Les persones de la Catalunya del Nord que saben català l'utilitzen quan es troben un entorn favorable, aquesta és una de les dades més rellevants de la segona edició de l'Enquesta d'usos lingüístics a la Catalunya del Nord 2015 (EULCN 2015) que es va presentar ahir a Perpinyà. L'estudi té per objectiu mesurar els coneixements de llengües de la població (català, francès, occità, espanyol, anglès, altres),
L'EULCN 2015 és un estudi impulsat pel Departament de Cultura a través de la Direcció General de Política Lingüística, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT) de la Universitat de Perpinyà. La mostra teòrica per a la Catalunya del Nord ha estat de 1.760 enquestes, que representen els 369.590 habitants de 15 anys i més segons les dades de l'INSEE de 2011. L'enquesta ha definit quatre espais territorials: Perpinyà; la resta de la comarca del Rosselló; el Vallespir; el Conflent-Capcir i l'Alta Cerdanya. Se n'han exclòs els municipis occitanòfons de la Fenolleda. La metodologia utilitzada permet la comparació de dades amb l'enquesta duta a terme el 2004.
El 61% de la població de més de 15 anys declara entendre el català, el 35,4% afirma que el sap parlar, 39,2% el sap llegir i el 14,3% el sap escriure. En relació amb l'enquesta de 2004 els percentatges de comprensió i expressió oral han baixat moderadament tot i que en nombres absoluts augmenten (9.000 persones més declaren entendre'l i 8.000 persones més declaren parlar-lo). Aquest fet es deu al creixement de la població en 32.710 persones arribades d'altres indrets.
Les dades de l'enquesta posen de relleu que la transmissió lingüística intergeneracional no es manté, però que el català continua adquirint nous parlants. L'ús del català com a llengua inicial, la primera llengua parlada a la infantesa, s'associa a la població de més edat. L'ús del català, sol o compartit, és dues vegades més important amb els avis que amb els fills. Un 19,8% afirma parlar en català amb els avis materns i un 20% amb els avis paterns. A més del català i el francès, 54.186 persones tenen una altra llengua com a llengua primera: anglès, àrab, espanyol, portuguès o altres llengües.
Una tercera part de la població de la Catalunya del Nord sap parlar català, però té un nivell d'ús habitual molt baix. El 5,7% de la població, 21.106 persones, la té (sola o compartida amb el francès) com a llengua d'ús habitual. Una xifra que ha crescut atès que la llengua d'ús habitual el 2004 era del 4,5% (14.881 persones).
Pel que fa als usos lingüístics en àmbits interpersonals i en àmbits de consum i serveis, la llengua hegemònica és el francès i la posició del català és feble. En els àmbits interpersonals la presència del català, sol o compartit és la següent: a casa (16,1%), amb els amics (15 %); amb companys de feina (11,5 %), amb els veïns (10,8 %), amb companys d'estudi (8,9 %) i en les notes personals (3,3%).
En els àmbits de consum i serveis, l'ús sol o compartit de la llengua catalana varia del 0,6 % a les administracions al 8,1 % a les botigues de petit comerç. Un cas que mereix una atenció especial és "Quan visita Catalunya del Sud". En aquest cas un 15% dels enquestats declaren utilitzar solament el català, mentre un 34 % el fa servir sol o amb una altra llengua. Gairebé la mateixa proporció que el nombre d'habitants que declaren ser capaços de parlar (el 35%) a la Catalunya del Nord.
En general els enquestats tenen la percepció que hi ha un ús creixent del català. Així el 69,8% de la població creu que el català s'utilitza normalment. També tenen bona acceptació les mesures proposades per fomentar la llengua, el 85% estaria d'acord amb una televisió local en català; el 75%, amb una llei de llengües regionals; el 70%, amb el bilingüisme en la vida pública i el 58% que el català fos cooficial.
Sobre el paper de la llengua a l'ensenyament, el 80,3% estaria d'acord amb l'ensenyament del català com a disciplina o assignatura, el 76,1% en l'ensenyament bilingüe; i també el 76,1% amb l'oferta d'iniciació al català per a tots els alumnes.
La participació de la Direcció General de Política Lingüística en l'estudi s'emmarca en les accions que el Departament de Cultura duu a terme conjuntament amb els responsables d'Andorra, l'Alguer i les Illes Balears, per conèixer l'abast de l'ús del català.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada