"Meditem-hi; escatim, guiats pel seny i despullat l'esperit de tota malvolença, el fet biològico-social de Mallorca i seguidament hi trobarem la més ufanosa i estilada catalanitat: l'ànima de Catalunya.
Els desamors avui existents, els desafectes, són la fruita emmetzinada de continuada desnacionalització, de la manca de consciència en les presents generacions, i com no responen a la veritat social, car son violentadores de les lleis naturals, no s'hi arrelen, resten mancades de valor corrompent l'ambient del poble, no s'endinsen a l'ànima nacional, per més que els dolgui als fariseus de la Pàtria que tenen a honor ésser bords.
Nosaltres havem la certesa que en temps no molt llunyà, quan sia un fet la renaixença político-social de totes les terres de llengua catalana, el castell dels prejudicis i odis s'enrunarà, la nuvolada d'enveges i rancúnies i de sofismes s'esvairà com boirada estiuenca als rajos lumínics i alliberadors de la consciència.
Mallorca i, amb l'illa blava, tota la daurada Catalunya insular és, després el Principat, la regió més catalana, la que serva amb més puresa l'espiritualitat de la raça, a pesar que en protestin i s'hi revoltin irades la mala fe i la sàvia inconsciència de certs mallorquins geogràfics que no volen avenir-s'hi per la raó incontrovertible de no haver-los-en parlat mai la cultura d'un estat, d'un poder oligàrquic, que aferma son domini estrafent la veritat. Malauradament, el magister dixit té molts seguidors a les xamoses roquetes. I, nogensmenys, a pesar de tot l'esforç dels darrers conqueridors, Mallorca és catalana per la raó de son propi ésser.
És catalana per la sang i per la població darrera. És catalana per la llengua, efluvi encisador de l'ànima dels pobles. És catalana per la tradició, la història i la futuritat. És catalana perquè ens ho confirma el dret jurídic, l'art i els costums no estrafets per la ponentada. Ho és, ciutadans, per la pròpia voluntat dels insulars conscients. El poble la canta a tothora a les romeries, aplecs i festes vilatanes; en les seves cançons escampa la dolcesa, la flaire de nostra catalanitat.
Per tot això havem la convicció que quan l'esperit de les illes desperti ho farà en català aportant a Catalunya les particularitats de sa pròpia modalitat social. Les Mallorques s'adormiran confiadament en els braços volguts del llinatge."
La Catalanitat de les Mallorques. Pere Oliver i Domenge. (1916)
_______________________________________________
Pere Oliver i Domenge (Gran enciclopèdia catalana)
hist
Republicà.
Apotecari de Felanitx, participà en l’organització del Partit d’Acció Republicana (1932) i formà part del consell regional d’Esquerra Republicana Balear (1934). Amb l’adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx. Mallorquinista i pancatalanista, col·laborà el 1917 a La Veu de Mallorca, fou soci fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), escriví a La Nostra Terra i intervingué en la discussió del projecte d’Estatut Autonòmic del juliol del 1931. També col·laborà a República. És autor de La catalanitat de les Mallorques (1916), Joanot Colom i Cifré (1929) i d’una Història de Felanitx contada als infants.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada