PALMA: ELS CARRERS DE LA VERGONYA

Una ruta a peu assenyala els "carrers de la vergonya" de Palma vinculats al "franquisme i al colonialisme"

Malgrat que entre 1979 i 1991 es van canviar 1.851 noms a Palma per "democratitzar" el nomenclator de la ciutat, encara queden vies dedicades a l'escriptor feixista Miquel Villalonga i Pons, o al militar borbònic Claude François Bidal d'Asfeld

Durant el recorregut es va presentar la història que acompanya cada nom i es van exposar les altres denominacions que la formació proposa a canvi / Marc Ferrà

ANNA SCHNABEL11/07/2016

Aquest passat dissabte la CUP de Palma va organitzar una passejada pel que ha anomenat "carrers de la Vergonya", eixos viaris que van ser batejats per homenatjar representants i fets historics vinculats al feixisme, el franquisme o el colonialisme espanyol; carrers que, com exposa la formació política en un comunicat, són els que "conserven un nom poc exemplar en relació amb la llibertat, amb el país, amb la tolerància i amb la democràcia". Durant el recorregut es va presentar la història que acompanya cada nom i es van exposar les altres denominacions que la formació proposa a canvi, per considerar que rememoren defensors dels valors democràtics o que s'encaminen cap a la recuperació de noms tradicionals.

La CUP de Palma va presentar l'abril d'aquest any una campanya amb l'objectiu de reanomenar vint carrers de ciutat amb la intenció de "deixar enrere exaltacions pretèrites que res tenen a veure amb la democràcia" i "desterrar el reconeixement a personatges que han atacat directament el govern del poble, siguin de l'època que siguin". La proposta va ser exposada, irònicament, davant del monument de Sa Feixina al creuer Baleares  –el qual l'Ajuntament s'ha compromès a esbucar– que fa honor als caiguts en la nau que formà part de l'Armada franquista durant la Guerra Civil, enfonsat per la flota republicana el 6 de maig de 1938 al cap de Palos.

Com explica l'associació Memòria de Mallorca, entre els anys 1979 i el 1991 es varen dur a terme 1.851 canvis de nom aplicant els criteris de l'informe de toponímia elaborat pel lingüista Gabriel Bibiloni

No és la primera vegada que salta a la palestra la proposta de revisar els noms dels carrers de la ciutat per "higiene democràtica". Com explica l'associacióMemòria de Mallorca entre els anys 1979 i el 1991 es varen dur a terme 1.851 canvis de nom aplicant els criteris de l'informe de toponímia elaborat pel lingüista Gabriel Bibiloni. Així mateix, aquest col·lectiu ha tingut un paper molt destacat en el projecte de normalització lingüística i en la lluita pel canvi de noms de reminiscències franquistes en molts vials de Palma. La feina per a democratitzar els noms de les vies públiques que rememoren d'una manera o altra la dictadura ha anat perdent protagonisme, però la CUP reimpulsa el debat.

Martí Gené, membre de la CUP de Palma, ha guiat el recorregut / Marc Ferrà

Martí Gené, membre de la CUP de Palma, va conduir les assistents per algunes de les vies que es presenten al projecte. Una de les aturades es va dur a terme al carrer de Miquel Villalonga i Pons, dedicat a un escriptor prolífic, però també confident dels falangistes, fervent antirepublicà, partícip en l'aixecament militar del 1936, ideòleg del Movimiento i combatent dels intel·lectuals considerats catalanistes. La formació política, a canvi, proposa honorar la memòria de Lluís Maria Xirinacs, "lluitador antifranquista, independentista i apòstol de l'amnistia".

També és a la llista la "Calle del Caballero d'Asphelt" –escrit així a la placa, en castellà–, en homenatge a Claude François Bidal d'Asfeld (1665-1743) qui, com explica Gené, "va prendre part en la victòria borbònica a la Guerra de Successió i fou responsable militar de la fi del Regne de Mallorca i la seva submissió al Regne de Castella el 1715". La CUP planteja que aquest passatge sigui rebatejat amb el nom d'Antoni Amer i Llodrà, "batlle republicà manacorí cruelment torturat i assassinat pels franquistes".

El carrer del Caballero d'Asphelt està dedicat a un militar que va participar en la victòria borbònica a la Guerra de Sucessió i fou responsable militar de la fi del Regne de Mallorca / Marc Ferrà

Un altre exemple de nom imposat per la dictadura del carrer dedicat a Torcuato Luca de Tena (1923-1999), espanyolista voraç, fundador i director del diari monàrquic ABC que la CUP suggereix que sigui substituït pel nom de Guillem Agulló i Salvador, jove antifeixista i militant dels Maulets assassinat per l'extrema dreta l'11 d'abril del 1993, a Montanejos (Alt Millars, País Valencià).

La ruta va acabar al punt on es creuen la Via Roma i les Avingudes d'Alemanya i Portugal, que així es van anomenar després de la Guerra Civil per a agraïr "el suport de Mussolini, Hitler i Salazar

La ruta va acabar al punt on es creuen la Via Roma i les Avingudes d'Alemanya i Portugal, que així es van anomenar després de la Guerra Civil per a agraïr "el suport de Mussolini, Hitler i Salazar al bàndol franquista durant la Guerra Civil". El nom escollit per rellevar la Via Roma és la Rambla, ja que n'és de fet la continuació. Per a les altres dues avingudes, tal com ja va proposar Gabriel Bibiloni fa anys, es proposa el nom de Gran i General Consell, "en record a l'antic Parlament mallorquí".

També apareixen al programa dels "carrers de la vergonya" la plaça d'Espanya, els carrers de Joan Massanet Moragues, Joan March Ordinas (el banquer que va finançar la insurrecció militar involucionista) o l'avinguda d'Antoni Maura (el polític conservador mallorquí). Els noms que la CUP posa damunt de la taular reemplaçar-los són tals com els de Lluís Companys i Jover, Neus Català, Salvador Puig Antich o Maria Mercè Marçal, entre d'altres. I tot això, segons la formació, amb l'objectiu no d'esborrar una història que mai ha de ser oblidada –per no ser repetida–, sinó de "restaurar una ciutat amb la qual pugui identificar-se qui l'habita i la transita".

Font: Una ruta a peu assenyala els "carrers de la vergonya" de Palma vinculats al "franquisme i al colonialisme" | Directa