"La llengua Catalana.
És tan obvi que la llengua de l'Estat que estem estudiant va ésser la llengua catalana, que fa vergonya haver-ho encara de repetir i subratllar, ja que malgrat la dita certesa, es tracta d'un fet o bé desconegut o bé que és desat i deixat de banda o encara passat per alt.
La llengua de l'Estat i de la nació fou la catalana, ja d'entrada per una raó definitiva: perquè era lallengua de la monarquia, la llengua dels reis i de la família reial, la llengua de l'administració reial central, de jurisdicció també als territoris com Sardenya i Sicília.
Amb la dinastia Trastàmara, d'origen i de tradició castellanes, va continuar fent servir el català com a llengua reial i oficial en ésser entronitzada en la nostra monarquia a conseqüència del compromís de Casp.
No fou fins al regnat del Trastàmara Ferran II el catòlic, que es va començar a escantonar el domini absolut del català. El dit rei, fautor d'una revolució subreptícia i tenaç, va gosar en aquest i d'altres aspectes rompre antigues lleis i consuetuds. Ho féu, emperò, cautelosament, coneixent que es ficava en bucs perillosos."
Corona d'Aragó, denominació impròpia del Estat Català medieval.
Caius Parellada i Cardellach. (2002)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada