Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Aquest dijous es van complir 26 anys de l'assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló a mans del militant ultradretà Pedro Cuevas, qui va ser condemnat a 16 anys de presó i només va complir-ne quatre. Una situació d'impunitat, tal com va denunciar la família i els col·lectius que van personar-se a la causa, que va mostrar-se al judici amb la negativa del tribunal a investigar les connexions i l'entramat ultradretà que se situava a l'òrbita del botxí.
| Retrat del jove Guillem Agulló| Salvador Llosà |
Membre del col·lectiu independentista
Maulets i amb un compromís antifeixista, el jove Guillem Agulló volia gaudir
de la festivitat de pasqua amb els seus amics. I Montanejos, ubicada a la
comarca de l'Alt Millars, fou la població escollida per passar aquells dies.
Acampats en uns terrenys d'esbarjo, Agulló va apropar-se amb dues amigues a la
zona de diversió, que estava situada a la plaça del municipi. Aquella
tranquil·la nit de celebració, però, va xocar amb l'odi d'un grup de feixistes
provinents de València. Els ultradretans, que van empipar-se pel pedaç de «nazis
no» que lluïa Agulló, van increpar-lo. Més tard van colpejar-lo amb els punys i,
fins i tot, amb una llanterna. Fou una navalla, tanmateix, l'estri que va
llevar-li la vida. L'assassí fou el neonazi Pedro Cuevas. El crim va
acabar amb el càntic feixista «d'Arriba España, viva Franco».
Aquest dijous es compleixen 26 anys
d'aquella terrible efemèride. Una mort a mans de l'extrema dreta que només va
comptar amb un condemnat: el botxí confés Pedro Cuevas, qui només va restar
quatre anys a presó dels 16 dictaminats per la justícia i qui més tard seria
detingut – i posteriorment absolt per la destrucció de les proves- a l'Operació Panzer, on
s'investigava un entramat presumptament delictiu creat per un grup d'ideologia
neonazi. La impunitat de les agressions feixistes al País Valencià, que va exemplificar-se de manera paradigmàtica amb el crim
d'Agulló, no només va mostrar-se amb una estança a la garjola 12 anys inferior a
la condemna. També al llarg del procediment judicial, tal com va relatar aquest
setmanari.
Des del tribunal que van jutjar
l'assassinat del jove antifeixista, mai es va admetre les motivacions polítiques
que tenia el crim, adoptant una postura contrària a l'esgrimida per l'acusació i
la mateixa Fiscalia. Els lletrats de la família i dels col·lectius socials,
civils i polítics que van personar-se van criticar, a més, que les forces de
seguretat no iniciaren la recerca policial dels fets fins a l'endemà de
l'homicidi i que conversaren amb els presumptes culpables sense detenir-los. Ara
bé, la principal denúncia de les acusacions provenia de la negativa a investigar
les connexions i l'entramat feixista que hi habitava
a l'òrbita de l'autor del crim.
Segons va publicar EL TEMPS, hi
havia un lligam entre el principal grupuscle neonazi que actuava aleshores a
València, els hooligans d'extrema dreta del València CF i el cercle d'amistats
més directe de Cuevas. Amic del botxí confés i vigilant de la firma connectada
amb la ultradreta Levantina de Seguridad,
José Manuel Chulià formava part d'Acción Radical i, al seu torn, estava
integrat dintre de la penya filonazi Ultras Yomus. Els
hooligans del club de Mestalla, de fet, van lluir una pancarta en un
partit entre l'esquadra blanc-i-negra i l'Albacete que deia «Guillem, jódete».
Aquest setmanari va contar, a més, que els radicals feixistes de l'equip de la
rata penada tenien l'entrada pagada pel club mentre la directiva no va emetre
cap comunicat al respecte.
Hi havia, però, més connexions amb Acción
Radical. Els investigadors van identificar a dues persones d'aquest grupuscle
com als responsables de realitzar trucades telefòniques a la família Agulló amb
la intenció d'amenaçar i insultar als seus membres. Unes cridades que coincidien
amb les pintades contra el jove antifeixista que havia fet el col·lectiu
blaver Vinatea, considerat com el braç nocturn de la força de xoc del
secessionisme lingüístic durant la denominada Batalla de València, el
Grup d'Acció Valencianista.
Aquesta entitat marginal havia rebut subvencions per part dels executius
conservadors en coalició del PP i Unió Valenciana.
.jpg)
Arsenal confiscat a Acción Radical en una
operació policial posterior| EL TEMPS
Acción Radical, a més, s'havia convertit
durant aquelles dates en un delsgrupuscles neonazis més
importants que hi havia a l'Estat espanyol. Havia aconseguit, no debades,
aixoplugar les bandes musicals de missatge neonazi en diversos concerts durant
els anys 90. Encara més, l'any 1993 van pujar als escenaris de València grups
procedents d'arreu d'Europa. Tot gràcies als contactes de Carles San Mamés, un
ultra que s'hi va instal·lar a València procedent dels hooligans del
Reial Club Esportiu Espanyol, les Brigades Blanquiazules, i que estava ben
relacionat amb els moviments ultres del vell continent. La Fiscalia, en una
altra investigació judicial sobre aquest grupuscle, va afirmar que Acción Radical coordinava la
xarxa global dels skins.
Aquesta organització de filiació
ideològica hitleriana va topar-se diverses vegades amb la justícia fins a ser
desmantellada. Alguns dels seus membres van ser encausats i condemnats per
diverses agressions, com ara José Ignacio Vega, qui va
apallissar un professor de sociologia de la Universitat de València fins a
provocar-li un 20% de discapacitat. Tal com va publicar La Marea, aquest ultra
s'ha reconvertit en empresari a Toledo i ha exercit de representant de la
formació ultradretana Vox en
reunions davant dels agents econòmics de la ciutat.
La trama denunciada per l'acusació al
judici sobre l'assassinat d'Agulló anava més enllà. El grupuscle feixista Acción
Radical estava connectat -almenys, de manera inicial- amb José Luis Roberto, aleshores
director d'un col·legi propietat del Ministeri de Defensa, president de la
secció local del sindicat ultra Coordinadora Nacional Sindicalista i propietari
de bars en els quals es reunien els cercles d'extrema dreta de la ciutat. Tal
com va narrar aquest setmanari, la direcció de referència que Acción Radical
havia deixat a través del seu fanzine coincidia amb el domicili del sindicat i
la companyia de vigilància de Roberto. Líder d'España 2000, actualment segueix
amb els negocis de la seguretat a través de la mateixa firma -Levantina de
Seguridad- i ha exercit de lletrat de la patronal dels clubs de cites.
«Intentàrem aportar altres proves
documentals durant l'interrogatori als processats. Fotocòpies de fanzines on es
feia referència a l'assassinat de Guillem, on es fa una defensa ideològica,
política i material dels acusats, de l'assassinat», va apuntar el lletrat de
l'acusació popular, Txema Laullon, en una entrevista a
EL TEMPS sobre les revistes, precisament,
d'Acción Radical. «I això és una documentació que no teníem abans del judici.
Com que les presentàrem durant el judici, és el tribunal qui ha d'acceptar-les o
no. Considerem que el fet greu no és que no les accepten, sinó la manera en què
ho fan. Em diuen que no sense ni tan sols mirar-les», afegia l'advocat.
En aquella conversa firmada pel cronista i
periodista d'investigació Jordi Sebastià -i després alcalde de Burjassot (Horta) per Compromís i
eurodiputat valencianista-, Laullon relatava els entrebancs del tribunal a
estirar del fil per desarticular les trames feixistes que hi havia al voltant
del crim: «Des del moment que presentem les conclusions provisionals,
sol·licitem la pràctica d'una determinada prova i el tribunal ens rebutja el 80%
dels testimonis. I això no ens preocupa per la quantitat, sinó perquè amb la
censura d'aquella prova, se'ns impedeix qualsevol possibilitat de defendre la
tesi de Maulets: que aquest crim no és només que Pedro Cuevas i els altres han
assassinat Guillem, que també, sinó que tot això cal emmarcar-ho dins d'una
trama feixista a la ciutat de València, que continua intocable des de la
transició». «Això és el que tenim a les conclusions provisionals i el que volíem
demostrar en el judici, però en rebutjar gairebé tots els testimonis, el
tribunal ja demostra que per aquesta via no ens deixen ni intentar-ho»,
afegeix.
Pintades d'Acción Radical. Els missatges
alternaven consignes feixistes amb altres més ambigües| EL TEMPS
Sense investigar-se el grupuscle
anomenat IV Reich del qual formava Cuevas, el tribunal va
comprar la tesi d'una baralla de bar en aquell homicidi feixista. Fou l'exemple
d'una impunitat del feixisme al País Valencià que encara continua i on diversos
noms que van estar relacionats amb els cercles ultradretans van seguir -i, fins
i tot, perduren- sent protagonistes dels àmbits de l'extrema dreta autòctona i
dels seus moviments marginals.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada