El proper 23 de novembre farà 15 anys que l’Estat espanyol va ratificar la Carta europea de llengües regionals o minoritàries (CELRoM). Aquest tractat va ser aprovat pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa l’any 1992 i té per objectiu reconèixer i salvaguardar les llengües definides com a “regionals o minoritàries” i comprometre els estats signants a establir mesures per fomentar-les.
 |
| Vinyeta d’Ermengol |
A l’hora de ratificar la CERLRoM l’Estat espanyol es va comprometre a adoptar -dins el marc de la Carta- un nivell molt elevat de protecció per a les llengües amb rang d’oficialitat a les comunitats autònomes; en el nostre cas, el català i l’occità. Les expectatives creades es van frustrar ben aviat ja que l’Estat espanyol no ha promogut cap canvi legislatiu per garantir el dret dels ciutadans a usar aquestes llengües i tampoc ha impulsat cap política lingüística favorable al seu ús. Ben al contrari, l’Estat no respecta la diversitat lingüística i incompleix de manera sistemàtica les recomanacions que li fa el Comitè de Ministres del Consell d’Europa, després d’avaluar cada 4 anys el compliment de la Carta.
L’esperit de la Carta se centra en el respecte a la diversitat lingüística i en el foment de l’ús de les llengües en la vida pública, de manera que aquest ús no quedi reduït a l’àmbit familiar. I per fer-ho, marca uns àmbits d’especial interès com són els mitjans de comunicació, l’ensenyament i la cultura, l’administració, la justícia i el socioeconòmic, i fa especial incidència en el fet que el foment de la llengua no es pot veure interromput per les fronteres.
Fent un repàs a aquests àmbits és fàcilment constatable la manca de compromís de l’Estat i és evident que les millores produïdes són degudes als esforços que hi han dedicat les comunitats autònomes amb llengua pròpia oficial. El cas més sagnant d’incompliment és el de l’administració de Justícia, on es fa patent que, per a l’Estat, els drets dels funcionaris d’aquesta administració estan per sobre dels de la ciutadania dels Països Catalans. Les iniciatives per impulsar que el català sigui un requisit per a jutges i fiscals, presentades per part de grups parlamentaris al Congrés i fins i tot sortides del Parlament de Catalunya, s’han rebutjat de manera contundent.
Un altre incompliment molt evident es dóna en el foment dels intercanvis transfronterers, que haurien d’afavorir entre altres mesures l’accés als mitjans de comunicació. Doncs en aquest cas les dificultats no només són transfrontereres sinó que es donen entre els límits territorials de les comunitats autònomes.
El Comitè de Ministres del Consell d’Europa demana polítiques clares i concises per respectar l’aplicació de la Carta, i defensar els drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes que volen usar el català. És evident que l’Estat fa polítiques clares i concises per recentralitzar competències i que no impulsa mesures que afavoreixin el respecte i la tolerància envers les llengües, punt essencial de la Carta. Brilla per la seva absència alguna manifestació pública de l’Estat rebutjant expressions de catalanofòbia que es produeixen de manera regular en els últims anys.
La celebració dels 15 anys de la ratificació de la CELRoM és l’oportunitat d’analitzar un cop més el contingut de la Carta i el seu compliment. A aquest efecte organitzem des de la Fundació Catalunya el Simposi “Català, estat de la qüestió o qüestió d’Estat” el proper 18 de novembre al CCCB.
Us podeu inscriure al Simposi“Català, estat de la qüestió o qüestió d’Estat” fent clic aquí.
Font: 15 anys de Carta europea de llengües, 15 anys d’incompliments | http://www.nuvol.com/opinio/15-anys-de-carta-europea-de-llengues-15-anys-dincompliments/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada