Accés al document
Gràcies a les gestions de Magda G. Crespí i M. A. Oliver en representació de l'Assemblea de Mestres i Professors de Català - Illes Balears i l'STEI-i, davant l'Intergrup del Parlament Europeu, es va obrir un procés de seguiment als incompliments de la Carta Europea de les Llengües tant per part del govern Espanyol, com dels governs de l'Aragó, País Valencià i Illes Balears.
Aquest procés obert va implicar que el President balear José Ramón Bauzá rebés la carta que segueix, la qual no s'ha dignat a respodre, que l'Intergrup es comprometés a fer un seguiment de la situació i que es programés una nova reunió amb les mateixes protagonistes per tal de fer balanç del progrés de la situació.
Transcripció del text
François ALFONSI
Parlement européen, Membre
Molt honorable Sr. José Ramón Bauzá,
Govern de les llies Balears
C. de la Llotja, 3 07012 Palma
Illes Balears
Brussel·les, 12 de juliol del 2012
Moft Honorable president del Govern de les Illes Balears,
L’lntergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües,
del Parlament Europeu ha tengut coneixement de la vulneració dels drets de la
comunitat lingüistica catalana a les Illes Balears, després de la compareixença
de les representants de l'STEl lntersindical ¡ de l’Assemblea de Mestres i
Professors en català de les Illes Balears, el 14 de juny de 2012, en seu
parlamentaria, a Estrasburg.
Per aquest motiu, ens adreçam a vós per demanar-vos que rectifiqueu la
vostra política lingüística ¡ que retireu el projecte de modificació de la llei
de funció pública, que modifica també la llei de normalització lingüística,
així com la normativa de discriminació del català a l’escola. Us ho demanam d'acord amb el mandat que us atorga l’Estatut d'Autonomia d'exercir la responsabilitat de vetllar i treballar perquè la llengua catalana, pròpia de
les Illes Balears, assoleixi la plena igualtat jurídica i social amb el
castellà, també llengua oficial, en tots els àmbits d'ús de l'idioma, per
retornar d'aquesta manera al consens al qual s’havia arribat amb els governs de
diferents ideologies i sensibilitats polítiques.
Esperam que aquest prec, que arriba des del Parlament Europeu, sigui
escoltat i retorneu al consens que durant més de 26 anys s’ha mantingut a les Illes en matèria de llengua i que treballeu per la cohesió social de la
comunitat autònoma que presidiu, per tal de garantir la igualtat de drets de
tota la ciutadania
Rebeu la nostra salutació ben cordial,
François Alfonsi
Vicepresident de l'lntergrup
Csaba Tabajdi
Vicepresident de l’lntergrup
Els membres de l’intergrup ¡ el Parlament Europeu:
Raimon Obiols i Germi, Maria Badia i Cutchet; Teresa Riera Madurell;
Raúl Romeva i Rueda; lzaskun Bilbao Barandica; Ana Miranda; Catherine Gréze; JilI Evans; Ivo Vajgl; Tatjana
Zdanoka; Ramon Tremosa i Balcells
_________________________________________________________________________________
El Parlament Europeu també ha cridat l'atenció al Govern espanyol en matèria de llengua pel que fa a les deficiències en l'ensenyament del català a la Franja de Ponent i al País Valencià, així com ha reprovat la manca d'assistència judicial en català i de funcionaris, sobretot en justícia i cossos i forces de seguretat de l'estat, que puguin atendre la població en la llengua pròpia. (10.6 European Charter for Regional or Minority Languages – Third report of the Committee of Experts in respect of Spain)
Amb tot, intentarem demostrar quins apartats són els que incompleixen reiteradament les administracions autonòmiques i de l'estat, tot i estar obligades a complir-los, ja que la Carta va ser aprovada pel Congrés dels Diputats el dia 23 de novembre de 2000 i pel Senat el dia 20 de desembre del mateix any, en ambdós casos per unanimitat.
L’Instrument de ratificació amb data de 2 de febrer de 2001 va ser publicat al BOE núm. 222, de 15 de setembre del mateix any, i al BOE suplement núm. 15 en llengua catalana, d’1 d’octubre.
Preàmbul
[...] Considerant que la protecció de les llengües regionals o minoritàries històriques d’Europa, algunes de les quals es troben en risc de desaparició amb el pas del temps, contribueix a mantenir i a desenvolupar les tradicions i la riquesa culturals d’Europa;
[...] Considerant que el dret d’usar una llengua regional o minoritària en la vida privada pública constitueix un dret imprescriptible, de conformitat amb els principis continguts en el Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics de les Nacions Unides, i de conformitat amb l’esperit de la Convenció de Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals del Consell d’Europa.
[...] Conscients del fet que la protecció i la promoció de les llengües regionals o minoritàries en els diferents països i regions d’Europa representen una contribució important a la construcció d’una Europa basada en els principis de la democràcia de la diversitat cultural, en el marc de la sobirania nacional i de la integritat territorial;
[...]
ARTICLE 6. INFORMACIÓ
Les parts es comprometen a vetllar perquè les autoritats, organitzacions i persones corresponents siguin informades dels drets i deures establerts per aquesta Carta.
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)
ARTICLE 7. OBJECTIUS I PRINCIPIS
[1]
b) el respecte de l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d'aquesta llengua regional o minoritària;
(Es contravé principalment a la Franja, País Valencià, Catalunya Nord i ara a les Illes)
e) el manteniment i el desenvolupament de relacions, en els àmbits previstos per aquesta Carta, entre els grups que usen una llengua regional o minoritària i altres grups del mateix estat que parlin una llengua usada en una forma idèntica o pròxima, així com l’establiment de relacions culturals amb altres grups de l’estat que usin llengües diferents;
(Es contravé principalment a la Franja, País Valencià, Catalunya Nord i ara a les Illes)
i) la promoció de les formes apropiades d'intercanvis transnacionals, en els àmbits previstos per aquesta Carta, per a les llengües regionals o minoritàries usades en una forma idèntica o pròxima en dos o més estats.
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)
[2]
Les parts es comprometen a eliminar, si encara no ho han fet, tota distinció, exclusió, restricció o preferència injustificades que afectin l’ús d’una llengua regional o minoritària i tinguin per objecte descoratjar o posar en perill el seu manteniment o el seu desenvolupament. L’adopció de mesures especials en favor de les llengües regionals o minoritàries, destinades a promoure una igualtat entre els parlants d’aquestes llengües i la resta de la població o encaminades a tenir en compte les seves situacions particulars, no és considerada com un acte de discriminació envers els parlants de les llengües més esteses.
(Es contravé principalment a la Franja, País Valencià, Catalunya Nord i ara a les Illes)
(Es contravé principalment a la Franja, País Valencià, Catalunya Nord i ara a les Illes)
[...]
ARTICLE 8. ENSENYAMENT
1. En matèria d'ensenyament, les parts es comprometen, en el territori en què aquestes llengües són usades, segons la situació de cadascuna d'aquestes llengües i sens perjudici de l’ensenyament de la llengua o de les llengües
oficials de l’estat:
a) I. a fer possible una educació preescolar garantida en les llengües regionals o minoritàries corresponents;
b) I. a fer possible un ensenyament primari garantit en les llengües regionals o minoritàries corresponents;
c) I. a fer possible un ensenyament secundari garantit en les llengües regionals o minoritàries corresponents;
d) I. a fer possible un ensenyament tècnic i professional garantit en les llengües r
b) I. a fer possible un ensenyament primari garantit en les llengües regionals o minoritàries corresponents;
c) I. a fer possible un ensenyament secundari garantit en les llengües regionals o minoritàries corresponents;
d) I. a fer possible un ensenyament tècnic i professional garantit en les llengües r
egionals o minoritàries corresponents;
e)
III. si, a causa del paper de l’estat respecte als centres d’ensenyament superior, els apartats I i II no poden ser aplicats, [les parts es comprometen] a fomentar i/o autoritzar la posada en pràctica d’un ensenyament universitari o d’altres formes d’ensenyament superior en les llengües regionals o minoritàries, o de mitjans que permetin estudiar aquestes llengües a la universitat o en altres centres d’ensenyament
superior;
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)
f) I. a adoptar les mesures adients per tal que s’imparteixin cursos d’educació d’adults o d’educació permanent garantits principalment o totalment en les llengües regionals o minoritàries;
[...]
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)
g) a adoptar disposicions per tal d’assegurar l’ensenyament de la història i de la cultura de les quals la llengua regional o minoritària és expressió;
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)
h) a assegurar la formació inicial i permanent dels ensenyants necessària per posar en pràctica els paràgrafs a) a g) acceptats per la part;
(Es contraven els anteriors a la Franja, País Valencià, Catalunya Nord i ara a les Illes)
i) a crear un o diversos òrgans de control encarregats del seguiment de les mesures adoptades i dels progressos realitzats en l’establiment o el desenvolupament de l’ensenyament de les llengües regionals o minoritàries, i a establir sobre aquests punts informes periòdics que seran fets públics.
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)
I així en la resta del document, especialment els artícles i apartats que seguiexen.
ARTICLE 9. JUSTÍCIA
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)
• Paràgraf 1, apartats a.i; a.ii; a.iii; a.iv; b.i; b.ii; b.iii; c.i; c.ii; c.iii; d.
• Paràgraf 2, apartat a.
• Paràgraf 3
ARTICLE 10. AUTORITATS ADMINISTRATIVES I SERVEIS PÚBLICS
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)
• Paràgraf 1, apartats a.i; b, c.
• Paràgraf 2, apartats a, b, c, d, e, f, g.
• Paràgraf 3, apartats a, b.
• Paràgraf 4, apartats a, b, c.
• Paràgraf 5.
ARTICLE 11. MITJANS DE COMUNICACIÓ
(Es contravé principalment a la Franja, País Valencià, Catalunya Nord i ara a les Illes)
• Paràgraf 1, apartats a.i; b.i; c.i; d, e.i; f.ii; g.
ARTICLE 12. ACTIVITATS I EQUIPAMENTS CULTURALS
(Es contravé principalment a la Franja, País Valencià, Catalunya Nord i ara a les Illes)
ARTICLE 13. VIDA ECONÒMICA I SOCIAL
(Es contravé en tots els territoris inclosa la Catalunya Nord)
ARTICLE 14. INTERCANVIS TRANSFRONTERERS
(Es contravé entre el Principat de Catalunya i la Catalunya Nord)
ARTICLE 15. INFORMES PERIÒDICS
(??)
ARTICLE 16. EXAMEN DELS INFORMES
(??)
ARTICLE 17. COMITÈ D’EXPERTS
(??)
CONDICIONS ESPECIFICADES PER ESPANYA EN LA RATIFICACIÓ DE LA CARTA
ESPANYA
Llengües a les quals s’aplica la Carta
Èuscar (al País Basc i a Navarra 69 paràgrafs respectivament amb denominacions diferents)
Català (a Catalunya, a les Illes Balears 69 paràgrafs i a la Comunitat Valenciana, en aquest
darrer territori denominat estatutàriament valencià)
Gallec (a Galícia) 69 paràgrafs Nota Segons la Declaració “s’entenen per llengües regionals o minoritàries, les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Valenciana i Navarra”. Vegeu comentari a la pàgina 14.
Aragonès (a l’Aragó) No assenyala paràgrafs
Català (a l’Aragó) No assenyala paràgrafs
Asturià (a Astúries) No assenyala paràgrafs
Aranès (a Catalunya) No assenyala paràgrafs
Nota En un segon paràgraf del document d’adhesió, Espanya “declara, als mateixos efectes, que també s’entenen per llengües regionals o minoritàries les que els estatuts
d’autonomia protegeixen i emparen en els territoris on tradicionalment es parlen”. A aquestes llengües s’aplicaran “totes aquelles disposicions de la Part III de la Carta que
puguin raonablement aplicar-se en consonància amb els objectius i principis establerts a l’article 7”.
1 comentari :
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada