Però fins ara només ho han fet parlamentaris catalans i
bascs. Avui hi havia la diputada de Bildu Jone Goirizelaia,
històrica advocada d’acusats de l’esquerra abertzale, que ha palesat la
voluntat d’exercir d’observadora, i d’explicar si efectivament això que es
jutjarà són actituds polítiques:
També ho ha fet el senador d’EH Bildu
Jon Inarritu, que ha donat suport així als encausats:
QUÈ PASSARÀ DEMÀ?
Previsiblement demà començarà la segona
fase d’aquest judici i veurem finalment les declaracions dels presos polítics,
que seran interrogats per les diverses parts: les defenses i les acusacions. El
primer de declarar serà Oriol Junqueras, i el seguirà
Joaquim Forn. Caldrà veure si, a més de les preguntes de les
defenses, algun d’ells respon també a les preguntes d’alguna de les acusacions,
la fiscalia, l’advocacia de l’estat o –més improbable– Vox. Abans no comencin
aquests interrogatoris el jutge Manuel Marchena dirà què s’ha
decidit sobre totes aquestes qüestions prèvies que s’han discutit aquests dos
primers dies, és a dir, ñla reconsideració d’admissió de proves i de testimonis
de les defenses descartats inicialment per part del tribunal o la inclusió de
nous testimonis, com el de Juan Ignacio Zoido, demanat per
l’advocat de Forn, Xavier Melero. Serà important de saber si el
tribunal accepta finalment una prova pericial determinant per a la defensa,
proposada pels advocats de Cuixart i subscrita per la major part dels advocats
dels altres acusats: l’informe d’experts de Scotland Yard sobre la violència del
20-S i l’1-O i l’actuació policíaca.
MÉS INFORMACIÓ
DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC
-
Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/diari-judici-politic-josep-casulleras-fiscalia-javier-zaragoza/
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada