Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Ara fa un any, quan érem en aquesta manifestació i a les portes del referèndum, tots sabíem què faríem i quins passos ens tocaven. En canvi, avui només sabem que resistirem com calga, però els mesos van passant sense que el govern i els partits polítics concreten gran cosa»
 |
| Diada 2012 FOTO Quico Romeu |
Tot fa pensar que la manifestació d’aquest
Onze de Setembre superarà tots els rècords. Venint com venim de l’octubre
republicà del 2017 i, sobretot, de la consegüent repressió duríssima contra
l’independentisme, tothom veu què pot significar. Un any després de l’aplicació
del 155, el fracàs de la política repressiva no pot ser més evident. El país es
manté ferm i dempeus, disposat a continuar lluitant i a fer efectiva la
República. I l’intent de decapitació no ha aconseguit l’efecte d’esmorteir-lo ni
d’anul·lar-lo. Ben al contrari, sembla que el fa créixer.
Aquest intent d’escapçar-lo, amb presons i
exilis, ha aconseguit, això sí, de desorientar-nos. Ara fa un any, quan érem en
aquesta manifestació i a les portes del referèndum, tots sabíem què faríem i
quins passos ens tocaven. En canvi, avui només sabem que resistirem com calga,
però els mesos van passant sense que el govern i els partits polítics concreten
gran cosa. Ni tan sols han engegat aquell Consell de la República que tothom va
dir que era la peça clau per a institucionalitzar la nova situació nascuda del
primer d’octubre.
A més, aquesta indefinició va acompanyada
d’uns dubtes i d’unes discussions que en alguns casos arriben a qüestionar el
sentit d’allò que va fer Catalunya l’octubre del 2017. Causa una sorpresa
enorme, per exemple, de veure polítics independentistes criticant
‘l’independentisme màgic’ quan ells mateixos ens van convocar a votar afirmant
que al cap de divuit mesos seríem independents, o quan van jurar que
abandonarien el congrés de Madrid l’endemà de la proclamació de la
independència. I sobta més encara sentir crítiques a la unilateralitat passant
per alt que ha estat la unilateralitat que ha aconseguit l’èxit de traure
l’estat espanyol de la zona de confort i que ha aconseguit obligar-lo a
desencadenar tota una actuació antidemocràtica que és l’única oportunitat que
tenim de fer possible la nostra victòria. Però la qüestió és saber què en pensa
la gent i quina opinió en té.
Cada Onze de Setembre, tots ho sabeu bé,
ha estat decisiu per a encarrilar el procés. Els qui omplen els carrers obliguen
la classe política a prendre decisions perquè els recorden que hi ha un país
disposat a fer allò que siga. Vist així, l’Onze d’enguany serà estrany, però és
a les vostres mans que no ho siga. Serà estrany perquè d’entrada no és clar què
hi anem a reclamar. És clar que ha de ser que volem la República i la llibertat
dels presos polítics i els exiliats. Però, com? És molt difícil de definir només
amb un clam quina és la voluntat de milions de persones i, tanmateix, hi ha
tantes coses que hauríem d’intentar aclarir amb la marxa de dimarts…
Segons com vaja la manifestació, podrem
deduir molt bé si una majoria prou gran està d’acord amb el govern i els seus
actes o no. Si estem d’acord amb cadascun dels tres partits independentistes i
allò que fan o no. Si estem d’acord d’acceptar les conseqüències del judici
sense desobeir o no. Si volem que s’engegue el Consell de la República o no. Si
podem acceptar que el parlament retire la condició de diputats als represaliats.
Si estem d’acord amb què fa el parlament o no. O si calen noves eleccions per a
entendre on som ara. Hauríem de saber si la gent està d’acord que cal construir
un espai a l’esquerra que intente incloure els comuns per a créixer d’aquesta
manera. O si empènyer ja és prou. I com cal afrontar les eleccions municipals,
especialment a Barcelona. I si trobem raonable que el joc de partits hi torne a
generar l’oportunitat de tenir un batlle no independentista…
La manifestació, doncs, pot ser aquesta
onada que torne a empènyer la classe política un any més. Però aquesta vegada
això dependrà més que mai de cada manifestant, de cadascú de vosaltres, dels
vostres crits, de les vostres pancartes, dels vostres cartells, de què hi puguem
observar, de les sensacions que faça aquella gernació aplegada a la
Diagonal.
Per això és molt important que, si voleu
independència, dimarts hi crideu clarament a favor. I que si voleu unitat,
crideu unitat. I que si creieu que les coses no es fan bé, que crideu que cal no
fer ni un pas enrere o que hi expresseu el vostre desacord. O, a l’inrevés, és
molt important que no crideu tot això si esteu d’acord que ara cal començar un
període destinat a demanar un referèndum acordat amb Madrid. Personalment,
observaré la manifestació amb un gran interès cercant indicis per a valorar si
allò que discuteixen als palaus concorda amb què es diu als carrers o no. Perquè
aquest, i exposat cruament, és el gran dubte que tinc ara i avui. I tinc moltes
ganes de contrastar-ho amb els amos veritables del procés d’independència, amb
vosaltres, la gent del carrer.
Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/crideu-independencia-si-es-la-independencia-el-que-voleu-editorial-vicent-partal/
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada