Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
 |
| © Ajuntament de Burjassot |
Arreu del món és habitual aprofitar el naixement d’un escriptor o la publicació d’una obra literària per a convertir l’avinentesa en una diada a recordar, per a bastir una casa museu o per a proclamar als quatre vents la vigència d’una identitat. El món anglosaxó és conscient de la importància de reivindicar, divulgar i rendibilitzar els seus referents literaris i culturals. No debades, dominen el màrqueting, els recursos de l’oci i també els referents culturals. Allò de “la llengua és companya de l’Imperi i dels negocis no és cap broma”. Si aneu a Anglaterra, hi trobareu un fum de possibilitats i d’efemèrides al calendari, des de rutes literàries, sopars, festivals, cercaviles d’època, concerts..., protagonitzats per personatges de paper. Hi ha rutes dedicades a Sherlock Holmes no sols a Londres, sinó a molts llogarets on s’ambienten les narracions de Conan Doyle; n’hi ha també de Charles Dickens; hi ha el museu i els festivals de Thornton i Harwoth Village, dedicats a les germanes Brönte; hi ha el record de Jane Austin a Barth, una desfilada amb vestits d’època que atrau anualment milers de visitants... Dublín dedica tot un festival a Blommday (personatge principal de James Joyce); fins i tot a Sudàfrica, la visita de la casa de Karen Blixen immortalitzada en Memòries d’Àfrica és un reclam habitual; els Estats Units no es queden arrere i la casa d’Alcott (autora de Donetes), el museu de Mark Twain en Hartford o les cases de Hemingway, Melville, Dickinson o London generen un pelegrinatge constant de visitants i activitats culturals. A banda de l’espai físic o la festivitat puntual, tots els noms anteriors i molts més han estat elevats a la categoria d’autors nacionals. Representen, cadascú a la seua manera, l’ànima de la nació.
Va ser precisament la manera com els escocesos celebraven el naixement del poeta Robert Burns, un vincle compartit, el que animà l’escriptor Josep Lozano a convocar les primeres festes Estellés, el 2010. Aquell any, tres o quatre pobles secundaren la iniciativa. Però la metxa va punxar foc i els anys següents, se’n convocaren una mitjana de seixanta o setanta festes Estellés arreu del País Valencià. El projecte va tocar alguna tecla misteriosa, en l’interior de la consciència malmesa dels valencians. Ens adonàrem que les festes Estellés eren necessàries. Des d’aleshores, no han parat. Si consulteu el blog dedicat a la Festa Estellés, vos adonareu de la magnitud del fenomen: Alginet, Benifairó, Muro, Alcoi, Alaquàs, Cocentaina, Monòver, Igualada, Callosa d’en Sarrià, Ontinyent, Gandia, Alcúdia, Sella, Benissa, Burjassot..., són només algunes de les poblacions que acolliran la Festa Estellés al setembre del 2018.
La Festa Estellés, però, va més enllà d’una reunió d’amics per llegir versos. Consta d’un seguit d’actes que l’enriqueixen i la fan participativa. De primer, tot acostuma de començar amb una lectura de poemes. Trenquen el gel uns quants escollits i després, amb micròfon i llibres oberts, es convida el públic a participar-hi i dir la seua. En l’última Festa Estellés on vaig assistir, a Muro, em va cridar l’atenció com va pujar a l’escenari un mestre jubilat, dels primers que impulsaren l’ensenyament en valencià, als anys huitanta, i ens recità de memòria el poema que aprenien els seus alumnes “Assumiràs la veu d’un poble”. O una xiqueta de set anys, que paperet en mà, ens llegí emocionada “La rosa de paper”. O un jovençol enamorat que tingué el gust de dedicar “Els amants” a la xicota i ella, a canvi, li dedicà “Goig del carrer”. De segon, hi ha un sopar de germanor, sovint de faixa o cabasset, que afavoreix la conversa amb uns i altres i l’intercanvi de queviures; i a l’últim, una actuació musical per amenitzar la vetlada. Fet i fet, al caliu de les festes Estellés, han nascut propostes musicals tan reeixides com l’espectacle Sis Veus per al poeta, encapçalat per Eva Dénia; Ciutat a Cau d’orella, de Pau Alabajos; Estellés de mà en mà, de Francesc Anyó i Borja Penalba; Estellés recitable, de Vicent Camps; Bertomeu i Set d’Estellés, i múltiples versions de poemes estellesians.
Estellés pot presumir d’haver convertit alguns dels seus poemes en una mena d’himnes, popularitzats a l’escola i, ara, a les festes literàries. Qui no recorda, almenys, el començament dels poemes “Els amants”, “La rosa de paper”, “Mort i pam” o “El pimentó torrat”? N’han contribuït les versions musicades de tants autors: Ovidi i el monumental “Coral Romput”; Paco Muñoz i “La nit de Sant Josep” o “Assumiràs la veu”; ESIR i “Una estona amb Estellés”; Pau Alabajos i “Ciutat a cau d’orella”; Miquel Gil i “Una rosa de paper”, o Andreu Valor i “Ací em pariren i ací estic”. És, alhora, un dels nostres poetes més antologats. Penseu en Estellés de mà en mà, amb CD (Onada), 69 poemes d’amor (Bullent), Antologia poètica (Bromera)... També és molt recomanable l’antologia il·lustrada La vida contada a un nen del veïnat, a càrrec de Juli Capilla, en la magnífica col·lecció de poesia infantil “Vagó de versos” d’Andana edicions. Una col·lecció on l’acompanyen antologies dedicades a altres mestres de la paraula, Joan Salvat Papasseit, Joan Valls, Marc Granell, Maria Mercè Marçal, Empar de Lanuza o Josep Piera.
Les Festes Estellés són un exemple del paper i el poder reivindicatiu de la paraula, de com la poesia, la llengua i la cultura poden i han d’omplir les places i acostar-se a la gent del carrer. Però n’hi ha més possibilitats. Cada 22 d’agost, des de fa uns quants anys, alguns valents recorden el naixement d’Enric Valor amb una pujada a l’Alt de Guisop, en l’alba de Valor, un homenatge inspirat pel professor Vicent Brotons; com el cap de setmana del 20 i 21 d’octubre té lloc, també a Castalla, la Fira de la Fantasia, impulsada des de la Càtedra Enric Valor que dirigeix Joan Borja, primera i única aventura valenciana per a reivindicar el nostre imaginari a partir de les rondalles de Valor, amb fira del llibre de la fantasia, rutes teatralitzades, nit de contes, xarrades i un concert de Dani Miquel, o la Trobada de Contacontes de Penàguila, també en homenatge a Valor, que ja va per la sisena edició. Una efervescència que defensa alguns projectes molt concrets, el més important la creació de la Casa Museu Enric Valor a Castalla, paralitzada en el túnel kafkià de les agendes polítiques. Els valencians també celebrem, al voltant del 20 de novembre, la publicació del Tirant lo Blanc, amb lectures col·lectives per diversos pobles.
El naixement de Valor a l’agost, la Festa Estellés de setembre, la Fira de la Fantasia a l’octubre, la lectura col·lectiva del Tirant al novembre..., són només algunes de les moltes iniciatives que aspiren a reviscolar i popularitzar la nostra cultura, els nostres autors, i a convertir-los en un símbol a reivindicar. Un exemple del que es pot fer, del que hem de fer, amb espenta i il·lusió. Un tast del que es podria continuar fent, amb altres autors i referents.
Francesc Gisbert, escriptor
Viatjant i llegint és una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada