Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
El partit d'Oriol Junqueras té davant un dilema que només ell pot resoldre
El gran Francesc Serés l’altre dia
va dir una cosa sobre els partits
polítics que trobo molt justa, molt càlida i molt tendra de dir. La repetirem:
‘Dins l’independentisme –deia ell– hi ha l’actitud de dir: escolti, vostè com a
partit, contesti’m. Però ara, què els vols anar a demanar, als partits? Si els
partits estan fotudíssims! Què els vols demanar? Doncs aquí tens gent preguntant
què feu, que no preneu la Bastilla? Em recorda aquella història dels exiliats:
què fan aquests catalans que no han matat Franco? No entenc aquests que fa cinc
anys deien que l’independentisme els sonava a una cosa freak i ara
exigeixen per l’altre costat. Tot això pren temps i responsabilitat. I sobretot
una part de sacrifici personal i de dolor. Totes aquestes tensions entre
Esquerra i Junts Per Catalunya vénen perquè estem gestionant dolor.’
De tots els partits que gestionen dolor el
que trobo que ho té més endimoniat és ERC. Esquerra té el cap, Oriol Junqueras,
tancat en una depriment presó espanyola. I les conseqüències d’això, i el debat
necessari, i les possibles solucions, han quedat enterrades per l’altre debat:
que si Puigdemont pot fer de president des de l’exili, que si Puigdemont pot
governar via skype, que si Puigdemont això, que si Puigdemont allò. ERC, si
bada, es pot deixar emportar per aquest altre debat, tan viu, tan necessari,
fins i tot tan urgent, sobre Puigdemont, per acabar arribant… a l’autoengany:
creure’s que això solucionarà el seu envit. I no. Puigdemont, faci què faci, no
solucionarà un dels principals esculls que té Esquerra damunt la taula: Oriol
Junqueras pot manar el partit des d’una presó? I si no ho fa ell, qui? Tancat en
una cel·la fosca i freda, pot decidir per ERC? Té la serenor i l’estat d’ànim
ideal per a prendre decisions col·lectives? Mentre ERC, com tots nosaltres,
parla de Puigdemont, prou important, no afronta el seu gran dilema: volem que
Junqueras mani des d’una presó? I ell, què vol ell? Quins efectes té que
Junqueras continuï manant i quins efectes té que no? Pros i contres.
Josep Ramoneda, en aquest article, és dels pocs que ha
abordat aquest debat, i responia que sí, que veia Junqueras manant des d’una
presó: ‘A la presó, malgrat tot, la informació hi arriba, la realitat és crua i
hi ha molt temps per a pensar. Probablement els qui hi són tenen més lucidesa
per a comprendre l’estratègia que cal seguir que aquell qui s’ho mira des de
Brussel·les, envoltat d’aduladors, enmig d’una bombolla en què és difícil de
destriar ficció de realitat.”
Oriol Junqueras, en canvi, en una
entrevista a Cambio 16
(entrevista, per cert, que li ha costat el càstig d’estar-se dies sense pati)
venia a dir la contrària de Ramoneda. Junqueras no s’hi veu del tot, manant,
‘perquè la presó té moltes limitacions’. Per exemple, explicat per ell mateix,
no tenir accés a internet. Mai.
ERC comença a tenir a tocar de la mà el
somni de tot partit: assemblar-se cada vegada més a la nació. Ser-ne una mena de
mirall. ERC té diputades musulmanes que van amb vel, i ateus recalcitrants, en
una sola estructura, per exemple. No tothom pot dir-ho. El repartiment de vot
entre camp i ciutat d’ERC és el més homogeni. ERC és, per mi, l’autèntic
catch all party català. I Oriol Junqueras és un dels grans artífexs
d’aquest èxit. Ell és l’home que aconsegueix que els independentistes es facin
d’esquerres, i que les esquerres es facin independentistes. És a dir, que avui
ERC i CUP siguin més que no pas Junts per Cat entre els independentistes, i que
ERC i CUP siguin més que no pas PSC i Comuns, entre les esquerres.
Jo ja ho sé que el debat sobre el
president Puigdemont és molt important, i la seva investidura, també. ERC hi ha
de dedicar temps, és clar que sí. Però que no s’enganyi pensant que el debat
sobre Puigdemont li solucionarà el debat sobre Junqueras. Tant o més important
de fer que l’altre. Tant o més cruel que l’altre. Com diu Serés, si l’un té el
líder a Estremera, i l’altre a l’exili, què els vols demanar, als partits? Estan
fotudíssims. No els demanem impossibles, sinó tota la serenor i tota la mà
esquerra per a tractar propis i estranys.
Font: Mà esquerra | VilaWeb
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada