Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 23 de juliol del 2016

Els partits progressistes també són responsables que es continue banalitzant el nazisme


Aquesta setmana un jutge de l’Audiència de València ha escoltat una petició de Pedro Cuevas, l’assassí de Guillem Agulló, formulada l’any 2005. Tot el material que li va ser requisat per la Guàrdia Civil en l’operació Pànzer contra acusats de pertinença a grups neonazis i tinença d’armes li serà retornat. Entre els objectes, crida l’atenció el marxandatge de simbologia nazi, com també una espasa amb una calavera al mànec o una maça.
El portaveu de l’acusació en el cas, Toni Gisbert, destaca que es tracta d’armes il·legals en mans d’una organització amb disposició de cometre crims d’odi, segons que van demostrar escoltes telefòniques demanades per la Guàrdia Civil i ordenades per un jutge. També remarca que a Europa i al món la legislació es reforça contra aquests delictes mentre que l’estat espanyol ‘està en la dinàmica contrària’ i això té un cost: ‘És un missatge que diu als grups nazis que poden actuar amb absoluta impunitat.’ Ara, el mateix jutge que va anul·lar les escoltes com a prova a l’operació Pànzer i en el cas Armagedón, també contra nazis, torna les armes a Cuevas.

—Quin serà el pas següent?
—En un context de constitució del govern espanyol, un punt de primer ordre hauria de ser la unitat de tots els partits demòcrates contra el terrorisme i la violència, sigui del signe que sigui. Qualsevol nou govern que considere que el nazisme és una ideologia d’odi hauria de tenir aquesta prioritat: aprovar una llei clara que prohibís la possessió i exhibició de simbologia nazi i la possessió de determinades armes, que són il·legals, perquè fos impossible que un altre jutge absolgués un grup com aquest.
I després hi ha d’haver gestos clars de les institucions de condemna dels crims d’odi i de suport a les víctimes. Escara esperem que l’Ajuntament de València es pronuncie o responga a la petició d’un seguit d’associacions de dedicar un carrer a Guillem Agulló i a les víctimes d’odi.

—Un dels arguments de la defensa era que la legislació espanyola no prohibeix la tinença de simbologia nazi.
—És així, i nosaltres considerem que és absolutament escandalós. En una societat democràtica es posen límits a les llibertats individuals. Tu tens absoluta llibertat d’opció sexual sempre que això no implique violència cap a una altra persona, per això la violació és prohibida i penada. Evidentment que hi ha llibertat ideològica, sempre que no siguen ideologies d’odi com el nazisme. No és una afirmació teòrica, és prou contrastada amb l’experiència històrica. A tot Europa i hi ha registres de persones amb antecedents per crims d’odi per evitar la possessió d’armes. I on no passa, com als EUA, hi ha propostes de fer-ho de la presidència.

—Dieu que cal unitat política per a la reforma legislativa. En qui confieu? El PP encara no ha condemnat el franquisme en seu parlamentària.
—Evidentment, tenim dubtes. Si el PP o qui siga no està disposat a fer aquest canvi és que té un dèficit democràtic evident i s’ha de denunciar. No es pot considerar normal la banalització del nazisme, i ací tenen una responsabilitat molt greu els grups progressistes. Recorde que el PP no té majoria absoluta. Si no es fa, és responsabilitat de tots els partits.

—Heu parlat amb cap?
—No, però hi parlarem. Perquè això s’hauria de fer independentment de qui governe, i si no s’aprova per unanimitat o no s’aprova hauria de quedar clar qui no va a favor de condemnar el feixisme de manera efectiva, perquè ací ja no valen les paraules, valen les obres.

—Respecte de la proposta de dedicar un carrer a Guillem Agulló, no heu notat cap canvi en el nou ajuntament? Més receptivitat potser…
—De moment nosaltres no tenim cap resposta del nou ajuntament, només una carta oficial en què se’ns comunica que s’ha obert un expedient. Francament, d’entrada em sembla una mica de manca de delicadesa que el nou equip de govern no s’hagi molestat a comunicar-se amb els impulsors. La proposta la fa ACPV, el Movimiento Contra la Intolerancia, la Federació de Societats Israelites, la Federació d’Associacions Gitanes, el Centre Cultural Islàmic, la Plataforma contra l’Homofòbia i el col·lectiu Lambda. Difícilment hi haurà una unitat com aquesta i de moment això no ha merescut ni una resposta, més enllà d’una carta burocràtica comunicant-nos l’obertura d’un expedient. Si més no denota poca sensibilitat. És greu perquè no és una qüestió exclusivament de memòria, sobretot és una qüestió de present i de futur. O les institucions tenen una actitud ferma i decidida contra els crims d’odi o es llança un missatge que la impunitat és possible.

—Diuen que el jutge de l’Audiència de València José María Megía García té antecedents de sentències semblants, permissives amb grups neonazis violents. No s’hi poden emprendre accions?
—No, la legislació espanyola en aquest sentit és molt poc garantista i molt retrògrada. Permet la simbologia nazi, la possessió d’armes il·legals i que un jutge anul·li unes escoltes i qüestioni la feina de la Guàrdia Civil i d’un jutge d’instrucció. Poca broma. I la Guàrdia Civil no és sospitosa de ser d’extrema esquerra. No es preveu cap possibilitat de revocació fora dels òrgans estrictament corporatius. Això deixa la societat absolutament indefensa i permet un nivell d’arbitrarietat judicial d’un nivell molt greu.

—Més enllà de l’actuació del jutge, la petició de Pedro Cuevas el 2005 perquè li sigui retornat el material ja té un punt de burla.
—Sí, però el personatge ja el coneixíem, és l’assassí de Guillem Agulló. Jo no n’espere res més. Però el problema és que la legislació a l’estat espanyol siga permissiva amb aquest senyor. És inevitable que hi haja criminals d’odi, el que és escandalós és que ni des del punt de vista legislatiu ni judicial ens puguem dotar de les eines i actuacions judicials prou contundents per a protegir-nos en aquest sentit. Tots els partits, començant pel PP i el PSOE i acabant per Podem, Compromís i Esquerra Unida, tenen la responsabilitat de proposar aquesta legislació.

—Què fareu per denunciar-ho si no hi dóna suport cap partit?
—Hi ha gent i associacions que fa vint anys que hi treballem i que continuarem fent-ho, això ho puc garantir. Durant aquest curs i el que ve ho denunciarem, internacionalitzarem el problema i demanarem responsabilitats als partits que no assumesquen aquest compromís, perquè juguem amb un fet sobre el qual no hi hauria d’haver cap dubte.