"Preàmbul
En aquesta obra ens proposem no altre que rebatre, fins a esmicolar-lo i destruir-lo de dalt a baix, el mite, o més ben dit, la gran mentida històrica que constitueix l'expressió de 'Corona d'Aragó' tan comunament emprada per hom referir-se en aquella gran confederació o ajust de pobles i organismes governada per la monarquia catalana.
I havem dit gran mentida perquè tal és esguardadade tots els angles, així els polítics com els concernents la realitat física dels pobles. En aquest darrer aspecte ja sobta de bell antuvi que per designar una realitat alhora històrica i geogràfica -un agregat de països regit de faisó permanent per mitjà dels vincles constitucionals que es van crear entre aquells mateixos i entre ells i la reialesa- hom es valgués no pas del nom de la nació o nacions governades per aquell regisme monàrquic, sinó del nom de 'Corona', és a dir, de la instància suprema del govern.
I remarquem que amb la dualitat tan forta en els temps medievals entre el regne i la reialesa, això és, la corona, si anomenem un país amb el nom de 'Corona' -la que sigui- es comet un barbarisme inacceptable. Car, és que aquell país manca de nom per si mateix suficient? Per què no es pot prescindir de l'additament del mot 'Corona' per designar-lo? Per què no s'anomena simplement Aragó, allò que hom defineix o en diu corona?
Doncs senzillament per tal com això no és faedor de cap de les maneres en el cas de la 'Corona d'Aragó'. Els països governats pels nostres antics comtes-reis eren diversos i la seva gran majoria no eren pas aragonesos, sinó catalans, i aquest motiu tot sol ja feia inacceptable, d'entrada, l'ús del terme Aragó per a la designació del conjunt dels seus regnes."
"Hem acudit als procediments més refinats per evitar aquest confusionisme: hem parlat de confederació catalano-aragonesa, de reis de Catalunya-Araragó, de comtes-reis, de monarques, amb una, dues o tres numeracions. Al meu judici, aquest infantilisme verbal no sols ens ha perjudicat, i ha molestat innecessàriament els aragonesos - que també hi eren -, sinó que ha creat un perillós confusionisme en el nostre esperit públic.
Bé, ja tractarem extensament aquests extrems i els rebatrem. Ara, el que aquí no podem fer és deixar passar sense una prompta replicació l'afirmació de la molèstia dels aragonesos 'que també hi eren'. Sobre això cal dir que encara que admetem que els aragonesos també hi eren, el fet és que la falsa història corrent els presenta com si ells fossin els únics que hi eren. Per això, voler corregir aquesta història mentidera i falsa, i voler fer saber que els catalans no sols també hi eren, ans eren els que, en tots sentits i en tots els aspectes, varen ésser els autors veritables de tota l'obra política i existencial d'aquell gran Estat, és una qüestió de justícia estricta i de respecte a la veritat, en tanta de mesura que clama la seva proclamació.
Cridar per la justícia - en una pruïja molt catalana - a favor d'altri, quan la injustícia és cridanera envers un mateix, no sembla pas un afer gaire equitable. I no voler molestar el proïsme quan el que hom pretén és que aquest proïsme no continuï abusant de tu i molestant-te, apar talment beneiteria.
El nom no fa la cosa, escriu també el mateix insigne historiador, i amb aquest apotegma tampoc no hi podem estar d'acord, car l'ocultació de la veritat que hi ha implícita en certs canvis de nom i la mentida i molts cops la difamació que en resulten, han estat gairebé sempre la causa de grans malvestats polítiques i àdhuc de guerres. I Vicens insisteix en la idea que la 'Corona d'Aragó' fou l'obra mestra de la política catalana medieval. I ve a dir que no hem de renunciar-hi. Però és que no es tracta d'això, de llevar mèrits a una obra política, cultural, militar i de tot ordre que la nació catalana va desenvolupar amb la seva construcció política.
Verament fou una obra mestra, encara que amb l'afegiment d'algun defecte institucional que a la llarga li causà la destrucció. Es tracta, simplement, que aquesta obra s'ha desat, s'ha dissipat, s'ha esvanit de la vista dels mateixos catalans i així, tota la història ulterior n'ha ant mancada i es va produir aquella desfeta que Sanpere i Miquel qualificà de mort de la nació catalana."
_________________________________________________
"Catalunya pràcticament va desaparèixer de la història, i una de les causes més determinants n'ha estat la denominació falsa i ultratjosa aplicada a la construcció estatal catalana. Els pobles s'aguanten damunt la pròpia història, i aquesta sols se sosté si els noms la recorden; i això ho saben i ho practiquen tots els estats, els quals no permeten que hom alteri llur versió dels fets, ecnara que ben sovint la tal versió sigui allunyada de la veritat.
Tant és cert això que, modernament, la historiografia aragonesa, conscient que la bastida mentidera de la 'Corona d'Aragó' trontollava a la claror d'una realitat palesa cada dia més i d'una reflexió més lúcida -incloent-hi eminents historiadors estrangers-, ha reaccionat tota amarada, com és lògic, d'una intencionalitat política evident -potser encoratjada des dels cercles superiors de l'Estat -i ha renovat la seva ofensiva adreçada a presentar la història de la unió catalano-aragonesa i dels successius additaments territorials des d'un pla enterament aragonès, i no sols amb tendenciositat, ans amb omissions i alteracions filles d'uns propòsits no gaire científics.
I allò que sobta més és que la nostra historiografia hagi reculat ostensiblement -potser per la influència del professor Vicens i Vives- fins al punt que sembla que cedim el terreny ocupat ben fermament d'ençà de Ferran Soldevila, per obra seva i de molts altres historiadors que el precediren, per la veritat històrica catalana.
I que hom no al·legui que es tracta d'un problema mort o somort, que ja no interessa ningú. Tot al contrari, és un problema ben viu i que traspua ara i adés en l'enorme quantitat de papers, estudis, ponències i congressos dedicats justament a l'estudi de la 'Corona d'Aragó'. No crec que hi hagi res semblant en esguard d'altres països, i deu ésser així, perquè en aquesta mal anomenada 'Corona' hi ha moltes cartes que no lliguen, molts punts sense explicació, i esdevé per a molts una organització política misteriosa, de què hom no acaba de treure l'entrellat.
I el motiu és aquest, no ens hem pas d'enganyar: la 'Corona d'Aragó', aquest regne, aplec de regnes sense nom, no es pot entendre tal com comunament s'exposa i s'ha exposat per la historiografia corrent, perquè la història de l'organisme polític i de la nació que hom designa amb dita expressió, no és pas la història d'Aragó, sinó que és la història de Catalunya. I bandejant aquesta no hi ha manera humana d'explicar-la ni d'aclarir els misteris de la seva història."
_________________________________________________
"I quant a importància, no cal ací que la ponderem. Ja hem fet adés referència a l'actitud vigilant i combativa actual aragonesa, defensant amb apassionament els seus punts de vista sobre la unió catalano-aragonesa i ultrant-los fins a extrems aberrants i absolutament fora de lloc.
I és que saben prou bé que certes posicions polítiques només es poden sostenir amb una certa història i que, si aquesta certa història fa fallida, tota la bastida s'enfonsa.
Anem, doncs, a combatre la falsa denominació de 'Corona d'Aragó' aplicada al conjunt de pobles i organismes polítics aplegats sota el poder originari dels comtes de Barcelona i a propugnar que aquella realitat gloriosa no era altra que Catalunya i que, per tal, el nom que li escau és aquest."
_________________________________________________
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada