Francesc Jover i Domínguez
Fa més de tres-cents anys que, pel Decret de Nova Planta, ens van prohibir la nostra llengua, el català que parlem al País Valencià. Al llarg del temps i durant diferents etapes feudals i dictatorials, ens imposaren la llengua castellana. En l’actualitat, amb quasi quaranta anys de democràcia formal, encara hi ha persones que s’adonen que encara no estem morts i, farcits d’odi, encara s'atreveixen a exigir-nos que parlem castellà o que estiguem muts. I ho fan en el nostre benvolgut País, de tal forma que ens fa sentir-nos forasters en la nostra pròpia casa.Cada volta els valencians som més coneixedors i més conscients de les nostres arrels i de la nostra cultura diferenciada que es manifesta –principalment– en la nostra llengua. Malgrat tot, encara hem d'enfrontar-nos en massa ocasions davant gent intolerant que ens menysprea i ens rebaixa socialment per ser fidels a la nostra llengua i parlar-la. I ho fan des de la seua condició de forasters.
De bell nou hem de fer una protesta pública per veure’ns discriminats per parlar amb normalitat i habitualment el valencià. Caldria posar els mitjans convenients perquè s'acabara tot d'una l'haver de suportar incidents com el que va haver de patir Francisco Ferrándiz Faus, davant un funcionari del Palau Comtal de Cocentaina. Ferrándiz, és un pintor que està preparant una exposició pictòrica on han d'anar representats en alguns dels quadres diferents símbols de Cocentaina i del Palau Comtal. El dia 6 de novembre del 2015, a les 12.30 del mati, va anar al Palau i va preguntar pel conserge. En tindre'l davant, Ferrándiz va demanar per favor si podia obrir-li la capella de sant Antoni per poder confirmar alguns detalls de l'escut del comtes de Cocentaina. Com a única contestació del conserge, i com aquell que creu que el càrrec li dóna autoritat, va respondre amb rotunditat que li parlara en castellà. El pintor, que en aquest tema és molt tranquil, pensant que era alguna broma que no passaria més avant, va contestar que no sabia parlar el castellà. A continuació, amb clares evidencies d'haver-se molestat, el funcionari va començar dient que estàvem a Espanya i que havia de parlar-li el castellà. El pintor, tot i quedar desconcertat però molt tranquil·lament li va dir que estàvem a València i havia d'acceptar la seua llengua. El funcionari continuà dient cada volta més alterat que açò era Espanya i que si no li parlava en castellà no li obria la porta de la capella ni cap altra del recinte del Palau.
L'actitud del conserge, el to de les paraules dites en un lloc tan emblemàtic i històric, no solament dels cocentainers sino també dels valencians, les considere molt greus. A més, dites en una positura i gestos prepotents i autoritaris acompanyades d'una agressivitat verbal malsonant.
Considere que açò és un incident més que greu i l'administració, que és qui ha col·locat aquest personatge, s'ha de fer responsable d'aquesta agressió a la nostra identitat i ha de donar les oportunes explicacions al pintor. Ferrándiz va quedar decebut i humiliat sense poder observar l'escut dels Corella. I tot açò per exercir de ciutadà valencià en la seua Cocentaina. No va acabar ací la cosa, mentre Ferrándiz donava mitja volta i se n'anava impotent i desmoralitzat, encara va ser amenaçat per aquest conserge dient-li que si tornava un altre dia en la mateixa actitud de no voler dirigir-se en castellà continuaria sense obrir-li cap estança del Palau.
Considere que la primera autoritat local havia de demanar disculpes públiques al poble i particularment al pintor per aquest dissortat incident.
Estem a la segona dècada del segle XXI i els valencians no parem de rebre puntades de peu de funcionaris públics pel simple fet de ser valencians. Unes voltes són funcionaris de sanitat, altres de les forces de seguretat, altres de persones normals i corrents. De tant en tant, apareixen individus que volen que continuem sotmesos a la llengua que ens imposaren fa més de tres-cents anys. No se n'adonen que els ciutadans del País Valencià volem ser lliures i usar del dret que ens hem donat per parlar el valencià-català.
Excel·lent l’actitud la del pintor que, malgrat l’interès que té en fer les oportunes comprovacions, no va claudicar davant tan absurda i errònia demanda, deixant ben alt el dret legítim i la dignitat que tenen els valencians parlant la seua llengua. Cal plantar cara a tanta mediocritat que ens envolta.
Per suposat, el proper dia hàbil que hi va haver a les oficines municipals, va deixar enregistrada l’oportuna denúncia.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada